SUPLEMENT DE

Setembre 2000

PERSPECTIVA
AMBIENTAL
Biotecnologia

1
 Setembre 2000

P E R S P E C T I V A
A M B I E N T A L 20

Edició: Biotecnologia
Associació de Mestres Rosa Sensat L'ètica, el timó de l'aventura
Drassanes , 3 • 08001 Barcelona
Evolució històrica de la biotecnologia
• Tel: 93-481 7373 • Fax: 93-301 75 50
Fundació TERRA Selecció natural i selecció artificial
Avinyó, 44 • 08002 Barcelona Els gens i el genoma
• Tel/Fax: 93-304 0220 Els mètodes de la biotecnologia
http://www.terra.org
Tècniques bàsiques per fabricar un OMG
Redacció: Plantes i animals transgènics
Lali Roca i Jordi Miralles Aplicacions d'OMG i finalitats comercials
Agricultura i plantes transgèniques
Foto portada:
IMAGEBANK. H de Lespinasse. Ramaderia i piscicultura
Química
Imatges interiors La dimensió socioeconòmica dels OMG
Fundació Terra, i fonts diverses. Els conreus transgènics no eradicaran la fam al
món
Il·lustracions
Victor Navarro Els riscos ecològics i per a la salut
La concentració de les multinacionals al voltant
Imprès en paper ecològic de la transgènia
Cultius experimentals al nostre país
Impressió: Garanties per als consumidors
Romanyà-Valls
Dipòsit Legal: B. 2090-1975 El genoma humà
Més enllà de la tecnocràcia
Una patata calenta
Per una ètica del futur
La imatge: els filaments d'ADN de ceba
Imprès sense fotolits amb el sistema
L'interès pel blat de moro i la soja transgènica
Computer to Print. Autoedició feta en
ordinadors alimentats amb energia Evitar els productes amb OMG al supermercat
fotovoltaica. Maquetat amb Joc dels biopirates
Adobe Page Maker 6.5

2
 AMBIENTAL
La capacitat tecnològica d’afectar
la intimitat genètica dels organismes
obre la possibilitat de convertir tot el
planeta en un laboratori biològic
descontrolat i amb efectes
imprevisibles tant per a la biosfera
com per a la nostra pròpia salut.
S’imposa l’adagi que “la ciència sense
consciència és la ruïna de l’ànima”.

Biotecnologia L’ètica, el timó de l’aventura...

Fundació TERRA*
* La Fundació TERRA és una fundació privada que té
per objectiu canalitzar i fomentar iniciatives que
afavoreixin una responsabilitat més gran de la societat
en els temes ambientals.
La biotecnologia és el conjunt de
manipulacions en els organismes vius i en
els processos biològics que té per finalitat
satisfer les necessitats humanes. Entre
aquestes es considera la selecció de plantes
de conreu, la creació de races animals domès-
tics i la domesticació dels microorganismes.
L’ús d’emplastres de pa florit sobre les ferides
per l’efecte antibiòtic o dels llevats per
fermentar determinades fruites o granes per
obtenir begudes alcohòliques (vi o cervesa)
es remunta als inicis de l’actual civilització
humana.
L’agricultura ha estat la pràctica humana
que més atacs a la biodiversitat ha produït.
Gairebé res del que mengem és autòcton i
les plantes ruderals i els invertebrats han can-
viat de continents sense cap control fronte-
rer. L’alliberament d’alguns animals de gran-
ja, com és ara el cas del conill a Austràlia, és
un lamentable exemple de com la manca de

