M O A O I A

RA E EM
M EM A AR R
AT D TE I D R M STMarc legal TEM

TEMA 1
R I T E O
O ST A R T RA M AR M OS Vull el temari T complet!E M T RA
M M S TE D S
Autores

TE E MO I DE T RA A RI E MO aula RA
Aplicació
A A AR S EM ID ST
STR R ID T R E M M O T R O
O A OS T E A A M
T EM M R ID ST
R
TE
M
ID
E A
A D E R A A O R T R
TR CARACTERÍSTIQUES RI ST BÀSIQUES M
TE DEL DESENVOLUPAMENT EM TR
A PSICOEVOLUTIU
EM
A OS
OS A M O I D S T
DE
M
TE
NENS/ESM
DE ASPECTES
(6-12).
RA COGNITIUS, M AR MOTRIUS, E MOAFECTIUS T RAI SOCIALS(6-12). I T RA
I T S R S
A
TR IMPLICACIONS AR EN OSEL DESENVOLUPAMENT TE RI
D DEL O
MPROCÉSTEEDUCATIU MA MIO
S M M A E E
O TE ID
D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE E
TR
A T EM R ID A R ID ST
A R O S A A T R M A M O
A R EM OS TE
S TR T E M
D E M
O ST T M ID
E
O Pel que fa a l’estudi I M
del desenvolupament A
psicoevolutiu E
dels infants,
aquest ha R
evolucionat OS
A A R D E S T R R I D gràcies T R A
E M A M
R molt al llarg M del temps, I
especialment en les últimes A
dècades S als avenços en
T tecnologia. E
O ST Actualment, TE és possible M ARobservarEcom MOes comporta T EMel cervell M
en
O
ple funcionament i poder R IferD
M
R A correspondència TE amb les D
RI observacions A
TRdels infants IenDE acció. El S
A
TR de la neurociència EM
A
E MO
T una A S R camp T D
S
MO aporta RA visionsTalEM
Tnoves desenvolupament MO infantil, E MqueA tenen importants
E MO
implicacions
A en
A RelI
S A E T D R OS
MO d’aprenentatge.
procés TR R ID R A RI ST T EM M
E S A T A O E
ID MO EM OS EM EM A ID
1.
A R E T M T I D T R R
D
RI CARACTERÍSTIQUES RA I DE BÀSIQUES
R A DEL AR DESENVOLUPAMENT OS E MA I DE
A T R T M M T R
M
TE PSICOEVOLUTIU M OS E MANENS/ES OS (6-12 a) T
E
I DE T RA E MA
M R S T
R ID
E
R AT I DE T RA E M A M O A AR
A S T R S T D E T R E M
TE MO
M El desenvolupament EM
A
fa referència
E MO en la
a canvis
A
naturalesa i organització
l’edat. A RI M OS
de l’estructura
R AT
i la
conductaE dels T
infants, que estan D relacionats R
amb M E T
RI
D
RA A RI O ST TE R ID OS M AR
A S T M M A M E
TE
M
MO
1.1.ECaracterístiques TE del procés DE de RA 49
desenvolupament EM ID
E
A T
I T T R R
D característics
ITrets R A segonsM AR Llerá M OS 2453 TRA E M A
O ST E MA
R ST E Beltrán (1992):
8 OS T adquireixen T
E MA M -ODiferenciació:
TAl llarg deI tot DEel procés 60 M evolutiu, els infants A D E M capacitats A i
T R E R I R
E habilitats A A o D T R EM
m
I D TR que els M
diferencien
E l RI
d’estadis
c inferiors i
O S
superiors. A S T T
O
.
R S T M
MA MO
A EM TE EM
i
@g TEM
a
E E A
m
I D R A D R A
T D - Integració: R I referència Sque T els TE
2
TR Aaconseqüència
ovA STcreen grups Rde
a de lesAdiferències, es
RI O
a
A O S E M O M A M
d R grups. EM
n
TE
M E M iaborOST
diferencien d’altres
AT D TE I DE T RA
D R I
RI - Processos aE M
O ST AR TR
A AR OS
A S M M canvi A
lD
M R
a I de M
transacció entreE M organisme O i ambient: E
Durant
T el procés E de
T E i E T M D R
A I Dcanvis tant en l’infant com RI ST
a
iaEM
Lcontinu, es fan
R A D Een el seu entorn. A A O
L T R I R
MA ST AR ST EM EM AT
a
A T E M O M O T I D T R
TR - L’individu com D E a una totalitat: TE El desenvolupamentEM
Acognitiu AR no només
està influït OS
O S A
R per determinants R I R A D
I per experiències T R M
E naturalesa M
O ST MA O ST
biològics,
M AR
sinó també
M OS
de T vida,
I DE de la OSTR
E
cultura, relacions...
EM E R
DE
M
R AT I D A T I DE
S T RA E M A
D E M
T
OS - L’individu AR és un sistema S TR obertEd’energia: M AR M O sempre
T
A RIde tot STR
M M O Els
E infants A estan aprenent
Ecognitiu. E MO
M
D E TE E M i això ajuda T I D T R T
RI A allò que els envolta al seu R
desenvolupament S social, afectiu A i
ID
S TR R ID T RA E MA MO S TR R RA
O A S T D E O M A S T
M EM
-TEstadis MO
successius: RI E M del desenvolupament, TE O
DE
La manera d’interpretar el procés M
A D E R A A I D E
R generalment,
ST del seuAcontext RI és en estadis ST o etapesTque EM el subjecte ARha de recórrer,
A
TR independentment ID A
O M M O E M O S A R S TR
M E social
E o cultural. T M MO
DE A T R ID S TR
A D EM A TE E
R - Plasticitat: A I TR D R
ST E MA MO
Tota persona
E TR permanentment
estàSoberta
M AR al S
O desenvolupament A RI de la OST
O T
M RI
D MO TE EM TE
M EM
DE A seva personalitat. A ID
E
TR
A I D A R I D
ST
S TR T E M
A R O S A R T R A O
MO El desenvolupament T EMl’infant D
de està EM
E Mdirigit pel Tdesenvolupament M OS cerebral, M
TEde les seves D EM
E A I
D
ST
R
estructures i, per tant, de les seves
A A RI capacitats. T RAEl desenvolupament I DE A està determinat
cerebral
R M AR ST
R
O R M S A R S T T E O
E M variats i O
pel genoma ST però
TE
condicionat per
MO possibles.
l’ambient. És a dir,
EM
el genoma conté
MiOl’experiència
una sèrie d’elements,
dependràI D EM
ID M adaptables a totes les situacions D E A T De l’ambient E A que R
DE en desenvolupi
Il’infant TR
A unesA RoI altres (epigenètica).
S TR Un R ID
exemple seria
R
STel llenguatge. M
R
AL’infant O ST
R S A O TE
E MA MO TE
M
E MO T EM E M A D EM
T E A D D R I A
RI
D
ST
R
haAsidoRI adquirido RApor LaiaMLaia A RI139860 OST AR S TR
A EsteOdocumento T M
M
TE ©PROFES E M T EM M OS TE D EM T
E
E MO
D I A ID
AR
I EN APUROS,
TR
A
S.L.
DE RA
2
MA
R
ST
Rwww.profesenapuros.com RA
RI AR ST
 M O A O I A
RA E EM
M EM A AR R
R AT I D TE I D T R E M O STMarc legal TEM
O ST A R T RA M AR M OS Vull el temari T complet!E M T RA
M M S TE D S
Autores

