Neus Fullana

● TEMA 1: PODER I POLÍTICA

QUÈ ÉS POLÍTICA?
Política Pràctica collectiva que duen a terme els membres d una comunitat El
seu objectiu és regular con ictes entre grups El seu resultat és ladopció de
decisions que obliguen per la força si és necessari a tots els membres de la
comunitat Vallès J M
El poder pot recular en funció de la resposta de la societat que si es
mobilit a dalguna mesura o legislació pot qüestionar la legitimitat de dita
mesura
El terme política és un terme dotat de diversos signi cats diferents
segons làmbit i el moment en que sempra
A vegades se li afegeix un caire despectiu degut a que se sol
associat a la divisió lengany la corrupció la imposició I daltres és
capaç de mobilit ar sectors de la ciutadania ns i tot els que la
critiquen conduint los cap a la solidaritat la cooperació el
benestar la justícia el bé comú encara que també desperta
emocions negatives
La política és llavors la gestió del con icte de la vida en societat el qual sorgeix
de les diferències entre els membres Daquesta manera com que sempre hi ha
hagut con ictes d interessos dins de les comunitats humanes deim que sempre
hi ha hagut política
Política com a gestió del con icte
Com ja hem dit el punt de partida de l existència de la política és el
con icte social Tenint en compte que lésser humà és un ésser social i
que per la seva desvalidesa física necessita desenvolupar se i sobreviure
en societat és irònic que sigui justament la discòrdia social la que faci
aparèixer la política Però com sorgeixen els desacords socials Perquè
larmonia social és utòpica i ideal

La causa dels con ictes socials rau en les diferències socials que sovint es transformen
en desigualtats És la distribució desigual dels recursos i les oportunitats que ens situen
a diferents posicions del mapa social i ens jerarquit en En aquesta situació n hi ha
individus que vetllen i lluiten per canviar lstatus quo social ja sigui de manera general o
només referint se al propi i n hi ha daltres que volen assegurar les condicions existents
Aquesta diversitat és la que crea la tensió social ja que moltes vegades els individus
duen actituts rivalit ants i contràries els uns dels altres I es con a en la política com a
mecanisme per suavit ar dites tensions en vista del fracàs daltres mecanismes de
regulació social tals com la delitat familiar sang la cooperació amistosa ajuda mutua
o la transacció mercantil intercanvi econòmic
↪ El que fa diferent la política dels altres mecanismes és l intent de resoldre les
diferències mitjançant decisions que s imposen a tothom amb un caràcter

1
 Neus Fullana

vinculant o coercitiu que òbviament sajusta a una sèrie de normes d obligat

compliment
↪ Lorigen de les desigualtats ve donat pel fet que no tots els membres d una
comunitat gaudeixen de les mateixes oportunitats per accedir als recursos bàsics
que faciliten el desenvolupament màxim de les seves capacitats personals Les
diferències poden venir de diverses maneres habilitats i talents rols en la funció
reproductiva i familiar posició en la divisió del treball productiu capacitat
d intervenir en processos culturals econòmics o de comunicació reconeixement
social renda adscripció a identitats simbòliques nacionals ètniques religioses i
la ubicació en el territori A més a més tot i haver diferències de caràcter objectiu
i quantitatiu renda és el valor que hi atribueix la societat el que crea la
diferència
El conjunt de la política i les normes dobligat compliment de les decisions
polítiques obren el pas a loportunitat de l ús de la força la qual és
característica de la política i també és un factor diferenciant de la resta de
mecanismes de control social
La política no sempre aconsegueix resoldre els con ictes però sempre
intenta preservar una relativa cohesió social ja que és la desintegració
social el que es vol evitar
Puede decirse, por tanto, que las fronteras de la política se van alterando a
lo largo de la historia de los pueblos. Y que esta alteración dependerá tanto
de cambios técnicos y culturales, como de la capacidad de los actores para
someter —o para sustraer— sus disputas a esta gestión de carácter
vinculante
Etapes de la politit ació és a dir de la modi cació de làmbit polític
Identi cació de la desigualtat
Presa de consciència per part dels collectius implicats i expressió
de les seves demandes i propostes al respecte
Mobilit ació de suport de les demandes i propostes
Trasllat del con icte a lescenari públic reclamant l adopció de
mesures vinculants per a tota la comunitat
QUÈ ÉS EL PODER POLÍTIC?
Poder com a recurs
El poder és quelcom que es té o es posseeix és a dir un recurs controlat
per individus clases o elits
La qüestió és com ens apoderam del poder com ladminstram
Enfatit am en lelement d imposició
Poder com a relació
El poder no es posseeix sinó que acompanya una situació en relació a
altres persones o grups
No és apoderar se és situar se
Sorgeix de les relacions socials
Es presenta més com una oportunitat que un recurs
És la probabilidad de que se produzcan ciertos resultados favorables para
un determinado actor, a partir de la relación que este actor mantiene con
otros

2
 Neus Fullana

Per tant no ens xem en qui té el poder sinó quines posicions faciliten el
domini
Adoptant aquesta doble perspectiva recurs situació del poder el poder polític és
la capacitat de intervenir en la regulació coactiva del con icte social
A més tampoc podem dir que el poder s exerceix només desde les institucions
públiques o l Estat sinó que està disputat entre actors diversos que sesforcen en
orientar la regulació en el seu bene ci propi
Ara bé quins són els components del poder polític
Força o coacció Capacitat per negar o limitar laccés a determinats béns
la vida la integritat física la llibertat el patrimoni el treball etc i
oportunitats als altres Exemples Quan les institucions polítiques
empressonen a algú quan els grups terroristes segresten o assassinen
algú quan es manipula o es difon informació o quan algunes empreses
amenacen amb suspendre la seva activitat si no es cobreix alguna
demanda
In uència Capacitat per persuadir als altres de que els hi convé adoptar o
abandonar determinades conductes Depèn del control i la difusió de
dades i arguments per tal de modi car o reforçar les opinions i actituds
dels altres També es pot dir que és laptitud davivar emocions respecte a
les expectatives positives i negatives dels individus o grups Amb la
in uència es pretén mobilit ar suport per la lluita a favor o en contra d una
proposta Però quins instruments necessitam per in uir
➢ La propaganda difusió d idees i propostes per captar suport
➢ La organit ació cooperació voluntària d un grup mobilit at de
manera estable per assolir objectius determinats en comú
Autoritat Capacitat de que les indicacions d un subjecte individual o
collectiu siguin ateses per la resta perquè aquest subjecte compta amb
un crèdit o solvència reconegudes prèviament És una acumulació de
con ança o crèdit que pot provenir de diversos factors
➢ Tinença d un càrrec públic
➢ Reconeixement d un prestigi moral
➢ Reconeixement de competència cientí ca
➢ Experiència en un àmbit especí c de la vida social

