UNITAT 3: MERCATS I EMPRESA

En aquesta unitat veurem els següents apartats:

1. Quina tecnologia fer servir?

2. Costos i ingressos: el benefici empresarial

3. Les funcions de les empreses

4. Mercats, empreses i famílies

 1. Quina tecnologia fer servir?
2. Costos i ingressos: el benefici empresarial
3. Les funcions de les empreses
4. Mercats, empreses i famílies

La tecnologia és la forma en la qual es combinen

els diferents recursos productius disponibles per
obtenir un ben o servei.

Les empreses busquen les tecnologies més eficients

Eficiència tècnica Eficiència econòmica

S'usa el menor nombre És seleccionar la més barata
de factors per produir de les tecnologies eficients o,
el màxim possible si de cas, de les disponibles.
 EFICIÈNCIA I PRODUCTIVITAT

Què és l'eficiència?
L'eficiència consisteix a produir la major quantitat possible de béns i serveis amb
els factors de producció disponibles.
Com es mesura l'eficiència?
L'indicador per a mesurar l'eficiència és la productivitat, que es defineix com la
relació entre la producció d'un període de temps i els factors emprats per a
obtindre-la:

Tipus d'eficiència:
L'eficiència tècnica consisteix a emprar la tecnologia que utilitze la menor
quantitat possible de recursos productius per a obtindre una determinada
quantitat de producció.
La eficiència econòmica consisteix a seleccionar la més barata de les
tecnologies tècnicament eficients o, en tot cas, de les disponibles.
EFICIÈNCIA I PRODUCTIVITAT
Activitat resolta 1 i 2
 EFICIÈNCIA I PRODUCTIVITAT

Factors que determinen la productivitat:

  Un procés de producció (tècnica de
producció) és eficient de manera tècnica
respecte a uns altres, quan permet
obtindre la mateixa quantitat de producte
EFICIÈNCIA utilitzant menys d'algun dels factors
productius (terra, treball i capital).
TÈCNICA
 També es considera eficient de manera
tècnica, si amb els mateixos factors
productius aconsegueix produir major
quantitat de productes.
 EFICIÈNCIA TÈCNICA

FACTOR FACTOR CAPITAL PRODUCCIÓ

TECNOLOGIA
TREBALL (hores) (màquines) (pantalons)
1 100 4 100
2 100 4 80
3 150 3 100
4 100 5 100

-Si una empresa aconsegueix fabricar 100 pantalons amb 4 màquines en 100 hores de
factor treball (tècnica 1), és més eficient tècnicament que una altra que fabrica només 80
pantalons amb els mateixos recursos (tècnica 2).
-De la mateixa forma la tècnica 1, és més eficient tècnicament que la tècnica 4, ja que
aquesta última encara que també obté 100 pantalons de producció, està emprant més
recursos (factor capital)
- Què passa amb la tecnologia 3? Produeix el mateix però utilitza més hores de treball
(+*50h) encara que menys màquines (-1 màquina). No es pot dir si la tecnologia 3 és
més o menys eficient tècnicament que la primera, perquè exigeix més treball però
menys màquines.
Com podrem comparar les tecnologies 1 i 3?
EFICIÈNCIA
TÈCNICA
 Quan són possibles diverses combinacions per a
aconseguir la mateixa quantitat de producció,
l'elecció dependrà del cost dels factors de
producció.

Una empresa sempre triarà aquella tècnica de

producció que siga més barata. Per tant,
necessitem saber quant ens costaria produir amb
cada tècnica.
EFICIÈNCIA
EFICIÈNCIA ECONÒMICA
ECONÒMICA
 Un procés de producció (tècnica de producció) és
eficient de manera econòmica respecte a uns
altres, si a més de ser eficient de manera
tècnica, és el més econòmic.

 Una manera de produir és més eficient

econòmicament que unes altres si produeix el
mateix amb menys costos (o produeix més amb
els mateixos costos).
 EFICIÈNCIA ECONÒMICA

FACTOR FACTOR CAPITAL PRODUCCIÓ

TECNOLOGIA
TREBALL (hores) (màquines) (pantalons)
1 100 4 100
2 100 4 80
3 150 3 100
4 100 5 100

FACTOR PREU FACTOR

COST PER PRODUCCIÓ COST
TÈCNIQUES TREBALL HORA/TREBAL CAPITAL
MÀQUINA (pantalons) TOTAL
(hores) L (màquines)
6.200
1 100 30 u.m. 4 800 u.m. 100 u.m.
6.900
3 150 30 u.m. 3 800 u.m. 100 u.m.

