PES MemoriaEconomica

Pla especial d’actuació en
situació d’alerta i eventual

sequera
MEMÒRIA ECONÒMICA, INFORME D’IMPACTE
PRESSUPOSTARI, ECONÒMIC I SOCIAL
Districte de conca fluvial de Catalunya

Memòria econòmica
MEMÒRIA ECONÒMICA DEL PLA ESPECIAL

D’ACTUACIÓ EN SITUACIÓ D’ALERTA I EVENTUAL
SEQUERA. INFORME D’IMPACTE PRESSUPOSTARI,
ECONÒMIC I SOCIAL
ÍNDEX
1. Introducció ........................................................................................................................................ 7
2. Costos associats a les normes d’explotació del Pla .................................................................. 10
2.1. Criteris de càlcul ............................................................................................................... 10
2.2. Producció de recursos no convencionals ......................................................................... 11
2.2.1. Volums produïts .................................................................................................................... 11
2.2.2. Sobrecost econòmic ............................................................................................................. 13
2.3. Aprofitament coordinat de recursos subterranis i superficials .......................................... 14

2.3.1. Efecte de les normes previstes ............................................................................................. 14
2.3.2. Sobrecost econòmic ............................................................................................................. 17
2.4. Altres accions preparatòries ............................................................................................. 18

2.5. Resum dels costos associats a les normes d’explotació ................................................. 18
3. Costos associats a la gestió de la sequera ................................................................................. 19

3.1. Adquisició de dades del medi ........................................................................................... 19
3.1.1. Dades del medi pel càlcul dels indicadors de sequera ......................................................... 19
3.1.2. Dades del medi pel control dels cabals circulants i proposta de seguiment ambiental
intensificat en sequera ........................................................................................................ 20
3.1.3. Dades del medi pel seguiment de les normes d’explotació .................................................. 23
3.2. Càlcul dels indicadors i determinació dels estats de sequera .......................................... 23
3.3. Altres costos de gestió per l’Agència Catalana de l’Aigua ............................................... 24
3.3.1. Intensificació de les inspeccions ........................................................................................... 24
3.3.2. Coordinació i supervisió ........................................................................................................ 25
3.3.3. Comunicació ......................................................................................................................... 26
3.3.4. Tasques de remediació al medi ............................................................................................ 27
3.4. Comunicació de dades per part dels usuaris ................................................................... 27

3.4.1. Dades de consums a partir de la Prealerta ........................................................................... 28
3.4.2. Dades de produccions i nivells a partir de l’Alerta ................................................................. 28
Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 3

Memòria econòmica
3.5. Redacció dels Plans d’emergència i d’estalvi per part dels usuaris ................................. 29
4. Resum dels costos associats al PES ........................................................................................... 30
5. Impactes de la sequera en el teixit econòmic.............................................................................. 31

5.1. Valoració de l’impacte econòmic global de la sequera .................................................... 31
5.2. Relació entre els costos preventius i els danys evitats .................................................... 35
5.3. Anàlisi de sensibilitat ........................................................................................................ 39
5.4. Anàlisi cost-benefici .......................................................................................................... 41
5.5. Avaluació ex-post ............................................................................................................. 44
5.6. Limitacions i prohibicions en els consums d’aigua ........................................................... 45
5.6.1. Limitacions en els usos urbans ............................................................................................. 45
5.6.2. Limitacions en el reg agrícola ............................................................................................... 46
5.6.3. Limitacions en els usos industrials ........................................................................................ 47
5.7. Justificació dels nivells de reducció de demanda adoptats de manera diferenciada per
sectors econòmics ............................................................................................................ 49
6. Conclusions .................................................................................................................................... 52
7. Referències...................................................................................................................................... 54
Índex de taules
Taula ME 1-1 Costos analitzats en el Pla. .................................................................................................................. 8
Taula ME 2-1 Costos variables unitaris considerats pel càlcul de l’impacte econòmic de les normes
d’explotació proposades en el pla (€/m3). .......................................................................................... 11
Taula ME 2-2 Estimació de la producció de recursos no convencionals (hm3). ....................................................... 12
Taula ME 2-3 Increment de cost degut a la producció de recursos no convencionals (milions d’euros). ................ 13
Taula ME 2-4 Descripció qualitativa de les normes previstes al pla per l’aprofitament coordinat entre aigües
subterrànies i superficials................................................................................................................... 14
Taula ME 2-5 Modificació dels aprofitaments d’aigua subterrània en la sequera, respecte la situació normal
(hm3). ................................................................................................................................................. 15
Taula ME 2-6 Increment de cost associat a les normes d’aprofitament coordinat de les aigües subterrànies i
superficials (milions d’euros). ............................................................................................................. 17
Taula ME 2-7 Costos derivats de les normes d’explotació previstes en el PES, en una sèrie hidrològica
desfavorable. ..................................................................................................................................... 18
Taula ME 3-1 Cost de l’adquisició de dades del medi pel seguiment de les normes d’explotació. .......................... 23
Taula ME 3-2 Cost del càlcul d’indicadors i determinació dels estats de sequera.................................................... 24
Taula ME 3-3 Informes d’inspecció realitzats per l’agència durant la sequera 2007-08. .......................................... 24
Taula ME 3-4 Estimació del cost de les inspeccions addicionals necessàries en sequera. ..................................... 25

Memòria econòmica
Taula ME 3-5 Dedicacions de personal de l’agència a la coordinació i supervisió. .................................................. 26
Taula ME 3-6 Dedicacions de personal de l’Agència a la comunicació. ................................................................... 27
Taula ME 3-7 Cost estimat de comunicació dels consums. ..................................................................................... 28
Taula ME 3-8 Cost estimat de redacció dels plans d’emergència i d’estalvi. ........................................................... 29
Taula ME 4-1 Cost total de les determinacions incloses al PES. ............................................................................. 30
Taula ME 5-1 Pèrdua de VAB a Catalunya, associada a dos escenaris de greu restricció del consum d’aigua. ..... 31
Taula ME 5-2 Pèrdua de VAB a les conques internes de Catalunya, associada a tres escenaris de restricció
del consum d’aigua. ........................................................................................................................... 32
Taula ME 5-3 Pèrdua de VAB a les conques internes de Catalunya, associada a tres escenaris de restricció
del consum d’aigua. ........................................................................................................................... 33
Taula ME 5-4 Plantejament d’alternatives a nivell estratègic. .................................................................................. 35
Taula ME 5-5 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: produccions i costos. ................................................................. 35
Taula ME 5-6 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: comparació dels costos globals. ................................................ 38
Taula ME 5-7 Resultats de l’anàlisi cost -benefici. ................................................................................................... 43
Taula ME 5-8 Sensibilitat de l’anàlisi cost –benefici al valor adoptat pel CSC ......................................................... 44
Taula ME 5-8 Comparació de les mesures previstes en relació al reg de jardins i l’ompliment de piscines............. 48
Taula ME 5-9 Pèrdua de VAB a les CIC, associada a tres escenaris de restricció del consum d’aigua, per a
una alternativa de reducció més homogènia entre els principals sectors consumidors d’aigua......... 50
Índex de figures
Figura ME 2-1 Distribució de les produccions a les captacions recuperades, segons tipus de tractament. ............. 16
Figura ME 5-1 Representació de la pèrdua de VAB en funció del volum total d’aigua restringit en un any, a la
que s’hi ajusta una línia de tendència. ............................................................................................... 34
Figura ME 5-2 Evolució de les reserves embassades al sistema Ter – Llobregat, per cada un dels quatre
escenaris estudiats. ........................................................................................................................... 37
Figura ME 5-3 Pèrdua de VAB en cada escenari, durant l’any hidrològic 2007-2008 (pitjor moment de la
sèrie). ................................................................................................................................................. 37
Figura ME 5-4 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: comparació dels costos globals de les diferents opcions,
per un període de 6 anys (2003-2009). .............................................................................................. 38
Figura ME 5-5 Resultats de l’anàlisi de sensibilitat aplicat a l’anàlisi d’alternatives: comparació dels costos
globals de les diferents opcions en dos períodes de 6 anys diferents (1945-1951 a l’esquerra i
2003-2009 a la dreta). ........................................................................................................................ 39
Figura ME 5-6 Resultats de l’anàlisi de sensibilitat aplicat a l’anàlisi d’alternatives: comparació del risc o % de
temps amb reserves globals inferiors al 50%, per als diferents escenaris en dos períodes de 6
anys diferents. .................................................................................................................................... 40
Figura ME 5-7 Representació de la pèrdua de VAB en funció del volum total d’aigua restringit en un any per
al cas de les restriccions proposades al PES i una alternativa de reducció homogènia. ................... 51

Memòria econòmica

Memòria econòmica
1. Introducció
L’aigua, a més de ser un recurs natural imprescindible per al sosteniment de la vida i dels
ecosistemes, és un recurs econòmic indispensable en la major part de les activitats productives.
Les situacions d’escassesa que deriven d’una sequera necessàriament provocaran un impacte
econòmic, tant en els usuaris de l’aigua directament afectats com en altres agents econòmics
que, per mitjà de les diferents interrelacions que conformen el teixit econòmic del país, es vegin
afectats de manera indirecta.
L’objectiu d’aquest document és determinar els impactes econòmics del Pla especial d’actuació
en situació d’alerta i eventual sequera. La primera dificultat que cal afrontar en aquesta anàlisi
resideix en distingir els impactes de la sequera dels impactes del propi Pla. Amb aquest objecte,
es podrien diferenciar els impactes en tres categories:
 Costos derivats directament del Pla, completament gestionables. Són, per exemple, els
costos de producció d’aigua dessalinitzada o regenerada. Aquestes despeses
dependran únicament de les consignes adoptades al Pla i, en darrer extrem, es podrien
anul·lar o minimitzar (a costa d’incrementar els impactes descrits en apartats següents).
 Impactes econòmics derivats de la sequera, parcialment gestionables pel Pla. Són, per
exemple, aquells que deriven de la reducció dels desembassaments a mesura que
s’esgoten les reserves. El Pla no pot evitar l’aparició de situacions d’escassetat, però sí
pot decidir de quina manera es reparteixen les restriccions entre els diferents usuaris,
buscant una optimització de l’interès general.
 Impactes econòmics derivats de la sequera, no gestionables pel Pla. Per exemple, la

pèrdua de les collites de secà o la reducció de la producció hidroelèctrica en rius no
regulats són impactes intrínsecs de la sequera, que el Pla no pot evitar ni pal·liar.
En aquesta memòria tractarem només els dos primers punts, que es mostren desagregats en
la Taula ME 1-1. En el primer grup (Costos derivats del Pla) l’anàlisi es farà de manera
quantitativa, calculant els costos esperables de l’aplicació de cada una de les mesures
previstes. Aquesta anàlisi es farà prenent com a referència una sèrie hidrològica desfavorable
de sis anys (com la que va esdevenir entre 2003-2009, que conté dues sequeres gairebé
consecutives), i calculant la repercussió econòmica de les normes previstes tant a nivell anual
com pel conjunt dels sis anys. Això ens donarà una estimació del cost màxim probable durant
el termini de vigència del Pla. Es completa l’avaluació amb una discussió sobre la consideració

Memòria econòmica
d’externalitats o costos socials en una anàlisi més àmplia cost – benefici, així com amb una
anàlisi de sensibilitat enfront d’altres situacions menys crítiques, per confirmar la bondat de les
solucions proposades també en altres escenaris.
Taula ME 1-1 Costos analitzats en el Pla.
Costos derivats del Pla (totalment gestionables)
Costos associats a les Producció de recursos no convencionals (dessalinització i reutilització).

normes d’explotació
Aprofitament coordinat de recursos subterranis i superficials (tendent, en general, a
intensificar les extraccions d’aigua subterrània durant la sequera).
Altres accions preparatòries.
Costos de gestió de la Adquisició de dades i càlcul dels indicadors.

sequera
Control i coordinació.
Obligacions dels usuaris (comunicació de dades i redacció de plans de emergència).
Intensificació del seguiment i control ambientals.
Impactes derivats de la sequera (parcialment gestionables pel Pla)
Impactes en el teixit Impactes directes i quantificables en els usuaris de l’aigua (pèrdua de producció en
econòmic els regadius deguda a la reducció dels desembassaments, etc.).
Impactes directes en els usuaris, però no quantificables o intangibles (pèrdua de

benestar dels usuaris urbans, etc.).
Impactes indirectes en altres agents econòmics (reducció de la venda de planta

ornamental, de la construcció de piscines, encariment de l’alimentació ramadera,
pèrdua d’imatge com a marca turística, etc.).
Impactes ambientals Reducció dels cabals circulants i empitjorament de l’ecosistema. Reducció de la

recàrrega i empitjorament de l’estat dels aqüífers.
Emissions de CO2 associades a la producció de recursos no convencionals

(dessalinització).
Pel que fa als impactes econòmics derivats de la sequera, no és possible fer un càlcul exacte
però sí una estimació global basada en mètodes economètrics. Aquesta estimació ha de servir
per posar en relació els costos de les mesures preventives previstes en el Pla amb la magnitud
dels danys evitats.
En relació amb aquests impactes econòmics, també caldrà analitzar de quina manera recull el
Pla l’experiència viscuda en les darreres sequeres, i quines millores poden fer-se en la gestió
de la sequera per a reduir-los en la mesura del possible. Així, per exemple, s’espera que la
major concreció i claredat de les normes previstes pugui evitar, com a mínim, l’aparició de

Memòria econòmica
costos indirectes associats a una interpretació dubtosa de les normes que regeixen en cada
escenari.
Finalment, pel que fa als impactes ambientals, no existeix a dia d’avui una metodologia aplicada
al DCFC que permeti traduir-los en termes econòmics i comparar-los amb la resta de costos.
Per tant, aquests aspectes no es tractaran en la Memòria Econòmica, sinó de manera
específica en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) que acompanya aquest Pla. No obstant
això, aquesta dificultat s’ha abordat, de manera simplificada, en l’apartat d’anàlisi cost - benefici

Memòria econòmica
2. Costos associats a les normes d’explotació del Pla
2.1. Criteris de càlcul
En aquest apartat s’avalua el cost associat a cada una de les normes d’explotació dels recursos
previstes en el Pla. Aquest càlcul es fa d’acord amb els criteris següents:
 El cost associat a una norma d’explotació es defineix com a diferència entre el cost de
dues maneres de gestionar: la que preveu el Pla en sequera i la que es fa habitualment
en situació de normalitat. Aquesta forma de calcular l’impacte econòmic del Pla és
conservadora ja que, encara que aquest no existís, la gestió s’adaptaria parcialment a
la situació de sequera de manera espontània.
 En coherència amb l’apartat anterior, el càlcul es fa atenent als costos variables de cada
font de recurs, que són els que es veuen modificats per les decisions d’explotació. Així,
per exemple, la decisió de produir més aigua dessalinitzada comporta un sobrecost de
tractament que es pot calcular com la diferència entre el cost variable de dessalinització
i el cost variable del mix habitual de recursos.
 Els costos unitaris utilitzats per aquest càlcul es mostren en la Taula ME 2-1. Les
diferents fonts de recurs s’agrupen en categories, assignant-se un cost variable unitari
a cada una en funció del tipus de tractament emprat.
 També es tenen en compte les diferències en els costos d’impulsió dels diferents
recursos, quan s’estima que aquestes poden ser significatives. En aquest cas el càlcul
es fa de manera particularitzada per cada norma.
 Aquesta forma de calcular aporta doncs un cost absolut, pel conjunt del sistema. Però
no reflecteix els balanços parcials pels diferents usuaris que, com a resultat de la norma,
hagin de modificar les seves decisions de compra o venda d’aigua. Aquests balanços
parcials dependran de l’estructura de tarificació (fix-variable) del servei en alta, que pot
no coincidir exactament amb l’estructura de costos.
 El càlcul es fa considerant un període de sis anys (en coherència amb el termini de

vigència del Pla). Es pren com a referència la sèrie d’aportacions hídriques del període
2003-2009, en el que es van donar dues sequeres importants. Per tant, el càlcul s’ha de
considerar conservador.