TE E MO I DE T RA A RI MO aula RA
Aplicació
E
A A a parlar M AR S EM I Dcom passa ST
S TR està capacitat R I D per aprendre T R E qualsevol llengua M O que es parli T al seu entorn, R O
O A OS T E A A M
amb
T EM M
els infants adoptats. R ID ST
R
TE
M
ID
E A
A D E R A A O R T R
TR RI ST TE
M EM T RA MA OS
OS A M O I D S T E
DE
M
M de 6 anys
L’infant
TEals 7 anys.
es troba en procés
DElEcos callósTés

RAl’estructura M ARpermet connectar
d’afiançar
E MO
el cos callós, que acabaAde desenvolupar-se
T R hemisferis I T RA
I S R S
A cap
TR i que El’infant AR desenvolupi OSla lateralitat TE que D
RI abstracte,
els
O dos A cerebrals
MO
S M M i el pensament A E Mnecessaris, T EMexemple,
per E
per
O T E
I D del cos callós
A
TR es relaciona T EM R I Dde processament A R I D per ST
la lectura. El R
A
gruix
O S A amb velocitat
A T R M A
i habilitats
M O
A R M OS TE
S TR resoldre T
M
Eproblemes. D E M
O ST TE M ID
E
O I M A E R OS
A A R D E S T R R ID T R A
E M A M
R M I
se situa al front O A del cervell OSmés específica T a l’espècie E
O ST L’escorça TE
prefrontal
M AR E M
del cap. És la part
T EM termini, M R ID
M humana
A
i és
TE
l’encarregada de D la memòria A a curt E el raonament A i la A
planificació.
MO
T R A RIhabilitatsScomplexes,
TR R ID S TRla conducta T EM E
S Tanmateix, es relaciona amb
MA
com el control
MO
de Aquesta D
MO estructura
A
TR es desenvolupa T EM al llargEde O l’etapaEprimària
Mtota T E
i durant l’adolescència.A A RI
S A D R EM OS
MO S TR R ID R A A RI O ST T M
E A T E
R E MO
I D Altres estructures, comEles
T
M parts posteriors
M OS del cervell T EMque controlen D E Mla memòria R A a llarg termini R ID
A I D maduratRA I T A
A
jaRhan
T
a nivells adults
I DEcap als 8Ranys A d’edat. M CapARals 12 anys, M OlaSmemòriaTde E Mtreball I DE
R T R
M i la capacitat
TE primària, M OS de planificació E M A assoleixen OS la maduresa. TE Per tant, I D E
durant l’etapa A
T R de l’educació E MA
M R S T
R ID
E aquestes
R AT habilitats es E
I D
troben en desenvolupament.
T RA E M A M O A AR
A S T R S T D E T R E M
TE MO
M El desenvolupament EdeMA totes aquestesE MOimportants A estructures A
I
Rgenerals, M
com Os’haS comentatT
A
I D E T
determinada I D part per la T Rgenètica i l’edat,E M D E S TR de AR
R anteriorment, R A
ve
A R en
O S T però
R I
també per O
l’ambient,
M M
A T E
TE
M manera Oque
M
S si els infants M
TE estanI D EM
exposats A
a experiències
R T E
A
queMreforcin DE habilitats,
aquestes
I A T
T R R
DE
les
A
estructures cerebrals
AR
s’enforteixen.
OS 24el
Per tant,
RA
53desenvolupament A
sensoriomotor
ST en les TEMA
9
M
4
R Iprimeres T R M M T
S habilitats cognitives. E O
MA OS
etapes és crucial TE pel desenvolupamentDE m 608 M deOles T EM
T E M R I E R A I D R A
I D E
TR
A
E M A l RI
c o D
O S T A R S T T EM
O
.
R S T M
MA 1.2. Teories MO delAdesenvolupament
A EM TE EM
i
@g TEM
a
E E
m
D
psicoevolutiu
I A D R A
T D AR TR RI T E
2
R ovA
a
OS(1969), T
RI de les teories ST més Sinfantil
a
A Una O ninfluents M
del desenvolupament
E O és M laAde Jean Piaget M
d TR E Ma l’hora de E
M E M iaborOmitjançant AT E A
a
TE que IvaDdesenvolupar S l'observació D
d’infants Tresoldre I D cognitives.
tasques TR
M T R R I R A R S
AR aspectes a I DE de la teoria OShan estat A STestudis neurocientífics MA MO A
Alguns a
M R
l
M E Mrecolzats pels
O T E E
(habilitats),
T E i E T M I D R
A A T
mentre que
a d’altres han D quedat descartats, com per exemple que el desenvolupament infantil
RItan rígidsTiRdeterminats DE l’edat. Fins A i tot, s’haM AR OSels
L
ia M
LaTE uns estadis A I R E posseir RA T
M
segueixi R per argumentat que
T E M O S
M A O ST demanavaTiEno tant per I D
A infants
TR l’habilitat
fallaven