Calculant els costos totals de cada tècnica deduïm que l'empresa triarà la tecnologia 1
per a portar el seu procés productiu, ja que a més de ser eficient tècnicament ho és
econòmicament. De les quatre és la que suposa un menor cost per a l'empresa.
Comparem A amb B:
Llimes: Utilitzen el mateix nombre de llimes pel que no podríem
descartar cap, però ens queden per analitzar els altres dos
factors.
Treballadors: A utilitza un treballador més que B, per la qual cosa
en principi podríem pensar que descartem l'opció A, però ens
queda comparar l'últim factor de producció, el capital (les
batedores).
Batedores: A utilitza menys batedores que B.

Comparant els tres factors, veiem que no és possible descartar

cap opció (no estem veient quant costen els treballadors o les
batedores, sinó quina tecnologia utilitza menys número d'algun
d'ells).
Comparem B amb C:
Llimes: Utilitzen el mateix nombre de llimes pel que no podríem
descartar cap, ens seria indiferent triar l'una o l'altra, però ens
queda per comparar els altres dos factors.
Treballadors: B utilitza menys treballadors que C, per la qual
cosa en principi podríem pensar a descartar l'opció C, però ens
queda comparar l'últim factor de producció, el capital (les
batedores).
Batedores: B utilitza més batedores que C.

De la mateixa forma que abans, no podem triar entre aquestes

dues alternatives. Ens quedaria l'última comparativa, comparar A
amb C.
Comparem A amb C:
Llimes: Utilitzen el mateix nombre de llimes pel que no podríem
descartar cap, ens seria indiferent triar l'una o l'altra, però ens
queda per comparar els altres dos factors.
Treballadors: A utilitza el mateix nombre de treballadors que C,
per la qual cosa ara com ara ens seria indiferent l'una o l'altra
tecnologia, però ens falta per comparara el nombre de batedores.
Batedores: A utilitza menys batedores que B.

Per tant, veiem que entre la tecnologia A i la C, ambdues utilitzen

el mateix nombre de llimes i treballadors per a produir 1.250
llimonades al mes. No obstant això, C utilitza més batedores que
A. Pel que descarte aquesta tècnica. No ens va interessar utilitzar
més factors (més batedores) per a arribar al mateix resultat.
Estudiarem ara l'eficiència econòmica, que ens farà quedar-nos
d'entre aquestes dues tècniques, amb la més barata. Per a això ens
falta una dada fonamental, el cost dels factors de producció.
Sabent que el preu de les llimes és de 0,2€ la unitat, el preu del treball
és de 1.200€ al mes per treballador i que el preu de les batedores és
de 100€ al mes per batedora, calcularem el cost de producció usant
cadascuna de les tecnologies.
A: (2.500 · 0,2) + (2 · 1.200) + (3 · 100) = 3.200€
B: (2.500 · 0,2) + (1 · 1.200) + (20 · 100) = 3.700€
La tècnica A té un cost de producció de 3.200€ per a fer 1.250
llimonades i la tècnica B té un cost de 3.700€ per a produir el mateix
nombre de llimonades, per la qual cosa no ens interessaria. És per
això que ens quedem amb la tècnica A, ja que sent eficient de manera
tècnica, és a més, la més barata.
 1. Quina tecnologia fer servir?
2. Costos i ingressos: el benefici empresarial
3. Les funcions de les empreses
4. Mercats, empreses i famílies

Ingressos (IT): valor monetari que reben les empreses

per les vendes dels seus béns i serveis

IT = Qv · Pv Qv = Quantitat produïda
Pv = Preu de venda

Beneficis (Bf)

Bf = IT-CT
Costos totals (CT): valor monetari dels recursos
utilitzats per produir un ben o servei

CF = Cost fix (no depenen

del nombre d'unitats)
CT = CF + CV
CV = Cost variable (depenen
del nombre d'unitats)
 Per a poder produir, les empreses compren
matèries primeres, contracten treballadors,
adquireixen maquinària, utilitzen energia,
paguen assegurances i lloguers, etc, és a
COST DE dir, es veuen obligades a consumir factors
PRODUCCIÓ productius que posseeixen també un valor
econòmic.

