sigmund_freud

334M

Sigmund Freud
Pare del psicoanàlisi
📍Viena Agregar texto
www.psicoanàlisi.com
 Freud era de família jueva.
Quan només tenia 3 anys la
seva família es trasllada a
Viena. Segons les seves
pròpies paraules, «va ser
educat sense religió i va
romandre incrèdul», de
manera que els seus llaços
amb el judaisme no van ser ni
religiosos, ni nacionalistes,
encara que es va identificar
La casa on va nèixer a Freisberg
Freud de petit amb el seu
sempre amb la seva cultura.
(Txecoslovàquia) a 1856 pare

Malgrat que la seva família va travessar grans

dificultats econòmiques, els seus pares es van
esforçar perquè obtingués una bona educació
i en 1873, quan comptava amb 17 anys, Freud
va ingressar en la Universitat de Viena com a
estudiant de medicina en un ambient
d'antisemitisme creixent. En 1880 va conèixer
al que seria el seu mentor, Joseph Breuer.
Joseph Breuer i la seva dona

El 1899 es va publicar la que és considerada

com la seva obra més important i influent, La
interpretació dels somnis, inaugurant una nova
disciplina i manera d'entendre la ment humana,
la psicoanàlisi.
Per tant, l'objectiu de la psicoanàlisi és
investigar aquells continguts psicològics que,
romanent en una etapa inconscient, afecten el
comportament i la personalitat dels subjectes,
la qual cosa es manifesta en forma d'ansietats,
somnis i lapses.

A partir de la psicoanàlisi s'han desenvolupat posteriorment

diverses escoles de psicologia profunda o d'orientació dinàmica
i analítica. Així mateix, la teoria ha influït sobre moltes altres
escoles psicològiques i de teràpies no necessàriament
psicoanalítiques.
 G. Stanley Hall el va convidar a donar una sèrie de
conferències com a part de les celebracions amb
motiu del vintè aniversari de la fundació de la
universitat que presidia, amb la intenció de divulgar
la psicoanàlisi als Estats Units. Freud va realitzar el
viatge acompanyat pels seus deixebles Carl Gustav
Jung i Sándor Ferenczi.

Carl Jung Freud i Jung

Freud i Jung discernien molt quant a teories i estudis, cosa que els va portar a una lenta ruptura,
fent-se definitiva en 1913, quan Freud, en una carta, li proposa “que abandonem les nostres
relacions personals enterament”. Jung va quedar destrossat, abandonant el seu lloc en la
Universitat de Zuric i sofrint un col·lapse nerviós que s'havia gestat durant mesos en el període de
tensió amb qui fora es mestre i amic.
Començarà llavors un període de foscor en la vida de Jung que, no obstant això, serà el moment
del seu renaixement com a ens autònom i original dins del món de la psiquiatria. D'aquí sorgirien les
tesis més originals que aglutinaran el que més tard serà coneguda com a Psicologia analítica, per
la qual Jung acabaria passant a la història no sols com a deixeble de Freud, sinó també per dret
propi.

El 1916 publica Introducció a la psicoanàlisi. Tracta de

trencar el cèrcol d'hostilitat i silenci que l'envolta per
a popularitzar les idees centrals de la concepció
psicoanalítica. Si la primera secció de l'obra està
dedicada als actes fallits, la segona torna sobre el
domini dels somnis, mentre que la tercera i última
s'ocupa dels fenòmens i símptomes neuròtics.

En 1923 se li va diagnosticar un càncer de paladar,

probablement a conseqüència de la seva intensa
addicció als purs, del qual va ser operat fins a 33
vegades. La seva malaltia, a part de provocar-li un gran
sofriment, una gran incapacitat i finalment sordesa de
l'oïda dreta, el va obligar a usar una sèrie d'incòmodes
pròtesis de paladar que li van dificultar molt la
capacitat de la parla.
El 1938, després de l'annexió d'Àustria per part de

l'Alemanya nazi, Freud, en la seva condició de jueu i

fundador de l'escola psicoanalítica, va ser considerat

enemic del Tercer Reich.

Freud marxant de Viena amb la seva filla

Anna

Els seus llibres van ser cremats

públicament i tant ell com la seva
família van patir un assetjament intens.
Reticent a abandonar Viena, es va
veure obligat a escapar del país en
quedar clar l'imminent perill que corria
la seva vida.

Freud amb la seva filla Mathilde i el seu amic Ernest Jones.

En un aplanament de la casa on operava l'editorial psicoanalítica i de casa seva, el seu fill

Martin va ser detingut durant tot un dia. Una setmana més tard, la seva filla Anna va ser
interrogada a la caserna general de la Gestapo. Aquests fets el van portar a convèncer-se de
la necessitat de partir. El fet que les seves germanes (quatre d'elles van romandre a Viena)
fossin capturades més tard i morissin en camps de concentració confirma a posteriori que el risc
vital era cert. Gràcies a la intervenció in extremis de Marie Bonaparte i Ernest Jones va
aconseguir sortir del país i refugiar-se a Londres, Anglaterra. En el moment de partir se li va
exigir que firmés una declaració on s'assegurava que havia estat tractat amb respecte pel
règim nazi.

El 23 de setembre de 1939, molt deteriorat físicament i

incapaç de suportar el dolor que li produïa la propagació
del càncer de paladar, va morir després de ser-li
subministrat tres injeccions de morfina.