en les
D E M
proves perquè no
TE
entenien
E
què
M se’ls
A A R no
O ST
S A D R
A I M EM
per fer-ho. R
O
S TR M AR O ST A RI O ST TE I D S TR
O
M Per altraAbanda, T E Mteoria de Lev E M M
E més centrat R
A de l’ambient M O
DE R trobem
I D E la T Vygotsky I D(1962), T RA en el paper E M D E
T A R estructures S TConsidera R I per
OS el desenvolupament
sobre
M AR S TR no pasEM
que enAles M O cognitives. A que S TR
M TEd’haver-hi O
relació entre elTsubjecte i el E A M O
DE aprendre ha M ID medi. El paper TR de l’aprenentatge TE implicaM
R I A D
Rla Zona deRDesenvolupament
I
E
A Pròxim (ZDP) R
A de manera O S R A I DE
O
crear
T
Screació d’aquesta A S T R
T E M E M que l’ensenyament
O
T
Sja que hi ha A
ha d’afavorir
R T RA
M MO D M S
M RId’un adultDiEelMque pot fer
la àrea, avançant-se al desenvolupament de l’infant, diferència O
DE entreRA TEque l’infantE és A A TEsol/a (lligat E M
allò D capaç R
de fer amb M
l’ajuda I A ID
al
O ST de “sherpa”
paper A RI o guia delOdocent). ST Vygotsky TE va morirMmolt AR jove i noSva TRdesenvolupar R massa STR
A
M M M E O A
DE extensament T
E la seva teoria.
ID
E
TR
A
T EM TE
M
E MO
A R S A I D A D R
ST
R MA MO TR AR TR RI ST
DE
M O
2. A
ASPECTES

T E
A
D E
RICOGNITIUS,
ID
E
S
MO MOTRIUS,
TR
A TE
M
AFECTIUS
I D EM
O S
A
TE
I SOCIALS M A
R I D EM
O
ST
S TR anys)
(6-12 T E M
A R O S A R T R A O
MO T EM EM TE
M
M OS TE
M
D EM
E A D I
D
S TR A A RI T RA I DE R A M AR ST
R
O És difícil T R
definir els diferents M aspectes del S desenvolupament A R de S
l’ésserT humà com T Eun tot. Per O
E M això, resulta OS més pràctic TE MperO Mels aspectes
Een MOcognitius, motrius, afectius EM
ID M analitzar-los
D E separat,
A T E A I D R
DE tot i que
Ii socials,
A
TR s’ha tenir Aen RIment queSelTR desenvolupament R I D és un conjunt ST
R global iAque
M
R tots
O ST
R S A O TE
E MA els aspectes MO s’interrelacionen TE
M i depenen
E MOels uns T EMaltres. DE M
dels A D EM
T E A D R I A
RI
D
ST
R
haAsidoRI adquirido RApor LaiaMLaia A RI139860 OST AR S TR
A EsteOdocumento T M
M
TE ©PROFES E M T EM M OS TE D EM T
E
E MO
D I A ID
AR
I EN APUROS,
TR
A
S.L.
DE RA
3
MA
R
ST
Rwww.profesenapuros.com RA
RI AR ST
 M O A O I A
RA E EM
M EM A AR R
R AT I D TE I D T R E M O STMarc legal TEM
O ST A R T RA M AR M OS Vull el temari T complet!E M T RA
M M S TE D S
Autores

TE E MO I DE T RA A RI MO aula RA
Aplicació
E
A A AR S EM ID ST
STR 2.1. Aspectes R ID T R E M M O T R O
O A motrius
OS T D E R A M A E M
T EM E M A R I els
O STrellevància en TEles primeres I Detapes TRA
A Comencem
D
pels aspectes
R A
motrius, ja que són de major R
TR del desenvolupament
RI ST especialment TE
M en l’etapa EM A
TR al llarg de MAla primària. OS
OS Etota
humà, D dels 0-2, però M
A O I S T
TE
M
DE
M
R A M AR E MO T RA I DE T RA
I T E desenvolupament D S R S
A El desenvolupament
TR moure’s M AR M OS
cognitiu depèn Tdel
A RI MO Els infants
motriu.
E MA necessiten E MO
S TE i interaccionar E T I D en
E Ael desenvolupament
per tal M
O
ID T RA
amb l’entorn
T E d’enfortir R les D
I xarxes neuronals. R
Destaquem
A R O ST
A aquest aspecte
A R els treballs
O S d’Emmi A
Pikler sobre el A
moviment T
lliure i M M
TR de la T EM M els de Magda R
ST Gerber. A M
TEl’etapa de OSpren especial TE importància E
O S cognició, així com
D E O E M
6-12 ID
Ael desenvolupament A R I E M
de laDmotricitat T R A
gruixuda i les R I D de maduresa
fites R

A (Maria Castellana) M A R
M OS
R M I S T E E
O ST relacionades TE amb l’equilibri AR i la lateralitat. MO També MA especial
Epren M OS
importància

T
la motricitat
R ID
fina
M E T E
M
i el control
RA TE
de moviments
RI
precisosD amb lesRmans,
T
A necessària I D per l’escriptura.S TR
A
EM
A
E MO
T A S R T D
S
MO Algunes
A
TRcaracterístiques T EM MperO E MA E MO A A RI
S A E T D R OS
MO - Primer TRcicle (6-8):
destacades
R ID R A imatge A
cicles:
RI STpossibilitats T EM M
E S A Adquireixen T seva corporal. AmplienO de con- E
R ID E MO
trol motor, comT EM la postura M o OlaSrespiració.TOrganitzen EM Di EM
estructuren R A i el temps.
l’espai R ID
A D I T MA
A RI Desenvolupament T RA I
de D E
l’equilibri i la R A
lateralitat. M AR M OS T E I DE
R T R
TE
M
M OS E MA OS TE I DE T RA E MA
E T (8-10): Desenvolupen M R S T
R I D - Segon T R Acicle
I DE
S T RlaAcapacitatEd’anàlisi M A sensorial.
E M OEvolució proporcio-
R A M AR
A S R T D T E
TE
M M
nadaO dels
MA
diferents segments
Elateralitat. E MO corporals.
A
Progrés

