CARACTERÍSTIQUES DE LA

COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES

1. Una recerca no s’acaba fins que no es publiquen els resultats

(RECERCA NO PUBLICADA = RECERCA NO FETA).

2. Per què s’ha de publicar?:

* La Ciència ha d’avançar en conjunt: publicant evitam
repeticions innecessàries i costoses d’experiments.
* La Ciència és patrimoni de tots: el “sabi” que se’n
porta els seus coneixements a la tomba no té cap utilitat social.

1
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES

1. Els Congressos:
* són reunions d’especialistes en un camp, on el
científics comuniquen els seus darrers resultats – en forma de
pòster, comunicació oral o conferència – per tal de que es
puguin debatre.
* els congressos s’aprofiten per a polir les idees gràcies a
l’opinió d’experts objectius.
* una comunicació a un congrés no es pot considerar, en
general, una publicació definitiva: és només una primera passa
que permet millorar la publicació posterior.
* els congressos serveixen també per a estar totalment
actualitzat del que fan altres fins i tot abans que ho publiquin.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES

2. Les publicacions científiques:

* es tracta bàsicament de llibres i revistes
especialitzades.
* normalment, als llibres i algunes revistes on es
publiquen revisions, només s’hi publica per invitació expressa
de l’editor o editors.
* per aquest motiu, el vehicle prioritari de la publicació
científica el constitueixen les revistes especialitzades.
* es distingeixen bàsicament dos tipus de revistes
especialitzades: les d’alt impacte i les de baix impacte.

2
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
LES REVISTES D’ALT IMPACTE:
* significa, senzillament, que són molt llegides
internacionalment i, per tant, constitueixen la principal base
d’acumulació de dades per a la construcció de teories
científiques.
* d’una manera bastant aproximada, es pot dir que són
totes aquelles que es troben incloses a la base de dades del
Institute for Scientific Information (ISI) de Filadèlfia.
LES REVISTES DE BAIX IMPACTE:
* solen tenir distribucions nacionals o regionals: està bé
publicar-hi aspectes derivats de la recerca que tinguin un interès
essencialment localista, però és impropi publicar-hi aspectes
d’interès general.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
LES REVISTES D’ALT IMPACTE

El ISI els fa un ranking basat en diferents indexos, dels quals el

més conegut és el Impact Factor (IF), comunment anomenat
SCI (Science Citation Index). El IF de la revista A, durant l’any
X és:
IF d’A any X = (citacions rebudes durant l’any X dels articles
publicats per A durant X-1 i X-2) / (total d’articles publicats per
A durant X-1 i X-2)

3
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
LES REVISTES D’ALT IMPACTE
L’IF és, per tant, un índex de la UTILITAT científica d’un
article: no vol dir que l’article es llegeixi més o menys, però si
que es cita més (és a dir, resulta més útil a altres investigadors).
Es pot calcular també l’IF d’un article particular, d’un autor
concret, etc.
En general, quan MÉS ELEVAT és l’IF d’una revista:
1. És més difícil publicar-hi: les taxes de rebuig de les
revistes SCI solen ésser > 60% (la decisió de publicació o rebuig
és presa per un Editor conegut i dos revisors especialistes
anònims).
2. Més utilitat científica té l’article que s’hi publica.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
LES REVISTES D’ALT IMPACTE
PERÒ, no es pot comparar el valor absolut d’IF entre distints
camps. Motius: diferent nombre d’investigadors, diferent durada
de la recerca i del procés de publicació, diferent inversió de
recursos, etc.
REVISTA CAMP IF
Nature Divulgació general 36
Cell Bioq. / Biol. Molecular i cel·lular 32
Science Divulgació general 31
Cancer Cell Biologia Molecular del Càncer 27
Immunity Inmunologia 24
Genome Reseacrh Genètica 14
Plant Physiology Fisiologia Vegetal 6,5
Cell Microbiology Microbiologua 5,6
Ecology Ecologia 5,0
Journal of Animal Ecology Zoologia 4,5
American Journal of Botany Botànica 3,0
Tree Physiology Ciències Forestals 2,4
European Journal of Agronomy Agronomia 2,4

4
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
LES CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNICACIÓ
CIENTÍFICA

1. Ha de ser CLARA i CONCISA: no feim literatura, però s’ha

de dir TOT de manera que qualsevol pugui reproduïr passa per
passa el nostre experiment i verificar-lo o refutar-lo.

2. L’estil ha d’ésser DIRECTE però IMPERSONAL.

3. La publicació ha de recollir tota la informació prèviament

existent (publicada) sobre el tema i compara-la i completar-la
amb la nova informació que hem obtingut: importància de les
referències bibliogràfiques concretes.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA:
TREBALL DE RECERCA ORIGINAL
1. TÍTOL: ha d’ésser prou informatiu del contingut.

2. AUTORS: per ordre d’implicació en el treball (excepte,

sovint, el director que va al final). Només es consideren autors
aquells que han participat en totes les etapes de l’experiment:
disseny, realització, anàlisi de resultats.