3

Fa 4.000 anys els egipcis ja fabricaven pa
fermentant la farina de blat.
previsió comportà la destrucció d’hàbitats na-
turals únics.
Les millores biològiques introduïdes per
l’agricultura tradicional foren el fruit d’una
pacient tasca de selecció de plantes i animals
a partir de les característiques que més ens
interessaven. Aprendre les lleis de la genèti-
ca per poder predir com es transmetien les
característiques desitjades no ho aconseguí-
rem fins fa menys d’un segle. Ara, amb la
biotecnologia s’aprofiten les propietats dels
éssers vius per produir i transformar aliments,
obtenir medicaments i crear organismes ca-
paços de minimitzar determinats efectes
ambientals. La biotecnologia es nodreix de
l’enginyeria genètica, la qual aporta les tèc-
niques de manipulació de les molècules de
l’herència (l’àcid desoxiribonucleic –ADN i
l’àcid ribonucleic –ARN).
La tecnologia es converteix llavors en un
problema essencialment de caire ètic a fi de
minimitzar el risc d’accident global. L’ètica
és una actitud de les persones humanes i, per
tant, hauria de prevaler davant de la cobdí-
cia. Aquesta, habitualment, va de la mà del
4
sinistre accidental i es converteix en un fet
inherent a l’ús abusiu de la tecnologia. Un
risc només es pot assumir raonadament quan
el rigor i l’ètica científica prevalen per da-
munt dels interessos econòmics. El temps per
compartir informació, contrastar experiències
i debatre resultats és clau per reduir el risc
biotecnològic. Malauradament, el ritme de
l’economia global no deixa temps per com-
provar les garanties de seguretat d’aquesta
nova inserció tecnològica.
Així, doncs, caldria associar el problema
de la biotecnologia al de la crisi ecològica i
alhora a l’acceleració de la història i la
mundialitzacio econòmica i cultural. Potser
per això, amb l’escàs nivell de desenvolupa-
ment ètic de la humanitat i la concentració
de poder politicoeconòmica es produeix una
gran indefensió col·lectiva.
El nou segle XXI i la nostra pròpia supèr-
bia tecnològica potser ens ensenyarà que ju-
gar a ser déus amb la matèria íntima de la
vida: els gens, les proteïnes, en definitiva,
comporta un risc gens menyspreable. D’aquí
la importància que la biotecnologia no sigui
quelcom aliè al nostre coneixement bàsic, ja
que només entre tots podrem assumir el pe-
rill inherent o posarem els límits necessaris
perquè la nostra ignorància no hipotequi el
futur de les properes generacions. Ara bé,
Comparació entre la producció dels camps de cereals
del planeta en tones/ha entre els anys cinquanta i
l’actualitat.
potser el repte no rau en el fet d’augmentar
la producció agrària sinó d’estabilitzar la po-
blació del món i reduir la pressió sobre els
ecosistemes naturals. Potser llavors la
biotecnologia podria ser menys ambiciosa i
més ètica.
L’advertència que fan molts experts és pre-
cisament no tant d’objectar sobre els benefi-
cis de la biotecnologia com de propugnar una
moratòria genètica i experimentar durant
temps més llargs abans de permetre la co-
mercialització generalitzada.
Evolució històrica de la biotecnologia
Fa prop de 10.000 anys la nostra espècie
es va fer sedentària i va aprendre a conrear i
a criar animals domèstics. L’activitat agrària
marcà l’inici d’una nova era per a la huma-
nitat. La domesticació de plantes i animals
significava alliberar-se de la inseguretat im-
plícita de la caça i la recol·lecció. Una inse-
guretat que obligava a un cert nomadisme o
a fer migracions estacionals sempre perillo-
ses. L’agricultura i la ramaderia permeteren
fer previsions sobre la disponibilitat de men-
jar (més enllà de les ocasionals destrosses
James Watson, un dels descobridors, el 1953,
de la doble hèlix de l’ADN.
5
causades per la meteorologia o les plagues
naturals) i així afavorir la sedentarització i
una socialització més important. Probable-
ment, la fabricació del pa per part dels egip-
cis emprant llevat vers l’any 4000 aC sigui
l’aplicació biotecnològica més antiga de la
qual es té una evidència documentada.
La fermentació com a activitat industrial
va iniciar-se a principis del segle XX i espe-
cialment mercès als treballs de Pasteur i
Koch, els quals van posar les bases científi-
ques per conèixer els microorganismes i apro-
fitar-se d’aquesta activitat biològica.
La fermentació, l’agricultura i la ramade-
ria són els principals destins dels anomenats
OMG (organismes modificats genèticament).
Durant segles les tècniques agràries han evo-
lucionat per aconseguir rendiments optimit-
zats en les collites i una millor qualitat en els
aliments. Els fertilitzants químics, els pla-
guicides orgànics i les llavors d’alt rendiment
han estat les claus de la segona revolució
agrària en la segona meitat del segle XX,
l’anomenada revolució verda. L’increment
s’explica perfectament, atès que en els dar-
rers cinquanta anys s’ha multiplicat per deu
el consum de fertilitzants, el qual ha assolit
la xifra de 150 milions de tones. El resultat
és que la producció mitjana de blat al món
ha passat de 1,8 tones per hectàrea el 1950 a
5,5 tones per hectàrea el 1997. Ara bé, tot i
aquesta espectacular capacitat de producció
d’aliments en el món, el consum també ha
augmentat i els estocs mundials són només
de 55 dies. Malauradament, per compensar
un mal any de producció fan falta com a mí-
nim 70 dies de romanent d’estoc. A l’altra
cara de la revolució verda hi penja la conta-
minació de les aigües continentals per nitrats
i nitrits i l’alarmant desaparició d’amfibis i
altres organismes per la contaminació de
plaguicides i fertilitzants sintètics.
El creixement de la població, l’erosió del
sòl, l’esgotament i contaminació dels aqüí-
fers per fertilitzants i plaguicides represen-
ten una greu amenaça de cara a alimentar la
humanitat. Aquesta és una de les raons que
s’argumenten a favor de l’agricultura
transgènica.
La tercera revolució de l’agricultura i la
ramaderia es dibuixa en el segle XXI de la
mà de la manipulació genètica de les plantes
de conreu i dels animals domèstics. Una mo-
dificació de la seva base genètica dissenya-
da per orientar la seva funcionalitat vital cap
a una característica prèviament definida. Tan-
mateix, l’aparició dels OMG de la mà de la
biotecnologia significa un canvi radical en
la manera de concebre la vida.
Selecció natural i selecció artificial
El 1865 el frare Gregor Mendel va publi-
car el seu volum sobre la genètica dels pè-
sols establint el que posteriorment s’anome-
narien les lleis de Mendel. Tanmateix, cal-
dria esperar a principis de segle quan Sutton
i Boveri (1902-1904) aportarien l’anomena-
da teoria cromosòmica de l’herència que per-
metria comprendre les causes de les cons-
tants estadístiques de les lleis de Mendel. De
llavors ençà la genètica ha esdevingut una
ciència important i, especialment, a partir de
Model d’ADN. El verd simbolitza el carboni, el
blau el nitrogen, el vermell l’oxigen, el gris
l’hidrogen i el violeta el fósfor.
6
la descoberta que els gens són fragments de
l’ADN dels cromosomes.
Les lleis de Mendel van permetre com-
prendre i desenvolupar els anomenats híbrids
per obtenir llavors o animals amb unes ca-
racterístiques pròpies i d’interès per a l’agri-
cultor. El principal inconvenient dels híbrids
era que els avantatges fenotípics aconseguits
no es podien perpetuar perquè els híbrids no
eren fèrtils. Així, que cada any calia plantar
noves llavors o bé continuar encreuant els
animals generadors de l’híbrid (cas dels muls,
híbrids del cavall i la somera). El concepte
d’hibridació fou desenvolupat per George
Shull el 1908 i sens dubte obria un primer
nivell d’arma genètica per evitar que els pa-
gesos conservessin i desenvolupessin les
seves pròpies llavors.
El primer híbrid fou una varietat de blat
de moro creada per Henry A. Wallace el 1924,
el qual fou la gènesi de l’empresa de llavors
Pionner Hi-Bred, una de les companyies de
llavors més importants del món. El que po-
dríem anomenar «vigor híbrid» era un argu-
ment sociopolític per frenar qualsevol recer-
ca en els programes de selecció genètica tra-
dicionals. I és que la indústria de les llavors
híbrides ben aviat es convertí en un fabulós
negoci.
Recordem que una llavor o un animal hí-
brid és el descendent de dues línies parentals
diferents dins d’un mateix gènere (coneguts
per F1). El resultat és que les llavors d’una
F1 o les cèl·lules sexuals d’un animal F1 o
bé són estèrils o no expressen les caracterís-
tiques genètiques desitjades que es trobaven
a la F1. Fins fa ben poc els cultius híbrids
més comuns eren el blat de moro, el cotó, el
gira-sol i el sorgo. En canvi, l’arròs, el blat,
la civada, l’ordi o lleguminoses com la soja
no responien a la hibridació comercial. Els
esforços científics han aconseguit ja llavors
d’arròs hibridat. I diverses multinacionals
treballen per crear un blat híbrid de primera
generació. El cultiu de blat és el més estès al
món i aconseguir implantar aquesta llavor
híbrida significaria un negoci fabulós.
El desenvolupament d’híbrids comercials
ha estat una de les principals causes de pèr-
dua de biodiversitat de varietats locals ben
adaptades al medi i que aportaven sabors i
característiques alimentàries diferents. Un
cas exemplar és el de les pomes. El viatger
Francisco de Zamora en el seu llibre de viat-
ges del 1789 va descriure 23 varietats de po-
meres al voltant del massís del Montseny.
Avui, pràcticament només en descriuria tres
varietats en els mercats municipals que, d’al-
tra banda, no es conreen a la zona.
Els gens i el genoma
La vida es sosté mercès a una particular
base de dades d’informació biològica con-
tinguda en les molècules de l’ADN que te-
nen el poder d’autoreplicar-se a partir dels
quatre nucleòtids que el formen: l’adenina
(A), la citosina (C), la guanina (G) i la timi-
na (T). Els anomenats aminoàcids o unitats
bàsiques d’informació biològica de les pro-
teïnes vénen determinats per seqüències de
tres nucleòtids (anomenats triplets o codons).
La composició entre triplets de quatre nucle-
òtids permet 64 combinacions diferents.
D’aquestes, 61 codifiquen els 20 aminoàcids
amb els quals es formen totes les proteïnes
conegudes i 3 que són codons de terminació
per indicar que el procés de divisió molecu-
lar s’ha acabat.
Amb la informació de l’ADN es poden
generar la major part de les proteïnes
cel·lulars. L’ADN és la matèria de la qual
estan fets els gens. Simplificant molt un gen
és el bocí d’informació mínim (un segment

B SPS
P
A S
T G
S T S
C
P
A C
S G
P
C S PS

Il·lustració artística de com s’empaqueta l’ADN en els cromosomes fins a la doble hèlix estructural.
A: replicaciò de l’ADN, cada braç el compon una cadena parental i una de nova síntesi. B: Replicació
d’un plàsmid amb un únic origen. C: Replicaciò d’ADN d’un eucariota amb molts origens de replicació.

7
d’ADN) portador d’una instrucció biològica genoma. La quantitat d’ADN de l’organisme
concreta (la síntesi d’una proteïna, per es mesura en parells de bases o parells de
exemple) que es pot transmetre de generació kilobases (pkb). Els humans tenim prop de 3
en generació. De fet, tot i els avenços de la milions de pkb d’ADN a cada cèl·lula.
biologia molecular encara som lluny de Tanmateix, no existeix una relació directa
conèixer el veritable funcionament dels gens. entre la quantitat d’ADN d’un organisme i
Per això, cal ser cauts davant del triomfalisme la seva complexitat estructural.
d’alguns biòlegs. En general, els gens determinen la
A nivell fisiològic, un gen és més que un transmissió d’alguns caràcters com ara el color
fragment d’ADN. La suma total de la dels ulls, el sexe d’una persona o l’aroma
quantitat d’ADN d’un organisme és el d’una flor. Aquests caràcters simples es
presenten en la forma de dos al·lels (un de cada
cromosoma) i per tant, poden ser idèntics
(homozigots) o diferents (heterozigots).
L’expressió d’un determinat caràcter dependrà
que els gens siguin dominants o recissius.
Exó Curiosament, una planteta de jardí com
la Tradescantia té més de 50 vegades més
d’ADN que no pas les persones. Es calcula
Intró
GEN que els humans necessitem al voltant d’uns
100.000 gens (un 2% del nostra genoma) per
Exó
fabricar totes les proteïnes bàsiques per a la
vida. L’ADN humà està empaquetat en els
cromosomes que es troben en el nucli de les
transcripció traducció cèl·lules. Avui, podem marcar els cromo-
Amino cadena
DNA m RNA t RNA àcid Polipèptid somes humans amb un mètode que produeix
unes bandes clares i fosques que es poden
fer servir de referències topogràfiques i
Exó
identificar indrets concrets del genoma.