en control
A RI
motor
OS
gruixut.
M
Assoleixen
R AT
E l’equilibri i
T
la D R M E T
RI
D
RA A RI O ST TE R ID OS M AR
A T M E
TE
M
M -OSTercer cicleTE M
D
(10-12): Consolidació E M de l’equilibri R A motor. T E M A
ConstruccióI de DEla imatgeAcor- T
I T R R
E poral i identitatA AR S 34 RA força, agilitat. A ST MA
9
R ID T R sexual.
M AugmentenOnivells
M 5resistència,
T E M O T E
TE DE m 608 MOS T EM
4
MA OS
2
T E M R I E R A I D R A
2.2.
I D E Aspectes
TR
A cognitius E M A l RI
c o D
O ST A R S T T EM
O
.
R S T M
MA Prendrem MOel modelA de Piaget MAun dels D E Mestudiats E E Mla ciència. A
i
@per
a
gm Eser més iTanalitzats per
E E T I R A D R A
T D R
2
R encara és STvigent de A I T en TE
OS
continuació, es Tproposa una
va taula
a
amb allòAque laRteoria piagetiana
A RI O S noRA (Feldman, E M O M M
M relació als aspectes
E M iaborOST
cognitius
AT
2004):
EM TE DE RA
a
TE
d
D R I D I T
RI aE M
O ST AR TR
A AR OS
A S M M A
lD
MEtapa La R a I M E M
Edat O
Característiques T E E
T E A
i
D E T
(aprox) E M I D T R
ia M
LaTE A RI RA I D R A AR OS
T E M Aquesta etapa O S T
M A R
O ST T E M
D E M
R AT
A
TR suposa
Sensoriomotora.
el prototip IdeDla
M
E resta. N’ésAelTE
0-2
EM - Experiències A del sensorialsAR I
OS
T
O S A R I D - T R M M
S TR MA
R ST s’hi AR
Adquisició
OS del pensament TE
llenguatge oral
DE S TR
O fonament i els
E mecanismes O que
M - M R I O
E M la resta E Inicis i l’ús de símbols
DE
M posen en
R A Tmarxa determinen I D A T I DEbàsics TRA
S E M A
D E M
OS
T
d’etapes AR S TR M AR M O
T
A RI S TR
M E M O E
T2-7 E A M O
I DE PreoperacionalA T E M R ID- S TR A TEcallós, E M
R
S TR R I D
T RA E MA integració O
Desenvolupament
M dels 2 hemisferis S
del
TR
cos
R ID RA
O A S T D E O M A S T
M TE
M MO R-I Nombres, M
Ecategories TE O
DE R A D E R A A
M - Desenvolupament I D A
i jerarquies
E M
ST A RI O ST TE AR S TRdel llenguatge R ID TR
A
M O M M - E M O A S
DE T
E
ID
E
TR
A
T Simbolisme M
Epensament TE
M
E MO
A R S A - InicisI D
del A lògic D R
ST
R
E MA MO S TR AR S TR A RI O ST
O T E M O
M Operacional RI
D MO7-12 A TE M
Epensament TE
M EM
DE A A ID
E
TR - I
HabilitatD A R I D
ST
S TR T E M
A R O S A R
-MOperacionsOmentals T R A O
MO T EM EM TE- Hipòtesis M
S TE
M
D EM
E A D I
D
ST
R
A A RI T RA I DE R A M AR ST
R
O R M S A R S T T E O
E M FormalO ST TE MO12 en TEM O abstracte Ii DE
M
ID M
operacional
D E A - HabilitatE Mde raonament A R
ID
E
TR
A
A RI TR
endavant
S R ID
alternatiu ST
R
M AR O ST
R S A O TE
E MA MO TE
M
E MO T EM E M A D EM
T E A D D R I A
RI
D
ST
R RI adquirido
haAsido RApor LaiaMLaia A RI139860 OST AR S TR
A EsteOdocumento T M
M
TE ©PROFES E M T EM M OS TE D EM T
E
E MO
D I A ID
AR
I EN APUROS,
TR
A
S.L.
DE RA
4
MA
R
ST
Rwww.profesenapuros.com RA
RI AR ST
 M O A O I A
RA E EM
M EM A AR R
R AT I D TE I D T R E M O STMarc legal TEM
O ST A R T RA M AR M OS Vull el temari T complet!E M T RA
M M S TE D S
Autores

TE E MO I DE T RA A RI E MO aula RA
Aplicació
A A AR S EM ID ST
STR R ID T R E M M O T R O
O A S T E A A M
2.3.
T EMAspectes M Oafectius i socials R ID ST
R
TE
M
ID
E A
A D E R A A
Mhabilitats E O
M està directament A R T R
TR El desenvolupament
RI deSTl’afectivitat Ti E les socials TR
A
EM
relacionada amb OS
OS A O I D S T
DE o
M
TE
M
el desenvolupament
D E M cognitiu R

Adels M
R
infants.ABowlby (1971)Mva
E
O formularRlaA teoria del vincle
T R I S T RA
I T TE D quals els éssers S
A aferrament,
TR amb E M AR de protecció M OS i com desenvolupem
en la que desgranava els mecanismes
A
pels
RIaspectes E MO i socials.
humans ens
EM
A vinculem
E MO
S T ID
E A
les figures afectius Aquests tenen
O T ID enSel
A
TRfuncionament T EM R I D mirall (neurones
R A R O ST
A A R
la seva base neurològica
O A de les A
neurones T de
M l’empatia),
M
TR en el desenvolupament
EM Mdel sistemaSTlímbic R M
TEemocions) OS córtex prefrontal TE E
O S T D E O (de les
E Mi del
ID
(control
A
comportament).
A
I
R Tanmateix, M
Eel desenvolupament T R A D
dels Iaspectes afectius
R

