BRAVEHEART

1. Parla sobre la situació entre Anglaterra i Escòcia entre finals del segle XIII i
principis del segle XIV. Eren un mateix estat? Tenien el mateix rei? Com
s’origina el conflicte a la pel·lícula? Compara la situació en l’edat mitjana amb la
situació territorial i política actual entre Escòcia i Anglaterra.
Comença Al 1286 que amb la mort de Alejandro III i de la seva neta va trencar
la línia successòria d’Escòcia així que Anglaterra va posar a un rei al tro
d’Escòcia. La relació entre els països es va deteriorar i Anglaterra va intentar
reconquistar però va rebutjat per William Wallace en les Guerres de
Independència. Robert Bruce per la seva part va reclamar el tro de d’Escòcia.
La guerra amb Anglaterra va durar varies dècades i la civil entre els partidaris
de Bruce i Balliol fins a mitjans del segle XVI, on van sortir vencedors la part de
Robert the Bruce. A la pel·lícula s’origina amb la mort de la dona de Wallace
per culpa d’uns nobles que la volien violar Wallace ho impedeix però ella
finalment mort a mans del noble.
En l’actualitat Escòcia i Anglaterra formen part del Regne de Gran Bretaña,
Escòcia te un sistema legal, sistema educatiu i religiós diferent que Anglaterra.
El independentisme escocès ha agafat força i al 2014 van fer un referèndum
per independitzar-se d’ Anglaterra però va guanyar el quedar-se amb
Anglaterra. Els dos llocs segueixen depenen un de l’altre i continuen amb la
idea de la independència però Escòcia es més diferent a nivell polític i de lleia a
Anglaterra que abans.
A nivell territorial escòcia era molt més petita que Regne Unit ara en l’ actualitat
es mes petita també però molt més que gran que al segle XIII-XIV, ha obtingut
més territori.

2. Fem un repàs de la societat feudal. Busca exemples a la pel·lícula que

t’ajudin a explicar com estava dividida la societat en època medieval i descriu
com vivia cada grup a partir del que observes.
La societat feudal es dividia en dos grups, el privilegiats i els no privilegiats.
Dins dels privilegiats estaven:
- Rei que era qui governava el territori i el més important de tots, un exemple a
Braveheart seria el rei d’Anglaterra Eduardo I
- Els nobles i càrrecs importants a l’església, aquest grup no pagava impostos,
el nobles dirigien petits territoris i tenien exèrcit, un exemple seria Robert Bruce.
Els càrrecs importants de l’església la dirigien.
-Cavallers i monjos i monges els quals tampoc pagaven impostos, el cavallers
anaven a lluitar a les guerres a cavall i si no hi havia feien tornejos, un exemple
sèrie tots els que anaven a cavall en les batalles dins la pel·lícula. Els monjos i
les monges es dedicaven a complir el ora et labora i vivien en monestirs, un
exemple podria ser qui oficia la boda.
Dins dels no privilegiats estaven:
-Pagesos/artesans els quals pagaven impostos i treballaven les seves pròpies
terres o al seu taller, un exemple podria ser la gent que treballava al poblat d’on
era William Wallace
- Serfs els quals tenien que treballar les terres dels seus senyors i els havien de
demanar permís per tot.
PIRÀMIDE DE LA SOCIETAT FEUDAL

3. La guerra en l’edat mitjana. A la pel·lícula surten diferents batalles i atacs a

castells. Explica com actuava a la guerra la cavalleria, la infanteria i els arquers;
explica el tipus d’armes que observes i les tàctiques i estratègies que hi surten
exemplificades.
Primer de tot, a les Batalles. Allà el que feien era posar-se un exercit en front
de l’altre. Estava primer el rei o qui estava al comandament a cavall, donant els
ordres i anims. Desprès els arquers qui eren els quals actuaven primer o a
vegades en mig de la batalla campal per eliminar als enemics mentre lluitaven.
Desprès la infanteria aquests son els que van al mig del camp amb armes a
combatre contra l’enemic i per últim la cavalleria la qual la formaven els nobles,
lluitaven a cavall. Hi ha diferents estratègies o tècniques per exemple quan al
principi d’una batalla els cavallers envoltan l’altre exèrcit anant per darrera i ells
com no s’ho esperaven no estaven preparats. Altre es quan al principi d’una
batalla l’ exercit de Wallace te unes llances més llargues del normal, i com
l’altre exèrcit estava molt segur va enviar primer al cavallers els quals van
acabar molt malament per que gracies a les llances els poden tirar del cavall i
matar al cavall.
Per atacar castells es diferent donat que tenen un muralla. Per poder entrar
dins hi ha diferents formes una es posant una especies de estructures altes o
escales per poder pujar, el problema es que els que estaben a dins moltes
vegades tiraven oli molt calent i fletxes amb foc i sense tota la estona. Una altre
es per la porta de la muralla la qual esta molt bé tancada, per entrar agafaven
un tronc d’ arbre i entre un quants colpejaven la porta fins obrir-la, el proble es
que era fusta i era molt fàcil de incendiar amb les fletxes.
Armes: espasses (diferents mides), escuts, llances, llances llargues, arc amb
fletxes, una espècie de destrals, pics.
4. En la pel·lícula hi ha personatges que parlen en diferents idiomes:
- qui parla anglès?
Entre tots parlen en anglès.
- qui parla gaèlic?
Wallace.
- qui parla francès?
Wallace i la princesa Isabelle.
- qui parla llatí?
Wallace i el que oficia la cerimònia de casament.

