Mercats Financers

Curs 2021-22 / 2n semestre

Marc Sole Ponte

Prova d’avaluació continuada 4. Mercat de Derivats

Criteris d’avaluació

Exercici 1: Opcions sobre accions (3 punts)

Exercici 2: Futurs sobre índex de renda variable (2 punts)
Exercici 3: Compra de bens en divisa i cobertura amb forward (1,5 punts)
Exercici 4: Derivats sobre tipus d’interès (2 punts)
Exercici 5: Derivats sobre commodities (1,5 punts)

Per a avaluar les competències i objectius anteriors, es valoraran tant els resultats com els comentaris
realitzats durant la PAC. En els exercicis on es demana un resultat numèric cal detallar els càlculs fets per
arribar al resultat final, i argumentar els procediments utilitzats.

Format i data de lliurament

Data límit de lliurament: el 11 de maig de 2022 fins les 23:59 hores.

Podeu lliurar el document definitiu tant en extensió .doc (arxiu de Word) com .pdf (arxiu d’Acrobat). Els
càlculs que heu fet per obtenir els resultats els podeu afegir al mateix arxiu Word. Qualsevol Excel
només servirà de possible consulta en cas de detectar-se un error. Tots els càlculs, descripcions
fórmules i explicacions han de figurar dins l’arxiu Word o Pdf.

1/8
 PAC4. Mercat de Derivats

Exercici 1: Opcions sobre accions (3 punts)

A continuació es presenten dades de cotització de comptat, futurs i opcions sobre accions de l’empresa
REPSOL (Font: MEFF).

D’acord amb aquestes dades respon a les preguntes següents:

a) Un inversor té en cartera 500 accions de REPSOL adquirides a un preu de 13,00€ per acció. L’inversor
tem que l’empresa tingui un comportament negatiu durant els propers mesos i per això vol protegir la seva
posició actual mitjançant la compra de puts amb venciment 17/6/22 i strike 13,50€. Tenint en compte que
cada contracte d’opció al MEFF representa 100 accions de l’actiu subjacent, quina és la prima inicial total
que pagaria l’inversor d’acord amb aquesta estratègia de cobertura? Nota: la prima cotitzada es per acció
(0,5 punts).

En aquest cas l’inversor hauria de fer una compra de puts, per valor de 500 accions al strike de 13.50,
llavors segons la taula el preu es de 0.53.
El preu de la prima seria 100*5 contractes* 0.53 = 265 euros.

2/8
 PAC4. Mercat de Derivats

b) Al cap d’un mes de la compra de les puts, la cotització de REPSOL es manté entorn a 13,6€ i ha disminuït
la volatilitat de l’acció. En aquest escenari, indicar si el preu de les puts ha pujat, baixat o s’ha mantingut
igual respecte al preu de compra indicat en l’apartat anterior, i raona el per què (0,5 punts).

En aquest cas la volatilitat ha baixat i el preu de la cotització ha pujat, aquets dos fets fan que el valor del
put hagi disminuït. La idea de quan un inversor compra puts es que la seva cotització subjacent
disminueixi per tal d’aconseguir beneficis, si en aquest cas passa el cas contrari, la seva valoració
disminuirà. La volatilitat també afecte perquè no hi ha grans fluctuacions del preu de cotització i per
aquest motiu el preu s’estabilitza i no aconsegueixen grans fluctuacions de preus.

c) Si les opcions put comprades per l’inversor fossin europees enlloc d’americanes, indica si la seva prima
(preu) seria igual, inferior o superior que la prima indicada en la taula de cotització anterior, i raona el per
què (0,5 punts)

En aquest cas la seva prima seria inferior, la principal diferencia esta que en les opcions europees s’ha
d’esperar a que passi un període mentre que les americanes es poden canviar en qualsevol moment, per
aquest motiu aquesta flexibilitat fa que siguin mes cares.

d) Si el dia del venciment de l’opció (17/6/22), REPSOL cotitzés a un preu de 13,25€, quin seria el resultat
de l’operació per a l’inversor sense tenir en compte el cost de la compra de les puts? Nota: Calcular el
benefici o pèrdua (en €) (0,5 punts)

En aquest cas els puts comprats estan valorats a 13.50 euros i per aquest motiu te dret a vendre 500 a
rao de 13.50. Llavors obté 13.5*500 = 6750 euros. Si llavors compra al preu de cotització de 13.25, sent
inferior al del put hauria de pagar 13.25*500 = 6625 euros.