A i socialsMrequereix A R
M OS
R I D S R T E
ST de que els M
TE infants tinguin AR relacions O altres E
Mamb MA humans.
éssers
M
S
OL’etapa dels 6 Tals 12 anysIté
DE
M O vital importànciaTen M
E el desenvolupament D E T E A R
A té O
A RI amb iguals A ja que coincidint
social, amb R
I Dles que aprenen
l’escolaritat, l’infant
EM les DE M
T R A S TR i adults, R S T T
MAaltres aixíEcom MOles normes
S nombroses experiències socials en a comprendre
MO sevesSpròpies TR
A T EM E MO envers T E A socials i altresA RI
D R OS
emocions
A i comportaments els
MO TR R ID R A RI ST T EM M
E convencions. S A T A O E
R ID E MO T EM M OS T EM D EM R A R ID
A D I T MA
A RI tal de desenvolupar
Per
T RA DE afectius
aspectes
I R A i socials M ésAR OS
necessari treballar
M E
i verbalitzar
T I DE
R ST R
M
TE les emocions M OS utilitzant E MAvocabulari Oacurat i precís TEi expressant I DE causes iTR A
relacions entre
E MA
E T M R S T
R ID
comportaments
T R Ai emocions I DE 2016).TRA
(Rosen,
E M A
E M O
R A AR
A - S als 6 anys A jaR S T D T E M
MODesenvolupen
Cap són força capaços de regular les seves emocions utilitzant estratè-
TE
M M O EM E A A RIen les relacions M OSamb elsRseus AT
E gies, com apartar-se
T o distreure.
D R l’empatia
M E T
RI
D companys
RA i companyes A RI i les emocions O ST es redefineixen TE i sónR I D elaborades.
més OS M AR
A T M E
TE
M
M OS TE
M
D EM R A T E MA I DE A T
I T R R
E - CapAals 8-9 anys, A jaRsón capaços S controlar A i quan M A ST emo- TEMA
9
ID Ode 53 TRcom mostrar les seves
4
R T R M M E O
E relacionat DEamb OS socials i T Mconvivència
4
MA OS que està T
cions, molt 2
6les
08 habilitats les normesEde
T E M R I E M R A I D R A
E del grupRen A el que esM A
trobi. co I D T R EM
m
I D T E l R O S A S T T
O
.
R S T M
MA O A EM TE M
i
@g TEMi entrar Ia D
a
E E -MCap A
m
A D E socials R A
T D al final
R de la primària
2 l’adolescència,
AR de redefinir R les
RI
relacions prenen
T TE
noRA i els infantsEacaben ST normes A OS
a
A RI especialO STimportància va
M M O M M
socials, les emocions es
M E M intenses bo OSiTpoden tenir
T TE E A
a
TE tornen rd A gran capacitat D E d’empatia. ID TR
I D i M
a T R R I R A R S
AR a I DE OS MA ST MA MO A
l a
E M R E M T E O T E D E R
T Cal destacara
A
i dos conceptes D clau que són la base de M
la personalitat:
RI T
RI DE tenintRen A compte les OS
L
ia M RA Aactituds
LaTE - L’autoconcepte: A sí Imateix
T M M AT
Coneixement de R o motiva-
T E M pren davant O S
M A la idea del O ST T E
I D E R
A cions que M d’una situació,
TEque la societat
seu esquema corporal, les aptituds i T
S TR A
capacitats iIlaD E
valoració A
externa
R D E M en té d’ella/ell.
R A M AR M OS
O
ST
R
MA
- L’autoestima: R
O
Imatge ST i valor que AesRI dona a sí O ST de comTel/la
mateix,
E
veuenI els DEaltres. OSTR
O E M M R
M AT EM T
E DE RA A M
DE R I D A I S T E M D E
OS
AmbdósT es desenvolupen AR TR
àmpliament
S AR tota l’etapa
durant
M M Ode l’educació
Tprimària i depenen
A RI S TR
M M
E de les relacions O E
socialsTdels infants. E A M O
I DE en gran A T
mesura
E M R ID S TR A TE EM
R R I D A A O R I D
O ST A R S TR T EM E M
O ST A R T RA
M MO D M S
M RI EM
3. TE TE O
DE A D E A
TR EL DESENVOLUPAMENT M A I D A E M
ST IMPLICACIONS SEN TR DEL PROCÉS
R RI TE AR ID A
O M A M O E M O S A R S TR
M EDUCATIU E I D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
E T M MO
DE A T R ID S TR
A D EM A TE E
R A RI TR D R
SElT Decret 175/2022,
E MA de 27EdeMsetembre, O
S TR M A O S A RI O ST
O T D MO TE M EM
assenyala que l’Ed. Primària comprèn 6 cursos (6-12
DE
M que s’organitzen RI en 3 cicles: E A D EM TE I D
anys),A
TR - Primer E
A
Mcicle: els infants R ID S TR R I R A A R O ST
S T A O A T
OS M EM
tenen manifestacions M de coherència intel·lectual, que sor-
E MO A en contacte
geix T EM D
amb la motricitat. EM TE M TE I D
D R RlaI capacitatTde E A R R
O ST - Segon A cicle: destaca A RAcomprensió R I D
numèrica, T R
reorganització MdelAcamp ST
T R M S A S T E O
EM OS
perceptiu TE
i la capacitat MO
de simbolització. EM MO EM
ID M
E - Tercer D E A T E A I D R
ID T RA cicle: importants
A RI les relacions S TR amb el R I D de semblants
grup
S TR i apareix M
elR
A pensa-
O ST
R S A O TE
E MA MO
ment més abstracte.
TE
M
E MO T EM E M A D EM
T E A D D R I A
RI
D
ST
R
haAsido RI adquirido RApor LaiaMLaia A RI139860 OST AR S TR
A EsteOdocumento T M
M
TE ©PROFES E M T EM M OS TE D EM T
E
E MO
D I A ID
AR
I EN APUROS,
TR
A
S.L.
DE RA
5
MA
R
ST
Rwww.profesenapuros.com RA
RI AR ST
 M O A O I A
RA E EM
M EM A AR R
R AT I D TE I D T R E M O STMarc legal TEM
O ST A R T RA M AR M OS Vull el temari T complet!E M T RA
M M S TE D S
Autores