El cost de producció d'un bé o un servei

és el valor monetari dels factors utilitzats per
a la seua obtenció.
 A curt termini (a l/p tots són variables) els costos poden ser:
 Costos fixos (CF): Són els costos en els quals incorre
l'empresa amb independència del seu nivell d'activitat (amb
independència de la seua producció)→ Costos que són
independents a la quantitat produïda.
 S'originen fins i tot encara que l'empresa estiguera parada
COSTOS (lloguer, costos financers, pòlisses d'assegurances, mà
FIXOS d'obra fixa, amortització de la maquinària, etc.).
I  Gràficament es representen per mitjà d'una línia que part de
COSTOS l'eix d'ordenades, per la quantia d'aquests costos, i va

VARIABLES paral·lela a l'eix d'abscisses, la qual cosa ens indica que

aquests costos sempre són els mateixos siga com siga el
núm. d'unitats produïdes.
  Costos variables (CV): Són els que depenen
directament de la quantitat produïda, és a dir, creixen
o disminueixen a mesura que es produeix més o
menys.
 És a dir, augmenten si passem de produir 1 unitat a
100 unitats (matèries primeres, subministraments,
COSTOS sous variables, etc).
FIXOS  Gràficament, parteixen de l'origen de coordenades
I perquè si la producció fora zero, no existirien aquests
COSTOS costos variables. Per tant, a mesura que el nombre
VARIABLES d'unitats produïdes és major, el valor d'aquests costos
augmenta.
  A llarg termini tots els factors de l'empresa poden
canviar (deixar de llogar per a comprar, llogar un
altre local més gran, cancel·lar un préstec, etc.).
Per tant, a llarg termini tots els costos són
variables.
 Costos totals (CT): són la suma dels costos fixos
i dels costos variables.
 CT= CF+CV
COSTOS  Gràficament la funció de CT part de l'eix
d'ordenades a l'altura dels CF i transcorre en
TOTALS paral·lela a la corba de CV.
 El pendent de la corba de CT és la mateixa que la
de CV, ja que la primera s'obté sumant els CF, que
són constants, als CV.
 Costos de producció

Representació gràfica

Costos
(u.m.)
Costos fixos (CF)
Costos variables (CV)
(CT)
Costos totals (CT)

(CV)

(CF)

CF

Unitats produïdes
  Costos variables (CV):
CV = CVMe·Q

CÀLCUL DE  Costos totals (*CT):

CT = CF + CV
COSTOS
CT = CF + CVMe·Q
  Ingressos:
CÀLCUL I=PxQ

D'INGRESSOS I  Beneficis (Bº)

BENEFICIS Bº = IT - CT

Bº = IT - CT
 1. Quina tecnologia fer servir?
2. Costos i ingressos: el benefici empresarial
3. Les funcions de les empreses
4. Mercats, empreses i famílies

L’empresa és una entitat especialitzada que

coordina la producció de béns i serveis.

Funcions

Millorar el
benestar de
Coordinar la Crear valor
Crear ocupació i les societats
Producció
generar riquesa
En transformar La cerca de
Subministren els matèries primeres, nous productes,
A les zones
béns i serveis les empreses
l'eficiència
on s'instal·len,
que satisfan creen o augmenten
la utilitat
de manera directa i la innovació
les necessitats i indirecte són el motor del
de les societats dels béns
progrés
econòmic
 1. Quina tecnologia fer servir?
2. Costos i ingressos: el benefici empresarial
3. Les funcions de les empreses
4. Mercats, empreses i famílies

El mercat és el conjunt d’activitats de

compravenda d’un determinat bé o servei
realitzades per venedors i compradors.

Demanda Oferta
Quantitat d’un bé o Quantitat d’un
servei que estan bé o servei que les
disposats a comprar els Empreses estan
demandants a un preu Disposades a produir a
determinat. un preu determinat.

Llei de l’oferta i la demanda

Consumidors: A major preu, menor demanda (i viceversa)
Empreses: A major preu major oferta (i viceversa)
Comprat: Els excessos d'oferta o demanda tendeixen a desaparèixer
amb els ajustos a l'alça o a la baixa dels preus del mercat
Demanda, oferta i equilibri.
Demanda, oferta i equilibri.