Memòria econòmica
Taula ME 2-1 Costos variables unitaris considerats pel càlcul de l’impacte econòmic de les normes
d’explotació proposades en el pla (€/m3).
Costos variables unitaris
Potabilització i dessalinització
Plantes Aigües Ter Llobregat1
ETAP Llobregat 0,145 €/m3

ETAP Ter 0,023 €/m3
ITAM El Prat 0,566 €/m3
ITAM Tordera 0,526 €/m3
MIX en situació normal 0,104 €/m3
Altres plantes d'aigües superficials
Tractament convencional simple (ex. filtració simple) 0,070 €/m3

Tractament convencional avançat (ex. filtració amb carbó actiu) 0,085 €/m3
Tractament amb membranes 0,250€/m3
Plantes d'aigües subterrànies
Només desinfecció (mines) 0,020 €/m3

Només desinfecció (pous) 0,050 €/m3
Tractament convencional sense addició de reactius (ex. stripping) 0,085 €/m3
Tractament convencional amb addició de reactius (ex. reducció de
0,100 €/m3
Fe-Mn)
Tractament amb membranes 0,250 €/m3
Reutilització
Només desinfecció 0,028 €/m3

Tractament convencional 0,075 €/m3
Tractament convencional més dessalinització parcial 0,190 €/m3
2.2. Producció de recursos no convencionals
2.2.1. Volums produïts
La producció de recursos no convencionals s’ha dividit en tres categories: dessalinització

d’aigua de mar, reutilització a l’ERA del Prat i altres reutilitzacions. La Taula ME 2-2 mostra una
estimació dels volums que es produirien durant el període de referència, aplicant les normes
1
Els costos unitaris variables es prenen d’acord amb l’annex 9 del Plec de Clàusules Administratives del concurs de
gestió de la xarxa d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat. El Mix en situació normal correspon a la composició
de fonts indicada en el Plec de Prescripcions Tècniques del mateix concurs.

Memòria econòmica
previstes al Pla i en les condicions actuals de demanda i d’infraestructura. Cal recordar que els
règims de producció de les principals fonts de recurs del sistema Ter – Llobregat s’han modificat
respecte a la versió sotmesa a informació pública. Aquests canvis responen a algunes de les
al·legacions rebudes i a la revisió, que ja s’havia iniciat amb independència d’aquestes
al·legacions, de les Directrius d’Explotació de la Xarxa Ter- Llobregat, vigents des d’inicis de
2018. Aquests canvis donen lloc a un règim més intensiu de producció de recursos no
convencionals, que comporta per tant uns majors costos.
Taula ME 2-2 Estimació de la producció de recursos no convencionals (hm3).
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6 TOTAL

Recurs no convencional 6 anys
(2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-09)
Dessalinització 13,1 41,0 34,7 59,4 63,8 24,5 236,4
ITAM Llobregat 5,2 28,7 23,9 45,6 46,8 15,1 165,2
ITAM Tordera (àmbit local) 5,9 4,9 5,5 5,8 5,0 5,7 32,9
ITAM Tordera (Cardedeu) 2,0 7,3 5,3 7,9 12,1 3,7 38,3
Reutilització (ERA Prat) 0,0 7,4 7,4 22,8 59,6 0,0 97,2
Retorn al Llobregat, aigües avall de SJD 0,0 7,4 7,4 18,4 29,5 0,0 62,7
Reg agrícola del Canal de la Dreta 0,0 0,0 0,0 3,3 11,0 0,0 14,3
Reg urbà de Barcelona 0,0 0,0 0,0 0,1 0,5 0,0 0,6
Injecció a l'aqüífer profund del Delta 0,0 0,0 0,0 0,4 1,5 0,0 1,9
Recàrrega de l'aqüífer a les basses de Sant 0,0 0,0 0,0 0,5 1,8 0,0 2,4
Vicenç
Retorn al riu Llobregat, aigües amunt de 0,0 0,0 0,0 0,0 15,4 0,0 15,4
SJD
Reutilització (altres ERAs) 0,0 0,0 0,0 6,9 6,3 0,0 13,2
Reg agrari 0,00 0,00 0,00 0,45 0,74 0,00 1,19
Usos municipals 0,00 0,00 0,00 0,37 0,36 0,00 0,73
Recàrrega d'aqüífers 0,00 0,00 0,00 6,11 5,17 0,00 11,29
TOTAL 13 48 42 89 130 24 347
Es pot observar la important variació de la producció de recursos no convencionals d’uns anys

a uns altres, en funció de la hidrologia. En anys enterament normals (com el 2003-04) la
producció seria força petita (13 hm3/any), però en anys de greu sequera (com el 2007-08)
arribaria als 130 hm3/any, dels quals uns 64 hm3/any correspondrien a aigua dessalinitzada.

Memòria econòmica
Aquests valors mostren les diferents magnituds relatives derivades de la gran variabilitat
hidrològica natural i la gestió associada, si bé a l’apartat 5.4 s’aprofundirà en aquesta qüestió
mitjançant una anàlisi de sensibilitat.
2.2.2. Sobrecost econòmic
L’aplicació dels criteris enunciats en l’apartat 2.1. als volums de producció mostrats en la Taula
ME 2-2 condueix al càlcul dels sobrecostos anuals (Taula ME 2-3). Per cada font de recurs s’hi
mostra el seu cost unitari variable, així com el de la font que substitueix, per a obtenir l’increment
net associat a la seva producció.
Taula ME 2-3 Increment de cost degut a la producció de recursos no convencionals (milions d’euros).
Costos variables (€/m3) Sobrecostos anuals (M€/any)

TOTAL
Recurs no convencional Nou Font Difer. Incremen Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6 6 anys
recurs subst. Impuls.* t ** (2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-
09)
Dessalinització 5,8 19,2 16,2 28,1 30,2 11,3 110,7
ITAM Llobregat 0,57 0,10 0,02 0,49 2,5 13,9 11,6 22,2 22,7 7,3 80,2
ITAM Tordera (àmbit local) 0,53 0,10 - 0,03 0,39 2,3 1,9 2,2 2,3 2,0 2,3 13,0
ITAM Tordera (Cardedeu) 0,53 0,10 0,04 0,46 0,9 3,4 2,4 3,6 5,5 1,7 17,5
Reutilització (ERA Prat) 0,0 0,6 0,6 2,2 6,1 0,0 9,5
Retorn al Llobregat, aigües 0,0 0,6 0,6 1,4 2,3 0,0 4,9
0,080 0,00 - 0,08
avall de SJD
Reg agrícola del Canal de la 0,0 0,0 0,0 0,6 2,0 0,0 2,6
0,200 0,00 - 0,20
Dreta
Reg urbà de Barcelona 0,080 0,10 - 0,00 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Injecció a l'aqüífer profund 0,0 0,0 0,0 0,1 0,3 0,0 0,4
0,200 0,00 - 0,20
del Delta
Recàrrega de l'aqüífer a les 0,0 0,0 0,0 0,1 0,4 0,0 0,5
0,200 0,00 - 0,20
basses de Sant Vicenç
Retorn al riu Llobregat, 0,0 0,0 0,0 0,0 1,2 0,0 1,2
0,080 0,00 - 0,08
aigües amunt de SJD
Reutilització (altres ERAs) 0,0 0,0 0,0 0,4 0,3 0,0 0,7
Reg agrari 0,08 0,00 - 0,08 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,1
0,03- 0,02- 0,00-

Usos municipals - 0,000 0,000 0,000 0,003 0,003 0,000 0,006
0,08 0,09 0,06
0,03- 0,03-
Recàrrega d'aqüífers 0,00 - 0,000 0,000 0,000 0,325 0,250 0,000 0,574
0,08 0,08
TOTAL 5,8 19,8 16,8 30,7 36,6 11,3 120,8
* La diferència d’impulsió mostra el cost que comporta posar el nou recurs a la mateixa cota de
distribució que el recurs substituït.

Memòria econòmica
** L’increment de costos variables integra les diferències que comporten els costos de tractament
i impulsió del nou recurs respecte el substituït.
Com es pot observar, la producció de recursos no convencionals comportaria, en una sequera

greu, un sobrecost de l’ordre de 36 M€/any. En un període sec de 6 anys com l’estudiat, el total
acumulat podria assolir els 121 M€.
La pràctica totalitat d’aquest cost (92%) està vinculada a la producció d’aigua dessalinitzada.
Aquesta despesa ja està actualment repercutida en la tarifa d’abastament en alta, que preveu
la inclusió de les despeses de dessalinització dins els costos d’operació del sistema. La
producció en situacions normals queda inclosa dins els costos de producció ordinària, mentre
que els volums addicionals a produir en anys secs queden coberts per l’aplicació d’un fons
anual de sequera (Clàusula 32 del Plec de Clàusules Administratives del concurs de gestió de
la xarxa d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat).
2.3. Aprofitament coordinat de recursos subterranis i superficials
2.3.1. Efecte de les normes previstes
El Pla estableix, en el seu capítol 4, un conjunt de normes destinades a aconseguir una gestió
equilibrada de les aigües subterrànies i superficials. La Taula ME 2-4 descriu els objectius de
les normes previstes.
Taula ME 2-4 Descripció qualitativa de les normes previstes al pla per l’aprofitament coordinat entre
aigües subterrànies i superficials.
Referència Objectiu
Norma d’aprofitament coordinat
en el Pla
Extraccions d’abastament a l'aqüífer de la Vall Apartat Limitar l’extracció en situacions
Baixa i Delta del Llobregat 4.2.1 d’abundància de recursos embassats i
incrementar l’extracció en sequera.
Extraccions d’abastament a l'aqüífer de la Baixa Apartat Maximitzar l’aprofitament de l’aqüífer de la
Tordera 4.2.2 Baixa Tordera, tot prevenint-ne el
deteriorament.
Extraccions d’abastament a l'aqüífer Carme- Apartat Prevenir descensos excessius, a fi de
Capellades 4.2.3 salvaguardar els abastaments locals que
en depenen
Extraccions d’abastament a l'aqüífer Baix Ter Apartat Prevenir descensos excessius, a fi de
4.2.4 salvaguardar els abastaments locals que
en depenen
Extraccions d’abastament a l'aqüífer Fluvià Muga Apartat Prevenir descensos excessius, a fi de
4.2.5 salvaguardar els abastaments locals que
en depenen
Extraccions d’abastament a l’aqüífer de la Cubeta Apartat Limitar l’extracció en situacions
d’Abrera 4.2.6 d’abundància de recursos embassats i
incrementar l’extracció en sequera.

Memòria econòmica
Referència Objectiu
Norma d’aprofitament coordinat
en el Pla
Extraccions d’abastament als aqüífer de la Cubeta Apartat Incrementar l’extracció, de manera
de La Llagosta i de la Vall Baixa i Delta del Besòs 4.2.7 progressiva, en sequera
Extraccions a les captacions recuperades durant la Apartat Incrementar l’extracció, de manera
sequera 2007-2008 4.2.8 progressiva, en sequera
L’aplicació d’aquestes normes pot comportar, durant els períodes de sequera, modificacions en
l’aprofitament ordinari dels aqüífers. La diferència anirà sovint encaminada incrementar les
extraccions subterrànies en episodis de descens de les reserves embassades, a fi d’aprofitar
al màxim la capacitat de regulació que ofereixen els aqüífers. En determinats àmbits, però, les
normes poden apuntar en sentit contrari, quan calgui salvaguardar determinades reserves
subterrànies que s’estimin imprescindibles per a garantir l’abastament de municipis
desconnectats de les xarxes regionals.
La Taula ME 2-5 indica el sentit general d’aquestes diferències pel període de referència 2003-
2009 i quantifica les modificacions previstes. S’exclou d’aquesta Taula el cas de la Baixa
Tordera, ja que en aquest àmbit les normes previstes al Pla ja estan implantades en la gestió
habitual, i per tant no generen cap modificació.
Pel que fa a les extraccions en les captacions recuperades, els volums anuals s’han obtingut a
partir de les extraccions diàries definides en l’Annex 2 del Pla. A aquests volums d’extracció
se’ls hi aplica un rendiment per tenir en compte les pèrdues en el procés de potabilització, que
varia en funció del tipus de tractament. S’obté d’aquesta manera un cabal de producció diari
que, aplicat a la durada de les fases d’alerta i excepcionalitat, dóna lloc a una producció anual.
Es pot observar que les captacions produirien, durant una sequera com la del 2007-08, un
volum total superior als 50 hm3. La major part d’aquesta aportació no es té en compte en els
càlculs d’evolució de les reserves embassades contemplats en la Memòria Tècnica (doncs es
considera un marge de seguretat). En canvi, sí que es pren aquí en consideració en la valoració
del cost econòmic associat al Pla.
Taula ME 2-5 Modificació dels aprofitaments d’aigua subterrània en la sequera, respecte la situació
normal (hm3).
Sentit de la TOTAL
variació en Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6
sequera (2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-09)
Increment de l'extracció a l'aqüífer de

la Vall Baixa i Delta del Llobregat (per Increment 0,00 7,74 4,18 5,80 10,96 0,78 29,46
sobre del promig)
Aportació d'ATL per substitució parcial
d'extraccions a l'aqüífer Carme- Decrement 0,00 2,80 1,20 4,72 3,60 1,20 13,52
Capellades

Memòria econòmica
Sentit de la TOTAL
sequera (2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-09)
Aportació del CCB per substitució (excepte quan

parcial d'extraccions a l'aqüífer Baix l’aqüífer està 2,52 2,52 2,52 2,44 1,91 2,52 14,43
Ter en millor estat
que el sistema
Aportació del CCB per substitució regulat per
parcial d'extraccions a l'aqüífer Fluvià embassaments No es concreten valors al PES
Muga )
Aportació d'ATL per substitució parcial
d'extraccions a la Cubeta d'Abrera 1,70 1,70 1,70 1,70 1,55 1,70 10,05
Increment
Increment de l'extracció a les ETAP
de La Llagosta i Central Besòs 0,00 0,00 0,00 2,08 8,06 0,00 10,14
Sentit de la TOTAL
sequera (2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-09)
Extraccions a les captacions

recuperades durant la sequera 2007- 0,00 0,00 0,00 10,70 46,07 0,00 56,78
2008
Només desinfecció (sense
bombament) 0,00 0,00 0,00 1,20 5,09 0,00 6,29
Només desinfecció (amb

bombament) 0,00 0,00 0,00 3,44 15,29 0,00 18,73
Increment
Tractament sense additius (ex.
Stripping) 0,00 0,00 0,00 3,42 14,47 0,00 17,89
Tractament amb additius (ex.

