Servei Català

de la Salut

Fitxa 28 Adverbis: negació, quantitat i temps

Adverbis:

Adverbis de negació

1. Els adverbis i algunes locucions de negació són: a desgrat d'això, amb tot, de cap manera, gens per això,
i ara!, no, no obstant això, no pas, no...pas, nogensmenys, però, tampoc, tanmateix, etc.

2. No també s'usa com a prefix: s'uneix amb guionet als substantius (la no-violència) i no s'uneix als
adjectius (homes no violents).

3. És opcional usar l'adverbi no:

• En les frases comparatives, la primera afirmativa i la segona introduïda per que.
Si fossis més estudiós que (no) ets; Costa més que (no) val.
• Després d'un verb que expressi temor, si el verb de la subordinada està en subjuntiu.
El metge temia que l'aire (no) li fes mal.
• En les oracions temporals introduïdes pels grups abans que o fins que.
Endreça l'habitació abans que (no) arribin; No m'ho creuré fins que (no) ho vegi.
4. L'adverbi pas es col·loca sempre darrere del verb, però en els temps compostos es pot posar entre
l'auxiliar i el verb (no ha pas vingut). No es pot usar amb cap, enlloc, gens, ningú, mai i res seguits de no
(ningú no hi podrà entrar pas). Tampoc no es pot combinar amb la preposició sense (va aprovar sense
estudiar pas). S'usa per:
• Reforçar l'adverbi no en frases comparatives: Ella va respondre més preguntes que no pas ell.
• Negar una suposició implícita: –Demà vine d'hora. –No vindré pas, demà!
També s'usa l'adverbi poc: Poc que vindré demà!

• Denotar probabilitat, en oracions negatives: No tens pas un full de paper?

El castellà fa servir el futur: No tendràs una hoja de papel?

• Expressar una prohibició amenaçadora: No ho féssiu pas!

• Indicar una negació parcial. En aquest cas hi ha un verb el·líptic i la combinació és no pas: Han robat
en tot l'edicifi, però no pas a mi!

5. Cap, enlloc, gens, ningú, mai i res segons el context poden tenir sentit negatiu o positiu; s'incluen també
les expressions en ma vida, en ta vida, ni un, ni l'un ni l'altre i tampoc.

Quan tenen sentit negatiu:

• Si van després del verb, és obligatori l'ús de l'adverbi no: No ho ha comprat ningú; No hi vas mai; No
ha treballat en sa vida; No ho sabem ni tu ni jo; No l'he vist tampoc.
• Si van abans del verb, és recomanable reforçar la negació amb l'adverbi no, especialment en el registre
formal:
més recomanable: menys recomanable, sobretot en registre formal:
Ningú no vol carregar amb el dèficit. Ningú vol carregar amb el dèficit.
Gens, no m'agrada. Gens, m'agrada.
Enlloc no ho he vist. Enlloc ho he vist.
Mai no hi vas. Mai hi vas.
Tampoc no l'he vist. Tampoc l'he vist.
1997 12 29

1/7