Els mètodes de la biotecnologia

Intró

La descoberta de l’anomenat codi genètic

Exó
En un gen podem distingir diferents parts. La regió
que conté el codi per produir una proteïna i altres
sense una funció aparent. La part que codifica per a
una porció específica d’una proteïna completa
s’anomena exó. En algunes espècies (els humans
inclosos) els exons estan separats per trossos de
ADN anomenats introns que no tenen una funció
coneguda en el gen.
o organització dels àcids nucleics obria el
camí a la lògica manipulació. La primera
modificació genètica a Europa es va fer el
1973 introduint una secció d’ADN anular
(anomenat plàsmid) d’un bacteri a un altre.
En el cas de vegetals es va produir la prime-
ra manipulació el 1974. El gen introduït ho
fou gràcies al plàsmid del bacteri
Agrobacterium tumefaciens el qual s’incor-
porà al genoma de la planta; ara bé, tot i trans-
metre’s a la següent generació no s’expres-

8
sava. L’activació de gens transferits a altres
generacions no s’aconsegueix fins a l’any
1983. Un nodrit col·lectiu de científics
transnacional advertiren el 1974 de les con-
seqüències legals de modificar els gens. Cu-
riosament, el 1980 el Tribunal Suprem ame-
ricà admetia que els microorganismes modi-
ficats genèticament podien ser objecte de pa-
tents i propietats.
Fins fa poc, la biotecnologia comprenia
tots aquells processos industrials en els quals
s’empraven mitjans biològics com a motor
de producció, com per exemple els reactors
biològics de fermentació. Actualment, hem
d’afegir-hi totes les aplicacions derivades de
l’enginyeria genètica, les quals es basen en
el fet de modificar les característiques d’un
ésser viu modificant el seu ADN, és a dir in-
serint gens provinents d’una altra espècie o de
síntesi i capaços d’activar un procés biològic
determinat.
L’enginyeria genètica és la ciència de “ta-
llar, enganxar i copiar” ADN i ha experimen-
tat un progrés espectacular en aquest final
de segle en el camp de la introducció de
l’ADN d’una espècie a una altra, la clonació
d’éssers vius, la inducció de mutacions, etc.
En qualsevol organisme el funcionament
d’un gen està regulat per la fisiologia de l’or-
ganisme, pel context genètic (per la resta del
conjunt de gens) i per l’entorn (els senyals
L’any 1998 es va aprovar la Declaració del Genoma Humà de les Nacions Unides, l’article 11 del qual
prohibeix totes les experiències de clonaciò als efectes de la reproducció humana.
9
fisicoquímics que envolten un organisme).
Cada un d’aquests tres nivells d’expressió està
regulat alhora pels altres dos simultàniament.
L’enginyeria genètica és capaç de modifi-
car un gen, però és molt tosca en la predicció
de com en un OMG es poden expressar aques-
tes laberíntiques relacions entre genotip-am-
bient. Els efectes de la introducció de gens
foranis no són fàcilment previsibles a curt ter-
mini per causa dels imprevisibles mecanismes
de control del funcionament dels gens, allò
que s’anomena “encesa i apagada”. Un cas
exemplar d’això és l’efecte immunodepressor
provocat en rates de laboratori sotmeses a una
dieta de patates transgèniques.
El primer ús comercial de l’enginyeria
genètica fou a principis dels anys setanta i es
tractà de la fabricació d’insulina humana per
part d’un bacteri d’Escherichia coli (micro-
organisme típic de l’aparell digestiu humà i
molt senzill genèticament) al qual se li va
enganxar el gen (un ADN híbrid conegut per
ADN recombinant) que sintetitza la insulina
i que obliga el microorganisme a fabricar
grans quantitats d’aquesta substància.
Per raó dels diferents efectes que poden
causar, cal distingir entre la biotecnologia per
aplicar en la fabricació de productes alimen-
taris de la destinada als productes farmacèu-
tics o ambientals (l’1 % de les aplicacions de
l’enginyeria genètica).
IMAGEBANK. Bob Elsdale
 Fases d’elaboració d’una planta transgènica amb Agrobacterium

Agrobacterium tumefaciens

Agrobacterium modificat

S’extreu el
plàsmid.
Plàsmid

S’introdueix el gen al plàsmid. Reproducció de

l’Agrobacterium.
Gen per
introduir.

Gen adaptat per

introduir-lo.

El plàsmid
s’introdueix a De la planta
les cèl·lules transgènica
vegetals. s’obté, per
exemple, un
fruit amb la
maduració
retardada.
Cèl·lules vegetals amb el plàsmid.

Del teixit vegetal

contagiat es fan
créixer en el
laboratori les
plantes
transgèniques.
Amb un bocí de teixit vegetal de la planta es contagien
amb el plàsmid que conté el gen modificat.

10
Tècniques bàsiques per fabricar un
OMG
Essencialment hi ha dos mètodes per tras-
passar un gen d’un organisme a un altre i que
l’incorpori sense perjudici de les seves fun-
cions vitals. El primer és el mètode del vec-
tor, és a dir, l’ús d’un intermediari. Habitual-
ment, els vectors són els anomenats plàsmids
o virus. El segon mètode és el del canó mo-
lecular o microinjecció. Tanmateix, la clau
es troba en l’aïllament i amplificació de
l’ADN. Des de 1985 la tècnica més emprada
és la de la reacció en cadena de la polimera-
sa (PCR o RCP) dissenyada per Kary B.
Mullis. La PCR és un mètode enzimàtic que
permet sintentitzar nombroses còpies d’un
fragment d’ADN. L’enzim polimerasa em-
prat prové d’alguns bacteris resistents a les
altes temperatures com ara el Thermus
aquaticus (Taq), el Pyrococcus furiosus (Pfu)
o el Thermococcus litoralis (Vent). Els mè-
todes d’amplificació de l’ADN són nombro-
sos. Una altra tècnica essencial de l’enginye-
ria genètica és la de l’ADN recombinant que
permet aïllar fragments concrets d’ADN del
genoma, mantenir-los, reproduir-los i expres-
sar-los. Per transferir-los s’empren virus o
bacteris.
Els gens introduïts en una cèl·lula es mar-
quen per poder-los identificar fent-los resis-
tents a antibiòtics com ara la Kanamicina (un
antibiòtic que no s’empra en els tractaments
mèdics) a fi d’evitar que en el futur prendre
aliments transgènics pogués alterar les com-
posicions bacterianes del nostre aparell di-
gestiu. Lamentablement, també s’empra
l’ampicilina, la qual sí que és habitual com a
fàrmac per tractar malalties humanes.
Elaboració de transgènics pel mètode
Agrobacterium
Es basa en la descoberta de la capacitat
11
del bacteri del sòl Agrobacterium tumefaciens
de transferir material genètic propi a l’inte-
rior de les plantes pel fet de contenir un
minicromosoma circular (segment d’ADN)
inductor de tumors (plàsmid Ti).
Avui, a partir d’un mètode de laboratori
estàndard es pot emprar el plàsmid Ti com a
vector de transferència. Per això, primer cal
tallar l’ADN de l’organisme del qual volem
aprofitar un gen amb un enzim. Un cop aïllat
el gen que desitgem cal incorporar-lo al
plàsmid Ti, al qual prèviament se li ha extret
un fragment perquè no s’expressi el tumor
vegetal. El bacteri vector s’introdueix a les
cèl·lules vegetals a partir de microtalls.
Aquesta lesió del teixit de la planta és la que
fa que Agrobacterium tumefaciens s’adherei-
xi a la paret de les cèl·lules ferides i transfe-
reixi una part del plàsmid Ti a l’interior del
nucli cel·lular. Aquesta tècnica funciona molt
bé en plantes com ara la tomaquera, la pata-
tera, el tabac i el blat de moro. En canvi, dóna
pitjors resultats en el blat, l’arròs i altres gra-
mínies.
El canó de gens
Es tracta d’un microprojectil (com una
grapa en miniatura) de tungstè recobert amb
ADN que s’injecta a pressió sobre la cèl·lula
vegetal. Les cèl·lules afectades intenten re-
parar la ferida i així algunes cèl·lules incor-
poren l’ADN que transferíem.
El percentatge d’èxit d’aquests mètodes és
baix i rarament supera la transformació de
1:10.000 per cèl·lula. Si desenvolupar una
nova varietat d’una planta pot requerir una
recerca de 10 a 15 anys la producció de plan-
tes transgèniques pot reduir-se a la meitat.
Plantes i animals transgènics
En poques paraules són tots aquells ani-
mals i plantes que presenten en el seu geno-
ma algun fragment d’ADN que no els és pro-
pi. En principi, un organisme transgènic via-
ble és aquell en el qual el seu gen extern no
interfereix en la resta del seu metabolisme i
suposadament no li provoca efectes secun-
daris.
La utilització d’animals i plantes
transgènics té, essencialment, dues apli-
cacions principals: els aliments i els pro-
ductes farmacèutics. Per tant, cal distingir
entre l’enginyeria genètica per a les aplica-
cions biomèdiques i les agropecuàries. La
problemàtica associada és molt diferent si es
tracta d’organismes vius modificats contro-
lats en condicions de laboratori (cas de les
aplicacions biomèdiques) dels que s’exploten
directament en el medi (cultius i ramaderia
transgènics). la soja “roundup ready” (un 26 % de tots els
cultius transgènics als EUA) introduïda el
Aplicacions d’OMG i finalitats comer- 1996, l’avantatge comercial de la qual és que
cials és resistent a l’herbicida “Roundup”
(glifosat) de la casa Monsanto. Aquest her-
Al llindar del segle XXI, la biotecnologia bicida, un dels més emprats arreu del món,
es perfila com la nova revolució industrial només es pot aplicar abans de la germinació
de la humanitat. Els reptes i els perills de- per controlar les males herbes i quan la plan-
pendran més de la insensatesa irracional que ta ja creix s’ha de fer de forma mecànica o
no pas del progrés científic. Avui, les possi- amb altres herbicides més selectius i no tan
bilitats teòriques per al benefici de la huma- eficaços com el Roundup. La varietat
nitat a primer cop d’ull poden semblar im- Roundup ready no l’afecta aquest herbicida
pressionant. Tan sols n’hem recollit alguns i això fa que es simplifiqui el maneig del
exemples, tot i que hi ha molts dubtes i in- conreu. El fet que una planta creixi sense ser
certeses científiques. afectada per un herbicida d’ampli espectre
com el glifosfat és el que explica que el se-
Agricultura i plantes transgèniques gon cultiu transgènic més implantat sigui el
cotó Roundup ready (un 21%).
• Varietats resistents als herbicides
• Varietats tolerants als insectes
Sens dubte és un dels principals atractius
que han contribuït a la implantació dels cul- Les varietats anomenades Bt s’han disse-
tius transgènics. L’estratègia comercial ha nyat perquè produeixin la toxina del bacteri
estat facilitar la lluita contra les males her- Bacillus thuriengensis (endotoxina Delta Bt)
bes creant plantes que siguin insensibles a que permet que la mateixa planta pugui re-
un herbicida al llarg del seu cicle vital. butjar els insectes depredadors. Lògicament,
Un dels cultius transgènics més estesos és les varietats de cotó, blat de moro, tabac o