eliminació Fe-Mn) 0,00 0,00 0,00 1,03 4,36 0,00 5,38
Tractament amb membranes 0,00 0,00 0,00 1,62 6,86 0,00 8,48
Figura ME 2-1 Distribució de les produccions a les captacions recuperades, segons tipus de tractament.
Només desinfecció (sense bombament)
Només desinfecció (amb bombament)
Tractament sense additius (ex. Stripping)
Tractament amb additius (ex. eliminació Fe‐Mn)
Tractament amb membranes

Memòria econòmica
2.3.2. Sobrecost econòmic
L’aplicació dels criteris enunciats en l’apartat 2.1. a les modificacions de les extraccions
previstes en la Taula ME 2-5 condueix al càlcul dels sobrecostos anuals associats a les normes
d’explotació de les aigües subterrànies (Taula ME 2-6).
S’exclou del càlcul l’increment d’extraccions a l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, ja
que en aquest cas el tractament de potabilització de l’aigua extreta dels pous és molt similar al
que rep l’aigua superficial del riu Llobregat, que serà sovint el recurs substituït. Es considera,
per tant, que l’increment d’extracció en sequera no comporta una variació significativa del cost,
ni en sentit positiu ni en negatiu.
Taula ME 2-6 Increment de cost associat a les normes d’aprofitament coordinat de les aigües
subterrànies i superficials (milions d’euros).
Costos variables (€/m3) Sobrecostos anuals (M€/any)

TOTAL
Recurs no convencional
Tractament Tractament Incr.i Total Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6 6 anys
Font Font mpulsi Incr.
augmentada disminuida ó Cost (2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-09)
Increment de l'extracció a l'aqüífer

de la Vall Baixa i Delta del - - - - - - - - - - -
Llobregat
Aportació d'ATL per substitució
parcial d'extraccions a l'aqüífer 0,104 0,050 0,107 0,16 0,000 0,450 0,193 0,759 0,579 0,193 2,17
Carme-Capellades
Aportació del CCB per substitució
parcial d'extraccions a l'aqüífer 0,085 0,100 0,008 0,00 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,00
Baix Ter
Aportació del CCB per substitució
parcial d'extraccions a l'aqüífer 0,100 0,020 0,000 0,08 No es concreten valors al PES
Fluvià Muga
Aportació d'ATL per substitució
parcial d'extaccions a la Cubeta 0,104 0,104 0,000 0,00 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,00
d'Abrera
Increment de l'extracció a les
ETAP de La Llagosta i Central 0,250 0,104 0,054 0,20 0,000 0,000 0,000 0,417 1,613 0,000 2,03
Besòs
Extraccions a les captacions
recuperades durant la sequera 0,000 0,000 0,000 0,318 1,346 0,000 1,66
2007-2008
Només desinfecció (sense
bombament) 0,020 0,104 0,025 0,00 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,00
Només desinfecció (amb

bombament) 0,050 0,104 0,025 0,00 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,00
Tractament sense additius

(ex. Stripping) 0,085 0,104 0,025 0,01 0,000 0,000 0,000 0,020 0,084 0,000 0,10
Tractament amb additius (ex.

eliminació Fe-Mn) 0,100 0,104 0,025 0,02 0,000 0,000 0,000 0,021 0,091 0,000 0,11
Tractament amb membranes 0,250 0,104 0,025 0,17 0,000 0,000 0,000 0,276 1,172 0,000 1,45
TOTAL 0,0 0,5 0,2 1,5 3,5 0,2 5,87

Memòria econòmica
En conclusió, el sobrecost associat a les mesures d’aprofitament coordinat dels recursos

subterranis s’estima en un total de 5,87 milions d’euros per un període de sis anys. Aquest cost
es reduiria en aproximadament un milió d’euros a partir de l’entrada en servei de l’abastament
des de la Llosa del Cavall, que limitarà el cost d’impulsió de l’aigua aportada cap a la Unitat
Carme Capellades.
2.4. Altres accions preparatòries
El Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera estableix, en la Taula 4-16, un
conjunt d’accions preparatòries a càrrec dels usuaris. La més important a nivell econòmic és la
comprovació dels pous recuperats en la sequera 2007-08, i la realització de les tasques que
calguin per garantir que estan operatius, ja que algun d’ells no s’han arribat a posar en servei.
El conjunt de tasques es valora estimativament en 700.000 €.
2.5. Resum dels costos associats a les normes d’explotació
Com a resum dels càlculs realitzats en els apartats anteriors, la Taula ME 2-7 detalla el total de
costos derivats de les normes d’explotació dels recursos hídrics previstes en el capítol 4 del Pla
especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, per una sèrie hidrològica
desfavorable com va ser la dels anys 2003-2008.
Taula ME 2-7 Costos derivats de les normes d’explotació previstes en el PES, en una sèrie hidrològica
desfavorable.
COSTOS ANUALS (M€/any)

TOTAL 6
TOTAL 6 anys
Norma del Pla anys
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6 %
(2003-04) (2004-05) (2005-06) (2006-07) (2007-08) (2008-09) M€
Producció de recursos no
5,8 19,8 16,8 30,7 36,6 11,3 120,8 94,8%
convencionals
Dessalinització 5,8 19,2 16,2 28,1 30,2 11,3 110,7 86,9%
Reutilització (ERA Prat) 0,0 0,6 0,6 2,2 6,1 0,0 9,5 7,5%
Reutilització (altres ERAs) 0,0 0,0 0,0 0,4 0,3 0,0 0,7 0,5%
Aprofitament coordinat d’aigües

0,0 0,5 0,2 1,5 3,5 0,2 5,87 4,6%
superficials i subterrànies
Consignes d’equilibri entre els
embassaments del Ter i el No aplica (càlcul hiperanual) 0,0 0,0%
Llobregat
Altres accions preparatòries 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 0,5%
TOTAL 6,5 20,3 17,0 32,1 40,1 11,5 127,4 100%

Memòria econòmica
3. Costos associats a la gestió de la sequera

En aquest capítol s’estudien els costos de gestió associats a les determinacions del Pla. En els
primers tres apartats es tracten els costos per l’Agència Catalana de l’Aigua, que en gran part
corresponen a dedicacions del seu personal propi que hauria de deixar les tasques habituals
per incorporar-se a la gestió de la sequera. Aquestes dedicacions s’expressen en termes
monetaris per poder-les incorporar a l’anàlisi econòmic.
En els dos darrers apartats s’analitzen els costos de les mesures de gestió que el Pla imposa
als usuaris, bàsicament associades a la comunicació de dades i a la redacció de plans
d’emergència. No s’inclouen, en canvi, altres costos que aquests puguin haver de suportar en
la gestió de la sequera (com per exemple la dedicació de la policia municipal), doncs s’entén
que són costos propis de la situació d’escassetat i no lligats directament al Pla.
3.1. Adquisició de dades del medi
La gestió de la sequera requereix disposar d’informació contínua, a fi de conèixer l’estat

hidrològic del medi i l’evolució de la qualitat dels recursos hídrics. Moltes d’aquestes dades ja
es prenen de manera habitual, i per tant no suposen un sobrecost assignable al Pla de
Sequeres. En alguns casos, però, caldran dades addicionals per obtenir una caracterització
més detallada en moments crítics, incrementant la freqüència de certs registres o
desenvolupant-ne de nous. En els apartats següents es quantifica el cost d’aquestes dades
addicionals, incloent l’adquisició i la validació de les mateixes.
3.1.1. Dades del medi pel càlcul dels indicadors de sequera
Els indicadors que s’utilitzaran per determinar els diferents estats de sequera es basen en
dades que formen part de la xarxa de control habitual i que per tant no suposen un sobrecost
associat al Pla. Només caldria un cert increment en la freqüència de control dels nivells
piezomètrics en les poques unitats on el control es fa encara de manera manual (no
automatitzat), quan s’assolís l’estat d’Excepcionalitat o d’Emergència. En aquests períodes, la
presa de nivells passaria de mensual a setmanal.
L’estimació del cost pels sis anys de vigència del Pla és de 240.212,44 € (suposant, com en la
resta d’apartats d’aquesta Memòria, que es repetís una sèrie seca com la de 2003-2009).
Aquest cost inclou l’operativa necessària per a l’obtenció dels indicadors, també en situacions
de normalitat hidrològica.

Memòria econòmica
3.1.2. Dades del medi pel control dels cabals circulants i proposta de seguiment ambiental
intensificat en sequera
Un element addicional que requereix el marc legislatiu ambiental consisteix en l’elaboració d’un
programa de vigilància ambiental per al seguiment més específic de les condicions de sequera.
Aquest plantejament no era previst, explícitament, a la versió del PES sotmesa a informació
pública, tot i que als seus continguts es preveien diferents mesures i partides orientades en
aquest sentit. Informes posteriors del Departament de Polítiques Ambientals i Medi Natural, així
com algunes de les al·legacions rebudes, han recomanat la seva incorporació, més explicita,
als continguts del PES.
Aquest plantejament, de seguiment específic en situacions de sequera, tampoc és previst

explícitament al vigent Programa de Seguiment i Control (PSiC) 2013-2018, que constitueix el
marc i la guia en matèria de seguiment i control per a l’Agència Catalana de l’Aigua (integrat al
PGDCFC 2016-2021) i que ja preveu aquestes tasques en situacions de normalitat hidrològica.
En sequera, el PSiC únicament preveu, de manera genèrica, establir els treballs que en el seu
moment es considerin necessaris, a mode de tasques d’investigació, sense precisar-los al
document donades les incerteses i dificultats per fer-ho. En futures actualitzacions del PSiC
seria interessant integrar (i ampliar si s’escau) les consideracions que ara es plantegen en
aquest apartat.
Fonamentalment, el que es proposa és la intensificació del seguiment ja previst pel PSiC,

incrementant la freqüència de controls (preferentment) o l’anàlisi de determinats paràmetres
més específics. La densificació territorial (més punts de control) es considera poc factible, però
no quedaria descartada si s’identifiquen casos on es considerés necessària. L’objectiu d’aquest
plantejament consisteix en cobrir amb més detall l’evolució de l’episodi de sequera per definir
adequadament els eventuals deterioraments temporals de les condicions ambientals de
referència i determinar, en funció de cada cas i si s’escau, les excepcions temporals
necessàries o garantir la reversibilitat de les afeccions. Si cal, aquest seguiment específic també
pot contribuir a determinar amb major precisió les mesures necessàries correctores i, amb elles,
la pròpia extensió temporal del seguiment.
Precisament per la dificultat a l’hora de concretar les necessitats específiques d’aquestes

campanyes, no estan explícitament recollides al PSIC, però en ell ja s’apunta la possibilitat de
posar en marxa controls d’investigació per a eventuals incidències i/o afeccions al medi que
requereixin un seguiment especial (com ara les sequeres), i que per la seva condició
d’impredictibilitat no és factible programar (amb el detall necessari).
Per a la configuració d’uns criteris que permetin plantejar un seguiment ambiental suficientment
detallat de les condicions de sequera, que complementi o ampliï les previsions del PSiC, a l’ISA

Memòria econòmica
es descriuen els elements de partida o de referència (experiència del seguiment realitzat a la

sequera 2007-2008, nou coneixement arrel d’aquella situació i darreres converses establertes
a la Taula del Ter) que s’han pres per als criteris i la valoració següents:
 La intensificació territorial i temporal d’aquest seguiment ha de ser creixent amb els

estats de sequera i ha de considerar el nivell de protecció dels trams concrets.
 Per al seguiment de l’estat ambiental en cursos fluvials, s’estima que el número de punts
de control adequat pot situar-se entorn d’una quarta part dels punts de control ordinari
(que correspondrien a totes les masses d’aigua superficials), on es passaria d’una
freqüència “supra-anual” (doncs actualment es caracteritzen de forma completa totes
les masses d’aigua, però amb controls que poden oscil·lar des d’uns 2 a 5 anys) a
aproximadament bimensual (podria ser trimestral en Alerta i en Excepcionalitat es podria
intensificar a mensual, especialment en trams protegits).
 En el cas de les aigües subterrànies, seria convenient comptar amb aquest seguiment
addicional en la meitat de punts del control ordinari (tenint present que cada massa
d’aigua subterrània compta amb diferents punts de control), i en ells caldria duplicar,
aproximadament, la freqüència dels monitoratges en el cas dels piezomètrics i de
manera que s’arribi a una freqüència mensual en el seguiment dels paràmetres químics.
 Fora dels espais protegits aquests criteris es podrien relaxar en funció de les
observacions inicials.
La concreció més detallada de freqüències i paràmetres s’haurien d’especificar en la pròxima

revisió del PSiC, però aquests criteris ja permeten realitzar una estimació orientativa dels costos
associats a un nou episodi de sequera. Tal i com s’ha fet amb altres estimacions d’aquesta
Memòria Econòmica, aquesta valoració es realitza en el cas de que es repetís un episodis
similar al que es va donar entre 2003 i 2009 i s’estima en un total d’uns 954.850,00 €, tal i com
es recull a la taula següent:
Taula ISA 3-1 Mesures de seguiment ambiental (intensificat) en situacions de sequera i estimació de
costos associats (addicionals a les previsions “ordinàries” del PSiC).
Cost associat al
Àmbit Punts de control Freqüència de control * Costos unitaris PES en sis anys
de vigència
1 de cada 4 punts de D’una freqüència “supra- 15 €/control per

Masses d’aigües
control ordinari (que anual” caldria passar seguiment de cabals
superficials amb 387.617 €
en principi serien a aproximadament a circulants (en
àmbits protegits
cadascuna de les bimensual automàtic)

Memòria econòmica
Cost associat al
Àmbit Punts de control Freqüència de control * Costos unitaris PES en sis anys
de vigència
masses d’aigua (potser trimestral en Alerta i 270 €/control per a
superficials). en Excepcionalitat es podria seguiment de cabals
S’estima un total intensificar a mensual) circulants (en manual)
d’uns 50 punts 1.000 €/control per
addicionals. seguiment ecològic
(macròfits, etc.)
Aproximadament 1
de cada 10 punts de
Masses d’aigües A priori no seria necessari
control ordinari.
superficials sense baixar de la freqüència 29.633 €
S’estima un total
àmbits protegits trimestral
d’uns 5 punts
addicionals.
Aproximadament, la
freqüència dels 120 €/control de nivell
monitoratges ordinaris es piezomètric (manual)
1 de cada 2 punts del duplicaria en el cas dels
240 €/control de la
control ordinari. piezomètrics i caldria passar
Masses d’aigües qualitat de l’aigua
S’estima un total a nivell mensual en els de 537.600 €
subterrànies (analítica aniònica)
d’uns 80 punts quimisme (podrien ser més
lleus en Alerta i creixents en 60 €/control de la
addicionals.
Excepcionalitat, en funció de qualitat de l’aigua
l’aqüífer concret i l’evolució (conductivitat i Tª)
de la sequera)
Total 954.850,00 €
* S’estima que, en funció de la massa d’aigua, en el període de 6 anys considerats es donarien entre
6 i 16 mesos en Alerta i entre 2 i 10 mesos en Excepcionalitat. De mitjana, a efectes de l’estimació de
costos totals, es consideren 10 mesos en Alerta i 4 en Excepcionalitat a totes les masses d’aigua.
Actualment, es considera que, tal i com ja preveu el PSiC, tots els costos de seguiment del medi
seran internalitzats per l’Agència, tot i que cal entendre que la gravetat de l’episodi de sequera,
en funció de la seva intensitat i extensió, seran claus per a determinar finalment la seva
repercussió futura.
Aquests costos es complementen amb els que s’especifiquen als apartats següents, que es
desprenen també de l’aplicació de les normes d’explotació (aforaments a grans regants, control
de cabals d’aigües regenerades, etc.) i de la previsible intensificació també a les tasques
generals d’inspecció.
Un cop passat l’episodi sec, i tenint present que tot el conjunt de consideracions del PES estan
orientades a oferir la garantia d’unes afeccions ambientals acceptables, sense l’assoliment
d’impactes ambientals irrecuperables, caldrà preveure també la intensificació i el manteniment
del seguiment específic posterior, amb caràcter d’investigació i recerca, per avaluar més
detalladament els eventuals impactes ambientals de la sequera i la seva recuperació, amb
especial atenció a les zones sensibles indicades a l’ISA.

