LES DONES FILOSÒFIQUES

● Les dones filòsofes Al llarg de la història de la filosofia, pocs cops ens aturem a
reflexionar sobre l`absència del gènere femení en el món de la saviesa
intel•lectual.
● Ara bé, si féssim una retrospectiva seriosa de la història de la filosofia
descobriríem que és ben palès el bell estol de pensadores de primera
magnitud que han estat ocultades entre els murs dels prejudicis i la misogínia.
● Sòcrates Escolàstic, historiador de la filòsofa, ens diu: “La bellesa, intel·ligència i
talent d`aquesta gran dona varen ser llegendaris, va superar al seu pare en
tots els àmbits del coneixement, especialment en l`observació dels astres.
● Tanmateix, el lloc on es va consolidar com una brillant científica fou en el
Museu d`Alexandria, aleshores un de les principals centres de formació filosòfic
i científic de la nostra era.
● Hipatia el va dirigir alhora que es dedicava a investigar i ensenyar
matemàtiques, geometria, astronomia, lògica, mecànica i filosofia.
● Ocupava la càtedra de filosofia aconseguint que estudiants d`Europa, Àsia i
Àfrica vinguessin entusiastes de rebre les seves ensenyances.
● Sòcrates Escolàstic ens explica: “Va aconseguir un grau tal de cultura que
superà, en molt, a tots els filòsofs de la seva època.
● Per aquest motiu qui anhelava pensar sàviament s`hi acostava des de
qualsevol lloc del món” Malauradament, els incansables prejudicis cristians
marcaren un episodi més en la història de la crueltat humana.
● Obligaren a tots els acadèmics del museu a convertir-se al cristianisme sota
coacció de pena de mort.
● Això significava renunciar als coneixements filosòfics i científics transmesos
durant anys en el museu.
● El 415, quan ella deuria tenir 45 anys fou acusada de conspirar contra la vida
del bisbe Cirili, i un grup de cristians exaltats assaltaren el seu carruatge, la
llançaren al mig del carrer i, allí mateix, li arrancaren el vestit i li esquinçaren la
carn amb afilades clotxes marines fins el darrer alè.
● Mary Wollstonecraft Mary Wollstonecraft fou una activista, filòsofa i gran
pedagoga del segle XVIII, mare de Mary Shelley, i coneguda per ser l`autora de
la Vindicació dels drets de la dona.
● És considerada una de les precursores de la filosofia feminista.
● Rosa de Luxemburg Rosa de Luxemburg, anomenada també la rosa vermella
fou activista i teòrica socialista des dels setze anys, a Polònia i després a
Alemanya.
 ● Teresa Claramunt Teresa Claramunt va ser una dona obrera que va lluitar
durant els anys en què es forjava el moviment anarquista català.
● A causa d`aquesta experiència, la filòsofa va estudiar les causes que van
afavorir les atrocitats de l`holocaust.
● Obres com La condició humana, Eichmann a Jerusalem o Els orígens del
totalitarisme, són vertaders tresors filosòfics, cabdals per entendre la gran
tragèdia del segle XX.
● Afirma que els líders totalitaris consideren el totalitarisme com un moviment
de l`esperit evolutiu de la història inalterable.
● Arendt afirmava que en la gran màquina totalitària, els homes i dones que la
configuren han suspès la capacitat de jutjar.
● D`aquesta manera, el poder té control absolut sobre el moviment social i
l`individu.
● Hannah diferencia l`aïllament i la solitud amb la vida solitària, atorgant a cada
concepte característiques distintes.
● La solitud apunta més a una situació d`impotència activa; no puc fer perquè
ningú fa amb mi; i no per aquest motiu estic sol.
● Puc estar envoltat de persones sense que aquestes em tinguin amb compte.
● Només quan ja s`ha destruït la més elemental forma de creativitat personal,
quan ja no queda res de l`espontaneïtat natural, ni res més del caràcter
peculiar, i quan la capacitat d`afegir alguna cosa pròpia al món comú a
desaparegut en el no res, només aleshores la solitud es manifesta
insuportable.