I com es manifesta
Tant de manera collectiva com individual
N hi ha tres nivells d intervenció política Lukes

Nivell o poder unidimensional Els diferents actors pluralisme sesforcen per in uir
sobre el nal del con icte per la qual cosa discutiran i debatran sobre les propostes i
sadoptarà una decisió Tots els actors intervendran al procés aplicant lautoritat força o

3
 Neus Fullana

in uència de què disposin Per tant és un model més optimista i directe en de nitiva
més transparent

Nivell o poder bidimensional El poder polític adopta mesures menys visibles moltes
orientades a què el con icte no es politit i és a dir que no s inclogui en lagenda
Llavors no cerca una decisió sobre el con icte sinó una no decisió de nir qué és i
què no és objecte de la política

Nivell o poder tridimensional Aquest poder sexerceix quan saconsegueix presentar

una desigualtat com una situació socialment acceptables és a dir que passi per
desapercebuda socialment Sovint els actors que així ho volen mantenir argumenten
que les situacions de desigualtat són inevitables naturals per designi diví tradició o
senyal de progrés i va acumulant el control de les idees dominants hegemonia
ideològica de Gramsci capacitat d’influir sobre la consciència dels altres, control GLOBAL
de l’agenda política
LES TRES DIMENSIONS DE LA POLÍTICA
La política es pot concebre com a estructura procés o resultat
Política com a estructura o POLITY Observem la manera estable en què
sorganit en les actuacions polítiques d una comunitat a quines
estructures xes sajusten o intenten ajustar se i quines institucions i regles
la conformen
Política com a procés o POLITICS Observam una sèrie de conductes
individuals i collectives que es generen dinàmicament Param atenció
particular als comportaments les motivacions i les formes d intervenció de
diferents subjectes
Política com a resultat o POLICY Observam les respostes en forma de
decisions que el conjunt de lestructura i el procés polítics han donat a un
con icte i que de manera general estan destinades a regular les tensions
existents als diferents sectors de la vida collectiva És a dir enfatit am en
la mesura en la qual la política incideix sobre les relacions socials els
moments con ictius i la cohesió de la comunitat
Política com a estructura Per descriure lestructura de la política els autors
utilit en metàfores o imatges de les quals les més importants són les següents
Màquina Siguiendo el automatismo propio de una máquina, lo que daría
movimiento a la estructura sería la acción causal de unos sujetos sobre
otros
Organisme Lo que activa la estructura es aquí su necesidad funcional de
adaptación al medio
Mercat Este intercambio movido por el interés sirve de modelo para
entender las relaciones entre los actores políticos y, en última instancia, para
explicar la actividad de la estructura política que nacería —según esta
versión— del ajuste permanente entre los intereses de sus actores
Sistema perspectiva cibernètica Un sistema sería cualquier organización
compleja que recoge y transmite información, genera actividades y controla
resultados. Tiene su autonomía, pero está vinculada a un en torno del que
recibe informaciones y sobre el cual, a su vez, actúa En aquest
funcionament sistematit at de la política hi veim que aquest rep del seu
entorn social missatges o informació notícies demandes reivindicacions

4
 Neus Fullana

etc que es processen i es contrasten amb els valors i ideologies

dominants a la societat i llavors semet una ordre d intervenció política o
no en forma de política pública disposicions legals mandats
governamentals campanyes accions administratives etc per modi car o
mantenir l ordre a la realitat Aquesta és la ideade sistema polític d Easton
que inclou el seu dinamisme i la interdependència i és aplicable a tot
tipus destructures polítiques

➢ Entorn Conjunt d interaccions que es donen a la societat i

re ecteixen situacions de desigualtat i tensions socials És lentorn
que exerceix pressió sobre la política
➢ Inputs Expressió de demandes i suports que des de lexterior del
sistema s hi traslladen al nucli i poden provenir tant dactors
individuals com collectius i en forma de demandes o
reivindicacions
➢ Processament No hi ha una de nició clara
➢ Outputs Expressió de les reaccions resultants del processament
dels inputs és a dir són tant decisions circumstancials com
polítiques sectorials més estructurades i de major abast No hem
de confundir l output i l outcome
➢ Retroalimentació Resultat de l impacte que la reacció del
sistema ha tengut sobre lentorn
COM PODEM ENTENDRE LA POLÍTICA? (Política com a ciència)
La ciència política ens permet interpretar determinats fenòmens de lescena
política i intervenir hi
La ciència política s ha anat desenvolupant durant segles

Grècia clàssica Plató i Aristòtil investigaven la conducta en comunidad dels

humans i cercaven el mode de vida collectiva més
satisfactòria i adaptada a la naturalesa humana
Van examinar i explicar lorganit ació de la seva societat i
dissenyar una de millor amb lobjectiu d un ordre polític
ideal
Zoon politikon El què diferencia els humans de la resta
danimals és la seva dimensió política el seu caràcter
sociable que el condiciona a viure en comunitat si es vol
desenvolupar correctament

5
 Neus Fullana

Era medieval La hegemonia del pensament cristià sobre la moral i la llei

va con gurar la política de manera que els governants
havien dadaptar se als imperatius divins
La política sanalit ava des dels supòsits de la teologia
moral i del dret natural Tomàs de Aquino doctrina
escolàstica

Renaixement Debilitament de la dependència de la política i la religió

Redescobriment del món grecoromà
Establiment de labsolutisme que modi ca lorganit ació
política i converteix l Estat en objecte autònom de re exió
política
Els imperatius de la política o raó d Estat es justi caven en si
mateixos no per la moral o la ètica
Maquiavel Hobbes Locke Montesquieu Tocqueville