Memòria econòmica
3.1.3. Dades del medi pel seguiment de les normes d’explotació
L’aplicació efectiva de les normes previstes en el Pla requereix un seguiment quantitatiu i

qualitatiu dels recursos implicats, especialment en aquells casos on es preveu una forta
sobreexplotació temporal. Atès que aquestes dades són en part específiques per la situació de
sequera, és aquí on el sobrecost d’adquisició és més rellevant. La Taula ME 2-1 mostra els
paràmetres a controlar, les freqüències previstes i el cost estimat pel sis anys de vigència del
Pla.
Hi destaca el control de la qualitat en el riu Llobregat, un cop incorporat el retorn d’aigua

regenerada a Molins de Rei. Malgrat que les proves realitzades en el 2010 van donar resultats
molt positius, es preveu realitzar novament un seguiment exhaustiu en cas que el retorn hagi
d’activar-se de manera contínua. Aquest seguiment hauria d’iniciar-se almenys dos mesos
abans de l’entrada en Excepcionalitat. Aquest control al riu és addicional al que hagin de
realitzar a les seves instal·lacions els gestors de les plantes de regeneració (ERA del Prat) i
potabilització (Sant Joan Despí).
Determinats costos associats al seguiment de les normes d’explotació com els que tenen a
veure amb els nivells piezomètrics o l’eventual salinització en aqüífers es consideren ja inclosos
en l’apartat d’intensificació de la vigilància ambiental descrit al punt anterior.
Taula ME 3-1 Cost de l’adquisició de dades del medi pel seguiment de les normes d’explotació.
Punts Freqüència de control Cost associat al

Paràmetre de PES en sis anys
control Normalitat Alerta Excepcionalitat Emergència de vigència
Aforament de les
principals captacions de 13 Mensual Setmanal Setmanal Diària 1.389,86
reg
Retorn d’aigua Diversa Diversa Diversa
regenerada al riu 1-4 - segons segons segons 200.000,00
Llobregat, a Molins de Rei paràmetres paràmetres paràmetres
TOTAL 201.389,86
3.2. Càlcul dels indicadors i determinació dels estats de sequera
Una vegada es disposa de les dades validades, es passa al càlcul dels indicadors de sequera
i, a continuació, a la decisió sobre l’estat de sequera i a la seva difusió per mitjà de la web, de
les notes de premsa i de la publicació mensual al DOGC. La Taula ME 3-2 mostra els costos
previstos. Tots, excepte el darrer, són costos interns de dedicació de personal propi de

Memòria econòmica
l’Agència, incloent la posada en servei d’una plataforma informàtica per a l’actualització dels
indicadors, així com l’operativa necessària també en situacions de normalitat hidrològica.
Taula ME 3-2 Cost del càlcul d’indicadors i determinació dels estats de sequera.
Tasca Cost associat al PES en sis anys de vigència
Preparació de les eines de càlcul 75.000,00
Anàlisi i producció dels indicadors 84.008,15
Supervisió i aprovació 118.858,70
Manteniment web temàtica 24.762,23
Publicació i premsa 12.381,11
Publicació al DOGC 8.370,00
TOTAL 323.380,19
3.3. Altres costos de gestió per l’Agència Catalana de l’Aigua
En aquest apartat s’aborden altres costos interns de l’Agència, que tenen una relació més
indirecta amb el Pla, ja que no emanen directament de determinacions contingudes en el
mateix.
3.3.1. Intensificació de les inspeccions
La situació de sequera comporta la necessitat d’incrementar el nombre d’inspeccions. En primer

lloc pel que fa als paràmetres quantitatius: captacions en rius i aqüífers, cabals circulants,
acompliment de les obligacions de fluència en centrals hidroelèctriques, etc. L’experiència de
la sequera 2007-08 pot orientar sobre les necessitats que podrien sorgir. La Taula ME 3-3
mostra el nombre d’informes realitzats entre la publicació del Decret i el final de l’episodi,
agrupats en tres grans categories.
Taula ME 3-3 Informes d’inspecció realitzats per l’agència durant la sequera 2007-08.
Informes de control Informes d’inspeccions de Altres Total sequera

Conca
de fluència Qmàx.concessional i Qambiental informes 2007-08
Llobregat 124 29 9 162
Ter 39 74 8 121

Memòria econòmica
Informes de control Informes d’inspeccions de Altres Total sequera

Conca
de fluència Qmàx.concessional i Qambiental informes 2007-08
Altres 3 31 6 40
Total 166 134 23 323
D’altra banda, la sequera dóna lloc també la necessitat de realitzar controls específics
d’abocament, especialment en aquells casos on es detectin interferències en els processos de
potabilització situats aigües avall. Aquestes inspeccions per part de l’Agència no substitueixen,
lògicament, les que hagin de fer les administracions actuants i els ajuntaments, en l’exercici de
les seves competències de control sobre les xarxes de sanejament.
En conjunt, s’estimen els costos indicats en la Taula ME 3-4. Aquests costos inclouen la
dedicació específica a la sequera del cos d’inspectors de l’Agència, amb les seves despeses
associades (vehicles, laboratori, etc.), així com la dedicació altres tècnics involucrats en la
tramitació d’eventuals expedients administratius que puguin comportar una part d’aquestes
inspeccions.
Taula ME 3-4 Estimació del cost de les inspeccions addicionals necessàries en sequera.
Nº de controls mensuals,
per sobre dels habituals Nombre total de Estimació Cost associat al
Tipus
controls per sequera cost unitari PES en sis anys de
d’inspecció A l’inici En sequera durant 6 anys mitjà aprox. vigència
sequera intensa
Control
13 29 449 1.200,00 537.854,42
d’aprofitaments
Control
5 8 145 1.650,00 238.944,63
d’abocaments
Total 18 37 594 776.799,05
3.3.2. Coordinació i supervisió
L’Agència haurà de controlar que els usuaris acompleixin les determinacions contingudes en el
Pla. La supervisió es farà, en general, a partir de les declaracions de consums i aprofitaments
presentades pels propis usuaris, contrastant-les quan calgui amb els resultats de les
inspeccions de comprovació que es realitzin. La major part d’aquestes tasques seran
desenvolupades pels integrants de l’Observatori de la Sequera, auxiliats per altre personal
tècnic i administratiu de l’Agència. Les tasques més importants són:
 La revisió dels plans d’emergència presentats pels usuaris

Memòria econòmica
 El seguiment de l’aplicació de les limitacions i prohibicions d’usos establertes en el Pla

 El control de l’acompliment de les dotacions mensuals màximes
 La supervisió de què els aprofitaments respectin les normes d’explotació i, en especial,
el règim d’extraccions d’aigua subterrània
Les dedicacions de personal a aquestes tasques dependran de la fase de la sequera. La Taula

ME 3-5 mostra una previsió d’aquestes necessitats.
Taula ME 3-5 Dedicacions de personal de l’agència a la coordinació i supervisió.
Fases de sequera intensa Fases de sortida o

Fases inicials de la sequera
Tasques (Excepcionalitat i recuperació de la sequera
(Prealerta i Alerta)
Emergència) (aprox. 2 mesos)
1 auxiliar 2 auxiliars 1 auxiliar

Equip de l’Observatori de
4 tècnics 9 tècnics 4 tècnics
Sequera
1 responsable 1 responsable 1 responsable
Tasques principals de l’Observatori de la sequera
Supervisió de plans
8 hores/pla - -
d’emergència
Un control setmanal als

Seguiment de mesures, Un control mensual als usuaris principals.
-
consums i estalvis assolits usuaris principals Controls mensuals a la
resta.
Coordinació interna 0,5 jornada/setmana
Reunions (convocatòries,
2 jornades/mes 2 jornades/setmana 1 jornada/setmana
preparació d’informació, etc.)
El cost intern per l’Agència d’aquestes dedicacions de personal s’estima, pels sis anys de
vigència del Pla, en 1.479.806,39 €, on s’inclou la preparació de les eines informàtiques de
seguiment.
3.3.3. Comunicació
L’experiència de la passada sequera 2007-08 mostra la gran importància que té la comunicació

en la gestió d’aquests episodis. Les visites al web específic sobre la sequera van superar les
200.000 mensuals, mentre que les descàrregues de documents relacionats o les consultes
mitjançant trucades telefòniques (012 i reforços des de l’Agència) van superar les 1.000
mensuals.
La fiabilitat i adequació de la informació que es dona és fonamental per a generar la confiança

ciutadana que, a la vegada, és bàsica per assolir nivells alts d’estalvi i una gestió global més
eficaç de l’episodi.

Memòria econòmica
La Taula ME 3-6 mostra l’equip proposat, dins el personal de l’Agència, pel desenvolupament
de les tasques de comunicació, addicional al responsable de comunicació actual.
Taula ME 3-6 Dedicacions de personal de l’Agència a la comunicació.
Tasques Fases inicials de la sequera Fases de sequera intensa
3 mesos de programador
Preparació de les eines 0,5 jornada/setmana de
1 mes d’analista
informàtiques manteniment
0,5 jornada/setmana de manteniment
Atenció ciutadana 1 persona amb dedicació 70% 2 persones amb dedicació completa
Preparació i difusió de material

1 persona amb dedicació 70% 2 persones amb dedicació completa
divulgatiu específic
Assistència a actes, rodes de

2 ó 3 persones amb dedicació 20% 2 persones amb dedicació completa
premsa, etc.
El cost intern per l’Agència d’aquestes dedicacions de personal i la preparació i manteniment

de les eines informàtiques de recolzament s’estima, pels sis anys de vigència del Pla, en
433.584,58 €.
3.3.4. Tasques de remediació al medi
En aquest apartat s’inclouen eventuals costos de remediació en el medi dels efectes de la

sequera (com ara la retirada de peixos morts de canals o embassaments). Malgrat que és
impossible preveure exactament quines tasques caldrà fer, l’experiència de la passada sequera
permet estimar un cost global d’uns 200.000 € pels sis anys de vigència del Pla.
3.4. Comunicació de dades per part dels usuaris
La coordinació i supervisió de la sequera es basa en gran part en les dades aportades pels
propis usuaris, en compliment dels requeriments establerts al Pla. Aquestes dades s’agrupen
en dues classes: consums i produccions. La comunicació dels consums permet a l’Agència
comprovar si els usuaris van acomplint les dotacions màximes establertes, així com els
objectius d’estalvi acordats en els seus Plans d’emergència. D’altra banda, els ens gestors dels
abastaments han de comunicar les produccions d’aquells recursos que tenen una explotació
consignada en les normes d’explotació del Pla, el que permet a l’Agència contrastar
l’acompliment de les mateixes i fer previsions actualitzades de l’evolució de les reserves
embassades.

Memòria econòmica
En els apartats següents s’analitza el cost que pot suposar als usuaris la comunicació
d’aquestes dades.
3.4.1. Dades de consums a partir de la Prealerta
La major part de les dades requerides coincideixen amb dades tributàries que els usuaris ja
estan declarant actualment per la facturació del cànon de l’aigua. En aquests casos, s’ofereix
als usuaris la possibilitat d’autoritzar l’ús d’aquestes dades tributàries per la gestió de la
sequera, amb la qual cosa no haurien de tornar-les a facilitar. En canvi, els usuaris que no fan
declaració tributària, o si llur declaració té una freqüència menor a la requerida per la gestió de
la sequera, necessàriament hauran de comunicar les dades.
La Taula ME 3-7 mostra l’estimació del cost de comunicació de dades, en dos hipòtesis
extremes, en funció de si els usuaris que tenen l’opció d’autoritzar l’ús de les dades tributàries
ho fan o no. Malgrat que el més probable és que en general sí que s’autoritzi, en aquesta
Memòria econòmica considerarem el cas contrari, més conservador.
Taula ME 3-7 Cost estimat de comunicació dels consums.
Cost total en 6 anys

Nº Nº de Autoritzant
Freqüència Cost unitari
Tipus d'usuaris declaració
aproximat declaracion
€/declaració l’ús de Sense
d’usuaris s en 6 anys dades autoritzar-lo
tributàries
Ens d'abastament urbà (> 20.000 hab) Mensual 60 29 2,50 0,00 4.350,00
La resta d'ens d'abastament urbà Trimestral 402 10 2,50 0,00 9.715,00
Desglossament de consums industrials i
ramaders en xarxes d’abastament on la Trimestral 100 10 5,00 4.833,33 4.833,33
seva repercussió sigui molt gran
Usuaris agrícoles (> 200 ha) Mensual 30 29 5,00 4.350,00 4.350,00
Usuaris ramaders (> 3.000 UR) Trimestral 30 10 5,00 1.450,00 1.450,00
Usuaris industrials (> 0,5 hm3/any) Trimestral 35 10 5,00 0,00 1.691,67
Usuaris recreatius (> 0,2 hm3/any) Mensual 15 29 5,00 2.175,00 2.175,00
Usuaris hidroelèctrics fluents Mensual 253 29 5,00 36.685,00 36.685,00
Total 49.493,33 65.250,00
3.4.2. Dades de produccions i nivells a partir de l’Alerta
Les dades necessàries inclouen el seguiment de 270 variables (incloses les produccions en les
captacions recuperades). La comunicació serà diària o setmanal en les 15 instal·lacions
principals i mensual en la resta, excepte en la fase d’Emergència on es preveuen
comunicacions diàries per gairebé totes les variables.