12
patates Bt no eviten aplicar plaguicides, però
s’argumenta que se’n consumeix menor
quantitat. Les varietats Bt constitueixen més
d’un 40% de la superfície de cultius trans-
gènics plantada als EUA.
Les possibilitats d’integrar insecticides en
la mateixa planta són nombroses. Així, l’Ins-
titut de Recerques i Tècniques Agroalimen-
tàries (IRTA) està treballant en un arròs
transgènic al qual s’ha incorporat una prote-
ïna de blat de moro que és letal per a una
plaga de l’arròs. En el tomàquet i la patata
s’ha aconseguit introduir-hi gens del tabac
amb característiques antifúngiques els quals
generen uns enzims (quitinases) que destru-
eixen la quitina de la paret cel·lular dels
fongs. Els fongs són una plaga habitual en
aquests dos conreus tan importants.
Actualment, hi ha un interès a cercar
substàncies naturals com ara les piretrines
(insecticida biològic extret dels crisantems)
o la maculosina (herbicida natural extret d’un
fong). Tanmateix, com el cas de la toxina del
Bacillus thuringiensis, la incorporació
d’aquestes substàncies naturals en conreus de
gran superfície poden incidir negativament
sobre poblacions més àmplies que les
infectants.
En general, les possibilitats de fer les plan-
tes resistents a les plagues no passen només
per incorporar-los substàncies plaguicides.
Lògicament, reduir la contaminació per
plaguicides és útil, però també és cert que
els riscos d’incidir de manera no selectiva
sobre els insectes devastadors i malmetre
massivament les poblacions d’insectes no són
menypreables.
• Varietats resistents a virus, bacteris,
fongs i nematodes
Aquest variat grup d’agents patògens en
plantes encara està en fase d’estudi. S’han
aconseguit algunes varietats transgèniques de
tabac, papaia i col-i-flor resistents als virus,
alguna d’arròs resistent a bacteris i alguna
de cogombre als nematodes. De moment, no
n’hi ha cap de comercialitzada. D’altra ban-
da, hi ha molts dubtes sobre la reacció que
aquests gens resistents poden generar i els
sistemes que poden desenvolupar els parà-
sits per contrarestar la protecció a la infecció.
• Varietats resistents a condicions am-
bientals extremes
Poder conrear en sòls que no serien idonis
per a l’agricultura és una altra de les línies
de recerca de la biotecnologia. Augmentar la
tolerància a la salinitat, a l’aridesa o als mi-

El Bacillus thuringiensis, un insecticida biològic

El Bacillus thuringiensis (Bt) és un bacteri del sòl que té una endotoxina que en el tracte intestinal de les
larves d’insectes és mortal. Aquest bacteri fou descobert el 1913 i ben aviat en forma de pols o dissolt en
aigua fou emprat com a bioplaguicida, especialment, contra les larves de lepidòpters. L’avantatge principal
d’aquest plaguicida és que no afecta determinats insectes carnívors que depreden sobre erugues herbívores.
Tampoc no afecta els vertebrats (peixos, amfibis, ocells, etc.). Com a principal desavantatge cal esmentar
que perd el seu poder tòxic en pocs dies i que no és útil contra insectes perforadors.
El Bt va quedar relegat amb l’aparició dels insecticides sintètics a partir dels anys quaranta. Tanmateix, a
partir dels anys seixanta va començar a ser novament emprat impulsat per les grans companyies químiques.
El principal problema és que, emprat en grans proporcions, els insectes plaga es tornen resistents a la
toxina del Bt. La incorporació del gen de la toxina del Bt en les plantes transgèniques n’ha disparat el seu
ús indiscriminat s’ha perdut la possibilitat de disposar d’un insecticida biològic molt útil per a l’agricultura
ecològica. Actualment hi ha prop de 500 patents relacionades amb el Bt i prop de 100 en les quals el Bt
s’empra en plantes transgèniques.