TE E MO I DE T RA A RI MO aula RA
Aplicació
E
A A AR S EM ID ST
S TR R ID T R E M M O T R O
O A S T E A A M
EM en compte
Tenint
T M Oel Decret 175/2022, l’escolarització
R ID ST
R
obligatòria haTde EMgarantir Ique DE tots RA
A E A A O R ST
STR els alumnes R I Dpuguin adquirir S TR les competènciesT EM clau
E Men un grau
T R Asuficient que
E M Aels permeti O
A O D OSasseguriRels M
O
T EM
incorporar-se a la M
E
societat com a ciutadans R
A A
I
actius i que els
M A Tfonaments I D E
sobre
T RA
I D T R seu procés M E S T R S
A els quals
TR la importància
han de
AR de conèixer
construir el
TE
OS el seu desenvolupament
formatiu alD llarg de
RI evolutiuE per
la vida. Així
MOpoder adaptar
doncs, parlem
MA conéixerE el MO
de
S M M A T E
O TE d’aprenentatge ID
E A
TRles accions T EM I D ha deRtenir
ElRdocent A altes expectatives R ID ST
A procés
A R i ajustar
O S A educatives.
A T M A M O
S TR de totsTels EMinfants respecte E M allò que poden R
ST fer; respectant TE
M els diferents
M OS ritmes deTtreball; E DE
vetllant
O D O E Itenir
A
perquè cada alumne
A R I doni el E M
màxim que pugui
T R A dins les
ID
seves A
possibilitats...
R
En A
definitiva,
M
R
M OS
R I D S R T E E
ST cura delTbenestar EM AR
emocional
MO
de l’alumnat. Alguns exemples
EM
A poden
M OS ser:
T ID
M O M E T E A A R O
RA
TE D
RI d’habilitats A
TRsocials promovent I D relacions TRsocials diverses EM i cui- DE M
T -
Fomentar A
l’adquisició S R S T
MO
S RA explícitament
Tdant T EM les emocions. MO E MA E MO A A RI
S A E T D R OS
MO TR R ID R A RI ST T EM M
E O S A T A O E
R ID E - MFomentar T EM
l’autoestima
M OS
i autoconcepte. T EM
Destacar EM
característiques
D A
positives,
R reforçar
R ID
A D
RI pròpiaTR A
identitat E vincle,A
infant,Dcrear
modelar comA RI
adults. OS
T
E MA I DE
A R I T R M M T R
TE
M
M OS E M A OS TE I DE T RA E MA
E - Potenciar A T el desenvolupament
M R S T
DE de l’àrea A fites deMmaduresa, O
motor dels infants: motricitat
R I D gruixuda T R I T RA E M E R A com EMA
R
A S i fina.
A R
Importància
O S d’educació T física i del Dtreball amb T
les mans,
TE
M M O abotonar,
cosir, EMfer collarets, E M
practicar grafisme… A A RI M OS R AT
E T D R M E T
RI
D
RA A RI O ST TE R ID OS M AR
A T M E
TE
M
M
-OS Motivar aprenentatgeTE
M E Mdels seus
partint
D R Ainteressos.
E MA I DE A T
I T T R R
E A AR OS 24534 TRA A ST MA
9
R IEsDfa imprescindible
T R M M S E M O T E
MA planificar OS TE en compte
tenir
I DEel punt 60 MO
8de desenvolupament
A T dels infants E Mes trobaAa la
a l’hora de
T E M situacions d’aprenentatge. R Les E
situacions són R
escenaris que I D
l'alumnat R
DEreal i de T RA A .c I D per desenvolupar ST AR EM
m
ST
o
R Ivida S les quals elsTcentres EM mapoden il ARpartir M O M
aprenentatges. O Plantegen T
MA una realitat MOactual, A @g TEM en el futur, D Een A TEconcret, que EM A
T E E passada oa2previsible I un context
R D cal analitzar R i
RI
D
comprendre, ST
al queR cal donar
noRA resposta E
va oM AR el que s'ha
sobre O STd'intervenir.AAquest RI OS
T
aprenentatge TE
A O M M A
M E Mpermet rdST T EM TE primària. DE
a
TE globalitzat D bol’assoliment
O de les
R A competències
I D al llarg de l’etapa
I T R
RI aiE M ST AR TR
A AR OS
a
M A I
lD
M O E M O S E M E M A
E R
a
E T M T D R
CONCLUSIÓ
i
T a
A D I T
RI DE A AR OS
L
ia M RA
LaTE A I R
T E M O S T
M A R
O ST T E M
D E M
R AT
A M TE I T
S TR A I D E
R A D EM R A M AR M OS
O R R i I les seves característiques,
ST TE tant motrius E com STR
ÉsTimportant
S
conèixer
MA i socials, O ST alumnat
al nostre
AR Oles I Dterme
M O cognitives, T E
afectives M per poder E M contextualitzar E M propostes
A que durem
A R a aMO
E A D E T I D R M E
D l’aula. R RI
Alhora hem d’entendre
ST és diferent RelAseu ritme,
aquestes teoriesRcom a orientatives, ST tenint en TEcompte que ID cada
O
infant M A i cadascun S T
té E M A
que ha de M
ser
O
respectat i
acompanyat. A R S TR
M E O T E A M O
I DE A T E M R ID S TR A TE EM
R R I D A A O R I D
O ST A R S TR T EM E M
O ST A R T RA
M MO D M S
DE
M
A TE E A A RI D EM TE E M O
R D R M I A ID
O ST A RI O ST TE M AR S TR R TR
A
M M M E O A S
DE T
E
ID
E
TR
A
T EM TE
M
E MO
A R S A I D A D R
ST
R
E MA MO S TR AR S TR A RI O ST
O T E M O
M RI
D MO TE EM TE
M EM
DE A A ID
E
TR
A I D A R I D
ST
S TR T E M
A R O S A R T R A O
MO T EM EM TE
M
M OS TE
M
D EM
E A D I
D
ST
R
A A RI T RA I DE R A M AR ST
R
O T R M S A R S T T E O
EM OS TE MO EM MO EM
ID M D E A T E A I D R
ID
E
TR
A
A RI S TR R ID ST
R
M AR O ST
R S A O TE
E MA MO TE
M
E MO T EM E M A D EM
T E A D D R I A
RI
D
ST
R
haAsidoRI adquirido RApor LaiaMLaia A RI139860 OST AR S TR
A EsteOdocumento T M
M
TE ©PROFES E M T EM M OS TE D EM T
E
E MO
D I A ID
AR
I EN APUROS,
TR
A
S.L.
DE RA
6
MA
R
ST
Rwww.profesenapuros.com RA
RI AR ST
 T I AR OS T O RI
MA
R TR RI M TE
M E M A
E OS TE
M
DE
M A EM
A DE A ID ST
R A
TE
M
T EM R I S TR A T A RI R A R O
R A
R I D
T R A M A M O- 1r cicle: imatge
S T R corporal, E Mpostura, respiració,
O ST -TE M E
Etapa sensoriomotora M (edat A
0-2) I DE
A Vull el O S T E E T M D R R
EM M temari complet! R ID espai
E Mi O A i lateralitat.
temps. Equilibri
R D E A A RI
· Experiències ST
sensorials
O E MA
T E A A -D2n cicle: anàlisi T I R M M T
RA R ID S TR T EM A OS sensorial,
RI corporals,Mcontrol M
R
Aevolució O ST
segments
T·EAdquisició I D E llenguatge
del
T R Aoral I DE
A MO EM DE i lateralitat.
motor
AT
E gruixut,
EM
assoleixen
A · InicisApensament
R iOúsSsímbols bàsics
MA
R
T EM - D E R A T I
equilibri
R T R I D T R - E M E M T E
A OS RI
Etapa preoperacional (edat 2-7)
AR motor,Mimatge
Piaget T
A RI · cognitiva O ST R A T E MA- 3r cicle:Mconsolidació
OS E M
equilibri · Desenv. R
cos ID callós, R
integracióA
2 M A
M EM T T E A MA T TE
TE ·I D
habilitats
M OS T RA I DE identitat
corporal,
A
sexual.
R ID S TR E
hemisferis
T OS A
R R M R M
A M AR· estadisI DE M OS E M A
O ST E MA E MO A DE
· Nombres,I categories ST
i jerarquies
O TE
E R T T D
-TVygotskyEMA ID
E
A D EM RIcognitius.OST
R · Desenvolupament
M AR D Edel Mllenguatge
T RA
R R directament
I A
relacionats aspectesA E I S
RA · socialT
T E MA TEORIES
O ST DEL
M AREmmi, Pikler, O
R
STMagda Gerber, T EMMaria Castellana
D EM R A· Simbolisme
T
M AR E MO
T
R A · M
DESENVOLUPAMENT E M AR
I T ·
OS - EtapaAoperacional T
E D A
E AT RI 7-12) STR
ZDP Inicis del pensament lògic
O ST · subjecte-medi R A R I Dvigents aTlaRllum I DE T RA E M E M R A
(edat
EM O ST E MA O S
neurociència M AR M OS ASPECTES T I D O S THabilitat pensament
· T E M
E MO A
M T E M T E E A A R M R A I D T R
E
I D - Diferenciació TR
A ID A RI
D TR
SMOTRIUS T EM I DE · Operacions
O ST AR
mentals OS
R S R R A O M M
A M O E M A
O ST E M E M A M A R
D E· Hipòtesis TE
M
D E R A
- EIntegració T T D R E I I T
R I D- Transacció A D EM A A RI O ST R AT AR S TR
A
M AR M OS
R I R ST M E E
MA OS
T
M AR O STTRETS TE
M EM
CARACTERÍSTIQUES
D O TE E MO T
R ID S T RA
organisme-ambient
M TE I M A D
DE- Plasticitat A E M (BeltránRLlerá)
CARACTERÍSTICS
A A R DE S TR RI
ASPECTES COGNITIUS
T RA E MA MO
I
R - Individu R
ST totalitat ARI
D T TE
M DESENVOLUPAMENT
AR
I O A S T D E R
MA O M M OS E M E M T EM E MO A A RI O ST
- Estadis
M E T D A ID R
I DE T
successius
I DE T RA A RI S TR A R O ST T EM D EM
R A R S A M MO RI RA
MA O ST
R
E MA E MO S TR A TE E T EM D EM R A - Teoria vincle
M A Bowlby S T
T MO D RI AFECTIUS STI
M
EGenètica DESENVOLUPAMENT R ID E S TR IMPLICACIONS RI R A A
ASPECTES O · E
Tneurones MO
I D - A A D O A
M s'organitza T
OSen 3 M M D
mirall
E
AR - Ambient S TR T EM
CEREBRAL
A RI E MDecret TE
175/2022:
M TE SOCIALS
I D E
T R A · sistema R I límbic MO
O M I D A D E R S · M A D E
M TE AR 8245Basat RA MA MO
9 córtex prefrontal
3 R
cicles competències
RI
clau
TE RI
4
DE RA M S T en característiques
A S T E E A A
I T E O T D R M S
AR M OS T RA
T m DE M desenvolupament
60
T EM E MO A A RI O ST TEsocials. E MO
-ECos callós OS - EscorçaRA - Parts . I
o
TR
A ID R -MDesenvolupar
EM
amb
RA
experiències D
ilAR ST ERosen:
c
R I D · integració E M S T M O S A R O T I D S T A RI
OS
prefrontal
O posteriors M M O
a
M A ID M· memòria
mE
a2A T · memòria
g M - Benestar T E emocional E A · R regularMemocions, desenvolupen
Acicle: E M
R
hemisferis E
@
D E I D T R M 1r E T E M
MA D · raonament no TR RItermini -THabilitats
RA AR relacions OS TEempatia,Remocions ID A
TE ·· lateralitat RI ID
a
Relaborades
v
daOS A
llarg socials: socials mésT
A S M M A S R
EM o· MplanificacióTEM · memòria TE DE RA · T2nEM MOemocions,
A MO
MO diverses cicle: controlar M
normes
velocitat r
T bE E
D · control E - Fomentar I S T E T E
lRI A AR i autoconcepte: D
a
A ID RAconvivència ID A més importants.
i
O RI
processament
A · resolució
treball autoestima
TR
a
R iaA
M S R T R E M E M S T · A R R A
OS
T
ia T
LEa conducta
MO EM
A
M OS- Desenv. motor
reforçar T
pròpia identitat D
I gruixuda, MO
3r cicle:
EM normes
relacions
ST
socials
Osocials. T EM EM

