Història i teoria de la literatura

ESADIB 1R

DIR MENTIDES ENS FA HUMANS

Anna Garcia Serra

L'assaig que desenvoluparé a continuació és damunt el llibre Farsa del licenciado Pathelin.
Aquesta obra és d'origen francès i és un text dramàtic amb estil de farsa medieval, és bastant
breu i la caracteritza l'extraquotinidad dels personatges i situacions. S'ha arribat a la conclusió
que va ser escrit al nal de l'edat mitjana al voltant de 1457 per un autor anònim. Encara que
aquesta obra s'intueix que un dels seus temes a tractar és la metàfora nal "Burlador,
burlado". Així doncs, m'ha semblat molt interessant demanar-me per què els éssers humans
tenen la necessitat primitiva de mentir, ja que és un fet molt integrat en la ment humana. És
d'aquestes coses que és igual si no comparteixes idioma, estil de vida, cultura, territori, etc.
Tots sabem que és una mentida. Cal destacar que mentir no és una acció simple, s'ha
d'elaborar una escena ctícia la qual ha de semblar real si la teva intenció és que la mentida
perduri amb el temps i has de presentar una agilitat mental i aptituds de ngiment molt
elevades. Així doncs, el meu objectiu en aquest assaig és intentar contestar per què l'esser
humà té la necessitat de mentir, com ens fa sentir una mentida quan la reben i ens adonem
que no és la veritat i nalment intentar re exionar si dir mentides pot estar justi cat.

En primer lloc, m'agradaria destacar que per molt que l'acte de mentir estar molt interioritzat i
normalitzat a l'ésser humà, és un fet que pràcticament a totes les cultures no està moralment
acceptada. Podem veure que des de petits ens intenten ensenyar que si diem mentides o
enganem podem tenir conseqüències negatives. Sense anar més enfora aquesta lectura
podem veure el per l del personatge Pathelin que té, el que sembla una obsessió amb la
mentida, però, al cap i a la , podem veure que acaba patint conseqüències dels seus propis
actes, però, així i tot, sembla que el poder d'ocultar i ngir amb la paraula ens és superior a
nosaltres.

Per tal de donar resposta a la primera pregunta feta anteriorment hem de plantejar unes
hipòtesis de per què podem dir mentides: podem sentir vergonya d'alguna intimitat i voler
ocular la veritat, ens podem veure compromesos per una situació incòmoda i voler solucionar-
la amb una transformació de la realitat, potser estem en una situació de desesperació com en
Pathelin i na Guillermita els quals tenen una situació econòmica molt precaria i no troben la
manera de recol·lectar doblers, tampoc es poden permetre un menjar luxós ni molt manco
vestimenta de qualitat. Així doncs, per aquesta mescla de situacions desfavorides en Pathelin
es dirigeix a comprar una tela a el Pañero per aquest motiu comencen a mantenir una
conversa que principalment sembla cordial.

fi
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 Anònim (1457) primer acte, escena segunda “Más he aquí que caminando, me encuentro en
casa del pañero. (EL PAÑERO está en el umbral de su puerta.) ¡Ah! ¡Vos aquí, maese Guillermo!
¡Vamos, apriéteme esa mano! ¿Qué tal andamos de salud? ¿Marcha tan bien como
quisierais?”. Arriba un moment de la conversa que Pathelin veu que és bon moment per
apro tar-se del Pañero inexpert en la matèria, la qual cosa amb unes tècniques de persuasió
aconsegueix convèncer-lo de què es pot dur un mocador i que més tard li tornarà, cosa que
no acaba complint. És a la següent escena on podem veure que en Pathelin no sent cap mena
de penediment pels seus actes, podem entendre que és a causa de la desesperació que
tenen, per aquest motiu en arribar a casa li conta els fets a na Guillermita amb burla.

Encara així no han acabat les mentides d'en Pathelin, ja que el Pañero es presenta a casa de
na Guillermita i en Pathelin per complir el que li havien promès anteriorment.

El que ell no s'esperava era trobar-se una "performance" per part d'en Pathelin i la seva dona
per fer-li creure que tot el que deia eren imaginacions seves. Per aquest motiu en Pathelin es fa
el malalt. Anònim (1457) segon acte segona escena“¡Que a esas negras gentes las echen! Me
fatigo de junto a mi verlas saltar. Tapadme el rostro, Guillermita. ¡Llega volando el monje negro!
¡Dadle su estola, pronto, pronto! ¡Al gato! ¡Al gato! ¡Cruz, cruz, cruz! ¡Por Satanás, por Belcebú!
(Se agita.)”. El més probable és que aquestes situacions que veiem al text, ens semblin
absurdes i no entenguem per què no diu la veritat, també podem no entendre com ns i tot pot
arribar a ser complice la seva dona a la mentida en comptes d'aturar-li els peus, així doncs jo
arribo a la re exió de què com l'espècie humana té la capacitat d'experimentar diversos
sentiments a l'hora sempre hi ha un o dos que predominen damunt els altres, el més segur és
que en Pathelin i na Guillermina senten una desesperació i ganes de sentir poder són extremes
i el fet de dir una mentida els sembla una via més fàcil de canalitzar el que senten, ja que tenen
el que volen a l'instant.