Els punts obtinguts en el gràfic poden unir-se

per mitjà d'una corba, denominada corba de
demanda (D), que ens indica la quantitat
demandada per a cada preu. Observa que
com més baix és el preu, major és la quantitat
que es desitja comprar, i que com més alt,
menor és la quantitat de samarretes que
s'està disposat a comprar. Dit d'una altra
forma, existeix una relació inversa entre el
preu i la quantitat, la qual cosa fa que la
corba de demanda siga decreixent.
La llei de la demanda estableix que si puja el
preu d'un bé, mantenint constant tota la resta,
les persones demanden una quantitat menor
d'aqueix bé, i viceversa.
La corba de demanda mostra la quantitat
demandada d'un bé a cadascun dels preus.
Demanda, oferta i equilibri.
Demanda, oferta i equilibri.
Al contrari que ocorre amb la demanda, existeix
una relació directa entre el preu i la quantitat,
la qual cosa fa que la corba d'oferta siga creixent.
Quan els preus pugen, les empreses estan
disposades a produir més, i hi ha més incentius
perquè noves empreses entren en el mercat per a
produir el bé. Com la seua finalitat és obtindre
beneficis, quant majors siguen els preus, més
beneficis esperen obtindre. Si els preus baixen,
succeeix el contrari: hi ha menys incentius, ja que
la producció no resulta tan rendible, per la qual
cosa les empreses començaran a reduir la seua
producció i algunes abandonaran el mercat.
La corba d'oferta mostra la quantitat que s'ofereix
a cadascun dels preus.
La llei de l'oferta estableix que si puja el preu
d'un bé, mantenint constant tota la resta, les
empreses ofereixen una quantitat major d'aqueix
bé, i viceversa.
Demanda, oferta i equilibri.

En aquesta situació coincideixen els

desitjos de totes dues parts. Al preu
d'equilibri, els consumidors podran
comprar exactament la quantitat del
bé que volen obtindre a aqueix preu; i
les empreses podran vendre
exactament la quantitat que pretenen
a aqueix preu. Així, ni empreses ni
consumidors tenen motius per a
canviar la situació. A qualsevol altre
preu, sorgeixen incentius per a
canviar-la.
Demanda, oferta i equilibri.

Com les empreses no poden vendre tant

com els agradaria a aqueix preu, algunes
el baixaran amb la intenció d'atraure
consumidors i vendre més. I quan algunes
baixen el preu, les altres faran el mateix
per temor a quedar-se sense vendes.
Aquesta baixada de preus animarà als
consumidors, que començaran a comprar
més samarretes, i així s'inicia una
dinàmica que tendeix a l'equilibri, és a dir,
a aconseguir un preu que iguala les
quantitats que s'ofereixen i es demanden.
Demanda, oferta i equilibri.

Com hi ha molts consumidors que no

poden comprar el que volen, alguns
estaran disposats a pagar alguna cosa
més; uns altres els imitaran davant el
temor de quedar-se sense res. En
començar a pujar els preus, les empreses
tindran més incentius per a produir més i
augmentaran la seua oferta. És la mateixa
dinàmica anterior, però en sentit contrari:
el mercat tendeix a la situació d'equilibri.
Demanda, oferta i equilibri.

El preu d'equilibri es determina

per mitjà de les forces de
l'oferta i la demanda.
La tendència a l'equilibri en els
mercats es denomina llei de
l'oferta i la demanda i
estableix que, quan el mercat
no es troba en equilibri, hi ha
forces que ajusten el preu del
bé fins a equilibrar la quantitat
oferida i la demandada.
 1. Quina tecnologia fer servir?
2. Costos i ingressos: el benefici empresarial
3. Les funcions de les empreses
4. Mercats, empreses i famílies

El flux circular de la renda és el conjunt de relacions que caracteritza

l’intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses per mitjà dels
mercats i sota la regulació del sector públic.