problemes E T R E T
Redefinir M Emocions I D
E MA propisRinteressos A intenses I DE
A infants: fina
RA RI
D RA ID TR ID A AR
a
-
L
T A S T R SAprenentatge T Epartint A T R R R M
MO
S
T EM MO E MA E MO A T EM M OS E
·Mautoestima
A OS
T TE I DE
E T M
A T · autoconcepte
A D R aprenentatge E R
S TR R ID R A A RI O ST
Situacions
R A R ID R ID
E
TR
A
EM
A
O A T M M T A S T R S T
EM
M
TE Este documento M
S
O ha sido Tadquirido E D ELaia Laia 139860 OS T EM M O E MA MO E MO
I M T E A ID
E DE
por
T RA EN APUROS,
©PROFES
R I DS.L. R A M AR I DE T R7A R I A R ID S TR
www.profesenapuros.com
A R
S T TE R S R A O
MO MA OS MA MO MA ST EM EM TE
M O
 M O A O I A
RA E EM TE
M EM A AR R EM
R I D AT I D T R E M O ST
A T
ST AR TR
A AR OS Vull el temari T complet!E M TR
MO E M O S T E M E M A I D O S
A T EM R ID S TR M AR EM TR
A
R I D R A A O E I D S
OS
T
M AR O ST TE
M
D EM R AT M AR E MO
TE E M A A R I
O S T
TE R ID R A
A D R T
TR RI ST TE
M EM TR
A
EM
A OS
OS A M O I D S T
DE
M
TE
M
DE RA