13
nerals edàfics podrien ser alguns dels exem-
ples que s’estudien per aconseguir plantes
més adaptades als canvis ambientals.
En el cas de l’aridesa i la salinitat, la regu-
lació dels canvis osmòtics en les cèl·lules
vegetals està controlada per una substància
interna anomenada betaïna. Les plantes
menys resistents són deficitàries en betaïna.
Així, que inserint el gen que produeix aquesta
substància s’han obtingut algunes plantes de
tabac i patates resistents a la salinitat i a les
gelades.
Un altre cas concret seria el de la varietat
de blat de moro resistent a determinades subs-
tàncies aluminoses típiques dels sòls tropi-
cals àcids i que tradicionalment han impedit
el desenvolupament d’aquest conreu en mol-
tes zones desforestades d’aquests països.
• Varietats nutricionals
Es tracta de la possibilitat que un sol ali-
ment serveixi de base per evitar carències en
l’alimentació de determinades zones. Un cas
és el de l’arròs que produeix vitamina A. En
els països en els quals l’arròs és pràcticament
l’únic aliment, aquesta és una opció per evitar
problemes sanitaris generals. Lògicament, les
possibilitats de vitaminar afegint comple-
ments nutricionals de les plantes de conreu
destinades a l’alimentació és una idea
contrària al concepte de nutrició equilibrada.
Una altra aplicació és eliminar elements tòxics.
El blat, per exemple, incorpora una micotoxina
en la qual s’ha detectat un elevat poder de
generar càncer gàstric. Ara s’investiga per
obtenir una varietat transgènica sense mico-
toxina.
• Varietats amb fàrmacs contra malalties
La línia millor estudiada fins ara en l’àm-
bit de la prevenció de pandèmies és el de les
vacunes. La producció de vacunes en plan-
14
tes és més barat i evita que hi puguin haver
contaminacions víriques dels preparats com
quan s’elaboren a partir de cèl·lules animals,
atès que els virus vegetals no infecten les
persones. En aquest sentit les recerques se
centren especialment en algunes malalties
gastrointestinals com ara les diarrees sag-
nants causades per Escherichia coli. Recor-
dem que aquestes infeccions representen una
de les principals causes de mortalidat a la hu-
manitat. Una vegada més, cal temps per sa-
ber si el que aparentment sembla una panacea
no és altra cosa que un caramel enverinat.
• Varietats amb la maduració retardada
La maduració dels fruits és un procés clau
en el cicle vital d’una planta, atès que facili-
ta la dispersió de les llavors. Qualsevol sap
que tancant en una bossa de plàstic la fruita
aquesta madura més ràpidament. El procés
de maduració ve determinat per la produc-
ció d’una hormona vegetal (l’etilè). Desacti-
vant els gens que engeguen el procés de la
maduració i que fan produir etilè es pot re-
tardar. En els tomàquets transgènics s’inhi-
Tots els ingredients d’aquesta foto podrien ser
productes transgènics. On és la frontera de la
qualitat respecte a la precaució per evitar el risc?
beix la producció d’etilè en un 95% i la ma-
duració no es produeix fins que no s’activa
artificialment, (tanmateix, hi ha tomàquets de
llarga duració en els quals només s’atura l’es-
tovament de les parets cel·lulars i no la resta
de processos biològics de la maduració). Al-
gunes flors ornamentals també se’ls ha blo-
quejat la síntesi de l’etilè per retardar el
marciment.
• Plantes productores de bioplàstics i fi-
bres tèxtils.
Els plàstics no són més que polímers de
cadenes fetes essencialment de carbons i hi-
drògens. Tanmateix, la seva estabilitat quí-
mica els converteix en un greu problema
ambiental si no es recullen selectivament. Ara
bé, aquesta mateixa inestabilitat es pot apro-
fitar per fabricar plàstics biodegradables.
Actualment, ja es fabriquen alguns plàstics a
partir de polímers vegetals com ara el
BIOPOL o el MATER BI. Es tracta de deri-
vats obtinguts per la fermentació de carbo-
hidrats vegetals per part del microorganisme
Alcaligenes eutrophus els gens del qual es
poden inserir en plantes transgèniques de
gira-sol, blat de moro o patata. El resultat és
una reïna inodora i resistent, però que en
compostar-la es transforma en aigua i diòxid
Mostra de productes fets amb plàstic bioorgànic.
15
de carboni. Lògicament, aquest tipus de plàs-
tics biodegradables que es poden emprar per
fabricar targetes de crèdit i envasos i emba-
latges, bosses d’escombraries, etc. poden ser
molt útils per minimitzar la producció de re-
sidus domèstics. En el futur, els científics
opinen que també es podrà incorporar el gen
de la síntesi de la seda animal d’aranyes o
papallones a una planta i obtenir una fibra
tèxtil d’origen animal en un conreu.
Ramaderia i piscicultura
Les recerques en animals transgènics han
estat nombroses amb diferents objectius. Des
de pollastres per fer-los immunes a algunes
malalties de l’aviram, fins a porcs que haurien
de servir perquè els seus òrgans incor-
poressin substàncies que evitin el rebuig en
el trasplantament d’òrgans.
En l’experimentació amb animals trans-
gènics, fins ara, si bé és cert que en alguns
casos s’obtingueren alguns èxits inicials, a
mesura que s’ha avançat en la seva concreció
s’han detectat nombrosos efectes secundaris
que no han fet recomanable la seva
comercialització. D’altra banda, lògicament,
les recerques de les empreses no transcen-
deixen per evitar l’impacte mediàtic negatiu.
Les tècniques de modificació genètica en
animals són més complexes que no pas en els
vegetals per causa de la interacció entre el
conjunt dels gens i els processos metabòlics.
• Estimulants de la producció de carn i
llet
En aquest àmbit cal destacar l’administra-
ció de l’hormona de creixement boví (rBGH)
en les vaques lleteres produïda a partir d’un
bacteri modificat genèticament. Aquesta hor-
mona biotecnològica que produeix Monsanto
des de 1994 amb la marca POSILAC (i co-
neguda també com a rBST -somatotropina
 bovina-), incrementa d’un 10 a un 15% la
producció de llet. Es tracta, tanmateix, d’un
producte força polèmic tant pels efectes que
té sobre les vaques (sensibilitat a la mastitis,
etc.) com perquè en realitat actua incremen-
tant una altra hormona que pot tenir efectes
sobre la salut de les persones en la mesura
que s’ha comprovat que estimula les cèl·lules
tumoroses. Els productors lleters nord-ame-
ricans han exigit l’etiquetatge de “llet lliure
de rBGH”. Avui, es calcula que als Estats
Units un 10 % de la llet fresca es produeix
amb aquesta hormona.
La indústria formatgera americana també
empra la biotecnoologia per fabricar la qui-
mosina (un enzim que s’extreu de l’estómac
del vedells i que té un gran poder de quallar
la llet) produïda a partir d’un llevat modifi-
cat genèticament. El resultat és el d’un for-
matge d’origen vegetal (d’interès per als qui
subscriuen una dieta vegetariana), però que
conserva les característiques de gust i textu-
