L'ésscr humà , com tot ésser viu, està subjecte a necessi-

tats. En contacte amb la natura, de la qual forma part, els

humans utilitzen els éssers inerts, els altres éssers vius i
els seus propis congèneres per satisfer aquestes neces-
sitats. Quan en l'ésser humà o en l'animal es manifesta una
necessitat -per exemple, la de beure-, es produeix un
desequilibri. Una vegada satisfeta la necessitat, l'or-
ganisme humà o animal es calma, fins que es torna a
trencar l'equilibri, reapareix la set i es rcinicia cl cicle:
equilibri - aparició de la necessitat - desequilibri - cerca -
satisfacció - reequilibri. La manera de viure humana i la
manera de viure animal só n molt semblants en les formes
més bà siques. Ens ho mostra així l'estudi de l'ésser humà
amb relació a la seva localització filogenc- tica (vegeu la
unitat 9); però l'estudi antropolò gic també ens mostrarà
que l'ésser humà , des del moment en què s'ha diferenciat
específicament, ha creat cl mó n de la cultura, la
representació i cl llenguatge i hi participa. I això no
solament ha significat l'ampliació del mó n de les
necessitats, sinó que també ha variat la manera de rc-
prcscntar-les i simbolitzar-les (Figura 1.1). Com veurem
més endavant, cl mó n humà no solament és natura, sinó
també cultura; encara més: la mateixa natura adquireix
una dimensió cultural per la intervenció humana.