La Judit surt precipitadament de casa, com sempre arriba tard, 

després d'uns intents

aconsegueix arrencar el cotxe i dirigir-se cap a l'autopista, després d'uns 3 min conduint arriba
a la seva destinació un restaurant de menjar ràpid on hi treballa per poder pagar-se la
universitat i gastos de vivència, en prou feines arriba a final de mes. Treballa juntament amb
l'Aida la seva millor amiga qui l'espera amb impaciència:
-Un altre cop tard, aquest pas no et podré continuar cobrint.
-Perdo serà l'últim cop ho prometo.
-Això espero «respon L'Aida una mica desconfiat dit això la Judit es posa mans a l'obra, l'olor de
oli cremat inunda la cuina i la falta d'ordre dona un ambient de descontrol, que fan que la feina
sigui lenta e insuportable
Moltes hamburgueses després l'Aida i la Judit acaben el seu torn la Judit es mostra voluntària a
portar l'Aida a casa, ella no s'hi nega perquè el viatge en tren és realment infernal, mentre estan
en el cotxe parlen sobre la possibilitat de sortir al poble aquesta nit i, si la cosa acaba bé, potser
acabar en una discoteca local.
La Judit deixa a l'Aida a casa i després es dirigeix cap a la seva, on veurà que no té res per
posar-se. Tot i això, rebuscant per les caixes de roba vella trobarà un vell mono negre
acampanat de la seva mare, dubtarà si posar-se'l, perqué és roba de la seva mare, li causa
molta angoixa, d'ençà que se'n va anar no sol tocar gaire les seves coses, però al final s'acaba
convencent, no hi ha temps ni diners per anar a comprar un de nou i ademes era preciós,
només hauria d'anar amb atenció de què no li passes res, vulguis o no era un record de la seva
mare i li tenia un cert afecte.
Donen les 9 i la Judit ja està preparada per sortir, va realment guapa, el conjunt de sé mare li va
com un guant, la seva amiga esta esperant a el seu portal. Caminen una bona estona i es
troben a en Carles un molt bon amic i també l'ex de la Judit,les coses segueixen una mica
incomodes , ell no es va prendre massa be la ruptura, malgrat tot la seva relació és d'amics i es
porten molt bé entre ells. Està junt uns amics de la universitat amb qui de vegades surt,
després de parlar una estona decideixen anar tots junts a fer copes a un vell pub una mica
apartat del poble. Se senten tot al voltant d'una taula mentre comparteixen una botella de vi
negra i parlen de les possibles parelles que es poden formar dins del seu curs.
La Judit rep una trucada del tot estranya. Una respiració profunda esta a l'altre banda de la
línia, tot i que el subjecte no diu ni una paraula la Judit pot suposar que es tracte d'un noi jove,
passen uns 3 segons amb un absolut i inquietant silenci, uns segons que passen com minuts
als ulls de la Judit decideix actuar i pronunciar les primeres paraules amb l'esperança de trencar
aquell incòmode silenci-hola? Qui és?-ningú respon les preguntes de la Judit, ella pensa en dues
opcions possibles davant aquella trucada 1 algú li truca sense voler 2 és una broma de mal
gust, en tot cas en els dos casos la millor opció és penjar i deixar-ho estar. Torna a la taula on
els amics ja més contents estan a punt per anar pel poble a fer gresca, en Carles li pregunta
sobre la trucada,
-només un idiota que estava fent-se el graciós
-tingues cuidado no em fan bona espina la gent de la pantalla ja saps, mai se sap qui són ni que
volen.
-sí el món darrera la pantalla és una autentica incògnita, però crec que només es temia duna
entremaliadura.
Així que paguen la seva part i van en cerca d'alguna discoteca, caminen durant mitja hora més o
menys i troben una petita discoteca abarrotada de gent i amb unes llums liles que indiquen el
seu nom i gran «open dancefloor». Estan a punt d'entrar quan la Judit torna a rebre una trucada
, el mateix número d'abans això ja era serio va pensar ella així i tot l'agafa en cerca
d'explicacions
-escolta a mi ja no em fa gràcia qui ets?
-hola em presento, sóc en Hooke encantat, estic molt content de poder parlar amb tu. Respon
una veu robòtica i imponent
Qui ets com has aconseguit el meu número diu ella inquietada
-Tu no em coneixes per jo si i molt bé. Un estudiant d'universitat amb problemes financers i
amb ganes de gresca oi? Estàs a la discoteca dancefloor vas amb un mono negre una mica
escotat que et ressalta la figura els teus amics ja han entrat a dins, però tu no t'has adonat, si no
estiguessis rodejada de gent series la víctima perfecte per un assassí.
-Que vols dir?, com saps tot això? Qui t'ha donat el meu número? Et puc denunciar saps? La
Judit està molt inquieta aquella trucada li hi ha fet venir calfreds, vol penjar, però no ho farà
perquè primer vol saber les intencions d'aquell assetjador.
Això és irrellevant mira a la teva esquerra veuràs qui sóc.
La Judit mira poruga el seu costat esquerre, allà a uns 40 m veu un noi vestit de negra, no se li
pot distingir la cara, està massa lluny, amb mòbil a la mà li fa un somriure d'orella a orella diu
una última paraula abans de penjar «córrer», va cap a ella amb un ritme constant la Judit
totalment aterrada córrer a la recerca d'algun guàrdia o policia que li pugui salvar pel pel, però
sembla que aquella zona no està molt vigilada, llavors va a un grup de noies a demanar ajuda
però van massa begudes per poder ajudar-la així que córrer, córrer fins no poder més, fins a un
carreró que malauradament no té sortida amb l'esperança que l'hagi perdut de vista. Passen
uns minuts on la Judit intenta trucar els seus amics i demanar ajuda, però és inútil el mòbil no
funciona, quan l'encès es veuen unes lletres verdes pixelades que amaguen un missatge que
diuen, «No pots escapar del teu destí». Llavors després de llegir aquelles esgarrifoses paraules
un soroll fa sonar les alertes de la noia, sufocada pel pànic es posa a cridar i a plorar a llàgrima
viva -qui ets i que vols de mi?!, llavors apareix aquell noi ara encaputxat amb veu greu.
Jo? Jo no vull res de tu jo vull venjança. Vas passar a fer-me sentir el més feliç i el més miserable
en un tres i no res , en canvi,tu vas fer com si res no et va afectar en absolut els meus crits
d'auxili. Després em continuaves parlant com si res, però jo no em quedaria així faré la que la
teva vida sigui tan miserable com la meva. Tot seguit el noi es va treure-la caputxa, era en
Carles amb els ulls vermells d'intentar aguantant les llàgrimes.
-Carles? De debò? Va a saps que no et volia fer mal simplement jo ja volia passar pàgina viure
noves experiències no ho vaig fer a males ets bon noi.
-H sento Judit, tot seguit va treure una pistola de la butxaca amb la que la va apuntar amb la mà
tremolosa.
-Carles que fas? Això no és broma va, para.
Adeu Judit jo vaig morir el dia que em vas deixar ara a tu també et toca fer-ho. Tot seguit va
prémer el gatet, la bala va impactar justament en el cor de la noia seguit d'un crit esglaiador. En
Carles no s'ho creia per fi tenia la venjant-se que tant havia planejat, ja satisfet amb el seu mèrit
va agafar la pistola i es va apuntar a si mateix.
-Ens veiem en l'infern Judit llavors va caure desplomat a terra.