XIX Es potencia la ciència política amb factors

Revolucions liberals a Gran Bretanya EEUU i França
i la industrialit ació que desperten la consciència del
canvi a la societat i les preguntes al respecte
Individualisme que va fragmentar la visió integrada
de la societat
Coneixement cientí c de la naturalesa que va
estimular el coneixement per la societat i més tard
va animar a laplicació del positivisme propi de les
ciències naturals a la realitat social i política
Revifalla de les universitats a Europa i Nord Amèrica
que va contribuir en el desenvolupament de les
diverses disciplines i la seva institucionalit ació

La institucionalit ació de la ciència política i el seu reconeixement fora de la

història el dret i la loso a es basa en moments importants
Darrer terç del segle XIX
➢ Iniciatives político acadèmiques a països avançats
➢ Existència de moviments dopinió que promouen la reforma de la
política ladministració i lestat
➢ Creació de la École Libre des Sciences Politiques (1871), el primer
Departamento norteamericano de Ciencia Política en la Universidad
de Columbia (1890) en Nueva York o la London School of Economics
and Political Science (1895) en Londres
Període posterior a la Segona Guerra Mundial
➢ Antecedents i forces lascens del feixisme la consolidació del
comunisme a l URSS el Crash del i el desenllaç de la Primera
Guerra Mundial bases sociopolítiques i econòmiques de les
democràcies europees queden destruïdes
➢ Promoció de la reconstrucció europea de lestat de benestar i les
noves formes de la democràcia de masses importància de les
ciències socials
➢ UNESCO
Elements necessaris per lelaboració de coneixement polític

6
 Neus Fullana

Fets
Interpretacions
Propostes i recomanacions
Camps temàtics de la ciència política
Desenvolupament dels conceptes polítics elaborats pels autors i doctrines
que han inspirat els grans moviments polítics
Anàlisi comparatiu destructures i processos polítics
Examen de les institucions polítiques
Anàlisi del comportament polític dels individus i grups
Examen de la política internacional
Anàlisi de polítiques públiques
● TEMA 2: LEGALITAT I LEGITIMITAT
QUÈ ÉS EL PODER POLÍTIC? LEGITIMITAT
La noció de legitimitat vincula el poder amb el món de les idees i els valors i fa
referència a la capacitat per aconseguir que els límits que el poder imposa siguin
acceptats
Fonts de legitimació del poder segons Max Weber
Tradició nivell dadaptació als costums del passat
Racionalitat adequació entre els ns que es pretenen i els mitjans que es
proposen
Carisma qualitat extraordinària o excepcional de qui la formula o adopta
és a dir la gràcia o el don personal que presenta un personatge i el dota
dadmiració i con ança en les seves opinions i mandats Satribueix als
líders amb capacitats de seducció o persuasió
Rendimiento el resultat de les actuacions de lexercici de poder i la
satisfacció de les expectatives generals
Procediment llei s’ha aprovat seguint tots els passos que s’han de seguir
Representació si una llei s’aprova amb suficient majoria, representa a una part important de la societat
La legitimitat racional és aquells emparada per normes estables i formalit ades
que avui en dia coneixem com a lleis i constitucions
Constitució norma suprema de la que sen deriven tota la resta i que
està basada en les normes que estableix la comunitat política per la
convivència en societat Dit això podem equiparar legitimitat i legalitat
Conformitat amb la llei
Mentres que la legalitat comporta l educació d una decisió o proposta a la
legislació vigent la decisió ha destar entre els límits de la legislació la legitimitat
ens indica com sajusta la decisió als valors de la societat Només coincideixen si
la llei re ecteix el sistema de valors predominant i si no coincideixen
sesdevenen els con ictes de desobediència civil percepció illegitimitat
● TEMA 3: LESTAT Llei no s’acomoda als
LA POLÍTICA ABANS DE LESTAT valors = percepció
Perquè canvien les estructures polítiques d’ilegitimitat i conflcite
Divisió social del treball a partir de lespecialit ació en tasques dels
individus i seguint aquesta lògica lespecialit ació de la funció política de
la mà de nous òrgans i combinacions en estructures diferents condueix al
progrés de la de nició d un àmbit en què el subjecte individual és un actor

7
 Neus Fullana

polític que semancipa i s allibera de qualsevol dependència econòmica

cultural i política Durkheim
Modi cacions a la forma dorganit ació econòmica o mode de producció
Hem vist en altres disciplines que la forma dorganit ar se econòmicament
exigeix instruments coactius su cients per assegurar una determinada
distribució dels recursos desigual i de legitimar la Quan el mode de
producció econòmica i el funcionament del mode de dominació política
no coincideixen llavors es provoca una crisi i neix una nova forma política
dorganit ació Marx
Transformació dels mitjans de dominació armament tècniques
dorganit ació militar administració legal i tributaria que canvien
parallelament als modes de producció econòmica Weber i Parsons
Competició entre comunitats pel control de recursos rutes que obliga
l inici d una empresa militar una guerra que condiciona els canvis en
lestructura política depenent de les formes dactuar hi Hem de recalcar el
fet que per construir aquest aparell militar és necessària una estructura
política adaptada que la suporti
Criteris per a la classi cació destructures polítiques
Grau dautonomia institucionalit ada podem trobar nos amb un gran
espectre en el qual a un extrem hi trobam la política dissolta o confosa
com una interacció social més no se distingeix de les altres activitats
collectives mentre que a laltre la gestió dels con ictes socials es
desenvolupa en un àmbit especí c de lacció collectiva amb agents
especialit ats a qui se con en diferentes tasques polítiques i de qui el treball està
regit per normes i pautes especí ques
Grau de concentració o dispersió de la coacció ens trobam també dos extrems
un en el qual hi ha les estructures polítiques on una pluralitat dactors efectuen
lús de la força quan ho veuen necessari i un altre on hi trobam els sistemes
polítics en els quals el recurs de la força és un monopoli o exclusiu per un únic
actor qui s ha fet amb ell gràcies a lacumulació de recursos econòmics tècnics o
ideològics
La combinació daquestes dues dimensions ens condueix a diverses tipologies
dorganit ació política que hem vist durant la història
Tipologia dorganit ació política

Societats tribals o No hi ha autonomia institucional

pre polítiques La coacció no és exclusiva
Tribus o grups nòmades
Collectivitat desenvolupada en base del parentesc i la
solidaritat dels membres
La violència lexerceix tot el collectiu
Societats igualitàries
Con ictivitat interna escassa
Líder com a portaveu o animador però no com a superior

