Guionet en mots compostos

S'escriuen junts S'escriuen amb guionet S'escriuen separats (amb

(sense guionet i espais)
sense espais)
Derivats amb Derivats si és un conjunt Derivats si:
qualsevol prefix: exicalitzat i ben fixat format
arximilionari, per substantiu, pronom o ● El prefix precedeix
exdirectora, adjectiu precedit de no: pacte majúscules, xifres, símbols,
hipertensió, de no-agressió, un no-metall, cometes o mots en cursiva:
precristià, plusvàlua, el no-jo, el no-res, geometria ex Iugoslàvia, súper 8,
pseudoprofeta, no-euclidiana, art no-figuratiu, globulina anti D, ex «hippy»,
sotsdirector, els no-violents anti skinheads
vicerector, ● El prefix precedeix una
vicerectorat locució, un sintagma
lexicalitzat, o un mot que ja
porta guionet: manifestació
pro dret de vaga, ex alt
Derivats si el mot càrrec, anti nord-americà.
nicial portava Però si el prefix forma amb e
majúscula i el mot primer component del
prefixat resultant és sintagma una unitat lèxica
un nom propi: preexistent, s'escriu aglutinat
Cisjordània, amb aquest primer
Prepirineu component: sotsdirector de
docència, subinspectora
d'impostos, vicesecretari
segon.
Discrecionalment, es pot escriure
separat el prefix en casos en què
'escriptura aglutinada comporti
problemes d'homonímia o confusió
pre ocupació 'ocupació prèvia,
distint de preocupació; co rector
rector que actua ensems amb un
altre', distint de corrector) o per
evitar formes gràfiques detonants
ex exiliat).)
Compostos Compostos catalans si: Locucions: baix relleu, Costa Rica,
catalans: coliflor, decret llei, Estats Units, lliure canvi,
curtcircuit, ● Són numerals medi ambient
compravenda, a compostos (el guionet
matadegolla, a es posa entre la
correcuita, desena i la unitat, i
entre la unitat i la Sintagmes lliures: cafè amb llet, ma
pocatraça,
usdefruit, vistiplau, centena): vint-i-quatre,humor
un sensesostre, un dues-centes,
sensepapers cinquanta-dosè
● El primer element és
un punt cardinal:
nord-oest, Sud-àfrica
● Són compostos
reduplicatius: xiu-xiu,
tic-tac, ping-pong
● El primer (o el segon)
element acaba en
vocal i el segon (o el
tercer) element
comença per r-, s- o
x-: cara-rodó,
Vall-de-roures,
adeu-siau, gira-sol,
poca-solta, para-xocs
● L'absència de guionet
desfiguraria la fesomia
dels components o en
dificultaria la lectura:
abans-d'ahir, Bell-lloc,
Puig-aguilar,
blanc-i-blau,
mira'm-i-no-em-toquis
● El primer element duu
accent gràfic:
ciència-ficció, mà-llarg,
pèl-curt, més-dient,
déu-n'hi-do
● El primer element és
un símbol o el segon
un número: pH-metre,
goma-2
 ● Els elements són
noms propis:
Salvat-Papasseit,
Castella-la Manxa,
Catalunya-Aragó
● Algun dels elements
inicials ja porta
guionet:
anglo-nord-americà

Compostos amb Compostos no lexicalitzats

formes prefixades (el compost no correspon a
(acabades en -o o un concepte unitari): és
-i): audiovisual, admissible l'ús del guionet
fisicoquímic, quan es vol remarcar la
grecoromà, independència dels
Hispanoamèrica, conceptes expressats per
politicosocial cada constituent: acord
hispano-americà ('entre
Espanya i Amèrica'), àmbit
catalano-valenciano-balear
Manlleus adaptats: Manlleus no adaptats: Llatinismes: honoris causa, motu
agnusdei, art-decó, best-seller, proprio, per capita, sui generis
cameràman, exlibris, music-hall, walkie-talkie
videocasset
Expressions començades per
partícules que funcionen com a
Manlleus no adaptats adverbials o adjectivals: a cappella,
que ja s'escriuen off the record
unts en la llengua
d'origen: bypass,
copyright, leitmotiv,
Manlleus nominals, especialment
mezzosoprano
romànics, no adaptats, que són
sintagmes descriptius en la llengua
d'origen: bel canto, dolce stil nuovo

Derivats de Derivats de compostos si el

compostos: segon (o el tercer) element
noucentista, comença en r-, s-, x-:
xiuxiuejar poca-soltada, vall-de-rourà,
vila-realenc
Derivats de Derivats de locucions i
locucions i sintagmes si:
sintagmes:
estatunidenc, ● el primer element
lliurecanvisme, acaba en vocal i el
mediambiental segon comença en r-,
s- o x-: costa-riqueny
● l'absència de guionet
pogués dificultar o
alterar la lectura:
sant-rafelí

Font: Universitat Oberta de Catalunya