Memòria econòmica
El cost total associat a aquestes comunicacions, pels sis anys de vigència el Pla, s’estima en
48.276,21 €.
3.5. Redacció dels Plans d’emergència i d’estalvi per part dels usuaris
El Pla estableix l’obligació de redactar un Pla d’emergència aquells municipis de més de 20.000
habitants i, equivalentment, proposa la redacció d’un Pla d’estalvi que, amb caràcter opcional,
podrien aportar altres usuaris principals de la Demarcació. El nombre previst de Plans a
redactar i el cost associat als mateixos es mostra en la Taula ME 3-8, amb un import total de
592.000 €.
Taula ME 3-8 Cost estimat de redacció dels plans d’emergència i d’estalvi.
Nº de Plans Cost unitari Cost total

Tipus d’usuari
a redactar estimat (€) estimat (€)
Usuaris urbans
45 7.450 335.250
(Municipis de més de 20.000 hab.)
Usuaris agraris
30 2.500 75.000
(Per exemple; CCRR de més 200 ha)
Usuaris ramaders
30 1.375 41.250
(P.e.; explotacions amb més de 3.000 unitats ramaderes)
Usuaris industrials
35 2.900 101.500
(P.e.; instal·lacions amb consums superiors a 0,5 hm3/any)
Usuaris recreatius
15 2.600 39.000
(P.e.; instal·lacions amb consums superiors a 0,2 hm3/any)
Total 140 592.000

Memòria econòmica
4. Resum dels costos associats al PES
Com a resum dels capítols 2 i 3, es mostra en la Taula ME 4-1 la recopilació de tots els costos
que s’han identificat, associats a les determinacions contingudes en el Pla especial d’actuació
en situació d’alerta i eventual sequera.
Taula ME 4-1 Cost total de les determinacions incloses al PES.
Costos anuals (M€/any) TOTAL

Concepte 6 anys Repercussió
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Any 6
(2003- (2004- (2005- (2006- (2007- (2008-
(M€)
04) 05) 06) 07) 08) 09)
Dessalinització 5,8 19,2 16,2 28,1 30,2 11,3 110,7 Usuaris

Producció de
recursos no Reutilització (ERA Prat) 0,0 0,6 0,6 2,2 6,1 0,0 9,5 ACA
convencionals
Reutilització (altres ERAs) 0,0 0,0 0,0 0,4 0,3 0,0 0,7 Usuaris
Aprofitament coordinat d’aigües superficials i

0,0 0,5 0,2 1,5 3,5 0,2 5,87 Usuaris
subterrànies
Altres accions preparatòries 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 Usuaris
SUBTOTAL NORMES D’EXPLOTACIÓ 6,5 20,3 17,0 32,1 40,1 11,5 127,4
Adquisició de dades del medi

(inclou la proposta de sequiment ambiental 0,117 0,158 0,198 0,189 0,534 0,201 1,396 ACA
intensificat en sequera)
Càlcul dels indicadors i determinació dels estats de

0,106 0,032 0,032 0,033 0,089 0,031 0,323 ACA
sequera
Altres costos de gestió per l’Agència Catalana de

0,239 0,405 0,355 0,677 1,105 0,114 2,895 ACA
l’Aigua (inspecció, coordinació, etc.)
Comunicació de dades per part dels usuaris

0,004 0,019 0,016 0,029 0,039 0,007 0,114 Usuaris
(consums i altres dades del medi)
Redacció dels Plans d’emergència i estalvi 0,592 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,592 Usuaris
SUBTOTAL GESTIÓ DE SEQUERA 1,1 0,6 0,6 1,0 1,8 0,4 5,4
TOTAL COST ASSOCIAT AL PES 7,6 20,8 17,6 33,1 42,0 11,8 132,84

Memòria econòmica
5. Impactes de la sequera en el teixit econòmic
5.1. Valoració de l’impacte econòmic global de la sequera
En una situació de restricció del consum d’aigua és inevitable que es produeixin impactes
econòmics. Els impactes més clars es donen en els agents que utilitzen l’aigua com a input
primari de la seva producció (particularment, les activitats agrícoles i agropecuàries). No
obstant, també cal tenir en compte les afeccions indirectes que, a través del teixit productiu, es
poden estendre a la resta de sectors. Aquesta anàlisi es va abordar en un estudi realitzat
després de la sequera del 2008, utilitzant la matriu input-output de l’economia catalana. Es pot
consultar un resum d’aquest treball a Freire (2009, 2011).
En aquest estudi es van plantejar dos escenaris de restricció, corresponents a les situacions
d’Excepcionalitat i d’Emergència, i es van quantificar les pèrdues de VAB associades. La Taula
ME 5-1 mostra els resultats d’aquella anàlisi. Es important recalcar que aquestes pèrdues
sectorials inclouen les relacions creuades entre sectors. També cal indicar que els percentatges
de demanda servida o de restricció que es mostren només pretenen ser un valor promig
representatiu. Per exemple, un sector com l’agrícola, on s’inclou la ramaderia i altres no
vinculats al reg tindrà nivells de restricció diferenciats en funció del subsector concret. D’altra
banda, cal tenir present que els nivells de restricció indicats al Pla per categories d’ús de l’aigua
es tracta de valors esperables, en general, referències de màxims.
Com es pot observar, les restriccions en un cas que aproximadament es pot considerar
d’Excepcionalitat produirien unes pèrdues de VAB (Valor Afegit Brut, en preus corrents del
2001) per al conjunt de Catalunya d’uns 1.196 milions d’euros, xifra que suposaria el 0,97% del
PIB. En un cas més extrem, equivalent a un cas d’Emergència, la pèrdua ascendiria fins als
8.079 milions d’euros, que suposaria el 6,52% del PIB. Si consideréssim les estimacions
equivalents amb la revisió d’algunes relacions economètriques que es realitza un parell d’anys
desprès, s’obtindrien unes pèrdues de VAB en Excepcionalitat d’uns 552 milions d’euros (0,34%
del PIB, en aquest cas referit a l’any 2005) i d’uns 4.541 milions d’euros en Emergència (2,80%
del PIB, de 2005).
Taula ME 5-1 Pèrdua de VAB a Catalunya, associada a dos escenaris de greu restricció del consum
d’aigua.

Memòria econòmica
Excepcionalitat Emergència
Consum normal
Sector productiu (milers m3/any) Pèrdua
Demanda Demanda Pèrdua VAB
VAB (milers
servida servida (milers €)
€)
Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura,
2.272.000 80,0% -409.279 50,0% -1.023.198
pesca
Indústries extractives 30.000 99,0% -580 90,0% -5.799
Indústries manufactureres 303.600 99,0% -136.611 90,0% -1.366.108
Indústries energètiques 25.000 99,0% -5.226 90,0% -52.260
Construcció 15.000 99,0% -41.443 90,0% -414.433
Comerç 4.400 99,0% -105.852 90,0% -1.058.517
Hoteleria 51.450 99,0% -54.721 90,0% -547.210
Transports i comunicacions 5.460 99,0% -58.308 90,0% -583.083
Mediació financera 200 99,0% -40.205 90,0% -402.050
Activitats immobiliàries i serveis empresarials 400 99,0% -134.663 90,0% -1.346.634
Administració pública 7.500 99,0% -19.988 90,0% -199.878
Educació 4.000 99,0% -25.457 90,0% -254.570
Sanitat i serveis socials 4.800 99,0% -28.441 90,0% -284.409
Altres activitats socials 52.250 95,0% -135.302 80,0% -541.208
Total 2.776.060 -1.196.076 -8.079.358
Donat que l’àmbit d’aquest Pla es limita al DCFC, és necessari particularitzar-hi els resultats.
Cal advertir que aquest càlcul no és del tot rigorós, ja que no existeixen matrius input-output
parcials dins del territori català. Però si acceptem un repartiment proporcional als consums
d’aigua de cada sector obtenim l’estimació que es mostra en la Taula ME 5-2. En aquesta taula
s’hi mostren tres escenaris de restricció, progressivament més intensa, que es podrien associar,
aproximadament, a les situacions següents:
 Restricció 1: inici de l’Alerta.

 Restricció 2: fase molt avançada de l’Alerta, pròxima al seu final.
 Restricció 3: inici de l’Emergència.
Taula ME 5-2 Pèrdua de VAB a les conques internes de Catalunya, associada a tres escenaris de
restricció del consum d’aigua.
Restricció 1 Restricció 2 Restricció 3

Consum
Sector productiu normal Pèrdua Pèrdua
(milers m3) Demanda Demanda Demanda Pèrdua VAB
VAB (milers VAB (milers
servida servida servida (milers €)
€) €)
Agricultura, ramaderia,
416.657 90,0% -37.528 80,0% -75.057 50,0% -187.642
caça, silvicultura, pesca
Indústries extractives 25.145 99,9% -49 99,0% -486 90,0% -4.860

Memòria econòmica

Consum
€) €)
Indústries manufactureres 254.468 99,9% -11.450 99,0% -114.503 90,0% -1.145.031
Indústries energètiques 20.954 99,9% -438 99,0% -4.380 90,0% -43.803
Construcció 13.434 99,9% -3.712 99,0% -37.117 90,0% -371.171
Comerç 3.941 99,9% -9.480 99,0% -94.802 90,0% -948.021
Hoteleria 46.079 99,9% -4.901 99,0% -49.009 90,0% -490.088
Transports i
4.890 99,9% -5.222 99,0% -52.222 90,0% -522.217
comunicacions
Mediació financera 179 99,9% -3.601 99,0% -36.008 90,0% -360.081
Activitats immobiliàries i
358 99,9% -12.061 99,0% -120.606 90,0% -1.206.062
serveis empresarials
Administració pública 6.717 99,9% -1.790 99,0% -17.901 90,0% -179.014
Educació 3.582 99,9% -2.280 99,0% -22.800 90,0% -227.996
Sanitat i serveis socials 4.299 99,9% -2.547 99,0% -25.472 90,0% -254.721
Altres activitats socials 46.796 97,0% -72.707 95,0% -121.178 80,0% -484.713
Total 847.500 -167.766 -771.541 -6.425.420
A partir d’aquests resultats és possible analitzar, per cada escenari, la relació entre els volums
d’aigua que es deixen de servir a causa de les restriccions (m3) i la pèrdua de VAB (€). El càlcul
es mostra en la Taula ME 5-3 i la Figura ME 5-1 els resumeix gràficament.
Taula ME 5-3 Pèrdua de VAB a les conques internes de Catalunya, associada a tres escenaris de
restricció del consum d’aigua.
Nivell de restricció Restricció (hm3) Pèrdua VAB (Milions €)
Restricció 1 43,45 -167,77

Restricció 2 89,51 -771,54
Restricció 3 256,09 -6.425,42
S’hi pot observar que la pèrdua de VAB per cada m3 restringit es va incrementant a mesura que
s’agreuja la sequera. Aquest resultat és coherent amb el fet de què les restriccions s’inicien en
els usos que aporten un menor valor afegit en relació a les quantitats d’aigua utilitzades, i
progressivament es van estenent a la resta. Cal tenir en compte, però, que aquesta aproximació
té moltes limitacions, especialment per a l’escenari d’Emergència, on la hipòtesi de canvis
marginals en la producció per canvis en l’abastament d’aigua del model input-output perd

Memòria econòmica
validesa i s’allunya més de la realitat. Això bàsicament es deu al fet que els efectes que
provocaria en aquest cas la contingència són de magnitud més gran i, per tant, es produirien
altres conseqüències més incertes, com ara canvis en la manera de produir, cessaments
temporals d’activitats, concentracions horàries de determinades activitats, etc. Lleugeres
variacions en l’elasticitat de les relacions economètriques entre VAB i consum d’aigua
comporten grans oscil·lacions en els resultats, com les que s’indiquen també en la Figura en
incorporar, a mode de forquilla, les estimacions revisades un parell d’anys desprès de l’estudi
de referència aquí contemplat. Aquestes dues estimacions (alta i baixa) comportarien dos
possibles escenaris gairebé extrems, d’una banda amb una visió maximalista (dels efectes de
les restriccions) enfront d’una visió a priori més probable en els primers estadis (i per tant més
pròxima al compliment de les hipòtesis de partida de l’anàlisi en quant a la representativitat de
les matrius in put – out put subjacents). A efectes dels càlculs següents, tot i que es realitzen
amb totes dues estimacions, es presenten únicament els resultats considerats més probables.
Figura ME 5-1 Representació de la pèrdua de VAB en funció del volum total d’aigua restringit en un
any, a la que s’hi ajusta una línia de tendència.
Pèrdua de VAB en funció de les restriccions anuals d’aigua a les CIC
En línia discontinua, exemple de la sensibilitat davant de variacions en

l’elasticitat de les relacions economètriques que relacionen VAB i consum
d’aigua (provinents de l’article esmentat, publicat el 2011). No obstant, pels
episodis hidrològics analitzats els dèficits totals se situarien per sota del 60 hm3,
on les diferències entre les dues corbes són significativament menors.

Memòria econòmica
5.2. Relació entre els costos preventius i els danys evitats
No s’ha de perdre de vista que l’objectiu fonamental del Pla és reduir l’impacte econòmic global
de la sequera (entenent l’economia en el sentit ampli de cercar la millor assignació d’uns
recursos escassos). En aquest sentit, les mesures preventives previstes en el Pla (i analitzades
en els capítols 3 i 4 d’aquesta Memòria) han de mantenir una relació favorable amb els impactes
econòmics que eviten.
En aquesta anàlisi es compararà el plantejament previst en el Pla amb altres tres opcions
alternatives, a nivell estratègic. (Taula ME 5-4). Per cada una s’avaluaran els costos preventius
associats i els danys econòmics, cercant aquella alternativa on la suma d’ambdós components
sigui mínima.
Taula ME 5-4 Plantejament d’alternatives a nivell estratègic.
Mesures de gestió de la
Escenari Descripció Mesures de gestió de l’oferta
demanda
Escenari 0 Mínima intervenció fins Fins l’entrada en Emergència no s’utilitzen No es contempla cap restricció a
l’Emergència les dessalinitzadores, les instal·lacions de les demandes ni als usos
reutilització ni els pous de sequera. A partir ambientals, fins l’arribada a
d’aquell moment es posen a funcionar a l’Emergència. A partir d’aleshores,
màxima producció. tots els usos es restringeixen per
igual.
Escenari 1 Pla especial d’actuació Produccions de recursos (dessalinització, Restriccions contemplades al Pla.
en situació d’alerta i reutilització i pous de sequera) contemplades
eventual sequera al Pla.
Escenari 2 Major èmfasi en la gestió Les dessalinitzadores endarrereixen les Restriccions més altes als regs i
de la demanda seves produccions, mantenint el règim mínim major exigència d’estalvi als
fins el 40% de reserves conjuntes. No abastaments.
s’utilitzen els pous de sequera ni les
reutilitzacions.
Escenari 3 Major èmfasi en la gestió S’avança la producció de recursos de No es contempla cap restricció a
de l’oferta sequera: les dessalinitzadores produeixen al les demandes ni als usos
màxim des del 80% de les reserves ambientals, fins l’arribada a
conjuntes, i les reutilitzacions i els pous de l’Emergència, en que es produeix
sequera operen des de Prealerta. un reducció proporcional a les
reserves restants.
Taula ME 5-5 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: produccions i costos.
Costos preventius
Resultats tècnics en el sistema Ter-Llobregat (M€ en 6 anys)
Escenar
Descripció Dessalinització Reserves
i Nombre de mesos Normes Total
en 6 anys (sèrie mínimes
en Alerta o pitjor d’explotaci Gestió costos
2003-2009) assolides
durant els 6 anys ó preventius
(hm3) (hm3)
Mínima intervenció fins
0 117 15 64 70,2 5,8 76,0
l’Emergència

