UF1941 Tema 3

FORMA’T I TRANSFORMA
Unitat Formativa 1941

Elaboració d’inventaris de focus
contaminants
“Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya –
SOC- amb fons rebuts del Ministeri d’Educació i Formació Professional“.
FUNDACIÓ PERE TARRÉS
Índex de continguts
UF1941. Elaboració d’inventaris de focus contaminants

1. DETERMINACIÓ D’ASPECTES AMBIENTALS
2. INVENTARI RELATIU A CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
3. INVENTARI RELATIU A CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
4. INVENTARI RELATIU A CONTAMINACIÓ LUMÍNICA
5. INVENTARI RELATIU A GESTIÓ DE RESIDUS
6. INVENTARI DE PUNTS D’ABOCAMENT RELATIUS A CONTAMINACIÓ D’AIGÜES
7. INVENTARI D’AGENTS CONTAMINANTS DEL SÒL

3.1 CARACTERÍSTIQUES DEL SO I LES VIBRACIONS
3.2 IDENTIFICACIÓ DE FOCUS DE SO I VIBRACIONS
3.3 DETERMINACIÓ DELS PRINCIPALS EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
3.4 IDENTIFICACIÓ I APLICACIÓ DEL MÈTODE MOSTREIG I MAPA ACÚSTIC
3.5 IDENTIFICACIÓ I APLICACIÓ DE MÈTODES DE CONTROL I MINIMITZACIÓ DE SONS I
VIBRACIONS
3.6 ANÀLISI DELS MÈTODES DE RECUPERACIÓ I REGENERACIÓ DEL RECURS NATURAL
3.7 APLICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT I SALUT I PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL EN
L’ANÀLISI DE L’ASPECTE AMBIENTAL
- Tràfic Es propaguen
depenent del medi
- Maquinària Font de so i vibracions Abans d’un obstacle
material i de la
temperatura
- Veu
Difracció Absorció
Reflexió
Danys a éssers vius,
canvis en l’entorn i
deteriorament dels
materials
Mesures de control Mapes de soroll per a

necessàries i zones amb més de
minimització de la font, 100.000 habitants
medi transmissor i
receptor
❖ So:
Sensació percebuda per la oïda humana deguda a les diferències de pressió

produïdes per la vibració d’un cos i que es transmet per un medi elàstic, com pot
ser l’aire.
❖ Soroll:
o Tot aquell so no desitjat, molest per al ser humà, que pot produir-li danys
fisiològics i/o psicològics, a la vegada que interferències en la comunicació.
o Segons un criteri objectiu, el soroll és tot aquell so que pot:

• Produir una pèrdua d’audició
• Ser nociu per a la salut
• Interferir greument en una activitat
o Segons un criteri subjectiu, el soroll és tot so indesitjat, i per tant molest,

desagradable o pertorbador.
o So o conjunt de sons inharmoniosos, que poden descompondre’s en tons purs.

❖ Emissió:
Un emissor genera vibracions.
❖ Nivell d’emissió:
Nivell acústic o mitjà existent durant un període de temps mesurat en un lloc
determinat.
❖ Vibracions:
Propagació de l’emissor es propaguen en forma d’ones sonores longitudinals
mitjançant la compressibilitat i la massa del medi elàstic entre l’emissor i un
receptor.
❖ Immissió:
El receptor percep una sensació sonora en l’orella. És el nivell de pressió
sonora/acústica existent en un receptor.
D’acord amb la nomenclatura utilitzada en la ISO 1996, en la immissió tenim els

següents tipus de soroll:
❖ Soroll ambiental:
És el soroll provinent de totes les fonts de soroll combinades. Per exemple, el
soroll d’un punt receptor en el qual arriba soroll provinent de diverses fonts com el
trànsit rodat, activitats industrials, cant dels ocells, brollar l’aigua, etc...
❖ Soroll específic:
És el soroll provinent de la font que s’investiga. El soroll específic és un
component del soroll ambiental i pot ser identificat i associat amb la font
específica.
❖ Soroll residual
És el soroll ambiental sense el soroll específic. Correspon al soroll romanent en
un punt sota certes condicions quan el soroll provinent del soroll específic és
suprimit. De vegades s’utilitza com a equivalent soroll de fons, però aquest últim
no s’accepta a l’ISO 1996.
ONES SONORES
Una ona és una pertorbació que es propaga en totes direccions des de un punt
(origen) fins el medi que l’envolta.
La funció que les representa és de tipus sinus, i es caracteritza per (I):
• Amplitud A (m)
Distància entre els màxims i els mínims de la funció.
• Elongació (m)
Distància que en cada instant separa la partícula mòbil del centre d'oscil·lació.
L’elongació màxima es la A.
• Longitud d’ona λ (m)

Distància mínima entre dos punts consecutius que es troben en el mateix estat de
vibració.
ONES SONORES
La funció que les representa és de tipus sinus, i es caracteriza per (II):
• Freqüència f (Hz; 1/s)

Nombre de vegades que un punt del medi material efectua un cicle complert de
moviment en cada segon.
• Període T (s)
Temps que empra un punt qualsevol per a completar una oscil·lació complerta
(cicle). És el temps necessari per tal de que una ona avanci una distància igual a
la seva longitud d'ona.
• Velocitat de propagació v (m/s)

