🈲

Classes nominals
Gènere/classe nominal: només hi ha gènere si hi ha concordança (anglés, encara que
tinga marca de gènere als pronoms de tercera persona, no té gènere perque no
concorden amb substantius…).
El gènere es tipologicament raro, però com hi és a la família indoeuropea, està molt
extés.
El que diferencia al genere es la concordança, és igual que la base semàntica siga
sexe, humanitat, animitat…Per això coincideixen genere i classe nominals com
fenomens iguals (nomes definits per la concordança). Poden haver-ne 2,3,4, fins 20.

Propietats interlingüístiques de les classes:

-N’hi ha un nom liimitat per llengua.

-Cada substantiu pertany a una classe (a voltes a més d’una).
-Sempre hi ha una base semàntica per les classes, va variant per llengua: animació,
humanitat, sexe (també forma mida i extensió).
-Té que haver concordança amb altres paraules del substantiu, i potser altres paraules
del SN (adj, nº, demostratius, articles) o el predicat/adverbi.

Bases semàntiques del gènere

-Sexo: masculi o femeni

-Humanitat: Huma o no huma

-Racionalitat: Racional o no racional (en racional entre humans, deus i dimonis).
-Animitat: animat, no animat

Classes nominals 1
 No només fenomens gramaticals, també semàntics:
-Les classes estan motivades semanticament, no son redundants gramaticalment (per
requerir concordança) sinó que contribueixen a expandir lexicó i organitzar el discurs.

Els criteris semàntics s’entenen per factors culturals i la metàfora a noms que no les
tenien (classes més heterogènies):
Dyirbal: 4 classes
-éssers masculins
-éssers femenins
-Plantes comestibles
-Inanimats i plantes no comestibles
Bantu: Grup interessant per vore diversitat de classes
En les bantu:
Classes nominals són morfemes gramaticals (no elements lèxics
independents)
Modificadors nominals, pronominals i verbals estan marcats amb classe
Moltes les bases semantiques del protobantu ja no son productives a les
llengues bantu actuals, s’han reduit classes.
Protobantu: 15 classes, les parelles son singulars i plurals (Classe que no té plural
són masses, quantitats abstractes, estats, col·lectius, infinitius).
per exemple, 1(sg) 2(pl) són humans i alguns animats

Swahili:
Kitabu: préstec de l’àrab, s’enten com classe ki-, el plural del qual es vi-, llibres
se reinterpreta com vitabu en plural.

Hi ha tendència a reduir nº classes: Swahili, molt apresa com L2, de les que
menys té de Bantu.
Català:

-Canvia significat pel gènere (casos de polisèmia)

El llum - la llum

Classes nominals 2
 el son - la son
el pilot - la pilot (aquest es per homonimia, no hi ha etimologia).

-Neologismes en català, com es fiquen a un gènere o a un altre? Variable, analogia…

Classificadors:
Acompanyen a grups de coses segons significat o característiques. Estan entre
elements lèxics (mots de classe o mesura) i morfosintactics (les classes nominals).

Mots de classe: en anglés, strawberry, blueberry (tot forma part del grup de les berris)
Termes de mesura (amb numerals), per quantificar: en català, un pessic de pebre (no
pots dir un pessic d’oli, pessic funciona amb un grup de noms concret)
Classificadors diferents segons què acompanyen.

Tipus de classificació nominal:

-Gènere
-Classes nominals

-Classificadors:
-Nominals

-De genitiu
-Verbals

-Altres (demostratius, articles)

Diferències entre les classes nominals i els classificadors:

Classes nominals Classificadors

Concorden No concorden

Es poden marcar al nom Normalment no s’afixen al nom

Base semàntica o semàntico-formal Base semàntica o lèxica

S’aplica a tots els noms No s’aplica a tots els noms

Sistema tancat, inventori petit Sistema obert, inventori gran

Classes nominals 3
 Els noms s’inclouen a una classe sense variació el classificador remarca una propietat del nom

Classificadors nominals (nord d’Austràlia, Indonèsia i Mesoamèrica)

Yidiñ:

Classificadors de natura inherent: humans, flora, objectes naturals i artefactes

Classificadors de funció: Carn minjable, no carn minjable, habitable, bevible,

movible, renou a posta.

Classificadors numerals (més comuns, Sinotibetà, Indonèsia, Sud-Amèrica i

nord-amèrica)

Tai, Lao: classificadors amb numerals lèxics o quantificadors. Categoritzen segons

forma, animitat i altres.

Coreà: Noms no humans classificats per natura, forma i disposició.

Classificadors possessius o relacionals: categoritzen la relació entre posseidor i
possessio, la manera en que es posseit (possessio per menjar, beure, posar-se). Al
contrari que les altres, esta determinada per la combinacio de posseit i posseidor i per
les propietats de la possessio.

Classificadors verbals (classificadors incorporats al verb): categoritzen el S o O del

verb segons forma, estructura, posició, mida, animitat.

Innu: classificadors verbals segons forma, naturalesa i consistència de S i O.

Indexicalitat de sexe:
Distingir sexe del parlant (no del referent)

Rus: passat conjugat diferent segons si es dona o home (també a la primera

persona)
Garifuna: lèxic diferent segons si ets home o dona.

No es tracta de llengües secretes, es conegut per tothom, quan un home cita el que
ha dit una dona, reprodueix lèxic de dona.

Llengües d’evitació:

Classes nominals 4
 Jalnguy: Llengua/lèxic específic que utilitza un home davant la sogre o la dona
davant el sogre o certs cosins. És una manera de guardar distància social, com no
mirar-se als ulls ni quedar-se a soles amb esta persona.

Classes nominals 5