Ciutat o polis Des de la revolució agrícola a lera cristiana

Sedentarisme
Revolució urbana a l Orient Mitjà Palestina Iraq Siria
Turquia i a les conques del Nil i el Huang He
Nuclis habitants dipòsit de l excedent agrícola
 Neus Fullana

santuaris mercats i palau

Excedent mecanismes dacumulació i redistribució
normes polítiques per regular els con ictes respecta de
dita acumulació i redistribució
Lorganit ació dels dos processos esmentats genera
lestrati cació de la societat
La lleialtat política ja no està lligada al parentesc sinó a la
ciutat ja que és la condició de ciutadà que ofereix drets de
participació política i deures daquest caire
Existència de minories excloses de la vida política
con icte intern

Imperis Organit acions polítiques molt variades Egipte Babilònia la

Xina Pèrsia Roma lAmèrica precolombina o Bizancio
Àmbit territorial superior a la ciutat
Faraó rey césar califa o emperador control de la
coacció instruments de dominació i suport de la burocràcia
i els exèrcits
Subtipus d experiències imperials
Clientelar patrimonial propi dels imperis de conquesta
amb forts vincles personals importància de la con ança
cultura essencialment militar territoris poc de nits centres
itinerants i objectius de seguretat i protecció a canvi de
tributs i submissió existència de poders locals Per tant la
política es dissol entre les altres relacions socials com
també es dispersa la força política encara que de manera
jerarquit ada
Burocràtic territorial objectius dampliació territorial i
cultural adaptació de normes tipus dadministració lleis
religió idioma costums necessitat d un aparell militar i
polític burocràtic gestió del Tresor Públic administració de
comunicacions i obres públiques desenvolupament del
dret etc Hi veim una distinció de la política daltres àmbits i
una major centralit ació de les atribucions polítiques
emperador i administració

Poliarquies feudals Europa central i occidental Bi anci Rússia Japó els Ashanti
dÀfrica dentre daltres
Poca autonomia i poca concentració de coacció
Trets
Sistema multicèntric militar i lligats entre centres
per pactes dauxili recíproc
Cada centre té els seus instruments de coacció
relacionats amb el domini de terres per la capacitat
productiva qui té propietats té autoritat que ve
donat per llinatge confusió de làmbit polític i
làmbit econòmic
Cristianisme com a factor integrador per dos motius
caràcter universalista s imparteix a tothom i té la
seva pròpia organit ació centralit ada Església de
Roma i xarxa de comunitats locals vinculades que
va perdurar i va in uir en la organit ació
sociopolítica gràcies al dret romà eclesiàstic

Monarquies estamentals Pasa intermitja entre lestructura feudal i labsolutisme

La consolidació de les ciutats estaments amb
reconeixement jurídic social noblesa eclesiàstics de rang
alt representants d interessos comercials propietaris
 Neus Fullana

rellevància política
Ciutats economia més complexa relacions
polítiques horit ontals entre veïns oposició al
règim feudal
Participació política burgesa canvi en l estructura
política el monarca ja no és el més important entre
iguals ni hi tenen importància els llaços feudals és
l àrbitre en els con ictes entre estaments i negocia
amb els ciutadans per poder mantrnir els recursos
econòmic necessaris per exercir la seva autoritat
El rei comença a concentrar cada pic més poders

LESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Trets essencials de l Estat
Diferenciació de la política dels altres àmbits la qual crea i manté els
seus propis mecanismes de decisió És possible que la política d un Estat
se vegi contaminada per per exemple una multinacional o un ordre
religiós però en cap moment es suprimeixen les seves institucions i regles
Màxima institucionalització de la relació política vist que allò que atorga
autoritat ja no són ni els vincles familiars ni les tradicions ni
característiques especials sinó la llei que ho fa oferint legitimitat a dita
relació política La despersonalit ació del poder que provoca dita
institucionalit ació genera alhora la professionalit ació especialit ació
dels agents polítics funcionaris i polítics ja que són persones que han
estat triades especí cament per una tasca o càrrec no ho són per ser
servidors nobles ni eclesiàstics
Doble monopoli de la coacció producció del dret i administració de la
violència física per tant concentració de poder de coacció en l Estat es
pot distribuir en autoritats territorials regionals o municipals però l Estat en
té lúltima instància
L Estat té capacitat de regulació de conflictes dins d un territori
delimitat les seves fronteres nacionals i tots els que hi habiten estan
subjectes al seu poder Territorialit ació del poder
Condicions pel naixement d un Estat a partir dels segless XV i XVI
Consolidació del comerç a llarga distància centrat en les ciutats i inici de
les expedicions transoceàniques amb ns econòmics per tot això es
necessiten eines per garantir la seguretat del comerç i solucions pels
con ictes que provoca
Redescobriment del món clàssic i oposició a la fragmentació dels poders
feudals apostant per un poder polític únic i concentrat en un sol sobirà
independent de la religió i dels senyors feudals
Imposició de la monopolització de l administració de coacció exclusiva
per l Estat i el monarca que el representa i que promulga les lleis a més
apareix la necessitat d una burocràcia professional que no se limita als
nobles o el clero gent amb coneixements