En segon lloc, sorgeixen entre el segon acte escena quarta i el tercer acte, escena primera
més enganys que acaba rebent el Pañero, per una banda, la malaltia terminal ngida d'en
Pathelin amb na  Guillermita de còmplice i per altra banda arriba el Pastor que ha tingut un
accident amb les ovelles del Pañero i no vol carregar amb la responsabilitat. Anònim (1457)
"Atended vos, primeramente. Sabed, señor, que es el mi amo, para quien yo pastoreaba, el
que presenta la denuncia... Si me abandonan a sus iras, van a colgarme... A cachavazos,
llevando ovejas como un burro, hice morir una veintena... Cuando llegó mi dulce dueño, a la
epidemia eché la culpa. "¡Tened cuidado no se mezclen con las demás! En un rincón," dijo,
"bien lejos, enterradlas". Yo, conociendo la verdad, las convertía en buena carne que me
compraba un carnicero... Tanto fue el cántaro a la fuente, que al n, un día, se hizo añicos. Mas
al redil vino mi amo, donde a un cordero acariciaba un poco fuerte...con un palo.. “ Així doncs,
podem arribar a percebre com després de rebre aquestes dues situacions el Pañero no sap
com controlar més la situació. Està vertaderament enfadada i decideix solucionar el cas de les
ovelles que li falten amb un jutge.

Podem detectar que la reacció del Pañero és molt negativa i té un sentiment de descon ança
general i aquesta reacció no està molt enfora de com reaccionaria qualsevol persona a la qual
li acaben d'enganar dues vegades seguides. Anònim (1457)” ¡Siempre la misma historia!
¡Diablo! Se llevarán mi casa un día. Sacar tajada quieren todos. Tengo que andar con siete ojos.
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 Primeramente, fue mi paño y, luego, es este Corderillo, el guardián de mi tenada, el que me da
gato por liebre.”. És molt habitual rebre una mentida amb ira, però perfectament podria haver
plorat o sentit més decepció mesclada amb tristesa. Al cap i a la , les emocions són bastant
complexes i podem sentir com anteriorment comentava moltes emocions a l'hora, la qual cosa
intentant tancar la segona pregunta que m'he qüestionat les mentides es poden rebre de
maneres molt diverses i solen predominar emocions negatives, totes són clarament vàlides,
ns i tot destacaria al Pañero per decidir gestionar la situació davant un jutge i no prendre
mesures violentes. Anòmin (1457) tercer acte, escena tercera“¡Sí! Me robaste mis corderos.
Pero ante el juez responderás de mis seis varas de buen paño, ¡de mis corderos, digo, infame!
Muero de rabia cuando pienso que hace diez años que me engañas.”
Per acabar, m'agradaria losofar damunt si hi ha mentides que moralment podem acceptar
perquè segons el nostre criteri són raonables. Jo no puc donar una opinió pròpia, ja que no
arribo a tenir una conclusió gaire sòlida, però si ens basem en la teoria de Kant on la teva
màxima com a persona ha de poder ser una màxima universal, per tant, la mentida no forma
part d'aquesta màxima universal, pel fet que si a tu no t'agrada que et diguin mentides tu no
diràs mentides. I perfectament la frustració que sent al nal de l'obra en Pathelin perquè ha
ajudat al Pastor i a ell li ha enganat. Anònim (1457) escena sisena “¡Ah! ¿Este asno quiere
mandarme de paseo? Pensé de engaños ser maestro, ¡Y el engañado he sido Yo! Ahora me
toca a mí el castigo, y es un pastor el que me burla. ¡Aguardad! Salgo de estampía, para buscar
un alguacil que os saque al punto mi dinero. ¡Un alguacil, que os encarcele!”. Hi ha altres
maneres de pensar, on segons quines mentides que si es poden dir com per exemple, ngir
que existeixen tres reis mags que van casa per casa donant regals un cop per any no els hi
sembla dubtable moralment.

He arribat a la conclusió de què les mentides van més enllà de les paraules que mesclen o
camu en la realitat, sempre hi ha un conjunt de factors emocionals que ens empenyen a dir
mentides ha pogut veure re ectit en la lectura damunt el personatge de Pathelin, Guillermita i
El pastor. També s'ha de tenir en compte com les pot rebre l'altra persona, en aquesta obra
veiem una reacció d'ira que el condueix al Pañero a cercar justícia, cal dir que poden haver
diferents reaccions degut a experiències prèvies que hagi vist el que ho rep així doncs tenim
un gran ventall de reaccions possibles davant un engany. Per acabar de nitivament
m'agradaria deixar oberta la re exió que qüestionava anteriorment, hi ha mentides que es
poden justi car? Simplement, perquè és totalment subjectiva la resposta d'aquesta pregunta.
Mai sabem quin nivell de mentides o enganys està disposat a suportar cada individu, cada
persona du una motxilla a l'esquena que es farà ser més o menys tolerants davant fets.

fi
fl
fi
fi
fl
fl
fi
fi
fi
fi