3. RESUM: concís, però ha de donar una visió global del que

s’ha fet i dels principals resultats obtinguts.

5
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

4. INTRODUCCIÓ: enmarca el treball, el contextualitza

1. Presenta tots els antecedents sobre el tema, amb cada
afirmació recolzada per una o més referències bibliogràfiques
adhients.
2. Explicita els Objectius concrets del present treball.

5. MATERIAL & MÈTODES: ha d’ésser absolutament

exhaustiu, de manera que tothom pugui reproduïr exactement el
que hem fet (sensa caure, però, en ridiculeses tals com explicar
com es fa una dissolució 1 molar).

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

6. RESULTATS: és una descripció concisa i gràfica dels

principals reusltats. Cal tenir en compte:
1. Sempre que el volum de dades sigui gran, una Gràfica
és preferible a una Taula.
2. El nombre de decimals s’ha d’ajustar a la precisió dels
instruments de mesura.
3. Les dades s’han de presentar en forma de mitjes, i
acompanyar d’un tractament estadístic per a demostrar la seva
significació.

7. DISCUSSIÓ: ha d’ésser prou informatiu del contingut.

6
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

7. DISCUSSIÓ (i CONCLUSIONS): consisteix en la

interpretació dels resultats sobre la base dels resultats
prèviament publicats que tinguin relació amb el tema estudiat.
Per tant, aquí, al igual que a la Introducció, cal reforçar cada
afirmació amb referències bibliogràfiques apropiades.
8. AGRAÏMENTS: es cita a tots els col·laboradors no autors
(gent que ens ha fet un anàlisi, que ha discutit el manuscrit, que
ha polit l’anglès, etc.) i la font de finançament.
9. REFERÈNCIES: es llisten completament (de manera que
qualsevol les pugui identificar i localitzar) totes les referències
citades al llarg del text i només les citades al llarg del text (és a
dir, no cal citar l’Azcón-Bieto ...)

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA:
REVISIÓ
1. TÍTOL: pot ésser més generalista.

2. AUTORS: per ordre d’implicació en el treball (excepte,

sovint, el director que va al final). Només es consideren autors
aquells que han participat en totes les etapes de la recerca
bibliogràfica, anàlisi de resultats i elaboració de la comunicació.

7
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

3. INTRODUCCIÓ: emmarca el treball, el contextualitza

1. Presenta tots els antecedents sobre el tema, amb cada
afirmació recolzada per una o més referències bibliogràfiques
adients.
2. Ressalta la importància i actualitat del tema a revisar.

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

4. APARTATS: amb títols prou il·lustratius del contingut revisat

a cadascun. Cal tenir en compte:
1. Ajudar-se de dades representades, les Figures són
sempre preferibles a les Taules.
2. Ressaltar des dels antecedents més històrics fins als
avanços més recents, sense descuidar els treballs més importants
sobre el tema.
3. Destacar les possibles controvèrsies, i acabar
ressaltant allò que ja és acceptat (=teoria), allò que encara és
hipòtesi i allò que és desconegut i prioritari el seu estudi.

8
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

5. CONCLUSIONS: consisteix en un resum concís dels

principals missatges que vol transmetre la revisió.

6. AGRAÏMENTS: es cita a tots els col·laboradors no autors

(gent que ens ha prestat dades als autors, que ha discutit el
manuscrit, que ha polit l’anglès, etc.) i la font de finançament si
escau.

7. REFERÈNCIES: es llisten completament (de manera que

qualsevol les pugui identificar i localitzar) totes les referències
citades al llarg del text i només les citades al llarg del text (és a
dir, no cal citar l’Azcón-Bieto ...)

DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I

LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA:
ESPECIFICITATS DE LA COMUNICACIÓ ORAL

PRESENTACIÓ: actualment el Power Point és l’eina més útil i

utilitzada.
ESTIL DE LES DIAPOSITIVES: intentar una certa
homogeneïtat (per exemple, els fons sempre iguals), emprar
lletres ben grosses i poc text, que les diapositives siguin poc
carregades permetent al públic centrar-se en una figura o idea
central.
ANIMACIONS: permeses si aporten comprensió, però cal
evitar que serveixin més bé de distracció lluny del tema objecte
de la conferència.

9
DIFUSIÓ DELS RESULTATS: ELS CONGRESSOS I
LES PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
APARTATS DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA:
ESPECIFICITATS DE LA COMUNICACIÓ ORAL
ENTONACIÓ: alt, clar i pausat. Segur. I evitar el to
monocord, ressaltar el més important amb canvis d’entonació, i
els canvis de secció amb pauses.

GESTICULACIÓ: pot resultar molt útil quan és intencionada i

cerca millorar la comprensió, però arruïna la presentació quan és
nerviosa o estrambòtica.

ELEMENTS D’AJUDA PER A CAPTAR L’ATENCIÓ: fer

preguntes al públic ajuda a centrar l’atenció, mirar als oients,
també pot ajudar inserir alguna broma adient en la xerrada (“3
jokes and 3 take-home messages”).

10