10
 Neus Fullana

Nova organit ació militar amb noves armes més costoses i que
requereixen altres maneres de nanciació tributs en una base personal i
territorial més àmplia debilitament dels privilegis dels senyors nobles
Construcció de l Estat procés gradual dexpropiació de mitjans de dominació
política producció legal administració de justícia recaptació scal recursos
militars relació diplomàtica que abans es troben dispersos entre diversos agents
i ara són exclusivitat de l Estat i el seu monarca
Concepcions ideològiques d Estat per diversos autors
Maquiavel planteja que les monarquies centralit ades i unitàries són els
models polítics a seguir on un mateix príncep tengui en les seves mans els
instruments bàsics per exercir el seu domini força armada pròpia i
permanent i capacitat de propaganda a més de que aquest ha de
perseguir sempre l interés nacional ino s ha de deixar anar per moralitats o
creences el seu èxit rau en la seva autonomia per desenvolupar el seu
projecte
Bodin argumenta que la comunitat només es pot mantenir integrada si
compta amb un poder absolut perpetu illimitat i deslligat de tota
condició és a dir un poder sobirà con at a un sol individu és necessari per
la cohesió del grup La qüestió de la exclusivitat del poder ve donada
segons Bodin per naturalesa un solo Dios gobierna el mundo, un único
padre dirige la familia i llavors la sobirania no només satribueix a la
organit ació política estatal sinó que al monarca absolut que el personi ca
i lexerceix Per acabar només queda dir que el monarca queda subjecte
només a la llei divina
Hobbes està convençut que la seguretat i conservació dels membre de
la comunitat política només és possible si mitjançant un pacte renuncien a
governar se per si mateixos en bene ci d un sobirà el qual està dotat
dautoritat su cient com per imposar la seva voluntat alhora que intenta
garantit ant la seguretat davant de l amenaça que els seus súbdits poden
suposar els uns pels altres Hobbes caricaturi a aquest sobirà com un déu
mortal o leviatán al qual ni tan sols les lleis que ell mateix ha proclamat
suposen uns límits és a dir que intenta justi car el poder absolut dels
monarques Seguint el seu plantejament només el seu debilitament i la
seva pèrdua de capacitat de protecció dels seus súbdits potser motiu pel
nal de la seva supremacia
A partir de les seves perspectives podem donar pas a una construcció
teòrica de lestat basada en l autonomia de l àmbit polític la importància
de la força militar principi de la sobirania i poder absolut en tots els àmbits
de la vida política

Biogra a històrica de l Estat

Ens permet veure de quina manera s han alterat els trets de l Estat a
mesura que s han esdevingut canvis econòmic socials i culturals donant
forma a les diverses variants d Estat Els trets que han experimentat
transformacions són
El vincle entre poder polític i individu
Lestatut reconegut pels individus

11
 Neus Fullana

La creació del dret

Lorganit ació de les funcions polítiques estatals
La relació entre allò econòmic i allò social
Les bases de la seva legitimació ideològica
Llavors les alteracions daquestes característiques han con gurat durant
els segles XVI i XIX dos grans models estatals estat absolut i estat liberal
a qui segueixen al segle XX lestat socialista soviètic lestat na i i lestat
democràtic liberal

Estat absolut
➢ Monarquies del nord i oest europeu
➢ Pau de Westfàlia el sobirania i Guerra dels Trenta Anys consolidació
de labsolutisme
➢ Fi Illustració
➢ La gura del rei consolida el seu domini i s imposa en les lluites nobiliàries les
guerres civils i els con ictes religiosos
➢ La relació sobirà súbdit és la relació política bàsica
➢ Estat i monarquia es fusionen
➢ Els altres actors amb autoritat són individus amb camps dactuació de nits pels
privilegis que el monarca els ha concedit o collectivitats amb furs o privilegis
que també són decisions reials dependència al poder monàrquic.
➢ El dret és lexpressió de la voluntat del rei com a sobirà desvinculant la legalitat
de la naturalesa o la divinitat monopoli jurídic.
➢ Concentració del poder sobirà i per tant de les funcions polítiques en un sol
individu qui té la possibilitat de delegar les a altres autoritats que el
representin
➢ LEstat socupa de leconomia i del trà c mercantil atorgant monopolis patents i
privilegis a gremis companyies o individus per la producció i comercialit ació
dels béns però sempre en control dels preus i les retribucions en teoria per
assegurar la riquesa collectiva
➢ LEstat no socupa del benestar material de la població aquesta és tasca de
l Església i les seves organit acions de manera que no és una obligació
política.
➢ El fonament ideològic de l Estat absolut rau en els plantejaments de Maquiavel
Bodino i Hobbes a qui correspon la de nició teòrica de l estat absolut
centralit at i autònom daltres poders Shi afegeix el component religiós dret
diví de la monarquia legitimit ador

Estat liberal
➢ Guerra civil anglesa independència dels Països Baixos Illustració
Industrialit ació Utilitarisme revolucions liberals a Nord Amèrica i França
arribada de l Estat liberal
➢ Relació política ciutadà protegit i disposat a intervenir en la política Estat.
➢ Existència de drets fonamentals irrevocables que el poder ha de respectar i
que converteixen l individu en un actor polític reconegut
➢ Les lleis tot i estar sota monopoli estatal re ecteixen la voluntat general i la
defensa dels drets
➢ LEstat del dret hace el derecho, pero también se somete al derecho de manera
que és dotat d una constitució com a llei suprema i daltres autolimitacions
imposades pels ciutadans i les autoritats representatives
➢ Separació de poders, ja que les principals funcions estatals ja no satribueixen

12
 Neus Fullana

al monarca sinó que es distribueixen a diferents titulars

Primera etapa de l Estat liberal Rei Parlament en representació dels
interessos socials propietaris
➢ En el context del capitalisme competitiu l Estat liberal dona llibertat dactuació
al mercat i la competència per augmentar la riquesa disponible i distribuir la
òptimament i només intervé quan el funcionament del mercat es veu
perjudicat o amenaçat
➢ Ignoració de les desigualtats que provoca el mercantilisme i lús de accions
palliatives com ara la caritat privada o bene ciència religiosa per lluitar contra
els efectes més extrems del sistema
➢ El fonament ideològic es basa en els plantejaments de Locke Montesquieu
Rousseau Mills o Kant tolerància drets naturals govern representatiu divisió
de poders llei com a expressió de la voluntat general dret com a garantia de
llibertat i estat com a garantia de dret
➢ Concepció de la comunitat com a una associació de propietaris en la qual
lordre polític es basa en el respecte a la propietat privada

Crisi de l Estat liberal i la política de masses La realitat de les societats

desenvolupades liberals era diferent als seus supòsits de llibertat de mercat de
transacció perquè
El lliure mercat en combinació al desenvolupament tècnic i econòmic
agudit aven de manera insoportable les desigualtats socials
A rmació d una igualtat teòrica que comportava la dinamit ació de la
força política sindicats i sufragis
Crisi de la separació de poders monarquia dèbil i simbòlica parlament
com a elitista i incapaç dobtenir consens social frau electoral o
augment de repressió
Resistència al liberalisme democràcia
Possible gràcies a la bonança econòmica i el pacte social
De l Estat liberal a l Estat liberal democràtic
Dels drets naturals als drets polítics sufragi i dret d associació i socials
salut educació habitatge treball
De l individu actiu però ciutadà passiu a la igualtat política plena visió
collectiva
De les lleis negociades per elits illustrades a les lleis derivades de
pactes entre grups d individus
De leconomia de mercat Hayek a leconomia mixta Keynes
LEstat del Benestar neix a partir de les propostes del pacte de Beveridge després
de la Segona Guerra Mundial en el qual el paper de l Estat és proveir el bé comú
vist com a dret i no com a mercaderia destinant part dels pressupostos a
nalitats socials que millorin les condicions de la societat augmentant la
despesa pública amb ns socials És una idea basada en el pacte social i en la
doctrina econòmica Keynesiana economia intervinguda A més va donar pas a
l època daurada de la postguerra ns els anys o
Lesgotament de l Estat del benestar donava senyals als àmbits social con ictes
laborals discriminació per raons de gènere crisi ambiental econòmic in ació
atur estancament econòmic inestabilitat monetària polític crisi scal i de
governabilitat i daltres factors com lenvelliment de la població el canvi del
sistema de valor lavanç cap a la societat de la informació i els progressos de les

