ÀNGEL GUIMERÀ

Publicacio :1888,Espanya

Mar i cel Es tracta d'una tragèdia romàntica

Va ser estrenada al Teatre Romea
de Barcelona el 7 de febrer de
1888.
ARGUMENT TEMA
Explica la tràgica història d’amor, situada en alta mar, entre:
L’amor imposible per la

– Un corsari morisc (Saïd) que va ser expulsat de València.

pertinença dels amants a

– I una dona cristiana (Blanca).

dos universos oposats

• S’observaran les diferències entre dues persones de religions i cultures diferents..

(religió) sense solució
Es una Critica a la intolerància intercultural i, específicament, religiosa.
—-> Amor Tràgic

PERSONATGES
– Capità del vaixell d’uns corsaris algerians.
– Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques.
1R ACTE
– Ataca vaixells cristians per obtenir un bon botí.
– És un morisc, expulsat d’Espanya que va patir la mort criminal dels seus

Saïd pares (la mare era cristiana).

– S’entendreix quan s’assabenta del nom de la seva captiva (Blanca). La seva
mare també es deia així. – És el plantejament de l’obra.
• El plantejament, amb gran rapidesa, va edificant diversos
– Característiques: generositat i noblesa,sap perdonar.Està en contradicció amb – Consta de 19 escenes. elements del passat que esdevindran la base de la

ell mateix: no pot solucionar els dubtes de la seva identitat profunditat psicològica dels personatges.
– Manca notable d’acció.
—Contacte forçat entre els
• El plor i el dubte seran la base per a la construcció de

– Filla de Carles. Captiva al vaixell dels corsaris.

– La seva mare morí quan tenia 4 anys. representants de les dues religions
l’amor entre els protagonistes.
Blanca – El seu destí ve marcat pel pare: lliurar-se a Déu.
– Té una educació repressora marcada per la religiositat fanàtica del seu pare.
– El pare la portava a Barcelona per ingressar com a monja al convent del Carme.
oposades i també entre l’univers

masculí i femení.
– Blanca: infància tancada en una cel·la.
– Saïd: assassinat dels seus pares. Anhel de venjança.
– Ha perdut l’alegria i el goig de viure.
Té por de caure com esclava del sultà d’Argel. – No hi ha cap acció primordial, però
– Joanot: renegat del cristianisme.
• Contrariada amb els seus sentiments, intenta matar Saïd.
Ell la perdona i observa la bondat i la compassió del pirata, tot i que continua

sí molta informació dels personatges. Ens presentar la naturalesa dels dos protagonistes
angoixada pel sentiment de culpa i pecat.

– Pare de Blanca. És vidu i ric.

– Sembla que està al servei del rei i el segueix una milícia que l’obeeix.
– Té una germana que és l’abadessa del convent del Carme de Barcelona.
– Odia els moriscos i els vol exterminar.

Carles – Persona intolerant i autoritària.

– S’oposa a la relació Blanca/Saïd.
• Passa per la devoció entusiasta per la filla, quan l’obeeix; al to

2N ACTE
amenaçador, quan no segueix les seves ordres. – Apareix la gelosia com a sentiment.
• S’identifica amb l’expressió del poder absolut.
– Nus de l’obra.
Támbé apareix la bogeria de Saïd (estat en què es troba a causa de les

• Acaba matant, involuntàriament, la seva filla. – 19 escenes. Conté més acció.

contradiccions que viu).
– Treu partit de tota la informació

Saïd observa que el seu món és el dinamisme del mar, on ni les idees ni
donada al 1r acte. la religió poden aturar la seva passió (individualitat romàntica del

– És el cosí de la Blanca i el patró del vaixell cristià que ha

sortit de Mallorca.
– Comença amb molta pólvora ideològica
protagonista).

Ferran – Està enamorat de Blanca des que era infant.