Distància que recorre l'ona per un temps determinat.
v = λ∙f
ONES SONORES
ONES SONORES
Les ones les podem clasificar segons:
▪ Medi de propagació
oOnes mecàniques: necesiten un medi material per a propagar-se, és a

dir, no poden desplaçar-se pel buit.
oOnes electromagnètiques: poden propargar-se per qualsevol medi,

incloent el buit.
▪ Direcció de propagació
oOnes longitudinals: tenen la vibració paral∙lela a la direcció de

propagació.
oOnes transversals: tenen la vibració perpendicular a la direcció de

propagació.
ONES SONORES
o Quan la propagació d’una ona té lloc per un medi elàstic (aire, aigua o cos
sòlid) es produeix un so. Per tant, es tracta d’ones mecàniques.
o El moviment de les partícules que formen l’ona de so es desplaça amb la

mateixa direcció de propagació que l’ona. Es tracta, per tant, d’ones
longitudinals.
o És a més una ona esfèrica, que es desplaça per tres dimensions.
o Els seus fronts d’ona són esferes concèntriques que surten de la font de
pertorbació en totes direccions.
o Per a que un so es produeixi, es necessita un cos vibrant anomenat focus i un

medi elàstic transmissor de les vibracions.
PROPAGACIÓ DEL SO
❑ La vibració de les molècules d’aire provoca una variació de la pressió

atmosfèrica, és a dir una ona de pressió que es propaga per l’aire.
❑ La variació de la pressió respecte a la pressió atmosfèrica, s’anomena pressió

sonora o pressió acústica, i varia molt bruscament en el temps.
❑ Les ones sonores s’atenuen amb la distància i poden ser absorbides o

reflectides pels obstacles que es troben en la seva trajectòria de propagació.
❑ La direcció del moviment de les partícules és la direcció de propagació del

moviment ondulatori.
Patm = 1 atm = 105 Pa Pa = N/m2

Psonora (sons audibles): entre 2∙10-5 i 2∙102 Pa N = kg∙m/s2
CUANTIFICACIÓ DEL SO
El so es pot quantificar a partir de la mesura d’alguna magnitud física del medi, la

qual variï amb la pertorbació sonora, essent la més habitual l’amplitud. Es poden
utilitzar tres magnituds per a definir l’amplitud d’una ona sonora:
▪ Pressió P
▪ Intensitat I
▪ Potència W
Pressió sonora (P)
✓ Representa les variacions de la Patm entorn al seu valor d’equilibri.
✓ És la magnitud més senzilla de mesurar.
✓ El seu valor mig és pràcticament 0, ja que pren els valors positius i els
negatius.
Pressió sonora eficaç
✓ Per a obtenir un valor eficaç amb significat, es pren la Pressió Sonora Eficaç Pef
✓ Per a ones planes progressives, la Pef és independent de la distància de la font,

mentre que per ones esfèriques varia amb l’invers de la distància al quadrat de
la font.
✓ És la mitjana quadràtica de la pressió sonora instantània (el canvi de

pressió causat per una ona en un moment i punt determinat) durant un període:
T: Període de l’ona
p (t): pressió instantània en un moment t
❑ El nivell de pressió sonora es mesura en dB i determina el nivell de pressió que

realitza l’ona sonora en relació a un nivell de pressió de referència que és de
2∙10-5 Pa en l’aire.
❑ dB, habitualment en escala A, que correspon a una escala logarítmica, que

intenta reproduir al màxim, mitjançant filtratges, el comportament de l’oïda
humana:
dBA, dB (A), dB
❑ Els valors s’estableixen per a exposicions de jornades diàries de 8 hores,

obtenint el nivell equivalent diari: eq.d
❑ Paràmetre utilitzat: LAeq.d

✓ La Pressió Sonora per tant, el paràmetre més fàcil de mesurar i es fa amb un

sonòmetre. El seu valor dependrà de cap a on estiguem enfocant.
Nivell de Pressió Sonora Ambients/Activitats

Equips/Situacions Sensació
LPA (dBA)
130 Motor a reacció (a 10 m) Sensació dolorosa
110 Martell pneumàtic Insuportable. Necessitat

de sortir de l’ambient
90 Taller mecànic, impremta Molest
Soroll de fons incòmode

60 Restaurant, comerç
per a conversar
30 Dormitori, nevera a 1 m Nivell de fons necessari

per descansar
TIPUS DE SOROLL
Tot so pot ser classificat com so agradable o com soroll, i els sorolls poden
classificar-se segons:
❑ Intensitat i període
▪ Soroll constant
▪ Soroll intermitent
▪ Soroll d’impacte
▪ Soroll aeri
❑ Freqüència
▪ Sorolls blancs
▪ Sorolls roses
▪ Sorolls marrons, soroll Vermell o soroll brownià
TIPUS DE SOROLL
❑ Sorolls segons intensitat i període