Memòria econòmica
Costos preventius
Resultats tècnics en el sistema Ter-Llobregat (M€ en 6 anys)
Escenar
Descripció Dessalinització Reserves
i Nombre de mesos Normes Total
en 6 anys (sèrie mínimes
en Alerta o pitjor d’explotaci Gestió costos
2003-2009) assolides
durant els 6 anys ó preventius
(hm3) (hm3)
Pla especial
d’actuació en situació
1 236 8 133 127,4 5,4 132,8
d’alerta i eventual
sequera
Major èmfasi en la
2 154 14 109 85,9 5,7 91,6
gestió de la demanda
Major èmfasi en la
3 311 6 141 163,2 4,6 167,8
gestió de l’oferta
Cada una d’aquestes alternatives donaria lloc a una evolució diferent de les reserves
embassades (Figura ME 5-2) i a unes determinades restriccions a les demandes. Un cop s’ha
determinat el volum de restriccions associat a cada escenari, es pot calcular la pèrdua de VAB
corresponent utilitzant les expressions formulades en l’apartat anterior (Figura ME 5-3). Es pot
observar que les restriccions esperables per l’escenari 1 (Pla adoptat) se situen en la zona de
menor pèrdua de VAB, mentre que escenaris amb majors restriccions ja suposarien pèrdues
importants. En l’escenari 3 (major oferta), pel contrari, les restriccions s’evitarien pràcticament
(a costa, però, d’uns costos d’explotació més elevats).
Cal tenir present que, arrel de les al·legacions rebudes durant el procés d’informació pública,
aquest escenari 1 ha incorporat, respecte la versió sotmesa a informació pública, un sensible
increment de la producció de recursos no convencionals, amb l’aprovació, amb independència
del PES, de les noves Directrius d’Explotació de la xarxa Ter – Llobregat que operaran a partir
de 2018. En part, aquest factor s’ha compensat amb el major requeriment ambiental que suposa
no restringir els cabals de manteniment en estat d’Alerta al Baix Ter, incorporació d’aquesta
darrera versió del PES també fruit d’altres al·legacions. Aquest nou MIX de recursos, per tant,
fa que les diferències entre aquest nou escenari 1 i l’escenari 3, de major oferta de recurs, es
redueixin respecte els resultats de la versió sotmesa a informació pública. La valoració general,
però, continua sent vàlida a favor d’aquest nou escenari 1 que encara representa un esquema
més equilibrat i per tant correspon als règims adoptats al PES.

Memòria econòmica
Figura ME 5-2 Evolució de les reserves embassades al sistema Ter – Llobregat, per cada un dels
quatre escenaris estudiats.
Evolució de reserves Ter-Llobregat

Evolució de les reserves per a 4 escenaris
embassades al sistema Ter ‐ Llobregat en cada un dels quatre escenaris
600
500
Reserves conjuntes (hm3)
400
PREALERTA
300
ALERTA
200
EXCEPCIONALITAT
100
EMERGÈNCIA
Escenari 0 (Mínima intervenció) Escenari 1 (Pla proposat)
Escenari 2 (Major restricció de la demanda) Escenari 3 (Major oferta)
Figura ME 5-3 Pèrdua de VAB en cada escenari, durant l’any hidrològic 2007-2008 (pitjor moment de la
sèrie).

Perdua VAB en funció de les restriccions d'aigua a les CIC
1,000
900
2 ‐ Major gestió de la demanda
800
0 ‐ Mínima intervenció
Pèrdua de VAB (milions €)
700
3 ‐ Major gestió de l'oferta
600
500
1 ‐ Pla adoptat
400
300
200
100
0
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100
Restriccions (hm3 )
Finalment, un cop obtingudes les pèrdues de VAB associades a cada escenari, ja es pot fer la
comparació complerta, agregant per cada escenari els costos preventius i les pèrdues de VAB.
El resultat es mostra en la Taula ME 5-6 i en la Figura ME 5-4. S’hi observa que l’escenari
proposat en aquest Pla és el que suposa uns costos agregats menors, tot i que, com s’ha

Memòria econòmica
comentat anteriorment, el seu marge respecte un escenari de major oferta de recurs com el 3,
s’ha escurçat molt significativament arrel d’incorporar les modificacions proposades amb
algunes de les al·legacions rebudes durant la informació pública i la modificació de les Directrius
d’Explotació de la Xarxa Ter – Llobregat.
Taula ME 5-6 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: comparació dels costos globals.
Costos Impactes econòmics de les

Escenari Descripció Cost global
preventius restriccions
0 Mínima intervenció fins l’Emergència 76 193 269
Pla especial d’actuació en situació 133 33 166

1
d’alerta i eventual sequera
Major èmfasi en la gestió de la 92 95 187

2
demanda
3 Major èmfasi en la gestió de l’oferta 168 1 169
Figura ME 5-4 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: comparació dels costos globals de les diferents
opcions, per un període de 6 anys (2003-2009).
Comparació dels costos globals per les quatre alternatives

Comparació dels costos globals per les quatre alternatives
300
250
Cost global en 6 anys (M€)
200
150
100
50
0
0 ‐ Mínima intervenció, 1 ‐ PES plantejat 2 ‐ Major èmfasi en la 3 ‐ Major èmfasi en la
fins l'Emergència gestió de la demanda gestió i l'oferta del recurs
Costos d'explotació Costos de gestió Danys (estimació més probable)

Memòria econòmica
5.3. Anàlisi de sensibilitat
Les anàlisis realitzades en l’apartat anterior utilitzen el període 2003-2009, que és el més sec
enregistrat almenys des de principis dels anys 40. La selecció d’aquest període pèssim ha
permès obtenir una estimació conservadora dels costos d’explotació associats al Pla (133 M€,
equivalents a 22 M€/any en mitjana), que és improbable que s’arribi a superar. Aquest període
de referència és el que s’ha adoptat també en altres documents del Pla (en particular, a la
Memòria Tècnica), ja què el pla es dissenya amb l’objectiu principal de mantenir la continuïtat
dels abastaments públics en les pitjors circumstàncies històriques. Si bé el risc zero no existeix,
un sistema d’abastament que subministra a més de 5 milions d’habitants no es pot permetre
situacions de desabastament, general o parcial, en circumstàncies raonablement previsibles.
No obstant, és interessant analitzar quina és la sensibilitat de l’anàlisi d’alternatives presentat

en l’apartat anterior, quan el confrontem amb períodes menys crítics. Al llarg de la sèrie històrica
disponible només es detecten altres dos períodes de 6 anys consecutius amb possibles
afeccions als sistemes d’abastament: 1945-1951 i 1997-2003. Tots dos són significativament
menys severs que el viscut arreu de Catalunya els anys 2003-2009.
Així doncs, en repetir les anàlisis anteriors per al període 1945-1951 (conegut a la Península
com el de “la pertinaz sequía”), s’observen els costos globals de la Figura ME 5-5 (esquerra).
Es pot apreciar que, amb reserves mínimes per a qualsevol dels escenaris de 198 hm3, no
s’arriben a produir restriccions (només lleus estalvis de reg, al final del període).
Figura ME 5-5 Resultats de l’anàlisi de sensibilitat aplicat a l’anàlisi d’alternatives: comparació dels
costos globals de les diferents opcions en dos períodes de 6 anys diferents (1945-1951 a l’esquerra i
2003-2009 a la dreta).
Comparació dels costos globals

per les quatre alternatives en dos períodes de 6 anys diferents
300 300
250 250
200 200
150 150
100 100
50 50
0 0
0 1 2 3 0 1 2 3
Costos d'explotació Costos de gestió Danys (estimació més probable) Costos d'explotació Costos de gestió Danys (estimació més probable)

Memòria econòmica
En una situació com aquesta, l’escenari 2 (de major èmfasi en la gestió de la demanda)
comportaria els costos mínims (i pròxims a l’escenari 0, de mínima intervenció fins
l’Emergència). De fet, aquesta situació seria més acusada en qualsevol altre període d’anàlisi,
sempre que no calgués realitzar restriccions.
No obstant això, si avaluem els riscos incorreguts en cada situació en termes del % de temps
en que les reserves del sistema baixen del 50% de la seva capacitat màxima (Figura ME 5-6)
és fàcil veure com aquests dos escenaris (0 i 2) són els de major risc, sovint doblant (com a
mínim) el risc associat a l’escenari 1, plantejat al present Pla.
De nou, per tant, es pot concloure que l’escenari 1, que recull les propostes del present Pla,
mostra el millor equilibri entre costos, impactes i riscos associats.
Figura ME 5-6 Resultats de l’anàlisi de sensibilitat aplicat a l’anàlisi d’alternatives: comparació del risc o
% de temps amb reserves globals inferiors al 50%, per als diferents escenaris en dos períodes de 6
anys diferents.
Comparació del % de temps amb reserves inferiors al 50%

per les quatre alternatives en dos períodes de 6 anys diferents

Memòria econòmica
5.4. Anàlisi cost-benefici
En els apartats anteriors hem analitzat el Pla en termes financers (costos incorreguts versus
danys econòmics evitats). En aquest apartat es proposa una anàlisi més àmplia, que tingui en
compte el conjunt de costos i beneficis socials associats al Pla. La comparació es realitzarà
entre la gestió proposada al Pla (escenari 1 dels apartats anteriors), i l’opció de mínima
intervenció (escenari 0), davant un mateix episodi de sequera.
Un aspecte especialment rellevant en el cas que ens ocupa és el cost social de les emissions
de CO2, atès que el Pla fa un ús important de les dessalinitzadores, que són un recurs intensiu
pel que fa al consum d’energia. Aquest cost només s’ha tingut en compte parcialment en les
anàlisis anteriors, en la mesura en què pugui estar parcialment internalitzat en el preu de
l’electricitat. Hi ha un consens ampli, però, en considerar que actualment aquesta internalització
no és ni molt menys completa, i que per tant cal afegir a les anàlisis cost – benefici un cost
social addicional.
La quantificació d’aquest cost social del carboni (CSC) ha estat àmpliament debatuda, tant en
el si dels organismes governamentals com en la comunitat científica. Pel que fa als primers,
una referència habitualment utilitzada ha estat la calculada pel Interagency Working Group per
a l’anàlisi de projectes i iniciatives regulatòries als Estats Units. En el seu darrer informe (IWG,
2016), aquest organisme proposa un valor de 42 $/TnCO2 per l’any 2020 (en dòlars del 2007).
D’altra banda, els diferents mercats d’emissions han casat històricament a preus similars o
inferiors a aquesta referència (Newell, 2013). Aquest és el valor que s’utilitza en la present
anàlisi, convertit a Euros i actualitzat, tal i com es mostra a la Taula ME 5-7. Es suposa a més,
de manera conservadora, que la part d’aquest cost interioritzada en el preu elèctric és
menystenible.
Com es pot observar, la Taula ME 5-7 mostra un balanç global pels sis anys de simulació, en
comptes de balanços anuals que permetrien calcular una TIR social del Pla. La raó d’aquesta
elecció és el fet que els sis anys considerats no es succeirien en una seqüència preestablerta,
sinó que els episodis de sequera podrien presentar-se indistintament al principi o al final del
període. Per aquesta raó s’ha considerat més realista analitzar el període en el seu conjunt.
D’altra banda, cal analitzar també els beneficis socials associats al Pla. D’una banda, s’ha vist
en apartats anteriors que les mesures preventives previstes poden reduir els danys sobre
l’economia catalana en uns 160 M€, durant un període molt sec (estimat com a diferència entre
els escenaris 1 i 0). Però hi ha altres beneficis tant o més rellevants que han de ser tinguts en
compte:
- Menor pèrdua de benestar dels consumidors domèstics: El Pla adopta, com a primera
prioritat, la protecció dels serveis públics d’abastament. Per tant, respecte l’alternativa

Memòria econòmica
de mínima intervenció, comporta una menor probabilitat d’aplicar restriccions als

subministraments domiciliaris, i per tant una menor pèrdua de benestar per les llars
afectades.
En aquest apartat podem incloure també la millora de la garantia en la qualitat de l’aigua

potable. El fet de no arribar a situacions tant crítiques en les reserves embassades evita
problemes de potabilitat, ja què les parts baixes dels embassaments solen presentar
problemes de qualitat de l’aigua, generant dificultats en els tractaments de potabilització.
- Menors impactes ambientals: Si bé l’aplicació del Pla no pot evitar totalment els danys
ambientals produïts per la sequera, sí contribueix a pal·liar-los. Aquest aspecte s’explora
en detall en la Memòria Ambiental del Pla.
- Major predictibilitat i equitat en l’impacte a les activitats econòmiques: Les limitacions o

prohibicions previstes al Pla, en ser conegudes d’avant mà, poden ser incorporades pels
agents econòmics en les seves decisions. A més, responen a un repartiment equitatiu
dels esforços relatius entre elles, moderat per un ampli procés de debat públic. Per
contra, una sequera no gestionada, que confluís en una situació d’emergència,
comportaria la necessitat de prendre mesures de restricció improvisades. L’apartat 5.6
d’aquesta Memòria explora també altres alternatives en aquest sentit.
- Menor conflictivitat i alarma social: La sequera del 2007-08 va demostrar que un episodi
de sequera sever pot portar a una situació de greu preocupació entre la ciutadania i a
un agreujament de les tensions territorials entre els usuaris de les diferents conques.
- Menor dany a la imatge del país. Durant els pitjors moments de la sequera del 2007,
l’arribada dels vaixells transportant aigua potable al Port de Barcelona va donar la volta
al món en les portades dels diaris. Aquests episodis poden ser nocius per la imatge del
país en tant que destí turístic i com a receptor d’inversions estrangeres. L’aplicació del
Pla minimitza el risc de què es tornin a repetir situacions com aquesta.
No es disposa actualment d’una metodologia que permeti monetitzar aquests cinc aspectes, de
manera que no s’han pogut incloure numèricament en el balanç de la Taula ME 5-7. Es
considera que aquesta omissió no és crítica, però, ja què amb els beneficis que sí han pogut
ser monetitzats, el balanç ja és àmpliament positiu. En qualsevol cas, la importància d’aquests
beneficis no monetitzats podria ser gran. Com a referència, es pot considerar el treball de
Martin-Ortega (2012), que avalua en 762 M€ les pèrdues ambientals i de benestar
esdevingudes a Catalunya durant la sequera 2007-08.