– Li preocupa l’enclaustrament que viu la seva cosina.
– Intenta convèncer-la de la seva visió erròria de la religió i

i verbal.
– Comencen els elements que qüestionen

L’arribada a l’Alger actua com a accelerador del final de l’acte ( la

blanca no vol anar a l’harem del sultà

el dogma. El corsari i la cristiana intenten entendre la situació que han viscut
la necessitat d’obrir-se al món.
Saïd s'adona de la realitat dels seus sentiments envers Blanca
– És valent, arrogant, positiu, prudent i assenyat. – S’accelera l’acció i les tensions: provoca
– Actuarà en defensa de Saïd, s’adona de la seva Saïd està gelós del Ferran ( afegir a la seva aproximació amb la Blanca
suspens al lector.
generositat. )
– Saïd es construeix com a personatge
Joanot ajuda als cristians per que no seguint ajuciats
– Renegat del cristianisme. romàntic (farcit de contradiccions). –
El cristians son alliberats , L'acte s'acaba amb Blanca disposada a

– Se sent culpable de ser “un fill de Mahoma” i haver

Apareix la gelosia com a sentiment. treure's la vida, si els cristians gosen atacar Saïd.

Joanot renegat de la seva religió.

– Va matar la seva dona quan vivia a Espanya perquè

l’enganyava amb un altre home. Així que va fugir a Alger

per por al càstig.

– Intenta ajudar els cristians empresonats.
– Desenllaç de l’obra.
3R ACTE
– Saïd el converteix en el seu segon. D’aquesta manera, durà

a terme l’alliberament dels cristians. – 12 escenes La Blanca intenta protegir al Saïd

– La lluita i l’interès de poder: pretext per fer
Ella s'adona que el pirata li ha fet recuperar l'afectivitat perduda i el

Hassen – Home de confiança i fidel servidor de Saïd.

– Parla del seu amo amb admiració.
– S’adona de l’alliberament de cristians i dóna l’alarma
un flashback de com ha anat la lluita per

prendre la nau.
– El focus narratiu: canvi de la Blanca.
desig d'estimar.
El moment decisiu en què es posa a prova l'opció que ha pres Blanca és
quan ha d'enfrontar-se al seu pare Carles, el qual no és capaç

– L’amor passional és el fil conductor. d'acceptar els sentiments de la seva filla i mana als soldats que obrin la
– El segon de Saïd. – Les escenes fan avaçar l’acció cap al
porta de la cambra de Saïd.

Malek – Anhela el poder de la nau.

– Saïd el destitueix del càrrec.
desenllaç.
– La tristesa : resultat de no poder harmonitzar

Mentre s'emporten Carles per recuperar-lo, Blanca i Saïd es queden

sols i poden expressar el seu amor, però la fatalitat els persegueix i la

seva història només es podrà resoldre a través de la mort. Així doncs,

els contraris.
Osman – Aspira a fer diners per poder casar-se amb la

dona que estima.

– La mort: • Superació de les contradiccions •

Perennitat de l’amor
Carles torna i, ple d'odi, dispara amb voluntat de matar Saïd, però

Blanca es posa davant del seu estimat. Ferida de mort, Saïd l'abraça i

es llancen al mar plegats.

 ÀNGEL GUIMERÀ
Publicacio :1896
Terra Es tracta d’una obra teatral

Baixa Va ser estrenada al Teatre Spanyol de

Madrid el 27 de Novembre de 1896

ARGUMENT TEMA
Terra Baixa és una obra de maduresa dividida en tres actes. Com a Mar i Cel, també trobem
Lluita entre el bé i el mal
dos terres ben diferents, cadascun dels quals simbolitza una manera de fer de l’espècie Humana. - És a dir, diferencia entre la terra alta i la terra

A la Terra baixa tot és mesquí i basat en el materialisme . En canvi, a la Terra Alta impera la
baixa.
llibertat i la abundant . Els protagonistes són Manelic, un pastor de la Terra Alta; Marta, una
Triangle amorós
jove que treballa a un Moli ; Sebastià, un Amu de terres dèspota que és amant de la Marta, però 1. Entre la Marta, el Sebastià i el Manelic. •

a la vegada no s’hi vol casar per temes d’estatus social. En Manelic i la Marta es casaran i tot
Manelic: AMOR PUR I GENERÓS
2.Sebastià: AMOR POSSESIU
plegat desencadenarà una sèrie de fets on s’hi barrejaran la gelosia, el desig, el desengany i els

conflictes humans.