Soroll constant
Els nivells de pressió sonora no tenen oscil·lacions i es manté
pràcticament constant amb el temps: motor elèctric.
Soroll intermitent
Té pujades brusques i sobtades de la intensitat de forma
periòdica: un trepà.
Soroll d’impacte
El seu nivell de pressió varia ràpidament a intervals curts de
temps. La durada del impuls és breu en comparació amb al
temps entre impulsos: el xoc de dos objectes sòlids.
Soroll aeri
Es produeix i propaga per l’aire: mal aïllament acústic d’un edifici
que fa que entrin a les cases els sorolls del carrer.
TIPUS DE SOROLL
❑ Sorolls segons freqüència
Sorolls blancs
Tenen intensitat constant per totes les freqüències. A baixes
intensitats, poden afavorir la relaxació i el son, i són fets servir
per emergències per la facilitat de distingir-los del so de fons.
Sorolls roses
Són irregulars en la freqüència, i pobres el freqüències altes
(sons aguts). Es fa servir com senyal de prova en mesuraments
acústics.
Sorolls marrons, soroll Vermell o soroll brownià
Molt poc freqüents, estan formats per ones de freqüències greus

i mitges.
GENERACIÓ I PROPAGACIÓ DE SOROLLS
❑ La generació i propagació d’un so depèn de que existeixi un cos elàstic i un cos
vibrant.
❑ La propagació depèn de:
➢ El medi material: a major densitat del medi de propagació, major velocitat.
➢La temperatura: la velocitat de propagació serà proporcional a la

temperatura del medi.
En els gasos, quan la temperatura augmenta, la velocitat de propagació del so

també augmenta perquè s’incrementa la freqüència de les interaccions entre les
partícules.
PV = nRT PV = (m/Pm)RT P∙Pm/(RT) = m/V
P∙Pm/(RT) = ρ
MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT DE LES ONES
❑ Les ones acústiques modifiquen el seu comportament quan es troben amb un

obstacle o es produeix un canvi al medi.
❑ Una part de l’energia serà reflectida, un altra transmesa i l’última es perdrà en

forma de calor i vibracions transmeses per via sòlida.
❑ Els processos són:
✓ Difracció
✓ Reflexió
✓ Absorció
❑ Com conseqüència de la reflexió i de l’absorció es pot produir:
✓ Reverberació
✓ Eco
❑ Difracció
o Procés per el qual una one pot envoltar un obstacle o propagar-se per una
petita obertura. La seva magnitut dependrà de la relació entre λi el tamany
de l’obstacle o l’obertura.
o Aquest fenòmen és més important quan es tracta d’un so greu, ja que té

major λ.
Gran obertura: poca difracció Petita obertura: molta difracció
L’ona es troba amb un obstacle
Gran λ: molta difracció

❑ Reflexió
o Part de la λes reflexarà (rebotarà) a l’incidir sobre una superfície.

Generalment, als materials es produeix una reflexió primaria en la superfície
del material i una secundaria a l’interior.
o Depén de les característiques superficlas del obstacle, les característiques

mecàniques del material i del seu gruix.
Reflexió frontal Reflexió obliqua

❑ Absorció
o Quan les ones acústiques arriben a un obstacle, part d’aqeuestes poden ser
absorbides pel objecte. Aquesta absorció dependrà de les caractarístiques
superficials i internes del obstacle.
o Té una gran influencia la freqüència de l’ona.

❑ Reverberació
o Mescla entre el so emès i el reflex del so, degut a que les ones reflexades
arriben al receptor abans de que desaparegui el so directe.
o Per a determinar la reverberació és necessari estudiar:

• El so directe: el que arriba en primer lloc, amb una intensitat que depèn
de la font sonora i del camí recorregut. El temps dependrà de la distància.
•El so reflexat: els sons que arriben després del so directe, amb una
intensitat que depèn de la font sonora, el camí recorregut i els coeficients
d’absorció de les reflexions als tancaments.
Reverberacions
❑ Eco
o El receptor capta per una part el so emès i per altra part el reflex d’aquest so.
o Es capten com independentsl’ona reflexada i la directe perquè la primera que

arriba amb intensitat i retard suficiente en relació a l’ona directe.
17 m

VIBRACIONS
3.2 INDENTIFICACIÓ DE FOCUS DE SO I VIBRACIONS
FONTS DE SO I VIBRACIONS
La generació de sons i sorolls es pot produir en els diferents entorns:
o Natural
Activitat animal, salts d’aigua, broll d’aigua, vent, trons, el mar, la pluja…
o Rural
Màquines d’activitats agrícoles, soroll d’animals, indústries i maquinàries
d’activitats complementàries, trànsit
o Urbà
Veus humanes, sorolls d’animals, trànsit rodat, motors, frenades, xocs, zones d’oci
, centres comercials, obres, màquines domèstiques (calefaccions, aires
condicionats...), màquines de tallers, aparells audiovisuals…
o Industrial
Maquinària, Trànsit (Terrestre, Marí, Aeri)
Detall de les fonts de soroll a Barcelona. Font: Pla de Sostenibilitat de la Universitat de Barcelona
El soroll a la ciutat de Barcelona
https://www.elperiodico.com/es/epbrands/ajuntament-barcelona/vida-decibelios-contaminacion-acustica-barcelona/
http://w20.bcn.cat/WebMapaAcustic/mapa_soroll.aspx
Maquinària
❑ El soroll generat per la construcció pot superar els 90 dB a 100 m de distancia
com conseqüència de l’ús de maquinària pesada.
❑ A les indústries, el nivell de soroll dependrà de la naturalesa i de la localització

