Llenguatge i Comunicació

REFLEXIÓ CAPÍTOL 2

És cert que sempre, en el moment de tenir un intercanvi comunicatiu, ens centrem molt en com hem de dir i
comunicar la informació que es vol transmetre, sense tenir en compte l'important paper que fa el receptor.

Aquest és molt important respecte a la interpretació i el feedback de la conversa. En aquest text, se'ns
mostra una àmplia varietat de maneres d'interpretació i descodificació del missatge les quals desconeixia,
junt amb les conseqüències que comporta.

M'ha sobtat el fet que hi hagi 4 maneres d'interpretar un missatge.

Com hem pogut veure, normalment en relacions de confiança siguin familiars o d'amics, el contingut
objectiu del missatge solem passar-lo per alt o no respondre a aquest sense que intervingui el factor de
relació.

Quan la nostra mare/pare o amic proper ens dóna una recomanació, solem trobar-li abans els contres que
si ens la dóna una persona externa a nosaltres. Per exemple, quan anem a la platja i ens diuen que ens
posem crema solar per protecció. Moltes vegades si t'ho diuen els pares, ho passes per alt, tot sabent que
tenen raó; i el mateix passa amb un amic. Però si et ve un metge o un dermatòleg a dir-t'ho explicant les
conseqüències d'una manera més professional, segurament li farem cas abans.

M'he adonat que moltes persones tenen molt desenvolupat "l'oïda de la relació". Jo pensava que era una
simple reacció de què "tot s'ho prenien malament", i que eren persones bastant sensibles, però no pensava
que el motiu fos aquest. Considero que és molt important que davant d'aquestes persones, els hi fem
entendre que no tot el que diguem va directament de manera personal cap a ells.

El tipus d'oïda que més interessant m'ha semblat és el d'autoexposició. No sabia que moltes de les
teràpies conversacionals sorgien d'aquí. Considero fonamental l'escolta activa, i crec que és un factor que
tothom hauria de treballar per poder comunicar-nos i entendre a les altres persones abans de jutjar-les. Des
d'aquesta oïda, és on ens aprenem a posar en el lloc dels altres i entendre perquè ha dit les coses com les
ha dit.

Al cap i a la fi, és la que més m'ha agradat perquè com a futur psicòlegs és imprescindible que sapiguem
escoltar bé a les persones i aprendre a descodificar la informació amagada darrere dels missatges
objectius que transmeten. Hem de saber mirar el món des dels seus ulls i entendre el patiment, la ràbia o
qualsevol emoció presentada.

En cas de relacions personals, això sol ser més fàcil de descodificar, ja que coneixes a la persona. Tot i
això, a vegades la informació que tens per extreure conclusions és limitada. És per aquest motiu que el text
m'ha fet veure la facilitat que tenim a l'hora d'encasellar a algú, i de suposar coses d'aquella persona
totalment falses o poc encertades, tan sols pel simple fet de completar la imatge.

No podem suposar que una persona diu les coses per un motiu que nosaltres creiem cert, i seguir amb la
nostra confirmació, ja que podem estar totalment equivocats i portar les idees per un camí erroni. Ens hem
d'assegurar de conèixer a la persona o almenys saber el vertader motiu de la informació que intenta
transmetre, i a partir d'aquí tornar a l'escolta activa.

INTERCANVIS COMUNICATIUS

Intercanvi 1

Context: dues amigues parlant sobre la dependència que té una altra amiga d’elles en la relació amb la
seva parella, a causa d’un comentari lleig.

Noia 1: Aixo m’ha dit. Pero vaja, que segons ella ho han parlat.

Noia 2: em sembla com una explicació tontíssima, sincerament, osigui me sap greu dir-ho així, però…

Noia 1: Ja es la típica de ‘se que ho he fet malament’, i com no sap que dir em diu això. I si fins i tot ella, se
n’adona que té una dependencia, imagina’t

Noia 2: Nose m’ha fet més rabia encara el comentari.

 Llenguatge i Comunicació

Intercanvi 2

Context: dues amigues quedan per anar a passar la tarda al Oktoberfest.

Noia 1: Amor, quina hora quedem?

Noia 2: Amore no sé, però està plovent

Noia 1: He mirat el temps i a la tarda no plou, anem doncs no?

Noia 2: En principi si.

Noia 1: A quina hora quedem? 16:30h al bar?

Noia 2: Pero pensa que si hem d’anar al bar i després al Oktoberfest, jo quedaria 16:00h o així.

Noia 1: Vale doncs trec ràpid al gos, dino i quedem.

Intercanvi 3

Context: jo després de bastant dies sense veure als meus avis, arribo a casa d’ells.

Núria: Hola, com esteu?

Àvia: Dona, si no estàs morta…

Núria: (Riure sarcàstic) He estat fora i no he tingut gaire temps per passar-me.

Àvi: Com estàs Núria? Com ha anat per Menorca?

Núria: Bé molt bé, tot molt bonic i un viatge increïble. Tu com estàs, avi?

Avi: Bé, encara em fan una mica de mal les cames, però molt millor que setmanes enrere.

Núria: Me n’alegro molt!