6750-6625 = 125 euros de benefici.

e) Si enlloc de comprar puts, l’inversor decidís vendre calls amb el mateix strike i data de venciment, quin
avantatge i quin inconvenient tindria aquesta estratègia d’inversió? (0,5 punts).

La principal avantatge de vendre calls es que generes diners de forma immediata derivat de la venta de
opcions i permet tenir mes temps abans de entrar en pèrdues, a part si el preu es manté estable generes
benefici addicional. L’inconvenient seria que el preu arribes al moment de l’execució del contracte i per
tant es generes la venda automàtica de les accions.

f) Si alternativament l’inversor decidís posicionar-se en futurs (enlloc d’opcions) amb el mateix venciment
(17/6/22), quina posició hauria de tenir l’inversor (indicar si és comprador o venedor i el número de
contractes). Nota: cada contracte de futur representa 100 unitats de l’actiu subjacent (0,5 punts).

En aquest cas hauria de tenir una posició curta per tal de que en la data pactada alliberi els seus futurs al
preu pactat corresponent i es una posició de venedor. En aquest cas necessitaria 5 contractes per a
cobrir les 500 accions que posseeix.

Exercici 2: Futurs sobre índex de renda variable (2 punts)

A continuació es presenten dades del mercat de futurs sobre l’IBEX 35 del dia 20/4/22 (Font: MEFF).

3/8
 PAC4. Mercat de Derivats

Un inversor té una perspectiva baixista sobre l’IBEX 35 a curt termini i per això decideix invertir mitjançant un
contracte de futur sobre l’índex amb venciment 17/6/22. Nota: el valor nominal d’un contracte de futur sobre
l’IBEX 35 s’obté multiplicant per 10 el valor de l’índex.

D’acord amb aquesta informació respon a les preguntes següents:

a) Indica la posició de l’inversor en el contracte de futur (comprador o venedor) d’acord amb la seva
perspectiva sobre l’índex (0,5 punts)

En aquest cas es un venedor ja que adopta una posició en curt, creu que el índex te una perspectiva baixista
per aquest motiu ven primer al valor actual i en el moment del venciment en el 17/6/22 efectuarà la compra
esperant que estigui a un preu mes baix que l’actual.

b) Si el dia 17/6/22 l’IBEX 35 hagués pujat un 5% respecte a la cotització del dia 20/4/22 indicada a la taula
anterior, quina seria la rendibilitat (%) de l’operació per a l’inversor si la garantia inicial requerida per cada
contracte de futur sobre l’IBEX 35 és de 9.000€? (0,75 punts)

Si hagués pujat un 5% respecte a la cotització, el valor actual seria de 8801.70*1.05 = 9241.785, llavors en
aquest cas com aquest inversor anava en curt estaria tenint un rendibilitat negativa. Com que el nominal es
multiplica per 10 obtindríem una pèrdua de:

1*10*(8801.70-9241.785)= -4400.85 euros, si la garantia era de 9000 euros, la rendibilitat del inversor es de

-4400.85/9000 = -48.9%

c) Si l’inversor hagués optat per invertir mitjançant opcions (en aquest cas via compra de puts), quin avantatge
tindria aquesta alternativa respecte a la d’invertir en futurs? (0,75 punts)

La principal avantatge es que en els futurs l’inversor esta obligat a fer front a la compra que ha pactat en la
data determinada, en canvi a les opcions, únicament te la possibilitat d’efectuar la compra, però no te
l’obligació, així que en aquest cas com que el preu ha pujat l’únic que perd l’inversor seria la prima que ha
pagat per l’opció, en canvi en el futur perd tot el rendiment que hem calculat anteriorment.

4/8
 PAC4. Mercat de Derivats

Exercici 3: Compra de bens en divisa i cobertura amb forward (1,5 punts)

Una empresa europea tanca amb un proveïdor japonès la compra d’una màquina per un preu de 80 milions
de iens (JPY). Es preveu que el lliurament de la màquina per part de l’empresa japonesa i el pagament per
part de l’empresa europea es produeixin en 6 mesos.