13
 Neus Fullana

TIC Tots aquests factors han desdibuixat de certa manera els elements
essencials d un estat lautonomia i la concentració territorial del poder
Multinacionals xarxes socials comunitats cibernètiques moviments
transnacionals ux de persones
Cas pràctic fet a classe
Lutilitarisme intenta justi car i explicar les diferents maneres o
manifestacions del liberalisme allà on es va desenvolupant apostant per
una elecció racional econòmicament parlant Es plantegen debats sobre
el benestar de la població Quina és la fórmula racional per garantir més
benestar Maximit ar els bene cis collectius a costa d uns bene cis
individuals extrems Ho podem veure amb lexemple següent
Si el mínim de benestar és X a una població, i hi ha dues situacions possibles:
■ 70 X; 20 X; 10 0
■ 88 X; 12 0
Quina seria lopció triada per un utilitarista? La segona, ja que hi hauria més
gent satisfeta, encara que hi hagi manco igualtat respecte de laltra situació.
● TEMA 5:NACIÓ I TERRITORI
ELS ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LESTAT: POBLACIÓ, TERRITORI I SOBIRANIA
Lestat és la forma dorganit ació política que una determinada comunitat adopta
dins d uns marges terrirorials per tal de fer ús de la sobirania amb la qual cosa
distingim els elements fonamentals de la població el territori i la sobirania És
important el reconeixement internacional daquests tres elements per ser
considerat com a Estat al marc internacional
No hem de confondre govern estat i nació vist que el primer és el poder
executiu de l Estat el segon és el conjunt dels tres elements esmentats i el tercer
és un concepte que fa referència a la pertinença o vinculació de la població a una
identitat collectiva A més mentre que els dos primers són conceptes situats al
pla de les institucions polítiques el tercer és un concepte situat en el pla de la
societat la seva identitat i valors
Població Lexistència d una comunitat humana vinculada a l Estat o organit ació
política és indispensable però de què depèn la pertinença d un individu a una
comunitat humana
LEstat determina què fa membre de la seva comunitat a cadascú no
basta amb viure hi al seu territori i per norma general aquesta
membresia ve donada pel naixement dins del territori estatal per
lestatus de membre dels progenitors en cas de haver nascut a lestranger
o per alguna decisió política d ingrés a la comunitat si el sollicitant
compleix una sèrie de requisits
Els drets i deures dels ciutadans són un element diferenciador dels
membres d un estat amb la resta de persones no obstant gràcies als
constants moviments migratoris i les comunicacions dita diferència entre
estrangers i ciutadans s ha anat diluint de manera que els primers
gaudeixen dalguns dels drets i obligacions dels segons
Llavors la pertinença a un estat equival a un estatut o posició compartida
als membres de la comunitat política i moltes vegades ens hi referim amb

14
 Neus Fullana

el terme nacionalitat cosa que té la seva arrel en la vinculació de nació i

estat que pot ser com pot no ser problemàtica
El terme nació es va començar a emprar al segle XVIII per designar la
comunitat que conforma el substrat humà que l Estat pretén organit ar La
tradició francesa de lera revolucionària ens diu que la nació està
constituïda per aquells individus que manifesten la voluntat de conviure a
una mateixa comunitat política malgrat les seves múltiples diferències és
a dir que té un fonament subjectiu que s enfronta al caràcter absolut de la
monarquia Per altra banda la tradició germànica la nació té un fonament
substantiu és a dir engloba als individus que participen ns i tot de
manera inconscient en determinats trets culturals llengua folklore ètnia
usos jurídics mitologia caràcter que expressen lànima o esperit collectiu
i que per tant construeix la imatge d una nació enfrontada amb les altres
Aquestes dues visions interrelacionades han in uenciat la política estatal
en dues situacions
En els casos en què l Estat se va constituir abans que la nació el
poder estatal va haver de construir una comunitat imaginària en
base a uns determinats atributs diferenciadors triats pel grup
dominant de la societat a través d uns mecanismes
d homogeneït ació nacional de la comunitat Església escola
pública burocràcia estatal Exemples Espanya França i països
descolonit ats Nation building
En els casos en què la Nació es va constituir abans que l Estat on la
mobilit ació d un collectiu pels seus signes o símbols compartits
llengua religió ètnia pràctiques culturals se converteix en la
reivindicació de la personalitat política Autodeterminació i principi
de les nacionalitats de Ma ini i Mancini State building
No obstant hem de tenir en compte que la coincidència entre estats i
nacions és contingent molt poques vegades hi coincideixen Portugal o
Uruguay daltres hi tenim els estats plurinacionals Espanya o Canadá i
també és possible que les identitats nacionals siguin assumides per part
de la població de més d un estat Xina Taiwan Singapur i Malasia Aquests
desajustos poden ser la font de con ictes i es poden intensi car gràcies a
diferents factors històrics com la descolonit ació creació d identitats
polítiques que no sustentaven una identitat nacional compartida cosa que
di cultava la integració de la població la desintegració de l URSS la
globalit ació i les migracions de masses
Classi cació d Estats segons la seva nacionalitar jurídica política i cultural