Memòria econòmica
Taula ME 5-7 Resultats de l’anàlisi cost -benefici.
Factor Descripció Avaluació
Costos d’explotació i de gestió 133 – 76 = 57 M€
68.127 – 45.381 = 22.746 Tn de CO2 anuals C = 62 M€

Costos
Cost social de les emissions de (mitjana)
carboni
22.746 x 37 € / Tn CO2 x 6 anys= 5 M€
Cost evitat dels impactes econòmics - 33 – ( - 193) = 160 M€

de les restriccions
Menor pèrdua de benestar dels No monetitzat

consumidors domèstics
Menors impactes ambientals No monetitzat

Beneficis B >> 160 M€
Major predicibilitat i equitat en No monetitzat
l’impacte a les activitats econòmiques
Menor conflictivitat i alarma social No monetitzat
Menor dany a la imatge del país No monetitzat
Balanç (B – C) > 98 M€ en sis anys
Finalment, s’estudia també la sensibilitat d’aquest resultat en relació al CSC. Hi ha una

tendència creixent en la comunitat científica a considerar que el cost social del carboni podria
ser, en realitat, bastant superior a aquests 42$. Un element seminal en aquesta nova visió va
ser la constatació empírica (Dell, 2012) de què els shocks tèrmics redueixen la taxa de
creixement econòmic dels països pobres (i tenen, per tant, efectes permanents sobre les seves
economies i no només transitoris). La inclusió d’aquests efectes en el càlcul del CSC ha portat
a alguns investigadors a proposar xifres força més altes, entorn als 200 $/TnCO2 (Moore et al,
2015; Pyndyck, 2019). La Taula ME 5-8 mostra que, tot i prendre aquest valor conservador pel
CSC, l’anàlisi cost-benefici del Pla segueix donant un resultat positiu.

Memòria econòmica
Taula ME 5-8 Sensibilitat de l’anàlisi cost –benefici al valor adoptat pel CSC
Factor Descripció Avaluació alternativa (200 $/TnCO2)
Costos d’explotació i de gestió 133 – 76 = 57 M€
68.127 – 45.381 = 22.746 Tn de CO2 anuals C = 82 M€

Costos
Cost social de les emissions de (mitjana)
carboni
22.746 x 180 € / Tn CO2 x 6 anys= 25 M€
Cost evitat dels impactes econòmics - 33 – ( - 193) = 160 M€

de les restriccions
Menor pèrdua de benestar dels No monetitzat

consumidors domèstics
Menors impactes ambientals No monetitzat

Beneficis B >> 160 M€
Major predicibilitat i equitat en No monetitzat
l’impacte a les activitats econòmiques
Menor conflictivitat i alarma social No monetitzat
Menor dany a la imatge del país No monetitzat
Balanç (B – C) > 78 M€ en sis anys
5.5. Avaluació ex-post
L’anàlisi realitzada en l’apartat anterior mostra que hi ha diversos aspectes metodològics que
haurien de ser desenvolupats amb major profunditat a fi de poder realitzar una valoració més
exacta dels beneficis associats a la mitigació dels impactes de la sequera, en particular per
aquells beneficis que no han pogut ser monetitzats.
Per aquesta raó, es proposa la realització d’una avaluació ex-post, una vegada conclosa la
vigència del Pla, sempre i quan s’hagi produït alguna sequera rellevant, que hagi conduit a
l’activació de les mesures proposades. A fi de poder observar impactes econòmics, caldria que
aquesta sequera tingués un cert àmbit d’afecció (per exemple, el 50% o més de la població de
les conques internes), així com una certa durada (per exemple, superior a sis mesos). Si es
donen aquestes circumstàncies, es realitzarà un nou estudi dels impactes econòmics del Pla,
que s’utilitzarà per la seva revisió.

Memòria econòmica
5.6. Limitacions i prohibicions en els consums d’aigua
Un dels aspectes que més es modifiquen en el Pla respecte la gestió de la darrera sequera és
el que tracta de les limitacions i prohibicions en els consums d’aigua. Els canvis van adreçats,
sobretot, a aconseguir una major claredat en les normes que apliquen en cada estat:
 Limitacions en els usos urbans
El Decret 84/2007 traslladava als ajuntaments l’obligació de definir les disposicions

necessàries per garantir l’estalvi en els usos urbans. Amb això se cercava una millor
adaptació de les mesures a les necessitats locals. La percepció a posteriori, però, és
que aquest trasllat als ajuntaments va generar una certa confusió sobre el que era
permès i el que no, sigui perquè molts ajuntaments no van arribar a dictar disposicions
detallades, sigui perquè lògicament van existir disparitats en aspectes que
probablement requerien un tractament més homogeni.
 Limitacions pels altres usos
El Decret 84/2007 definia, per cada fase de la sequera, els desembassaments màxims
que es podien fer per dotar els regs que depenen dels embassaments. Però pel que fa
als usuaris de recursos subterranis (agraris, industrials o recreatius) només preveia que
l’Agència Catalana de l’Aigua “podrà ordenar reduccions dels volums d’extracció amb
caràcter general o dels cabals que es destinen als diferents tipus d’usos ateses la
protecció del recurs i la satisfacció dels usos declarats prioritaris per la llei”. El Pla
concreta la manera en què l’Agència aplicarà aquesta potestat, mitjançant els
percentatges de reducció dels consums habituals, amb caràcter general per a cada tipus
d’ús i escenari de gestió, i permetent, alhora, la participació dels usuaris per mitjà de
l’elaboració de plans d’estalvi opcionals, en els que fixarien uns objectius d’estalvi
adaptats a les característiques de l’ús concret i a la vulnerabilitat de l’àmbit en què es
desenvolupa l’activitat.
Totes les mesures proposades en el Pla han estat sotmeses a una reflexió prèvia sobre la seva
relació cost-benefici. A més, el fet que les normes es plantegin de manera concreta i se sotmetin
a informació pública permetrà un major perfeccionament de les mateixes, garantint la
participació dels afectats de manera eficaç.
Els apartats següents resumeixen les principals modificacions adoptades respecte el Decret
84/2007 i la justificació de les decisions principals.
5.6.1. Limitacions en els usos urbans
Les limitacions que s’imposen als usos urbans no essencials, com ara el reg de jardins o
l’ompliment de piscines, comporten pèrdues de benestar als ciutadans, difícilment

Memòria econòmica
quantificables en termes numèrics. Però també poden ocasionar danys econòmics als sectors
que proveeixen serveis relacionats amb els usos que es limiten. En particular, durant la sequera
del 2007-08, el sector de producció i venda de planta ornamental i el sector de fabricació de
piscines van declarar en premsa que havien sofert pèrdues econòmiques molt importants a
causa d’una forta disminució de les vendes (350 i 200 milions d’euros respectivament).
La reducció en els consums urbans és un element imprescindible en la gestió de la sequera, ja

que és un dels factors que més contribueix a superar els episodis d’escassetat. No obstant,
sense qüestionar aquesta necessitat, és possible que una part de l’impacte econòmic als
sectors afectats no fos deguda directament als estalvis requerits, sinó a una manca de
concreció de les normes adoptades.
El Pla defineix amb major concreció els usos permesos i prohibits, en comparació amb el que
s’establia al Decret 84/2007 (veure Taula ME 6-6). En la nova definició s’ha prestat especial
atenció a l’hora de donar un tractament diferenciat als usos més eficients. Per exemple, en
situació d’Excepcionalitat queda prohibit el reg de gespa ornamental però en canvi s’admet el
reg de supervivència, gota a gota, d’un jardí de plantes entapissants (que precisament només
requereix una mínima aportació d’aigua en èpoques de sequera rigorosa). També s’admet el
reg amb aigües de pluja recollides en les teulades. D’aquesta manera es reconeixen les
inversions fetes pels particulars en recerca d’una major sostenibilitat.
El règim que aplica a l’ompliment de piscines també queda més clar i reforça igualment els
comportaments sostenibles. Així, a partir de la declaració de l’estat d’Alerta no es permetrà
l’ompliment complert de piscines, de manera que no es podrà omplir una piscina que hagi estat
buidada prèviament. En canvi, si la piscina s’ha mantingut plena durant l’hivern anterior i
disposa d’un sistema de recirculació, sí que es permetrà utilitzar-la durant la temporada de bany
i aportar-hi les quantitats d’aigua necessàries per reposar les pèrdues inevitables derivades del
seu ús (evaporacions, esquitxos, neteja de filtres, etc.) Per coherència, també s’admet, durant
la fase d’Alerta, l’ompliment complert de piscines de nova construcció, ja que en aquests casos
no existia la possibilitat de mantenir un emplenat previ.
Aquestes mesures haurien de recolzar als sectors afectats a l’hora de reforçar la venda dels
productes més eficients pel que fa als consums d’aigua, aprofitant la situació de sequera com
una oportunitat per millorar-ne la presència en el mercat.
5.6.2. Limitacions en el reg agrícola
Els usuaris de reg de les conques del Ter i el Llobregat veuen millorada la seva garantia
respecte sequeres anteriors, gràcies a les reduccions de les demandes urbanes i a les
aportacions dels nous recursos no convencionals (dessalinització i reutilització). El benefici

Memòria econòmica
consisteix en una reducció de la probabilitat d’assolir estats de sequera que impliquin

restriccions al reg, degut a les tres causes següents:
 Reducció del llindar d’Emergència en el sistema Ter-Llobregat (de 120 a 100 hm3), i en
conseqüència, menor probabilitat d’arribar a una interrupció completa del
desembassament per reg.
 Menor freqüència en l’assoliment dels estats d’Alerta i Excepcionalitat, gràcies al menor

ritme de disminució de les reserves embassades. Per exemple, en una sequera com la
del 2005 el sistema ni tant sols entraria en Alerta, i en una com la del 2007-08, les
reserves quedarien en un mínim d’uns 133 hm3, en comptes dels 125 hm3 registrats
aleshores, i amb alliberaments de cabals ambientals significativament majors.
 Reducció dels llindars individuals del Ter i el Llobregat, en tots els estats de sequera,
gràcies les noves infraestructures de permeabilitat a la xarxa bàsica.
Pel que fa als regs de la Muga, en canvi, no es poden esperar grans millores, donat que en
aquesta conca no s’han construït noves infraestructures de disponibilitat. El Pla proposa, per la
situació d’Alerta, desembassaments per a reg similars als que es van donar realment en el
2007-08. El llindar d’Alerta s’incrementa, la qual cosa permet a canvi una lleugera millora del
desembassament per reg en fase d’Excepcionalitat (que s’incrementa de 2 hm3/any a 4
hm3/any). També s’hi adopta una lleugera reducció del llindar d’Emergència (1 hm3). Aquestes
modificacions van adreçades a millorar la garantia de supervivència dels arbres fruiters.
5.6.3. Limitacions en els usos industrials
El mecanisme previst en el Pla per la definició de les mesures a aplicar en sequera passa, en
bona part, per l’aplicació de percentatges de reducció dels consums habituals, diferenciats per
sectors o usos de l’aigua. En el cas dels usos industrials, aquests requeriments van adreçats
sobretot a aconseguir reduccions en els consums no vinculats al procés productiu i el Pla deixa
la porta oberta a substituir aquests valors o objectius d’estalvi per aquells que cada persona
usuària justifiqui de manera adequada, i adaptats a les característiques de l’ús concret i a la
vulnerabilitat de l’àmbit en què es desenvolupa l’activitat, mitjançant la redacció, opcional, d’un
pla d’estalvi conforme al model determinat al web de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Aquest procediment millora la seguretat jurídica de l’usuari, que disposarà així d’una definició
clara en relació al que se li demanaria en una situació de sequera.
Complementàriament, i en el que respecta més concretament al reg de jardins i ompliment de

piscines, elements que tenen el seu interès específic dins del sector industrial (reg en interior
d’instal·lacions, fabricació o construcció de piscines i elements auxiliars), les mesures previstes

Memòria econòmica
també suposen una millora respecte la situació passada en el darrer episodi de sequera, tal i
com es mostra a la taula ME 5-8 següent:
Taula ME 5-9 Comparació de les mesures previstes en relació al reg de jardins i l’ompliment de
piscines.
Alerta Excepcionalitat Emergència
Els ajuntaments i altres autoritats Aquestes disposicions locals han de preveure la

competents dictaran les disposicions prohibició de destinar aigua apta per al consum
adreçades a assegurar l’estalvi de humà per a la pràctica dels esmentats usos,
l’aigua i l’ús racional pel que fa al amb les excepcions que, motivadament,
DECRET 84/2007, manteniment i reaprofitament de estableixin.
de 3 d’abril, l’aigua de les piscines d’ús públic i
d’adopció de privat, restricció del reg de jardins
mesures particulars i optimització de l'ús de
excepcionals l'aigua en els parcs aquàtics i altres No es contemplava
i d’emergència en instal·lacions de caràcter lúdic i vetllar,
relació amb la en tot cas, per l'acompliment dels
utilització dels requeriments sanitaris d'aplicació.
recursos hídrics.
La utilització d’aigua apta per al consum humà per al reg de jardins públics es reduirà al
mínim indispensable, i amb un límit màxim de 450 m3/ha/mes.
El reg de jardins i zones verdes, tant Resta prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i
de caràcter públic com particular, zones verdes, tant de caràcter públic com
haurà de fer-se només en l’horari de privat, excepte per a la realització de regs de
menor insolació (de 20h a 8h). supervivència d’arbres o de plantes. Aquest reg
de supervivència es realitzarà amb la mínima
La dotació per a reg serà la mínima quantitat d’aigua indispensable, de 20h a 8h, i
indispensable adaptant-se en tot només mitjançant reg gota a gota o regadora.
moment a les condicions de
temperatura i humitat. S’evitarà el reg El reg de gespa queda prohibit en tots els
durant moments de pluja, ja sigui casos, excepte en superfícies destinades a la
utilitzant sensors automàtics o pràctica federada de l’esport, on el reg es podrà
mitjançant altres formes de supervisió mantenir en les quantitats mínimes necessàries
del reg. En qualsevol cas, no se per permetre-la, sense superar la dotació
superarà una dotació de 450 màxima de 450 m3/ha/mes i acomplint la resta Resta prohibit l’ús
m3/ha/mes. de limitacions que dicti l’ens local. d’aigua per al reg
PES de jardins i zones
(Reg de jardins) El reg dels jardins particulars es podrà La prohibició del reg en excepcionalitat no verdes, tant de
realitzar, com a màxim, dos dies cada aplica al reg amb aigües de pluja recollides en caràcter públic
setmana. Les entitats locals teulades ni al reg amb aigües regenerades com privat.
determinaran la pauta d’alternança. procedents de depuradora pública. En aquests
Per defecte, els habitatges amb casos es mantindran les limitacions establertes
numeració parella podran regar els per l’estat d’alerta, a no ser que els ens locals
dimecres i els dissabtes, i els que dictin normes més restrictives.
tinguin numeració senar els dijous i els
diumenges. El reg municipal amb aigües freàtiques també
podrà ser exclòs de la prohibició, si a judici de
l’Agència Catalana de l’Aigua no minva la
disponibilitat d’aigua per la xarxa d’abastament.
Els usos municipals que es facin a l’empara del
paràgraf anterior hauran d’assenyalar l’origen
de l’aigua, indicant clarament que es tracta
d’aigua no potable.