Per què ho fan en cada cas?

Angles- es com es comunicaven tots entre ells
Francès- Wallace perquè el seu tiet li va ensenyar i la princesa Isabelle per que
era de Francia. Parlen entre ells en un petita part de la pel·lícula.
Llatí- Wallace perquè ve aprendre del seu tiet i el que oficia la ceremonia
perquè abans sempre a l’església es parlava llatí.
Gaèlic- Wallece abans de la Batalla del Pont de Stirling grita una expressió en
aquesta llengua.

5. Busca dades sobre el personatge històric de William Wallace i compara’l la

realitat amb la pel·lícula. És totalment fidel a la realitat? En cas contrari, quines
llicències s’han pres a la pel·lícula?
La pel·lícula no es totalment fidel començant per que William Wallace era un
noble i no un pagès. Hi ha diferents llicencies en diferents aspectes dins de la
pel·lícula no només de William Wallace si no també de com elaboren la
pel·lícula.

-Una podria ser l’idioma, en realitat parlava gaèlic escocès però la pel·lícula
esta tota en anglès ( Es pot entendre però podrien haver fet un aclariment)
-El dret de prima nocta no va existir en realitat com a tal si no de forma
simbòlica
-L’ esposa de Wallace es deia Marian Braidfoot i no Murron
-La princesa Isabel no va arribar fins al 1308 tres anys després de la mort de
Wallace.
-La Batalla de Stirling Bridge de la pel·lícula es bassada en altres batalles i no
en aquesta
-Wallace a la Batalla De Falkirk la fletxa li dona a la gola i no al pit com diu la
pel·lícula
-Wallace fuig al continent per buscar col·laboració però no troba i després torna
per la rebel·lió però el traeixen.
-Eduardo I va morir al 1307 i no a la mateixa vegada casi que Wallace.
6. Reflexions.

- A la pel·lícula es veu que la relació davant la mort no era com la que tenim
actualment. La ciutat sencera, infants inclosos, acudeixen a l’execució de
William Wallace. Com ho veus? Què creus que hauries fet tu si haguessis
viscut en aquesta època?
En aquella era una cosa molt normal ja que es feia per donar exemple al poble
sobre el que els passaria si no compleixen les lleis u ordres del rei. Jo crec que
anaven els infants per que des de petits aprenguessin les conseqüències, a
nivell de comportament esta bé pensat però per altre banda son nens i els pot
afectar de manera dolenta a nivell personal, cosa que tampoc es el correcte.
En conclusió opino que per la gent que dirigia la ciutat esta bé que fossin els
nens però per a ells no era tan bo. Jo suposo que en aquella època hauria
tingut que anar i ho veuria normal donat que m’haurien educat així. En el lloc
del rei hauria actuat igual donat que jo vull que els ciutadans compleixin les
meves lleis i així tindrien por de no complir-les.

- Per una altra banda, el tema essencial de la pel·lícula és la llibertat. Què en

penses? Creus que el que fa William Wallace és correcte? Hauria de plegar-se
a les decisions dels nobles? Té sentit donar la seva vida per la causa que
defensa?
Jo penso que es molt normal que pensaran que no tenien llibertat donat que
per les lleis que havien aprovat feia poc no podien ni estar amb la seves dones
tranquils per que podia arribar un noble fer-li de tot sense cap conseqüència.
Sobre si es correcte es més difícil. Si que penso que fa bé de tenir altres ideals
compartir-los i donar-los a conèixer, en el que no estic tan segura es la manera
com ho fa, donat que matar als que van matar a la seva dona es comprensible
però matar a tots el cavallers quan no havien fet res no ho veig molt bé. El
provocar batalles no es la millor manera però es veritat que si ell volia que
l’escoltessin era d’aquesta forma.
Crec que no hauria de plegar-se a les decisions dels nobles donat que no
hauria canviat res en la societat ni s’hauria fet escoltar pels que compartien els
seus ideals i contestant a la següent pregunta menys si creia tant en la seva
causa com per morir. Considero que amb la seva mort va evolucionar més la
seva idea i gracies al seu exemple van continuar lluitant per la seva causa i per
la de tots.