NJ és igual que NP NJ no és igual que NP

NJ és igual que NC Estat nacional cohesionat Àrea nacionalitària que

Ex França comprèn més d un Estat
Ex Coreas

NJ no és igual que NC Estat plurinacional més o Estat plurinacional inestable

menys con ictiu Ex Somàlia
Ex Regne Unit

15
 Neus Fullana

Deim per tant que hi poden existir diverses opcions d Estat Estats nació
Estats plurinacionals Nacions en diferents territoris estatals Nacions
sense territori estatal i Nacions sense estat
Cosmopolitisme illustrat Kymlicka vs Nacionalisme liberal
Teories sobre lorigen de les nacions
Modernista modernit ació revolució industrial i estat modern
per la millora de les societats modernes en mans de les elits visió
instrumental
Simbòlica base premoderna i amb símbols i tradicions que
sempoderen en interès de les elits
Primordialista substancials del gènere humà vincle
sentimental
Territori Delimitació de lespai dactuació de l Estat per mitjà de fronteres
Sobirania capacitat exclusiva de prendre decisions vinculants per la població i
delimitació del territori que a més es presenta com a independent i confereix a
l Estat la possibilitat d ús de la violència
LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DEL PODER: ESTATS UNITARIS I ESTATS COMPOSTOS

Estats unitaris És un model que dona resposta a la visió de lestat nacional

cohesionat
Poder polític centralit at en mans de l Estat central qui alhora
tutela els diferents governs subestatals coexistents
Equilibri centre perifèria
Ex Portugal Japó Francia

Estats compostos Federacions hi veim múltiples models que varien dacord als
seus orígens però en general intenten integrar diferents nacions
culturals o règims jurídics en una unitat política De fet
normalment es constitueixen d un conjunt dentitats polítiques
cantons comunitats estats länder etc amb diverses
competències i institucions Ex càmera legislativa govern
federal tribunal que ns i tot poden retirar el poder al govern
central Seria el cas dAlemanya i els Estats Units dAmèrica
Autonomies són aquells que neixen d intentar donar rellevància
constitucional a diferents territoris nacionals per tant el poder va
de l Estat a les autonomies LEstat de les autonomies espanyol
nés un exemple
Confederacions agrupacions destats que actuen íntegrament en
alguns àmbits polítics com la UE

● TEMA 6: INSTITUCIONS
La separació de poders va venir de la mà de l impacte de la Illustració
Montesquieu i la separació funcional de poders legislatiu executiu i
judicial enderrocant el model absolutista anterior i promulgant un Estat liberal
amb una constitució que estipulés els drets deures i el model de govern amb la
separació i equilibri de les institucions integrats per tal de contrarestar la
concentració de poder No obstant tot i no estar concentrat en un únic òrgan el
poder segueix estant en mans de les elits i per tant es mira de promoure el canvi
social evolucionant cap al parlamentarisme i el sufragi universal

16
 Neus Fullana

De la combinació de la cooperació o independència entre els poders sen deriven

diferents sistemes de poder
Model parlamentari Per la continuïtat i lestabilitat del govern és necessari
- Combinació de el suport, confiança i consens parlamentari que pot donar se de manera
poders
explícita vot d investidura o con ança o implícita evitar una votació de
- Parlament
legitimitat, altres no censura pel què deim que el parlament pot posar una a la investidura
- Executiu dual per majoria i alhora els ministres i el cap de govern en són part en forma
sujecte al sufragi de diputació per poder legislar de fet el cap de govern pot dissoldre el
- CONTRES: falta parlament En aquest tipus de model hi trobam un poder executiu dual
de legitimitat x cap
de goverm, falta
per la no coincidència del cap de govern i el cap d Estat i el fet que només
d’establitiat el Parlament està legitimat democràticament via eleccions vist que la
tria del primer ministre forma part d un procés de sufragi indirecte Els
avantatges però serien els límits a la personalit ació del poder executiu i
el control continu de lexecutiu És un model típicament europeu i podem
ressaltar Regne Unit o Alemanya
Model presidencial Està basat en la màxima independència de poders i la
- Govern centrar en legitimació per via democràtica dels poders executius el President i la
l’acció
seva administració i secretaria i legislatius les cambres legislatives que
competencial del
president moderen i controlen lexecutiu mentre representen els territoris a través
- Govern pasas del Senat Aquí la gura de cap d Estat i cap de govern llavors hi
cmtes davant la coincideixen en el president cosa que pot posar en risc lestabilitat
nació government shutdowns divergència de poders de les institucions i
- PROS:
alhora projecten una imatge forta. És el cas d Estats Units
legitimiat directa de
la presidendència, Model semipresencial És el model de França i de Finlàndia on hi trobam
governs estables un doble executiu el cap d Estat i el cap de govern que intervenen en la
política d una manera o una altra i de manera representativa ja que han
estat triats per mitjà de sufragi universal I tots dos tenen la capacitat de
dissoldre el parlament el qual controla lactivitat del govern i alhora pot
acabar amb ell mitjançant un vot de censura
Model dassemblea Electorat per mitjà del sufragi escull els membres de
lassemblea que posteriorment designen els càrrec executius del directori
que sencarreguen dels ministeris És el cas de Suïssa

17
 Neus Fullana

El poder legislatiu
Evolució històrica gràcies a l impacte del liberalisme i de la transició cap a
lestat liberal democràtic el poder legislatiu ha esdevingut un símbol per a
lexpressió de la llibertat el sufragi i la igualtat dels drets cívics en
de nitiva De fet ha patit transformacions que l han convertit en una font
de representació i de legitimació del poderAra bé le càcia i lestabilitat
dels parlaments a vegades a de palliar amb les conseqüències de dita
representativitat i pluralisme si no estam dacord els processos
salentit en
Característiques dels parlaments contemporanis
Òrgan collegiat designat per elecció popular mitjançant eleccions
subjecte a renovació periòdica
Virtut representativa expressa demandes socials per discutir ne i
arribar a decisions acceptables per la majoria a través de lleis
dobligat compliment
Legitima decisions
Aprovar esmenar o rebutjar propostes de legislació
Controla el poder executiu rendir comptes
Designa als alts càrrec
Unicameralisme i bicameralisme
Parlament unicameral hi ha una sola cambra
Parlament bicameral El seu origen rau de les resistències al sufragi
universal per part dels sectors més conservadors i la distribució
territorial del poder i pot ser simètric o asimètric segons la
rellevància de cada cambra
Cambra alta Senado Lords fre al radicalisme de la
cambra baixa o per estructura federal o descentralit ada de
l Estat igualtat entre entitats
Cambra baixa Congreso de diputados Commons
Representa la sobirania popular Compte amb major pes
polític és un òrgan collegiat de entre membres als
sistemes liberals democràtics su cients per aconseguir la
representativitat i equilibrar la amb l e ciència de les seves
tasques
Composició
Presidència responsable de la ordenación de los debates
parlamentarios y de la administración de la institución
Grups parlamentaris se agrupan según afinidades políticas i Cada
grupo elige a un líder o portavoz, que dirige su táctica parlamentaria,