de l’activitat industrial. I s’origina pel funcionament de la maquinària, que genera
un soroll intermitent i d’impacte.
❑ El soroll industrial està format per baixes i altes freqüències, components tonals
i pot tenir patrons temporals desagradables i disruptius.
❑ Els mecanismes rodants i alternants generen so amb diferents components

tonals.
❑ Els sistemes de condicionament generen soroll amb ample rang de freqüències.
❑ Els components o corrents d’aire que es mouen a alta velocitat i les operacions
que inclouen impactes mecànics generen nivells alts de pressió.
Soroll urbà i domèstic
❑ Els sistemes d’aire condicionat i ventilació, les bombes de calor, els sistemes de
canonades i els ascensors poden condicionar també el ambient acústic.
❑ Els serveis municipals de neteja i de recollida de residus generen sorolls

considerables.
❑ Alguns concerts i discoteques poden produir nivells de pressió sonora

extremadament alts. En aquests casos el soroll també s’origina per l’afluència
de persones, les aglomeracions, el increment del tràfic i altres activitats
relacionades.
❑ L’ús d’auriculars sense limitar el volum també pot produir sons intensos que
originen contaminació acústica.
Soroll urbà i domèstic: la veu humana
❑ Les conversacions en comunitats de veïns, escoles, hospitals o llocs d’oci

produeixen importants conflictes socials.
❑ El comportament social no respectuós és una de les fonts més importants de

soroll per les habitatges multifamiliars i en les zones d’oci.
❑ El soroll pot produir interferències en la comunicació parlada, dificultant la

comunicació e fins i tot produint accidents i molèsties en els llocs de treball.

VIBRACIONS
EFECTES DEL SOROLL
Els efectes de la contaminació acústica es presenten de manera diferent segons el

receptor:
o L’entorn
o Els animals
o Les plantes
o Els materials
o Les persones
EFECTES DEL SOROLL

receptor:
o L’entorn
✓ Necessitat de realitzar barreres acústiques per a assegurar un funcionament

correcte de l’entorn hàbitat.
✓ Delimitació d’espais.
✓ Degradació d’alguns materials per les ones vibratòries.

EFECTES DEL SOROLL

receptor:
o Els animals
✓ Abandó de l'hàbitat.
✓ Reducció de l’espècie per estrès acústic.
✓ Variació en el seu comportament.

EFECTES DEL SOROLL

receptor:
o Les plantes
✓ Les ones expansives del soroll fan variar la quantitat de pol·len a ser transportat.
✓ Les ones expansives fan que els espècimens redueixin el seu volum total per a
estar més adaptades a l’entorn i oferir menys resistència al “problema”.
FONTS DE SO I VIRBACIONS

receptor:
o Els materials
✓ Trencament, formació d’esquerdes o de fissures de parts i forjats dels edificis.
✓ En elements estructurals i no estructurals, empitjorament de patologies

produïdes per altres causes, com la contaminació atmosfèrica.
✓ Les caigudes d’equips o maquinària, produint danys materials i personals.
✓ Problemes de fatiga, increment de tensions i sobreesforços en els elements

estructurals.
EFECTES DEL SOROLL

receptor:
o Les persones
❖ Un cop les vibracions es transmeten (habitualment) per l’aire, en forma d’ones

sonores, arriben al pavelló auricular, fent vibrar el timpà que transmet al seu cop
les vibracions a l’orella mitjana i interna la qual excita els nervis acústics, que ho
acaben transportant al cervell.
❖ L’efecte del soroll és similar a l’efecte de la por i la tensió: augment de

pulsacions, modificació del ritme respiratori, tensió muscular, canvi del ritme
cardíac, augment de la pressió arterial, reducció de la resistència de la pell i de
l’agudesa de visió, impedeix el descans complet o en nº d’hores, reducció de la
capacitat d’atenció.
❖ El descans no és del tot complet a partir de 45 dB.

EFECTES DEL SOROLL
❖ En base als límits als que un s’exposa, aquests símptomes són reversibles o
irreversibles i poden causar malalties (professionals i no-professionals).
❖ La sordesa pot aparèixer en casos en que s’estigui exposat a 90 dB de forma

continuada.
Pèrdues auditives
• Freqüències conversacionals humanes entre 125 i 2.000 Hz.