ra del formatge tradicional.
• Producció de vacunes, antibiòtics i hor-
mones
La primera vacuna d’enginyeria genètica
fou la de l’hepatitis B. Per això, es transferia
el gen d’un antigen del virus (és a dir, de la
substància que estimula el sistema
immunitari de l’organisme afectat per la
infecció i permet produir les proteïnes
James A. Sullivan/www.cellsalive.com
Escherichia coli, bacteri emprat en biotecnologia.
16
neutralitzants: els anticossos responsables de
destruir els microorganismes invasors) a un
llevat, el qual fabricava grans quantitats
d’antigen per emprar-lo com a vacuna. També
s’han fet alguns experiments amb cabres i
xais transgènics, els quals segreguen molè-
cules bioactives a la sang, la llet o l’orina.
Així, per exemple, els xais trans-gènics són
capaços de produir proteïnes terapèutiques
com ara l’enzim alfa-1-antitripsina humana
imprescindible en persones afectades per
l’enfisema hereditari. El principal problema
d’aquesta aplicació és que els animals
modificats només transmeten la transgènia
parcialment en la següent generació.
• Varietats de peixos de creixement ràpid.
Un dels animals transgènics més contro-
vertits en procés d’experimentació és el sal-
mó. Un gen amb una hormona de creixement
els feia créixer cinc vegades més ràpid que
els salmons convencionals; tanmateix, des-
prés alguns patien malformacions. Una de les
empreses implicades en la seva producció,
la King Salmon de Nova Zelanda, ha aban-
donat l’experimentació en les seves piscifac-
tories pel perill que animals escapats de les
granges poguessin alterar les poblacions sil-
vestres d’aquest peix.
Química
• Detergents biològics
La indústria dels detergents, especialment
per rentar la roba, és una de les de més im-
plantació. L’ús de proteïnes o enzims per fa-
cilitar la dissolució de taques greixoses a la
roba és de principis de segle. Actualment, els
enzims s’empren per reduir la temperatura
del rentat i així no castigar tant la roba i es-
talviar aigua i energia. Els anomenats deter-
gents biològics incorporen proteïnes per des-
fer més fàcilment les taques a temperatures
moderades. Aquestes s’obtenen en grans
quantitats amb tècniques d’enginyeria genè-
tica. Lògicament, aquests detergents biolò-
gics no són gens recomanables per rentar fi-
bres tèxtils d’origen animal (llana i seda), atès
que els enzims poden atacar la queratina que
contenen aquestes fibres.
• Productes alimentaris
La biotecnologia de la indústria alimentà-
ria empra enzims per transformar determi-
nats productes i obtenir sabors i textures no-
ves. La llet és un dels aliments que se sotmet
a més transformacions. L’exemple més es-
pectacular és el de la del quall quimosina
Síntesi de les àrees favorables per al desenvolupament de la biotecnologia
TREBALL MICROBIOLÒGIC
• Noves formes d’energia (biocombustibles).
• Seguiment mediambiental per detectar
contaminants.
• Protecció contra les armes químiques i
biològiques.
• Sistemes més segurs i eficients de neteja de
residus tòxics.
EVOLUCIÓ HUMANA
• Estudi de l’evolució de l’home a partir de les
mutacions genètiques.
• Estudi de les migracions de la humanitat.
IDENTIFICACIÓ
• Recerca de delinqüents amb l’estudi de restes
d’ADN.
• Identificació de víctimes de catàstrofes.
• Establir la paternitat i altres relacions familiars.
• Identificar espècies protegides i amenaçades.
• Detectar microorganismes contaminants.
• Compatibilitat en el transplantament d’òrgans.
• Autentificar productes com el caviar o el vi.
17
d’enginyeria genètica. Les indústries de les
melmelades, del vi i la cervesa o dels con-
centrats de sucs també empren productes
biotecnològics. Un cas interessant és el de la
fabricació de la cervesa light obtinguda mer-
cès a la transferència del gen en un llevat tra-
dicional (Saccharomyces cerevisiae) capaç
de fermentar les dextrines i transformar la
glucosa en l’alcohol per a una cervesa de bon
gust i pocs carbohidrats.
• Biodegradació de compostos tòxics i
persistents al medi
La contaminació de sòls per metalls és un
problema ambiental de difícil solució, atès
que no es poden descompondre. Els metalls
AGRICULTURA
• Crear cultius resistents a la sequera, les malalties
i els insectes.
• Crear animals de granja més resistents i
productius.
• Crear productes més nutritius.
• Bioplaguicides
• Incorporar vacunes en productes alimentaris.
• Nous usos de neteja mediambiental amb l’ajut
de plantes.
• Biocombustibles.
CONTROL DE RISCOS
• Control dels danys i riscos per exposició a la
radiació i a agents químics.
MEDICINA MOLECULAR
• Millorar el diagnòstic de les malalties.
• Detecció precoç de predisposicions genètiques
a les malalties.
• Disseny racional de fàrmacs.
• Teràpia gènica i sistemes de control per a
fàrmacs.
entren a la cadena tròfica un cop han estat fabricar una arma biològica sense precedents.
absorbits per les plantes i d’aquestes es con- El risc que comporta disposar d’arsenals
taminen els animals i les persones. Alguns biològics és innaceptable pels efectes
d’aquests metalls pesats són molt tòxics i te- catastròfics que podrien causar. Per altra
nen efectes acumulatius. Recordem, sinó, la banda, cada vegada hi ha més virus que
contaminació per mercuri a la badia japone- s’aprofiten de les possibiltitats que ofereix
sa de Minnamata el 1959. l’espècie humana com a criatura que no para
L’enginyeria genètica pot aconseguir que de créixer. Tant de bo l’amenaça nuclear que
un gen provoqui la secreció d’una proteïna ha caracteritzat el segle XX no es converteixi
que capturi el metall en la superfície cel·lular en la biològica en el segle XXI.
del microorganisme. Així s’aconsegueix ab-
sorbir fins a un 70% de la toxicitat del metall La pila microbiana
pesat. Aquest és el cas del bacteri modificat
Ralstonia eutropha MTB amb un gen de ra- Pot semblar ciència ficció, però el fet és
tolí. Aquesta tecnologia s’estudia per aplicar que ja hi ha piles microbianes en les quals
en els terrenys contaminats de la conca del s’aprofita el corrent d’electrons generats pel
riu Guadiamar pel vessament de la mina de llevat que s’empren per fer funcionar petits
pirita d’Aznalcollar de més de 3 milions de
tones de fangs tòxics o residus de mineria. Al-
Un grup de xais
tres bacteris com Pseudomonas aeruginosa s’hormonen per
s’empren per degradar productes derivats del aconseguir una
superovulació.
petroli. Algunes plantes podrien ser capaces S’extreuen els
òvuls inseminats...
de degradar substàncies com els policlo-
El transgen humà
rurbifenils (PCB). La bioabsorció no fa des- s’introdueix al
aparèixer una substància sinó que la concen- pronucli de l’òvul
fecundat.
tra i, per tant, la fa més fàcil de recuperar Els òvuls manipulats s’implanten
en uns xais receptors.
amb processos químics convencionals.