1
 Neus Fullana

estableciendo las posiciones a adoptar, determinando qué diputados

del grupo van a representarlo en las diversas comisiones y quiénes
intervendrán en su nombre.
Comissions reúnen a un grupo de diputados que se especializan en
asuntos de un mismo ámbito , en ellas se discute, se negocia, se
transige y se establecen acuerdos entre las diferentes partes.
Plenaris és on es celebren els debats nals i es rati quen les
decisions adoptades per les comissions
Personal especialit at
Les funcions del Parlament varien segons el règim constitucional forma
política model territorial i forma de govern però en general enumeram les
següents
Representació i expressió de demandes socials cleavages partits
polítics
Legitimació decisions iniciativa legislativa deliberació
Control de lexecutiu mocions de con ança censura
Pèrdua d importància En cas de que la majoria parlamentària digui una
coalició de varis partits quan els partits són organit acions dèbils i
indisciplinats o si un sol partit acumula la majoria parlamentària
devaluació del paper del parlament com a tribunal principal de la
discussió política a causa dels mitjans de comunicació i de debat i la
personalit ació de la política
El poder executiu FUNCIONS: elaboració i execució de PP, direcció de
Estructura serveis, representació, gestió de crisis

Executiu dual
Govern presidit per un membre ministre canciller o president acompanyat de
ministres que han aconseguit una majoria parlamentària per monocolor o coalició
que designa o cessa els membres del seu govern i té capacitat dissoldre lassemblea i
convocar eleccions Sol impulsar i dirigir polítiques públiques
Cap d Estat és a dir un monarca o president segons el sistema que té una funció
cerimonial representa les institucions promulga de manera formal les lleis els indults i
els nomenaments encara que als models semipresidencialistes té altres funcions

Executiu monista hi ha un sòl òrgan la presidència que nomena els secretaris o ministres a qui
delega funcions i concentra funcions executives i institucionals

Administracions públiques Organit ació integrada per personal professionalit at

dotada amb mitjans materials i econòmics de titularitat pública per dur a terme les
decisions de lexecutiu Les seves funcions idò són laplicació de regles prestació de
béns i serveis la captació i gestió de recursos i lacumulació d informació i
coneixement expert I exerceix un control sobre autoritats gabinets assessors el
parlament els tribunals els sindicats els ciutadans els mitjans les organit ació socials
i les associacions professionals
A més podem diferenciar entre aquelles independents i daltres armades

El poder judicial
Els tribunals i jutges que hi formen part són institucions a qui correspon
laplicació i la interpretació produïdes pel sistema polític
Models de composició dels tribunals als estats liberals democràtics

1
 Neus Fullana

Ciudadania com a jutges com a resultat d un sorteig amb

l assessorament dexperts legals que a vegades s integren als
jurats
Jurat de persones especialit ades és a dir de magistrats i jutges
reclutats per diverses vies segons el sistema
Podem organit ar els tribunals seguint dos criteris
Especialit ació segons el tipus de qüestions que es tracten
criminals mercantils laborals administratius
Jerarquia jutges o tribunals de nivell inferior tribunals de rang
superior i tribunal suprem
Per la legitimitat de les seves decisions és necessària la imparcialitat dels
jutges i tribunals fonamentada en la seva independència daltres actors
econòmics socials o polítics Com evitam la dependència dels jutges
Mètodes de reclutament en base a mèrits i carrera
Immobilitat del jutge sense consentiment
Marge d autogovern
Judicialit ació de la política Se entiende por tal la creciente intervención de
los tribunales y jueces para dirimir desacuerdos políticos que en otro tiempo
hubieran sido resueltos en el parlamento o en los medios de comunicación ).
Motius
Augment de litigis entre ciutadans empreses i institucions estatals
a causa de la intervenció pública creixent
Modi cació dels valors socials més ràpida que la modi cació de les
lleis que haurien de encarnar los
Pèrdua de con ança en els partits polítics que provoca que els
ciutadans traslladin les seves demandes als tribunals i jutges
■ Conviene, por tanto, recuperar un razonable equilibrio entre tres exigencias
propias de un sistema judicial en un ámbito democrático; la eficacia de la
administración de justicia en el desempeño de sus funciones, la
independencia y la imparcialidad de quienes la dirigen y la existencia de un
mecanismo ágil de rendición de cuentas que les haga responsables ante la
ciudadanía.

Consmopolitisme: proposta d’organizació democràtica global basada en la igualtat

mundial sobre la base dels drets humans com carta constitutiva i institucions legítimes de
representació i interconexxió entre els diferents centres de poder territorial

1.2.1. Debats legalitat/legitimitat

A dia d’avui, estem en una situació vivim en lleis que no considerem legítimes. Hi han diversos temes que els causen:
- Temes vinculats amb debats sobre societats pluralistes i diferents concepcions del bé i la justícia: eutanasia, pena de mort,
toros… Els polítics prefereixen no parlar-ne.
- Temes vinculats a lleis concretes que contradiuen determinats valors: són lleis que ja no toquen, que ja no tenen sentit en
diversos sistemes socials. Hi han valors que canvien. Exemple: familia o matrimoni.
- Temes vinculats a lleis que emanen d’autoritats percebudes com il·legítimes: governs que tenen poca repreentació i a part
creeen lleis sense majories i que beneficiien només a alguns.
- Temes sobre justificació moral, que confronten el poder i l’ètica: són aquells temes de Maquiavel, que posen en debat la
moralitat i el poder. Les qüestions clàssiques de la legitimació i la legalitat.
- Temes sobre legitimació institucional: si deslegitimem les instiitcions vol dir que estem legiimtiant tot el que portem segles
fent com a organizació. L’Estat està en crisis, ja no té sentit parlar d’estats ja que hi ha moltes nacions convenient, però
també s'informa que sense aquesta organització política faria molt difícil el consens. Però hi ha organizacions que superen
completament a l’Estat (UE).

20