Les cotitzacions de les principals divises mundials en el moment de fer la transacció són les següents (font:
Bloomberg):

El proveïdor japonès li ofereix a l’empresa europea un descompte del 3% si paga per avançat la màquina.

D’acord amb aquestes dades respon a les següents preguntes:

a) Quin cost en euros tindria la compra de la màquina si l’empresa europea decidís pagar-la per avançat?
(0,5 punts)

Si paga per avançat, el descompte es del 3% sobre els 80 milions de iens, un 97% del total, per tant
tindria que pagar:
80000000*0.97 = 77600000

En euros el canvi seria de 77600000/118.84 = 652978.8 euros.

b) Si l’empresa europea pogués tancar a dia d’avui un tipus de canvi fix EUR/JPY de 124 (forward) a sis
mesos, quina de les dues opcions (pagar per avançat o pagar a l’entrega de la màquina) seria millor? Per
què? (0,5 punts)

Si ha tancat un forward a 124, vol dir que en el moment del pagament aquest serà el valor del canvi de
divisa, sense aplicar el descompte llavors pagarà:

5/8
 PAC4. Mercat de Derivats

80000000/124 = 645161.29 euros, per tant es mes favorable aquest que l’anterior amb descompte, ja que
l’empresa s’estalvia uns diners en el moment de fer el canvi de divisa tot i tenir un descompte al pagar per
avençat.

c) Si l’empresa decidís no acceptar el tipus de canvi fix indicat a l’apartat anterior i optés igualment per pagar
la màquina en el moment de l’entrega, quin seria el cost en euros de la compra si la cotització EUR/JPY
en aquell moment fos 125? Explica si aquesta opció és millor o pitjor que la anterior (tipus de canvi fix) i
per què (0,5 punts)

El cost en euros seria de 80000000/125 = 640000 euros. En aquest cas el canvi es mes favorable que en
el cas anterior que s’ha pactat un forward. En aquest cas l’empresa s’estalvia 645161.29 – 640000 =
5161.29 euros. Aquesta opció es millor que l’anterior, dit això es important destacar que el canvi de divisa
ha set favorable en un punt comparat amb el forward calculat, però de mateixa manera podria haver set
desfavorable, per aquest motiu jo hagués optat per assegurar el forward ja que ens permetia tenir un
estalvi de diners controlat.

Exercici 4: Derivats sobre tipus d’interès (2 punts)

Una empresa té previst dur a terme una inversió en equips per un import d’un milió d’euros. Per a finançar
aquesta inversió, negocia amb un banc un préstec a 12 mesos a un tipus d’interès variable igual a l’EURIBOR
3 mesos més un diferencial del 1,5%. El pagament d’interessos es produirà al final de cada trimestre (és a dir,
als 3, 6, 9 i 12 mesos des de la data d’inici) d’acord amb la cotització de l’EURIBOR 3 mesos a l’inici de cada
trimestre. El nominal del préstec es retorna íntegrament a venciment.

Donat que es preveu que l’EURIBOR pugi durant els propers mesos, l’empresa té previst utilitzar instruments
de cobertura de risc de tipus d’interès.

En base a aquestes dades respon a les següents preguntes:

a) L’empresa decideix cobrir el risc de tipus d’interès del primer trimestre mitjançant un futur sobre
l’EURIBOR 3 mesos que cotitza a 99,25 i de valor nominal d’un milió d’euros. Quina seria la posició de
l’empresa en aquest contracte (comprador o venedor) i a quin tipus d’interès es tancaria? (0,5 punts)

El risc que pretén cobrir l’empresa es una pujada de l’Euribor en els primers tres mesos, per tant el que
pretén la empresa es agafar aquest futur per vendre després, per tant adopta la postura de venedor. El
tipus d’interès en el que es tancaria seria de 100-99.25 = 0.75%

b) Si 3 mesos després de la concessió del préstec, l’EURIBOR 3 mesos fos del 0,25%, quina seria la
liquidació per a l’empresa del contracte de futur indicat a l’apartat anterior? Nota: la fluctuació mínima
(tick) per contracte és de 0.005 (12,50€) (0,5 punts)