PERSONATGES
Inici: dona freda, distant i reservada. Innocent ( Té 24 anys.)
Procedia d’una família pobra que captava. —> Treballa en un Moli
1R ACTE 2N ACTE
No es respecte: L'obliguen a casar‐se amb una persona que no estima

Marta i ho accepta.
Quan s’adona que comença a estimar el Manelic, es comença a

respectar i canvia.
– Plantejament (12 escenes) -Desenvolupament (10 escenes)
És el resultat de circumstàncies que li ha tocat viure víctima • Es presenten els personatges. En Manelic només s'entén amb la Nuri, ja que tot

• La Marta i en Sebastià
el poble es burla d’ell.
festegen, però ell s’ha de casar
La Marta comença a veure amb altres ulls al

– Filla de Carles. Captiva al vaixell dels corsaris.

– La seva mare morí quan tenia 4 anys. Manelic
amb una altra.
Blanca – El seu destí ve marcat pel pare: lliurar-se a Déu.
– Té una educació repressora marcada per la religiositat fanàtica del seu pare.
– El pare la portava a Barcelona per ingressar com a monja al convent del Carme. • A través d’en Tomàs, busca un

La Marta explica el seu passat a en Tomàs.

– Ha perdut l’alegria i el goig de viure. En Manelic vol tornar a la Terra Alta, però

Té por de caure com esclava del sultà d’Argel. marit per la Marta, en Manelic. veient que la Marta també l’estima, volen

• Contrariada amb els seus sentiments, intenta matar Saïd.

Ell la perdona i observa la bondat i la compassió del pirata, tot i que continua
• En Manelic, després de casar‐
escapar-se junts.
angoixada pel sentiment de culpa i pecat.
se, veu que la Marta no
En Sebastià i el mossèn els descobreixen i

l’estimaa. desterren en Manelic i tanquen la Marta en un

Originari de la Terra Alta.

És ingenu, incapaç de fingiment, innocent i feréstec alhora. moli
Manelic Viu amb les seves ovelles.
La Terra Baixa, aquesta societat el fa canviar: es torna desconfiat.
És un personatge marginat, víctima de la Terra Baixa 3R ACTE
– Desenllaç (11 escenes)
• Té uns 40 anys. Els pagesos s’adonen que no han fet bé recolzant en Sebastià ( El seu amo)
• Arrogant, amb gran sentiment de superioritat.
• Es l’amo de tot. Egoista i nomes pensa en ell mateix. La Marta intenta fugir a terra alta però es interceptada per en Sebastià
Sebastià • Es fa respectar pel seu fort caràcter que imposa sobre els
altres.
En Manelic torna per enfrontar-se a en Sebastià i durant la discussió el mata. Finalment s'endú la Marta i

tornen a la Terra Alta.

• Registra tota la negativitat de la Terra Baixa. És el
responsable de totes les misèries Cor: En el tercer acte s’observa el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractes d'una obra

grega, configuren un cor..

• Germana petita de les Perdigones. És d’orígens humils.

Nuri
• Caràcter semblant al de la Marta, per aquest motiu

s’avenen tant.
• És una persona bona i innocent.
LLENGUATGE
• El seu caràcter canvia al llarg de l’obra, de mica en mica

s’adona de la realitat de la Terra Baixa.

• És objecte de burles (ella calla), però al mateix temps

representa l'única persona decent del poble.

• Llenguatge col·loquial:
• Castellanismes: sèrio, quarto, apoiant-se,

• A l’inici, explica que alguna cosa del poble no marxa bé.

tinc de plorar, trompasso…

Xeixa Troba que hi ha algun misteri, del qual ningú en vol parlar (fa
despertar la intriga a l’espectador).
• Planta cara al Sebastià marxant del poble
• Elements de la parla de l’època: trescar,

jaça, siga/sia.
• Exclamacions, interjeccions, interrogacions:

Mossen Tomas Pagesos (Ah!, Vatua!, Mare de Déu!...).

• Locucions i dites populars: estar per

És innocent. No

Es l’aliat d’en
s’adona dels plans
merèixer, més net que una patena ...).
Sebastià
del Sebastià
• Tendències col∙loquials: daixonses, dallonses,
mentres • Reiteracions: (digues, digues; Una

bruixa! Una bruixa!...).