Les famílies aporten treball i capital a canvi de salaris i interessos

AGENT AGENT
Pagament d'impostos Pagament d'impostos AGENT
FAMÍLIES SECTOR
EMPRESES
PÚBLIC Béns i serveis
Béns i serveis
públics públics

Les empreses proporcionen a famílies béns i serveis a canvi d'un preu

 ELS AGENTS ECONÒMICS I LES SEUES
RELACIONS

ECONOMIES DOMESTIQUES O FAMÍLIES

Les funcions de les economies domèstiques o famílies són satisfer
les seues necessitats mitjançant el consum de béns i serveis i oferir
el seu treball per a obtindre els ingressos que necessiten.

Les famílies han de decidir com distribuir els seus ingressos o renda
familiar (quant gastar i en quina, quant estalviar, etc.) i com ampliar-
los (invertint els seus estalvis, buscant millors treballs, etc.). I com el
seu pressupost és limitat, han de decidir de manera racional quins
béns adquirir i quins no, triant aquells que els siguen més útils o
satisfactoris.
 ELS AGENTS ECONÒMICS I LES SEUES
RELACIONS

EMPRESES
Les empreses són els agents econòmics que produeixen els béns i
serveis que demanda la societat. Per a això, necessiten contractar
treballadors i adquirir béns de producció i matèries primeres.
Les empreses són els agents econòmics que produeixen els béns i
serveis que demanda la societat. Per a això, necessiten contractar
treballadors i adquirir béns de producció i matèries primeres.
 ELS AGENTS ECONÒMICS I LES SEUES
RELACIONS

SECTOR PÚBLIC
El sector públic el componen l'Estat, les comunitats autònomes, els
ajuntaments, les empreses públiques, etc. La seua funció principal
és regular i promoure l'activitat econòmica del país.
A més, per a aconseguir el benestar col·lectiu, l'Estat proporciona
béns i serveis bàsics (com a obres públiques, educació, sanitat,
etc.) i corregeix desigualtats exigint majors impostos als quals més
guanyen i concedint ajudes, subsidis, beques, etc., als més
necessitats.
ELS AGENTS ECONÒMICS I LES SEUES
RELACIONS
 El flux circular de la renda
s'utilitza per a mostrar la
relació que existeix entre els
tres agents econòmics:
famílies, empresa i Sector
Públic. Aquestes relacions es
FLUX CIRCULAR
DE LA RENDA donen en el que es coneix
com a mercats .
Es relacionen en dos
mercats i a través de dos
fluxos.
 MERCAT: qualsevol lloc físic o
virtual on es produeix una relació
comercial, és a dir, on s'embene i es
compra alguna cosa.
Existeixen dos tipus de mercats:
FLUX CIRCULAR  D'una banda tenim el mercat de
DE LA RENDA
MERCATS béns i serveis, on acudim a
comprar per a cobrir la nostra
necessitats. Les famílies compren
els béns i serveis oferits per les
empreses a canvi d'un preu.
  D'altra banda tenim el
mercat de factors, on el que
es compra i s'embene són els
factors productius utilitzats per
FLUX CIRCULAR a produir.
DE LA RENDA
MERCATS Les famílies venen (ofereixen)
els seus factors a canvi d'una
renda i les empreses demanden
aquests factors productius.
 En aquests intercanvis en tots dos
mercats es produeixen dos tipus de
flux: d'una banda, de béns i serveis i
factors productius (flux real), i per un
altre, de diners (flux monetari).

FLUX CIRCULAR  El flux real és l'intercanvi dels

DE LA RENDA béns i serveis i dels factors
FLUXOS
productius. Quan la teua família
compra béns i serveis o les
empreses compren factors
productius com el treball.
  El flux monetari és el
lliurament de diners
realitzada a canvi dels béns i
serveis i dels factors
FLUX CIRCULAR
productius. El pagament que
DE LA RENDA
FLUXOS
fem pels béns o el salari rebut
per la famílies per les hores de
treball realitzades.

Tant en el mercat de béns i serveis com en el mercat de factors

existeix un intercanvi de flux real a canvi d'un flux monetari.
FLUX CIRCULAR DE LA RENDA
 En estar tots els agents
econòmics relacionats entre
si, si algun d'ells no funciona
correctament, per exemple, les
FLUX empreses ingressen poc i no
CIRCULAR poden pagar als seus
treballadors, al seu torn aquests
DE LA
no tindran diners per a pagar b
RENDA
i s a altres empreses, i aquestes
no rebran ingressos per a pagar
als seus treballadors, generant-
se així un cercle viciós.