• Freqüències agudes (de 2.000 a 8.000 Hz), és on es detecten les lesions
produïdes pel soroll: trauma acústic.
• Són efectes irreversilbes i acumulatius.
• La pèrdua de l’audició es coneix com hipoacúsia.
EFECTES DEL SOROLL
Una persona exposada a Nivells de Pressió Acústica (LPA) > 90 dB pot tenir un
trauma sonor:
• Inici de la pèrdua en la banda de 4.000 Hz (amb 5 anys d’exposició)
• Pèrdua progressiva de la capacitat auditiva
Estimació del nivell de soroll de fons aproximat en funció de la distància entre dos
interlocutors:
LPA (dB) Normal Difícil Impossible
70 Fins a 1 m De 1 a 4 m >4m
75 Fins a 0,7 m De 0,7 a 2,5 m > 2,5 m
80 Fins a 0,5 m De 0,5 a 1,5 m > 1,5 m
85 Fins a 0,3 m De 0,3 a 1 m >1m
90 Fins a 0,15 m De 0,15 a 0,6 m > 0,6 m

VIBRACIONS
3.4 IDENTIFICÁCIÓ I APLICACIÓ DE MÈTODES DE MOSTREIG I MAPA ACÚSTIC
MESURA DEL SOROLL
Aquests són els passos a seguir per a la mesura de soroll:
1. Determinar quins índexs de soroll són els adequats per a la situació existent.
Aquests índexs expressen la relació entre la resposta d’un soroll i una propietat
mesurable de la font emissora.
2. Seleccionar els instruments de mesura, incloent el tipus de micròfon.
3. Determinar el nombre mínim de posicions del micròfon i la seva localització.
4. Comprovar la sensibilitat dels aparats de mesura, realitzant totes les calibratges

necessàries.
5. Mesurar els nivells sonors de la font, anotant tots els valors dels paràmetres
rellevants seleccionats dels instruments.
6. Aplicar les correccions necessàries a les mesures obtingudes.
7. Realitzar un informe escrit que registri les dades més importants.

MESURES, ÍNDEXS I PARÀMETRES DE MESURA
Els paràmetres a determinar en les mesuraments de soroll i vibració són:
o Potència acústica
o Intensitat acústica
o Índex de soroll de tràfic
o Pressió acústica
o Pressió atmosfèrica
o Pressió eficaç
o Nivells sonors i de pressió
o Altura o to d’un so
o Timbre d’un so
o Potència acústica, Pac (W)
Quantitat d’energia acústica per unitat de temps.
o Intensitat acústica, I (W/m2)
Flux mig d’energia acústica transmès en una direcció determinada, mitjançant una
superfície perpendicular a aquesta direcció.
o Índex de soroll de tràfic
Descripció del soroll del tràfic en carretera.

o Pressió acústica, P (Pa)

Diferència entre la pressió total que existeix a un punt quan es produeix una ona
acústica i la pressió estàtica corresponent a l’estat de repòs en aquest punt (Patm).
P = Ptotal - Patm
o Pressió atmosfèrica, Patm (Pa)

Pressió estàtica corresponent a l’estat en repòs en el punt de mesura.
o Pressió eficaç, Pef (Pa)
Diferència entre pressió màxima i Patm, dividit entre l’arrel quadrada de dos.
Pef = (Pmàx – Patm)/√2

o Pressió eficaç, Pef (Pa)
La Pef es pot relacionar amb l’intensitat mitjançant la següent expressió:
I = [Pef2/(ρ∙c)]
c = velocitat de propagació (m/s)
NIVELLS SONORS I DE PRESSIÓ
o Nivell sonor, N (dB)
Magnitud física que avalua l'efecte del soroll.
o Nivell d’intensitat acústica NI (dB)
Relaciona la intensitat acústica amb la intensitat de referencia.
NI = 10logI/I0
I0 = representa el valor llindar d’intensitat mínima perceptible a
una freqüència de 1.000 Hz = 10-12 W/m2
o Nivell de pressió sonora, Np (dB)
Nivell de so mesurat amb un mesurador de nivell sonor. Depèn de la distancia a la

font sonora, de la potencia acústica emesa per la font i de les característiques
acústiques del medi.
Np = 20logP/P0
P0 = representa el valor llindar de pressió d’audició humà als 1.000 Hz =
2∙10-5 Pa
o Nivell de potencia sonora, Lw (W)
Permet conèixer la potencia acústica emesa por una font sonora.
Lw = 20logW/W0
W0 = representa el valor llindar de potència d’audició humà als 1.000 Hz
= 10-12 W
o Nivell d’exposició sonora, LAE
Nivell constant de dB que té la mateixa quantitat d’energia acústica que el soroll

donat ponderat en una durada d’un segon. Permet calcular els nivells sonors d’una
mescla de sons de fonts diferents.
LAE = 10logEA/E0
EA = exposició sonora amb ponderació A (Pa2/s).
E0 = Po1∙t = exposició sonora de referència (Pa2/s).
o Altura o to d’un so (Hz)
Freqüència a la que un so és emès. Només es determina si es tracta d’un so pur,

és a dir, está format per una única freqüència.
o Timbre d’un so
És una característica de la distribución de l’energia d’un so per a cada freqüència.

S’aplica a sons compostos.
FACTORS A CONSIDERAR EN LA REALITZACIÓ DE MESURAMENTS
Per a obtenir una mesura fiable de so s’ha de tenir en compte:
1. Les superfícies reflectants properes al mesurament.
2. El soroll de fons.
3. La influència del operador.
4. El vent.
5. La humitat.
6. La temperatura.
7. La pressió atmosfèrica.
8. Les vibracions.
9. Els camps magnètics o electroestàtics.