• Armes biològiques.

El desenvolupament de les tècniques

Neixen els xais
d’enginyeria va fer renéixer l’interès per transgènics.
aquesta tipologia d’armes, tot i l’acord
internacional de prohibir-ne la fabricació, S’identifiquen els que
l’emmagatzematge o l’ús en conflicte bèl·lic. produeixen llet amb αPI.
L’enginyeria genètica permetia treballar amb S’extreu αPI de la llet.
EIBE. Unit 11

menys risc amb microorganismes perillosos
com ara el virus de la malaltia de Margburg,
de la verola, de l’encefalitis equina, etc. S’han
fabricat míssils carregats amb cepes de pesta
bubònica i àntrax. La descoberta de bacteris
pràcticament indestructibles com el
Deinococcus radiodurans resistent a la
radiació gamma pot permetre imaginar
L’enzim és a
punt per
subministrar
als humans.
Procés de producció de l’enzim α1 inhibidor de la
proteïnasa (αPI) emprada per combatre l’emfisema
pulmonar causat per una anomalia en un gen del
cromosoma 14 que controla la producció d’αPI. La
manca d’aquest enzim es pot subministrar a través
de la llet d’un xai transgènic.

18
 aparells com ara un rellotge de canell o una
màquina fotogràfica.
Teràpies gèniques humanes
Es tracta d’aïllar cèl·lules d’un individu (de
la sang, del fetge, dels músculs o la medul·la
òssia), modificar-les en el laboratori i a con-
tinuació reintroduir-les novament en el ma-
teix individu. Aquestes manipulacions fora
de l’organisme s’estan intentant per al trac-
tament de malalties genètiques com ara la
talasèmia, la hipercolesterolèmia familiar, la
fibrosi quística i altres de tipus degeneratiu.
També s’han fet nombroses experiències per
al tractament de determinats tipus de càncer
amb diverses estratègies d’enginyeria genè-
tica. En alguns casos, en l’experimentació amb
animals de laboratori, s’obtenen resultats
esperançadors, però en els assaigs clínics en-
cara cal superar molts obstacles biològics.
La dimensió socioeconòmica dels
OMG
Probablement, la soja i el blat de moro són
dues de les granes més emprades en la fabri-
IMAGEBANK. Jay Freis
19
cació d’aliments. La soja, per exemple, es
calcula que s’empra en uns 30.000 produc-
tes alimentaris. Actualment, als Estats Units
el 35 % del blat de moro i el 55 % de la soja
són transgènics. En aquest darrer any (1999)
les plantacions han minvat en un 25 % com
a conseqüència de les espectaculars caigu-
des de les exportacions americanes d’aquests
cultius cap a Europa (es calcula que ha pro-
vocat pèrdues per valor de 170.000 milions
de pessetes a l’agricultura americana). Tot i
així, el 1999 els cultius transgènics ocupa-
ren 40 milions d’hectàrees. El rebuig gene-
ralitzat contra els OMG neix precisament del
fet que es barregin els productes transgènics
amb els convencionals o, fins i tot, es distri-
bueixin llavors transgèniques com a no mo-
dificades. Sortosament, hi ha tècniques per
esbrinar-ho. Alguns organismes ofereixen el
servei de detectar la presència de plantes
transgèniques en un aliment.
L’actual revolució biotecnològica se su-
porta sobre grans inversions econòmiques i
una imponent plèiade de científics esclavit-
zats pels contractes universitat-empresa. No-
més als EUA hi ha més de 1.300 empreses
de biotecnologia que donen feina a més de
La indústria de la
biotecnologia és un
dels sectors que
experimenta un
creixement
econòmic més gran
en els països
desenvolupats.
100.000 persones i que generen uns ingres-
sos de 13.000 milions de dòlars. I això és
sols el començament. Entre 1986 i 1994 es
van fer arreu del món més de 2.000 assaigs
de camp amb plantes transgèniques diverses
(la meitat als EUA).
La seguretat sanitària dels aliments elabo-
rats amb OMG no està garantida ni provada.
Sense anar més lluny, en més de 17 anys de
recerca biotecnològica només s’han publicat
dos treballs sobre la possible incidència dels
OMG en la nutrició humana. Tanmateix, la
pressió de les associacions de consumidors i
entitats ecologistes ha fet possible que alguns
supermercats s’hagin compromès a no dis-
tribuir aliments elaborats amb OMG.
Segons la FAO, des del 1900, la diversitat
genètica dels cultius agrícoles s’ha reduït en
un 75 %. La disminució de la biodiversitat
agrícola comporta el perill de pèrdua del pa-
trimoni vegetal per aconseguir nous caràc-
ters que permetin superar noves condicions
ambientals. Actualment, els riscos principals
de la implantació extensiva de cultius
transgènics rau en la possibilitat de transfe-
rència de materials genètics a altres organis-
mes que puguin causar-los trastorns biolò-
gics vitals i a les alteracions que es puguin
causar en un ecosistema. Tampoc no es po-
den deixar d’esmentar els riscos de toxicitat
per a les persones.
Els conreus transgènics no eradicaran
la fam al món
Una de les raons essencials dels defensors
dels cultius amb OMG és que permetran do-
nar resposta a la necessitat de multiplicar per
2,25 la quantitat d’energia d’origen vegetal
quan el 2050 ens apropem als 10.000 mili-
ons d’humans. La promesa de la millora del
rendiment agrícola, el poder conrear en sòls
actualment improductius (perquè són salats,
massa àcids, etc.), la millor conservació de
20
les collites, etc. potser no deixa veure que el
principal problema no radica en el fet de cer-
car una tecnologia per alimentar una pobla-
ció excessiva, sinó a tenir el seny i el coratge
per desactivar la bomba demogràfica.
Una part important de l’activitat agrària
en els països en vies de desenvolupament es
practica per exportar-lo a baix a preu als
països industrialitzats que són els qui s’enri-
queixen amb la manufacturació. Alguns
cultius transgènics com ara el lli amb poc àcid
linoleic s’ha creat per evitar l’extracció d’olis
tropicals, com l’oli de coco o de palma que
donen treball a una gran quantitat de la
població de països pobres. Les llavors de
plantes transgèniques no són gratuïtes i es
troben en mans d’unes 10 multinacionals
(una sola d’elles, Monsanto, acapara el 40 %
del mercat de les llavors mundials), les quals
creen una dependència econòmica asfixiant.
Probablement, l’agricultura del futur ha de
basar el seu progrés en tècniques que
permetin obtenir aliments de qualitat i lliures
de verins o productes tòxics a fi que siguin
totalment saludables. La venda organitzada
amb el màxim benefici per al productor
(comerç just) esdevé una quimera si
s’implanta l’agricultura transgènica.
Llavors de soja germinada. La soja s’empra com a
matèria primera de nombrosos aliments.
 És evident que millorar el rendiment dels
cultius d’arròs de les 8 o 9 tones per hectàrea
fins a les 13 o 15 de l’arròs transgènic hauria
de ser un benefici, però és dubtòs que pugui
contribuir a eradicar la fam i menys la des-
nutrició. Tanmateix, sabem que el progrés i
la riquesa aconseguida per un 20 % de la hu-
manitat és perquè controlem el 80 % dels
recursos mundials i això només és possible
amb la injustícia i mantenint la pobresa. La
biotecnologia no s’ha desenvolupat com una
eina de transferència tecnològica dels països
desenvolupats als pobres per escurçar la des-
igualtat. Ben al contrari, radicalitza les dife-
rències entre els pobles. L’educació i el ben- Els gens transportats per vectors poden ser
estar són les bases per reduir la demografia i especialment resistenes a l’acció enzimàtica de
obrir un camí més assenyat per poder mini- l’intestí. L’efecte d’aquests trossos d’ADN en les
cèl·lules són imprevisibles per a la salut humana.
mitzar l’explotació abusiva dels recursos
naturals del planeta.
cid del metabolisme humà implicat en la pro-
Els riscos ecològics i per a la salut ducció de melatonina i seratonina i que es
recepta en determinats trastorns neuràlgics)
Entre el juliol de 1989 i el desembre de manufacturat amb la intervenció d’un bacte-
1990 als Estats Units van morir 27 persones ri modificat genèticament, del qual no es va
i 1500 quedaren afectades per una síndrome comprovar si el procés era amb la puresa
tòxica causada per la ingestió d’un comple- necessària perquè no fos perillós per a la sa-
ment nutritiu a base de triptòfan (un aminoà- lut de les persones. L’estrall sanitari causat

Les llavors de la mort

A la pel·lícula En tierra peligrosa II, Steven Seagal és un funcionari de l’Agència de Protecció del
Medi Ambient americana (EPA) encarregat d’investigar les incidències sanitàries en un poblet causades
per abocaments de residus tòxics en una mina que contaminen l’aigua potable de la població. Sense
cap superagent de la EPA per defensar-los la població de Rincón-i (Paraguay) va rebre el desembre de
1998 les deixalles tòxiques de 600 tones de llavors encapsulades de cotó altament tòxiques. Entre els
productes tòxics que acompanyaven les llavors (fungicides i insecticides) hi havia uns 55.000 milions
d’espores del bacteri transgènic Bacillus subtilis A13 (producte biològic conegut comercialment per
Kodiak). La població de Rincón-i ja ha començat a manifestar trastorns de salut en la forma d’una
síndrome tòxica de difícil diagnòstic. L’alliberament d’aquest bacteri transgènic a la natura és també
imprevisible. Sortosament, els fets han estat recollits en un document excepcional que, si més no,
permetrà no oblidar els fets i servir de referent perquè les empreses i els governs s’ho pensin abans de
jugar amb la salut de les persones. Malauradament, no sempre hi ha testimonis d’aquesta mena
d’abocaments il·legals que en puguin donar fe com el document de Carlos Amorín.1

1. Amorín, Carlos. Las semillas de la muerte. Basura tóxica y subdesarrollo: el caso de Delta&Pine.
Madrid: Los libros de la Catarata, 2000.

21
per l’empresa Showa Denko no palesa tant
el risc intrínsec d’una tecnologia com la im-
prudència científica d’obviar determinats
controls de qualitat per causa de la pressió
econòmica d’una rendibilitat fàcil i ràpida..
En el cas dels treballs biotecnològics,
doncs, la paciència i el marge de temps per
fer proves són decisius per incrementar la
seguretat ambiental i sanitària enfront d’un
OMG. Tanmateix, ja tenim evidències que
potser demanen fer-se enrere en l’autoritza-
ció de determinats OMG per a la producció
d’alguns fàrmacs.
El cas de les patates transgèniques
Sobre la salut de les persones també han
aparegut algunes dades que fan sospitar de
la innocuïtat d’alguns OMG. Un dels casos
més espectaculars fou el del Dr. Arpard
Pustzai que advertí (estiu de 1998) que
ratolins alimentats amb patates transgèniques
tenien dificultats en el seu creixement i patien
trastorns immunològics. Les patates trans-
gèniques incorporen un gen de la planta
Galanthus nivalis (GNA), que segrega un
potent insecticida natural. Els canvis detectats
es referien a ratolins alimentats amb patata
transgènica crua, la qual provocava un pes
més baix i atròfies parcials en òrgans com
ara el fetge, després de 10 dies. L’Institut
Rowett, el centre de recerca on treballava,
fou pressionat per la indústria biotecnològica
i el va acomiadar després de fer públics els
seus resultats. Al mateix temps, muntaren una
campanya per desacreditar-lo davant la
comunitat científica. La seva recerca es
basava en el fet de comparar com incorporant
a la dieta dels ratolins control el tòxic natu-
ral del lliri de neu no expressaren cap efecte,
mentre que sí que ho feien quan menjaven
patata amb el gen GNA. El Dr. Pustzai va
formular la hipòtesi que la causa podia ser el
vector emprat per incloure el gen GNA dins
la patata, atès que és un promotor del virus
de la coliflor. El risc, doncs, no només
derivaria dels efectes de les substàncies
biocides sinó de com interactua tot l’OMG
dins el metabolisme de qui l’ingereix.
El cas de la papallona monarca
L’estudi sobre el risc ecològic derivat de
la dispersió d’aquells organismes que
incorporen gens biocides o que són resistents
a determinats plaguicides tot just ha
començat.
Un dels casos més espectaculars és l’efecte
del blat de moro transgènic Bt que incorpora
el plaguicida de la toxina del Bacillus

La papallona monarca
hiverna al sud de
Califòrnia i Mexic i
retorna a la primavera
cap als boscos boreals
de Nord-amèrica. Cada
any fa un viatge de
5.000 km. En la seva
ruta travessa nombrosos
cultius transgènics que
amenacen la
supervivència de l’única
papallona migradora del
planeta.