Memòria econòmica
Alerta Excepcionalitat Emergència
La utilització d’aigua per l’ompliment La utilització d’aigua per l’ompliment de piscines

de piscines queda limitada als casos queda limitada als casos següents:
següents:
- El reompliment parcial de piscines que
- El reompliment parcial de piscines disposin d’un sistema de recirculació de l’aigua,
que disposin d’un sistema de en les quantitats indispensables per garantir la
recirculació de l’aigua, en les qualitat sanitària de l’aigua.
quantitats indispensables per reposar Resta prohibit
PES les pèrdues d’aigua per evaporació i - En centres educatius, l’ompliment complert o l’ompliment total o
(Ompliment de neteja de filtres i per garantir la qualitat parcial de piscines desmuntables de capacitat parcial de
piscines) sanitària de l’aigua. inferior a 500 litres destinades al bany d’infants. qualsevol tipus de
piscina.
- El primer ompliment de piscines de
nova construcció.
- En centres educatius, l’ompliment

complert o parcial de piscines
desmuntables de capacitat inferior a
500 litres destinades al bany d’infants.
5.7. Justificació dels nivells de reducció de demanda adoptats de manera

diferenciada per sectors econòmics
A l’apartat 5.3.3 del Pla s’indiquen els percentatges de reducció de la demanda esperables pels
diferents usos de l’aigua, en funció de l’escenari de gestió o la situació de sequera. La
consideració de nivells de restricció creixents respon a la progressivitat de les mesures, tenint
en compte que una part de l’estalvi requerit en cada estat de sequera es podrà obtenir per mitjà
de mesures de millora de l’eficiència (sense afecció a la producció) i una altra part pot afectar
realment a la capacitat de producció del sector. Tal i com s’ha mostrat en l’apartat 5.2 d’aquesta
memòria, s’assoleix així una optimització en la relació cost-benefici global (impacte econòmic
de les restriccions, respecte el guany de garantia aportat per al conjunt d’un àmbit o sistema de
gestió) .
En aquest apartat s’aborda l’anàlisi de nivells de restricció diferenciats per tipus d’ús o de sector
socioeconòmic. Amb aquest objecte s’ha fet ús també de la metodologia indicada a l’anterior
apartat 5.1, plantejant en aquest cas dues alternatives de gestió, sempre amb caràcter
progressiu; una primera alternativa que concentra els esforços de reducció de la demanda
ordinària principalment en el sector del reg (principal consumidor fora de l’abastament de
poblacions) i una segona opció que homogeneïtza els esforços entre els diferents sectors
socioeconòmics. El primer cas correspon a les demandes i restriccions indicades a la Taula ME
5-2 i representaria un esquema equivalent al que aplicaria el PES (denominat Escenari 1 a la
comparativa de l’apartat anterior). El segon cas, que es reprodueix a continuació a la Taula ME
5-9, constitueix una alternativa en la qual, per a obtenir un mateix volum d’estalvi global, aquest
es distribueix d’una manera homogènia entre els sectors socioeconòmics de major consum
d’aigua, afectant agricultura, indústries i turisme o hoteleria amb els mateixos nivells de
reducció, i nivells més lleus a la resta de sectors.

Memòria econòmica
Taula ME 5-10 Pèrdua de VAB a les CIC, associada a tres escenaris de restricció del consum d’aigua,
per a una alternativa de reducció més homogènia entre els principals sectors consumidors d’aigua.

Consum
€) €)
Agricultura, ramaderia,
416.657 94,5% - 20.641 88,6% - 42.670 68,2% - 119.453
caça, silvicultura, pesca
Indústries extractives 25.145 94,5% - 2.673 88,6% - 5.526 68,2% - 15.471
Indústries manufactureres 254.468 94,5% - 629.767 88,6% - 1.301.900 68,2% - 3.644.632
Indústries energètiques 20.954 94,5% - 24.091 88,6% - 49.803 68,2% - 139.423
Construcció 13.434 99,9% - 3.712 99,0% - 37.117 90,0% - 371.171
Comerç 3.941 99,9% - 9.480 99,0% - 94.802 90,0% - 948.021
Hoteleria 46.079 94,5% - 269.549 88,6% - 557.230 68,2% - 1.559.951
Transports i comunicacions 4.890 99,9% - 5.222 99,0% - 52.222 90,0% - 522.217
Mediació financera 179 99,9% - 3.601 99,0% - 36.008 90,0% - 360.081
Activitats immobiliàries i
358 99,9% - 12.061 99,0% - 120.606 90,0% - 1.206.062
serveis empresarials
Administració pública 6.717 99,9% - 1.790 99,0% - 17.901 90,0% - 179.014
Educació 3.582 99,9% - 2.280 99,0% - 22.800 90,0% - 227.996
Sanitat i serveis socials 4.299 99,9% - 2.547 99,0% - 25.472 90,0% - 254.721
Altres activitats socials 46.796 97,0% - 72.707 95,0% - 121.178 80,0% - 484.713
Total 847.500 - 1.060.120 - 2.485.236 -10.032.927
De manera equivalent a com s’havien obtingut les pèrdues de VAB i la pròpia Figura ME 5-1
que les sintetitza, a continuació (Figura ME 5-7) es mostra com quedaria aquesta en cas de
considerar l’alternativa de gestió amb reduccions homogènies. El gràfic també inclou, a mode
de forquilla, les estimacions realitzades amb la revisió publicada dos anys desprès del treball
pres com a referències d’aquest document.

Memòria econòmica
Figura ME 5-7 Representació de la pèrdua de VAB en funció del volum total d’aigua restringit en un any
per al cas de les restriccions proposades al PES i una alternativa de reducció homogènia.

Pèrdua VAB en funció de les restriccions d'aigua a les CIC
10,000
Restriccions PES (estimació alta o potencial)
9,000 Restriccions PES (estimació baixa, més probable)
Restriccions més homogènies (estimació alta o potencial)
8,000
Restriccions més homogènies (estimació baixa, més probable)
7,000
Pèrdua de VAB (milions €)
6,000
5,000
4,000
3,000
2,000
1,000
0
0 50 100 150 200 250 300
Restriccions (hm3 )
En línia discontinua, exemples de la sensibilitat davant de variacions en l’elasticitat de les

relacions economètriques que relacionen VAB i consum d’aigua (provinents del mateix article
esmentat a la Figura ME 5-1, publicat el 2011, que correspondrien a estimacions més probables
per al nivell de restriccions previstes i conformes a les hipòtesis de partida de les anàlisis).
Com es pot observar, l’impacte econòmic global de l’escenari de reducció homogènia donaria
lloc a una pèrdua de VAB total de 5 a 2 vegades les de l’escenari equivalent adoptat al PES.
En termes absoluts, un repartiment homogeni de les reduccions comportaria un increment de
la pèrdua de VAB a Catalunya d’entre 892 M€ (restricció 1) i 3.607 M€ (restricció 3).
En conclusió, la distribució de reduccions de demanda adoptada en el PES redueix en gran

mesura els impactes econòmics globals de la sequera, respecte el que suposaria una reducció
més homogènia entre tots els sectors.

Memòria econòmica
6. Conclusions
El Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera té per objecte aconseguir la
gestió el més eficient possible de la sequera. El Pla dóna una màxima importància a la
salvaguarda dels abastaments, però alhora cerca un equilibri amb els condicionants econòmics,
optimitzant l’ús de les infraestructures que comporten un major cost (com ara les
dessalinitzadores) i limitant al mínim indispensable les interferències a les activitats
econòmiques usuàries de l’aigua (reg agrícola, indústria i sector recreatiu). I tot això sense
oblidar els requeriments ambientals.
El cost d’aplicació del Pla en els propers sis anys dependrà, lògicament, de la sèrie climàtica a
la que ens enfrontem. Podria ser pràcticament nul si tots els anys fossin humits o normals, però
més probablement haurem de viure algun episodi sec que generarà costos econòmics. Els
càlculs realitzats en aquesta Memòria es fan en una hipòtesi molt conservadora: que es repetís
una sèrie de sis anys igual a la que es va viure entre 2003 i 2009, amb dues sequeres gairebé
consecutives, una de les quals fou la més severa mai enregistrada. En aquestes condicions, el
cost màxim global de l’aplicació del Pla, pels sis anys, s’estima en 132,8 M€ (Taula ME 4-1,
pàg. 30). La major part d’aquest cost (110,7 M€) deriva de la producció d’aigua dessalinitzada
i ja està incorporat en les tarifes actuals d’abastament en alta. La part restant, de 22,1 M€, es
repartiria entre l’Agència Catalana de l’Aigua i els diferents usuaris, d’acord amb el que es
mostra a la Taula esmentada.
Aquests costos preventius mostren una relació favorable amb els danys evitats, com demostra
l’anàlisi d’alternatives recollit en el capítol 5 d’aquesta memòria (Taula ME 5-6, pàgina 38).
Altres opcions (amb major o menor producció de recursos no convencionals) suposarien
finalment costos agregats superiors.
De la mateixa manera, també es mostra en aquesta memòria (apartat 5.6) com la distribució de
reduccions de demanda adoptada en el PES redueix en gran mesura els impactes econòmics
globals de la sequera, respecte el que suposaria una reducció més homogènia entre tots els
sectors.
Cal recordar també que les determinacions del Pla suposen una millora important respecte les
del Decret 84/2007, en claredat i en concreció. La determinació curosa i detallada dels usos
que es limiten o es prohibeixen cerca evitar danys innecessaris pels usuaris. Alhora, s’espera
reduir els costos indirectes pels sectors productius que podrien derivar d’una interpretació
dubtosa de les normes a aplicar.

Memòria econòmica
Finalment, cal insistir també en les mancances que encara existeixen per a l’avaluació
econòmica, rigorosa, dels impactes ambientals associats a la gestió de les sequeres, que
permetrien descriure escenaris i comparacions més completes, però també força més incertes.
En aquest sentit, moltes de les consideracions presses a les hipòtesis d’anàlisi utilitzades (sèrie
d’aportacions pèssima, règims de desembassament dels cabals ambientals a les simulacions
de la gestió) estaven orientades a suplir o compensar aquesta mancança, donant lloc a
escenaris de gestió i de costos associats de caràcter conservadors.
En definitiva, tot i les incerteses d’aquest tipus d’avaluació, es pot concloure que la viabilitat
econòmica del PES s’ha justificat de manera àmplia i clara, tal i com completen i avalen també
les anàlisis de sensibilitat (apartat 5.3) i l’anàlisi cost-benefici de la proposta del Pla (apartat
5.4).

Memòria econòmica
7. Referències
Dell, Melissa, Benjamin F. Jones, Benjamin F. Olken. 2012. “Temperature shocks and
economic growth: Evidence from the Last Half Century”. American Economic Journal:
Macroeconòmics.
Freire, Jaume, Ignasi Puig. 2009. “Consum d’aigua i anàlisi input-output: simulació de
l’impacte macroeconòmic de restriccions sectorials en l’abastament d’aigua”. Nota d’economia.
Freire, Jaume. 2011. “Assessing the Macroeconomic Impact of Water Supply Restrictions
Through an Input–Output Analysis”. Water Resources Management.
Interagency Working Group on Social Cost of Greenhouse Gases. 2016. Technical Update
of the Social Cost of Carbon for Regulatory Impact Analysis,
Martin-Ortega, Julia, Mikel González-Eguino, Anil Markandya. 2012. “The costs of drought:
the 2007/2008 case of Barcelona”. Water Policy.
Moore, Frances C., Delavane B. Diaz. 2015. “Temperature impacts on economic growth
warrant stringent mitigation policy”. Nature Climate Change
Newell, Ricahrd G., William A. Pizer, Daniel Raimi. 2013. “Carbon markets 15 years after
Kyoto: Lessons learned, new challenges”. Journal of Economic Perspectives.
Pindyck, Robert S. 2019. “The social cost of carbon revisited," Journal of Environmental
Economics and Management.
CPISR-1 C Signat
Jorge digitalment per
CPISR-1 C Jorge
Demóste Demóstenes
Molist Gazapo
nes Molist Data: 2019.05.27
Gazapo 18:10:18 +02'00'
Document signat digitalment per
Jordi Molist, Director de l’Àrea d’Abastament

PES MemoriaEconomica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PES MemoriaEconomica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla especial d’actuació en

situació d’alerta i eventual

Districte de conca fluvial de Catalunya

MEMÒRIA ECONÒMICA DEL PLA ESPECIAL

1. Introducció ........................................................................................................................................ 7

2.2.2. Sobrecost econòmic ............................................................................................................. 13

2.3. Aprofitament coordinat de recursos subterranis i superficials .......................................... 14

2.3.2. Sobrecost econòmic ............................................................................................................. 17

2.4. Altres accions preparatòries ............................................................................................. 18

3. Costos associats a la gestió de la sequera ................................................................................. 19

3.3.2. Coordinació i supervisió ........................................................................................................ 25

3.3.3. Comunicació ......................................................................................................................... 26

3.3.4. Tasques de remediació al medi ............................................................................................ 27

3.4. Comunicació de dades per part dels usuaris ................................................................... 27

3.4.2. Dades de produccions i nivells a partir de l’Alerta ................................................................. 28

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 3

4. Resum dels costos associats al PES ........................................................................................... 30

5. Impactes de la sequera en el teixit econòmic.............................................................................. 31

5.6.2. Limitacions en el reg agrícola ............................................................................................... 46

5.6.3. Limitacions en els usos industrials ........................................................................................ 47

6. Conclusions .................................................................................................................................... 52

7. Referències...................................................................................................................................... 54

Taula ME 1-1 Costos analitzats en el Pla. .................................................................................................................. 8

Taula ME 2-2 Estimació de la producció de recursos no convencionals (hm3). ....................................................... 12

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 4

Taula ME 3-5 Dedicacions de personal de l’agència a la coordinació i supervisió. .................................................. 26

Taula ME 3-6 Dedicacions de personal de l’Agència a la comunicació. ................................................................... 27

Taula ME 3-7 Cost estimat de comunicació dels consums. ..................................................................................... 28

Taula ME 5-4 Plantejament d’alternatives a nivell estratègic. .................................................................................. 35

Taula ME 5-5 Resultats de l’anàlisi d’alternatives: produccions i costos. ................................................................. 35

Taula ME 5-7 Resultats de l’anàlisi cost -benefici. ................................................................................................... 43

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 5

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 6

 Impactes econòmics derivats de la sequera, no gestionables pel Pla. Per exemple, la

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 7

Taula ME 1-1 Costos analitzats en el Pla.

Costos derivats del Pla (totalment gestionables)

Costos associats a les Producció de recursos no convencionals (dessalinització i reutilització).

Altres accions preparatòries.

Costos de gestió de la Adquisició de dades i càlcul dels indicadors.

Obligacions dels usuaris (comunicació de dades i redacció de plans de emergència).

Intensificació del seguiment i control ambientals.

Impactes derivats de la sequera (parcialment gestionables pel Pla)

Impactes directes en els usuaris, però no quantificables o intangibles (pèrdua de

Impactes indirectes en altres agents econòmics (reducció de la venda de planta

Impactes ambientals Reducció dels cabals circulants i empitjorament de l’ecosistema. Reducció de la

Emissions de CO2 associades a la producció de recursos no convencionals

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 8

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 9

2. Costos associats a les normes d’explotació del Pla

2.1. Criteris de càlcul

 El càlcul es fa considerant un període de sis anys (en coherència amb el termini de

Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera - 10

Costos variables unitaris

Plantes Aigües Ter Llobregat1

ETAP Llobregat 0,145 €/m3

Altres plantes d'aigües superficials

Tractament convencional simple (ex. filtració simple) 0,070 €/m3

Plantes d'aigües subterrànies

Només desinfecció (mines) 0,020 €/m3

Només desinfecció 0,028 €/m3

2.2. Producció de recursos no convencionals

2.2.1. Volums produïts

La producció de recursos no convencionals s’ha dividit en tres categories: dessalinització