1. Les superfícies reflectants properes al mesurament

Poden influir molt en el resultat pels efectes que pot produir a les ones.
2. El soroll de fons
S’ha de restar a la mesura.
3. L’influència del operador

El cos del operador pot evitar el pas del so o produir reflexions.
4. El vent
Pot introduir sorolls d’interferència. Per a reduir el seu efecte, es fan servir
pantalles de vent que protegeixen al micròfon. Si la velocitat del vent es superior a
3 m/s, no és recomenable realitzar la mesura.
5. L’humitat
Quan el micròfon es mulla té un funcionament intermitent. S’han d’utilizar pantalles
protectores si plou.
6. La temperatura
Els canvis bruscos afavoreixen la condensació en el micròfon.
7. La pressió atomosfèrica
Si es fa un mesurament a gran altura s’ha de tenir precaució ja que la sensibilitat
pot veure’s afectada, sobre tot a altes freqüències.
8. Les vibracions
Encara que de forma general els instruments de mesura de soroll estan dissenyats
per a suportar la vibració, és necessari protegir-los davant de vibracions fortes i
cops o col·lisions.
9. Els camps magnètics o electroestàtics

Si les mesures es realitzen a prop de transformadors o si l’equip rep descàrregues
electrostàtiques, aquest pot danyar-se.
EQUIPS DE MESURAMENT
Els equips empleats per a mesurar el so són:
➢ Sonòmetre
➢ Dosímetre
➢ Instrument d’exposición sonora
➢ Acelerómetre
➢ Analitzador de freqüències
➢ Sonòmetre
oCapten el so com si fossin un oïda humà, analitzant la pressió sonora amb

un micròfon.
o Mesures son objectives i reproducibles.
oS’utilitzen filtres de ponderació de freqüència per a ponderar els

mesuraments a la sensibilitat de l’oïda humà.
oTenen incorporats un filtre (sonòmetres integradors) per asegurar la

rigurositat de les mesures.
Tipus de sonòmetre
✓ Tipus 0: patró, bàsic i molt precís. S’utilitza al laboratorio.
✓ Tipus 1: de gran precisió. S’utilitzan al terreny.
✓ Tipus 2: d’ús general amb precisió mitja. Per a mesures generals.
✓ Tipus 3: d’inspecció. Baixa precisió, utilitzats en reconeixements i

mesuraments aproximats.
Components del sonòmetre
✓ Micròfon
✓ Amplificador
✓ Filtres de freqüència
✓ Rectificador
✓ Convertidor
✓ Calibrador
✓ Indicador
➢ Parts del sonòmetre
✓ Micròfon
Component encarregat de transformar les variacions de pressió de les ones

en una senyal elèctrica amb la que treballar. Condiciona la resta de
funcions.
✓ Amplificador
Augmenta la senyal generada pel micròfon per a que es poden mesurar els
nivells més baixos de pressió sonora i mantenir l’amplificació constant.
✓ Filtres de freqüència
Compensen la diferencia de la sensibilitat de l’oïda humà per a les diverses

freqüències audibles.
➢ Parts del sonòmetre
✓ Rectificador
Permet que s’obtengui una señal proporcional als pics de pressió sonora.
✓ Convertidor
Obté el valor de la señal.
✓ Calibrador
Permet calibrar la mesura mitjançant un selector que genera un o més tons

a una freqüència de 1 kHz.
✓ Indicador
Mostra el valor de la señal en dB, analògic o digital.

➢ Dosímetre
Sonòmetre integrador que indica la dosis total de soroll a la que una persona està
exposada. Útil per a zones que varien de nivell de soroll al llarg de la jornada.
➢ Instrument d'exposició sonora

Sonòmetre integrador que mesura directament l'exposició sonora. Evita realitzar
càlculs.
➢ Acceleròmetre
Determinen vibracions produïdes per màquines d'instal·lacions.
➢ Analitzador de freqüències
Analitza simultàniament totes les bandes de freqüència d'interès. Determina el
contingut energètic d’un so en funció de la freqüència
CÀLCUL I INTERPRETACIÓ DE RESULTATS
❖ El resultat mostrat per l’equip de mesura està en escala logarítimica i no pot ser
sumat aritmèticament.
❖ Per operar amb ell és necessari utilizar la següent fórmula:
dBT = 10log∑10dBi/10
❖ La combinació de nivells és molt important perquè s’utilitza per a:
✓ Calcular el nivell sonoro resultant de sons de diverses fonts.

✓ Determinar el nivell sonoro combinat d’una font, junt al soroll de fons.
✓ Calcular el nivell de ponderació per a un espectre determinat.
✓ Calcular el nivell de pressió sonora global.
✓ Combinar el nivell de pressió sonora de dues o més fonts de so.
✓ Calcular el nivell sonor ponderat a partir dels nivells de potència sonora.
MAPES DE SOROLL
❖ Representació cartogràfica dels nivells de pressió sonora existents en una zona
concreta i en un període determinat.
❖ El objectiu és que s’adoptin plans d’acció correctes per a prevenir de la

contaminació acústica i reduir el soroll.
❖ L’elaboració d’un mapa de soroll es pot realitzar de dues formes:
➢ Mostreig: és la tècnica més freqüent. S’utilitzen sonòmetres i se realitzen

mesuraments directes durant períodes prolongats (al menys un any). La
zona es divideix en retícules.
➢ Simulació: s’apliquen tècniques de simulació basades en el càlcul.