Les dones filòsofes

Al llarg de la història de la filosofia, pocs cops ens aturem a reflexionar sobre l`absència del
gènere femení en el món de la saviesa intel•lectual. Ara bé, si féssim una retrospectiva
seriosa de la història de la filosofia descobriríem que és ben palès el bell estol de
pensadores de primera magnitud que han estat ocultades entre els murs dels prejudicis i la
misogínia. Sòcrates Escolàstic, historiador de la filòsofa, ens diu: “La bellesa, intel·ligència i
talent d`aquesta gran dona varen ser llegendaris, va superar al seu pare en tots els àmbits
del coneixement, especialment en l`observació dels astres. Tanmateix, el lloc on es va
consolidar com una brillant científica fou en el Museu d`Alexandria, aleshores un de les
principals centres
de formació filosòfic i científic de la nostra era. Hipatia el va dirigir alhora que es dedicava a
investigar i ensenyar matemàtiques, geometria, astronomia, lògica, mecànica i filosofia.
Ocupava la càtedra de filosofia aconseguint que estudiants d`Europa, Àsia i Àfrica
vinguessin entusiastes de rebre les seves ensenyances.
Sòcrates Escolàstic ens explica: “Va aconseguir un grau tal de cultura que superà, en molt,
a tots els filòsofs de la seva època. Per aquest motiu qui anhelava pensar sàviament s`hi
acostava des de qualsevol lloc del món”
Malauradament, els incansables prejudicis cristians marcaren un episodi més en la història
de la crueltat humana. Obligaren a tots els acadèmics del museu a convertirse al
cristianisme sota coacció de pena de mort. Això significava renunciar als coneixements
filosòfics i científics transmesos durant anys en el museu. El 415, quan ella deuria tenir 45
anys fou acusada de conspirar contra la vida del bisbe Cirili, i un grup de cristians exaltats
assaltaren el seu carruatge, la llançaren al mig del carrer i, allí mateix, li arrancaren el vestit i
li esquinçaren la carn amb afilades clotxes marines fins el darrer alè.
Mary Wollstonecraft
Mary Wollstonecraft fou una activista, filòsofa i gran pedagoga del segle XVIII, mare de Mary
Shelley, i coneguda per ser l`autora de la Vindicació dels drets de la dona. És considerada
una de les precursores de la filosofia feminista.
Rosa de Luxemburg
Rosa de Luxemburg, anomenada també la rosa vermella fou activista i teòrica socialista des
dels setze anys, a Polònia i després a Alemanya.
Teresa Claramunt
Teresa Claramunt va ser una dona obrera que va lluitar durant els anys en què es forjava el
moviment anarquista català. A causa d`aquesta experiència, la filòsofa va estudiar les
causes que van afavorir les atrocitats de l`holocaust. Obres com La condició humana,
Eichmann a Jerusalem o Els orígens del totalitarisme, són vertaders tresors filosòfics,
cabdals per entendre la gran tragèdia del segle XX.
Afirma que els líders totalitaris consideren el totalitarisme com un moviment de l`esperit
evolutiu de la història inalterable.
Arendt afirmava que en la gran màquina totalitària, els homes i dones que la configuren han
suspès la capacitat de jutjar. D`aquesta manera, el poder té control absolut sobre el
moviment social i l`individu.
Hannah diferencia l`aïllament i la solitud amb la vida solitària, atorgant a cada concepte
característiques distintes. La solitud apunta més a una situació d`impotència activa; no puc
fer perquè ningú fa amb mi; i no per aquest motiu estic sol. Puc estar envoltat de persones
sense que aquestes em tinguin amb compte. Només quan ja s`ha destruït la més elemental
forma de creativitat personal, quan ja no queda res de l`espontaneïtat natural, ni res més del
caràcter peculiar, i quan la capacitat d`afegir alguna cosa pròpia al món comú a
desaparegut en el no res, només aleshores la solitud es manifesta insuportable.