M AR E MO T RA I T RA
I T S R S
TR
A AR OS TE RI
D
MO MA MO
S M M A E T E E
O TE ID
E
TR
A T EM R ID A R ID ST
A R O S A A T R M A M O
A R M OS TE
S TR T EM D E M
O ST TE M ID
E
O I M A E R OS
A A R D E S T R R ID T R A
E M A M
R M I A OS T E
O ST TE M AR E MO T EM M R ID
M TE D A E A A MO
T RA A RI S TR R ID S TR T EM E
S MA MO D
MO TR
A T EM E MO T E E A A RI
S A D R EM OS
MO S TR R ID R A A RI O ST T M
E A T E
R ID E MO T EM M OS T EM D EM R A R ID
A D I T MA
A RI T RA I DE R A M AR M OS T E I DE
R T R
TE
M
M OS E MA OS TE I DE T RA E MA
M R S T
R ID
E
R AT I DE T RA E M A M O A AR
A S T R S T D E T R E M
TE
M MO EM
A
E MO A A RI M OS R AT
E T D R M E T
RI
D
RA A RI O ST TE R ID OS M AR
A T M E
TE
M
M OS TE
M
D EM R A T E MA I DE A T
I T R R
E A AR OS 24534 TRA A ST MA
9
R ID T R M M E M O T E
E MA M OS
TE I DE m 608 MOS A T
D EM A
T R E R I R
I D E
TR
A
E M A l RI
c o D
O S T A R S T T EM
O
.
R S T M
MA MO
A EM TE EM
i
@g TEM
PROPIETAT INTEL·LECTUAL
a
E E A
m
I D R A D R A
T D R
2
AR ST I T TE
noRA AR OS
a
A RI O ST va
E M O M M
M E M iaborOST AT EM TE DE RA
a
TE
d

DELS MATERIALS
D R I D I T
RI aE M
O ST AR TR
A AR OS
A S M M A
lD
M R
a I M E M O T E E
T E a
A
i
D E T M I D T R
RI DE A AR OS
L
ia M RA
LaTE A I R
T E M O S T
M A R
O ST T E M
D E M
R AT
A M TE I T
S TR A I D E
R A D EM R A M AR M OS
O R R T I de propietat T intel·lectual TE d’aquest E R
ST consegüent, AR OS reproduir,
PROFES EN APUROS SL és Stitular dels drets
O MA QUEDAMEXPRESSAMENT O M M I Dmaterial. O ST
E E R
M A Ttornar aI publicar,
Per PROHIBIT copiar, vendre, transmetre,
DE R D E T o mostrar I DEels materials T RA amb úsEM A
D E M
T
distribuir, A
modificar
AR S T comercial I sense
OS M AR de PROFES S TR EN APUROS E M M O A R S TR
M consentiment E previ O T SL. E
L’Usuari es comprometA a respectar
E M els drets O
I DE de Propietat A T Intel·lectual E Mi Industrial titularitat deRPROFES ID S
EN APUROSTR SL. A T EM
R R I D A A O R I D
O ST A R S TR T EM E M
O ST A R T RA
EM O D M activitatO S
M PROFES T
DE de descàrrega A
EN APUROS SLM
E autoritza
a l’Usuari
A a efectuar
A RI reproduccions D E M privades (simple TE EM
T R I D T R en els seusEsistemes
M R I R A I D A
S i emmagatzematge
R
A únicament O S T M
informàtics),
A sempre
STautorització
que els
R
elements
TR
M Osiguin M M E O A S
E T EM MO
destinats E a l’ús personal. En cap cas significarà Muna o llicència
DE sobreAels Tdrets de propietat A
R ID S TR de PROFES
intel·lectual EN APUROS D E SL. L’Usuari A T
no està E
autoritzat
D
R
SaTla distribució, MA O
Mcessió TR
A I
AR dels materials S TR en totes I seves STR
Rles
E S M presentE aMO
A
modificació, E o comunicació pública
M O
O T
E M formes i finalitats. R I D EN APUROS MOSL perseguirà T E l’incomplimentE M de la clàusula T E
ID
PROFES E
D RA de totesEles M A I Ddisponibles.TRA R I D
R A R ST
S T
través
T accions legals
A R O S A T A O
MO T EM EM TE
M
M OS TE
M
D EM
E A D I
D TR qualsevol
SiStens
A pregunta,Ano RI dubtis aTescriure'ns
RA DE A
a Ihola@profesenapuros.com
R M AR ST
R
O T R M S A R S T T E O
EM OS TE MO EM MO EM
ID M D E A T E A I D R
ID
E
TR
A
A RI S TR R ID ST
R
M AR O ST
R S A O TE
E MA MO TE
M
E MO T EM E M A D EM
T E A D D R I A
RI
D
ST
R
haAsidoRI adquirido RApor LaiaMLaia A RI139860 OST AR S TR
A EsteOdocumento T M
M
TE ©PROFES E M T EM M OS TE D EM T
E
E MO
D I A ID
AR
I EN APUROS,
TR
A
S.L.
DE RA

MA
R
ST
Rwww.profesenapuros.com RA
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
RI AR ST