Permeten un estalvi de temps i de diners, a més de valorar quina part del so
captat procedeix directament de la font i quina part es reflexa pels elements
de l’entorn.

3.5 IDENTIFICACIÓ I APLICACIÓ DE MÈTODES DE CONTROL I MINIMITZACIÓ DE
SONS I VIBRACIONS
3.5 IDENTIFICACIÓ I APLICACIÓ DE MÈTODES DE CONTROL I MINIMITZACIÓ DE SONS I VIBRACIONS
CONTROL DE SOROLL I VIBRACIONS

❖ Les mesures de control i minimització de soroll poden ser de tres tipus:
1. Reducció de soroll a la font.
2. Reducció de soroll al medi transmissor.
3.Mesures protectores en el receptor: mitjançant equips de protecció

individual (EPIs), educació i formació del personal i el control administratiu
de l’exposició.
CONTROL DE SOROLL I VIBRACIONS

❖ Per a reduir les vibracions es poden aplicar mesures de control sobre:
1. L’emissió: per a reduir l’emissió de vibracions es poden adquirir equips amb

baix nivell de vibracions, seleccionar adequadament les màquines i eines,
realitzar un manteniment adequat, etc.
2. La recepció: el objectiu es reduir l’exposició a les vibracions. Es fan servir

mànecs antivibratoris, rodes adequades, reducció de la força necessària per al
maneig de la màquina, etc.
TECNOLOGIES DE MINIMITZACIÓ
❖ Aïllament acústic
Els materials que es fan servir són capaços de reflectir o absorbir part de l’energia
de l’ona incident. Generalment s’utilitzen com materials constructius i han de ser
durs, pesants i flexibles: formigó, terratzo, acero…
Els dispositius utilitzats segueixen els següents principis bàsics:
➢ Principi dels ponts acústics: han d’eliminar-se tots els ponts acústics per a
garantir la completa insonorització sense transmetre sorolls aeris.
➢ Principi de la llei de masses: quan major sigui la densitat del material, major
l’aïllament. Així, es poden aïllar sorolls veïnals col·locant murs massissos.
➢ Principi de desacoplament acústic: permet reduir la transmissió del soroll.
➢ Principi del material fonoabsorbent: és necessari utilitzar materials porosos o

fibrosos de porus obert, amb coeficient pròxim a 1.
L'elecció d’un bon aïllament acústic requereix tenir en compta:
➢ Factor màssic: la massa dels elements estructurals determina l’índex

d’aïllament.
➢ Factor multicapa: quan s’utilitzen diverses capes del mateix material

constructiu, disposades de manera correcte, es millora l’aïllament acústic fins
nivells superiors del que es podria assolir amb la suma dels aïllaments
individuals.
➢ Factor de dissipació: quan es col·loca un material absorbent en l’espai entre

dues capes de material s’obté un aïllament superior.
També s’utilitzen apantallaments: panels acústics de gran absorció disposats

entre el focus emissor i el receptor.
Es fabriquen de molts materials, dimensions i aspecte visual diferents , depenent

dels nivells de soroll i l’entorn.
I trobem també els sistemes d’insonorització, que tenen com objectius:
o Evitar que el so surti a l’exterior.
o Evitar que el soroll exterior penetri i distorsioni el so del recint.

BONES PRÀCTIQUES
✓ Aïllar acústicament l’establiment.
✓ Considerar el soroll i les vibracions que emeten els equips abans d’adquirir-los.
✓ Establir i respectar un període de silenci.
✓ Controlar els nivells sonors en entorns especialment sensibles.
✓ Enviar que els equips d’amplificació, com ara la ràdio del cotxe, interfereixin en
l’espai acústic exterior.
✓ Circular a una velocitat adequada, sobretot en entorns urbans.


SONS I VIBRACIONS
3.6 ANÀLISI DELS MÈTODES DE RECUPERACIÓ I REGENERACIÓ DEL RECURS
NATURAL
✓ El recurs natural que es veu afectat de manera directe amb la contaminació

acústica es l’aire, el qual torna a les seves condicions naturals una vegada el
focus emissor atura l’activitat que provoca el soroll i/o les vibracions.

SONS I VIBRACIONS
3.6 ANÀLISI DELS MÈTODES DE RECUPERACIÓ I REGENERACIÓ DEL RECURS
NATURAL
3.7 APLICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT I SALUT I PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL
EN L’ANÀLISI DE L’ASPECTE AMBIENTAL
NACIONAL
✓ DIRECTIVA 2002/49/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de

25 de junio de 2002 sobre evaluación y gestión del ruido ambiental.
✓ LEY 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido.
✓ REAL DECRETO 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la

Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y
gestión del ruido ambiental.
✓ REAL DECRETO 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley

37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica,
objetivos de calidad y emisiones acústicas.
✓ REAL DECRETO 1038/2012, de 6 de julio, por el que se modifica el Real

Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003,
de 17 de noviembre, del ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos
de calidad y emisiones acústicas.
NACIONAL
✓ DIRECTIVA 2015/996 DE LA COMISIÓN, de 19 de mayo de 2015, por la que se

establecen métodos comunes de evaluación del ruido en virtud de la Directiva
2002/49/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO.
✓ ORDEN PCI/1319/2018, de 7 de diciembre, por la que se modifica el Anexo II

del Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley
37/2003, de 17 de noviembre, del ruido, en lo referente a la evaluación del ruido
ambiental.
✓ Sistema de Información sobre Contaminación Acústica
http://sicaweb.cedex.es/
CATALUNYA
✓ DIRECTIVA 2015/996 DE LA COMISIÓN, de 19 de mayo de 2015, por la que se

establecen métodos comunes de evaluación del ruido en virtud de la Directiva
2002/49/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO.
✓ ORDEN PCI/1319/2018, de 7 de diciembre, por la que se modifica el Anexo II

del Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley
37/2003, de 17 de noviembre, del ruido, en lo referente a la evaluación del ruido
ambiental.
✓ Sistema de Información sobre Contaminación Acústica
http://sicaweb.cedex.es/
FI DEL TEMA 3

UF1941 Tema 3

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UF1941 Tema 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FORMA’T I TRANSFORMA

Unitat Formativa 1941

UF1941. Elaboració d’inventaris de focus contaminants

3. INVENTARI RELATIU A CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

3.1 CARACTERÍSTIQUES DEL SO I LES VIBRACIONS

Mesures de control Mapes de soroll per a

Sensació percebuda per la oïda humana deguda a les diferències de pressió

o Segons un criteri objectiu, el soroll és tot aquell so que pot:

o Segons un criteri subjectiu, el soroll és tot so indesitjat, i per tant molest,

o So o conjunt de sons inharmoniosos, que poden descompondre’s en tons purs.

D’acord amb la nomenclatura utilitzada en la ISO 1996, en la immissió tenim els

La funció que les representa és de tipus sinus, i es caracteritza per (I):

• Longitud d’ona λ (m)

• Freqüència f (Hz; 1/s)

• Velocitat de propagació v (m/s)

oOnes mecàniques: necesiten un medi material per a propagar-se, és a

oOnes electromagnètiques: poden propargar-se per qualsevol medi,

oOnes longitudinals: tenen la vibració paral∙lela a la direcció de

oOnes transversals: tenen la vibració perpendicular a la direcció de

o El moviment de les partícules que formen l’ona de so es desplaça amb la

o És a més una ona esfèrica, que es desplaça per tres dimensions.

o Per a que un so es produeixi, es necessita un cos vibrant anomenat focus i un

❑ La vibració de les molècules d’aire provoca una variació de la pressió

❑ La variació de la pressió respecte a la pressió atmosfèrica, s’anomena pressió

❑ Les ones sonores s’atenuen amb la distància i poden ser absorbides o

❑ La direcció del moviment de les partícules és la direcció de propagació del

Patm = 1 atm = 105 Pa Pa = N/m2

El so es pot quantificar a partir de la mesura d’alguna magnitud física del medi, la

Pressió sonora (P)

✓ Representa les variacions de la Patm entorn al seu valor d’equilibri.

✓ És la magnitud més senzilla de mesurar.

Pressió sonora eficaç

✓ Per a ones planes progressives, la Pef és independent de la distància de la font,

✓ És la mitjana quadràtica de la pressió sonora instantània (el canvi de

❑ El nivell de pressió sonora es mesura en dB i determina el nivell de pressió que

❑ dB, habitualment en escala A, que correspon a una escala logarítmica, que

❑ Els valors s’estableixen per a exposicions de jornades diàries de 8 hores,

❑ Paràmetre utilitzat: LAeq.d

✓ La Pressió Sonora per tant, el paràmetre més fàcil de mesurar i es fa amb un

Nivell de Pressió Sonora Ambients/Activitats

130 Motor a reacció (a 10 m) Sensació dolorosa

110 Martell pneumàtic Insuportable. Necessitat

90 Taller mecànic, impremta Molest

Soroll de fons incòmode

30 Dormitori, nevera a 1 m Nivell de fons necessari

❑ Sorolls segons intensitat i període

❑ Sorolls segons freqüència

Sorolls marrons, soroll Vermell o soroll brownià

Molt poc freqüents, estan formats per ones de freqüències greus

❑ La propagació depèn de:

➢ El medi material: a major densitat del medi de propagació, major velocitat.

➢La temperatura: la velocitat de propagació serà proporcional a la

En els gasos, quan la temperatura augmenta, la velocitat de propagació del so

PV = nRT PV = (m/Pm)RT P∙Pm/(RT) = m/V

❑ Les ones acústiques modifiquen el seu comportament quan es troben amb un

❑ Una part de l’energia serà reflectida, un altra transmesa i l’última es perdrà en

❑ Els processos són:

❑ Com conseqüència de la reflexió i de l’absorció es pot produir:

o Aquest fenòmen és més important quan es tracta d’un so greu, ja que té

Gran obertura: poca difracció Petita obertura: molta difracció

L’ona es troba amb un obstacle

Gran λ: molta difracció

o Part de la λes reflexarà (rebotarà) a l’incidir sobre una superfície.

o Depén de les característiques superficlas del obstacle, les característiques