Aquesta empresa ha comprat un milió d’euros de nominal a un futur de 99.25, ara esta a 0.25% positiu,
es a dir a 100.25, en aquest cas s’aplica el futur amb un increment del 1%, i la liquidació del contracte de
futur seria de 1000000*1.01 = 1100000 euros.

c) Per a la resta del termini del préstec, l’empresa té previst recórrer a forwards sobre tipus d’interès (FRAs)
per cobrir el risc de tipus d’interès. Indica els tipus de forwards que hauria de contractar l’empresa en la
data de concessió del préstec (FRA x contra x) i quina seria la posició de l’empresa en aquests forwards,
comprador o venedor (0,5 punts)

Sabem que l’euribor 3 mesos es de 0.25 i el diferencial es de 1.5, per tant el total es de 1.75 a pagar cada
3 mesos. El FRA a cobrir es de 1.75% i la operació realitzada es de de 3/12. En aquest cas l’empresa vol
fer una inversió, llavors es una posició compradora, ja que pretén guanyar capital amb aquesta inversió.

6/8
 PAC4. Mercat de Derivats

d) SI l’EURIBOR 3M efectivament pugés de forma continuada durant la vigència del préstec, com seria la
liquidació a venciment dels forwards per a l’empresa (positiva o negativa) assumint que l’EURIBOR 3M
estigués en tot moment per sobre del tipus d’interès pactat en els FRAs? (0,5 punts)

Si l’EURIBOR es troba en tot moment per sobre del tipus d’interès pactat en els FRA, la liquidació seria
positiva ja que el preu real del canvi es superior al que s’ha pactat i per aquest motiu la diferencia es la
que tenim coberta amb els forwards i per tant rebrem els diners del pacte per la diferencia.

Exercici 5: Derivats sobre commodities (1,5 punts)

La següent taula inclou dades de cotització de futurs de l’alumini al LME (London Metal Exchange) per a
diferents venciments.

Suposem que una empresa productora d’alumini té previst vendre una partida de 10.000 tones a un client per
d’aquí 3 mesos. Per evitar una possible baixada del preu de l’alumini, decideix cobrir-se mitjançant futurs.

En base a aquesta informació respon a les següents preguntes:

a) Quina posició haurà de prendre l’empresa en els contractes de futur (compradora o venedora) i quants
contractes hauria de subscriure tenint en compte que cada contracte (lot) és de 25 tones? Nota: les
cotitzacions indicades anteriorment són per tona (0,5 punts)

Els contractes a futur seran en una posició venedora, ja que espera operar en curt, vendre ara per
comprar mes tard quan el preu sigui mes baix, per tant es cobreix d’una possible baixada de preu del
alumini.
Si te 10000 tones a lots de 25 tones, llavors necessita 10000/25 = 400 contractes

b) Indica dos avantatges d’operar mitjançant futurs en un mercat organitzat com és el LME respecte a
l’alternativa d’operar amb derivats en mercats no organitzats (over the counter) (0,5 punts)

Les principals avantatges de operar en un mercat organitzat, es que principalment aquets mercats
exigeixen una càmera de compensació de liquidació de pagaments, es a dir exigeix un mínim de liquiditat
a les parts, per tal de fer front als pagaments, en el cas dels mercats OTC no existeix i hi ha el risc de
impagament.

Un altre factor important es la regularització dels mercats, en el cas del mercat espanyol esta regularitzat
per la CNVM i el ministeri d’economia per assegurar-se que es segueixen unes normes de conducte i

7/8
 PAC4. Mercat de Derivats

unes guies de funcionament per evitar possibles problemes. Els mercats OTC acostumen a estar creats
per entitats financeres que fan uns contractes a mida i amb molt poca regularització.

c) Si el preu de l’alumini al venciment del futur fos de 1.500$/tona, quin seria el resultat de l’operació per a
l’empresa tenint en compte que els contractes de futurs es liquiden per diferències? (0,5 punts)

Partim del cas de que l’empresa volia cobrir-se d’una possible baixada de preu en el moment de comprar
futurs, per aquest motiu va operar en curt. En el moment de la contractació del futur el preu esta en
1424.50 i l’empresa va vendre a aquest preu, ara al venciment del futur al ser a un preu superior, la
empresa tindrà una operació negativa.

25*400*(1424.5-1500) = -755000 euros de pèrdua en el futur

8/8