22
thuringiensis sobre la papallona monarca
Danaus plexippus (Lepidoptera: Danaidae).
Un experiment de laboratori d’un equip de
la Universitat de Cornell (1999) encapçalat
per John Losey va subministrar a erugues
d’aquesta papallona fulles de cotonet (una
planta de la família de les asclepiadàcies, de
les quals s’alimenta i que creix a les vores
dels conreus) esquitxades amb pol·len de blat
de moro Bt i va notar que menjaven menys,
creixien més lentament i presentaven una ma-
jor taxa de mortalitat que les larves alimen-
tades amb fulles recobertes amb pol·len de
blat de moro no transgènic.
Un altre estudi per assenyalar, en aquest
cas fet sobre el terreny, és el de la Universi-
tat Estatal de Iowa dirigit per l’entomòleg
John Obrycki. En aquest estat hi ha extenses
plantacions d’aquest blat de moro, i estudia-
ren el grau de deposició de pol·len sobre les
plantes ruderals segons la distància del con-
reu. En aquesta recerca comprovaren que el
pol·len dipositat sobre les plantes que crei-
xen properes (fins a 3 m) a aquests camps i
de les quals s’alimenta la larva de la papallo-
na monarca produïa, en unes 48 hores, un
La biodiversitat que aporten les plantes ruderals s’ha de fer compatible amb la rendibilitat de
l’activitat agrícola
23
19% més de la mortalitat en aquesta espècie
respecte a les mateixes plantes el pol·len de
les quals era de blat de moro no transgènic.
Aquests estudis sobre la papallona monarca
han aixecat un gran interès, atès que es trac-
ta d’una espècie migradora i força amenaça-
da per l’especificitat dels hàbitats on es tro-
ba tant a Mèxic com als Estats Units.
La pèrdua de biodiversitat de plantes ru-
derals
Un altre aspecte ecològic lligat als OMG
amb gens resistents a plaguicides és el fet
que poden permetre un ús més intensiu de
determinats herbicides com el glifosat
(Roundup), el qual pot fer decréixer les po-
blacions de plantes ruderals que són essen-
cials per al cicle de determinats insectes.
Des del punt de vista agrari, algunes ma-
les herbes són considerades invasores i se les
tracta amb herbicides per evitar que s’esten-
guin pels camps de cultiu. Tanmateix, no és
el cas de la majoria de les plantes ruderals i
moltes d’elles desenvolupen papers clau en
els ecosistemes, atès que són l’aliment directe
de determinats insectes. Així, per exemple,
moltes larves de papallona s’alimenten pràc-
ticament només d’una planta ruderal en con-
cret. Aquest és el cas de la papallona Inachis
io, la larva de la qual s’alimenta d’ortigues,
una planta comuna a la vora dels conreus.
La concentració de les multinacionals
al voltant de la transgènia
Avui, pràcticament el 60 % del mercat glo-
bal de plaguicides, el 23 % de les llavors i el
100 % dels transgènics es concentra en cinc
grans empreses transnacionals (Aventis, Dow
Chemical, DuPont, Monsanto i Syngenta). I
en el futur encara es pot concentrar més.
Aventis és el resultat de la unió de Hoechst i
Rhone Poulenc, Syngenta ho és de Novartis
i Astra-Zeneca. El volum comercial d’aques-
tes empreses supera els 20.000 milions de
dòlars. Les llavors o els cultius que estan al
punt de mira d’aquestes empreses són també
els que tenen més extensió en el món –més
del 40 % de les plantes cultivades (el blat de
moro, l’arròs, el blat i el cotó). Alhora, val a
dir també que les aplicacions de plantes re-
sistents a herbicides estan lligades al consum
desmesurat d’herbicides que, com el cone-
gut comercialment per Roundup (glifosat),
acaben afectant no sols les males herbes sinó
també la planta de conreu. Les xifres de ven-
da de Roundup al món (uns 50 milions de
kg) justifica l’interès comercial per la soja i
el blat de moro resistents al Roundup.
Una altra raó important de la concentra-
ció empresarial biotecnològica és la fabrica-
ció de fàrmacs a un preu més baix i amb quan-
titats més grans. Una vegada més la qüestió
no és tant la importància de l’avenç que apor-
ta una tecnologia sinó la rendibilitat econò-
mica que persegueixen els gegants empresa-
rials.
Els principals països amb cultius
transgènics i que configuren l’anomenat grup
de Miami són Argentina, Austràlia, Canadà,
Estats Units, Uruguai i Xile. Aquest grup de

La importància del principi de precaució

El principi de precaució es basa en l’actitud d’anticipar-se a un problema abans de tenir-ne l’evidència
científica que pot causar un dany a la salut de les persones o a l’entorn natural. En definitiva, es tracta
de prendre mesures de prevenció per trencar els possibles lligams causa-efecte intuïts.
La complexitat d’algunes de les dinàmiques ecològiques reclama la prudència i corregir les accions
sobre les quals hi ha indicis de perillositat. Aquest principi, sorgit de la Conferència mediambiental
de les Nacions Unides d’Estocolm el 1972 (la predecessora de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro
de 1992), avui forma part del Tractat de Mastrich de la Unió Europea (article 130.2).
Anticipar-se en la prevenció d’un problema i adoptar mesures per corregir-ne els efectes inicials
exigeix i fomenta alguns valors importants:
• la responsabilitat per prendre totes les mesures per demostrar que qualsevol nova tecnologia és
segura per a la salut de les persones i l’entorn i que prevaldran els interessos col·lectius sobre els
privats;
• el respecte per imposar les accions preventives fins i tot sense tenir la certesa científica total a fi
d’evitar que es pugui donar una situació de risc greu;
• la imaginació per trobar alternatives que evitin continuar actuant de manera arriscada i alhora aportar
un nou enfocament perquè en el futur pugui haver-hi nous desenvolupaments;
• la comunicació com a eina per informar i fomentar el saber col·lectiu responsable, és a dir, divulgar
en un llenguatge assequible a la majoria de la població i que no generi actituds fonamentalistes;
• la participació democràtica a fi que les persones no sols siguin el potencial problema sinó part de la
solució alternativa.

24
països ha aconseguit que les negociacions per
arribar al Protocol de Bioseguretat s’allar-
guessin més de vuit anys.
Cultius experimentals al nostre país
El primer carregament de soja transgènica
a Europa va arribar a Barcelona el desembre
de 1996. El 1998, el Ministeri d’Agricultura
autoritzava inscriure dues varietats de blat de
moro manipulat genèticament de Novartis en
el Registre de Varietats Comercials (950242
COMPA CB, y 950243 JORDI CB). A partir
d’aquell moment s’inicia el cultiu de blat de
moro Bt en unes 16.000 ha (a França, per
contra només en foren 1.200 ha). Curiosa-
ment, la plaga del barrinador, contra la qual
suposadament és competitiu el blat de moro
Bt, és força escassa a la Península ibèrica.
Les característiques de las varietats de blat
de moro de Novartis, JORDI CB y COMPA
CB contenen el gen del bacteri Bacillus
thuringiensis (Bt). Tanmateix, cal destacar
que les varietats Bt als EUA no han estat re-
gistrades com a varietats vegetals sinó que
es consideren plaguicides i són regulades de

Els principals perills dels aliments transgènics

Els aliments genèticament modificats contenen gens d’altres espècies dels quals desconeixem com
reaccionaran una vegada es trobin dins l’amfitrió. Ja són a les pretatgeries dels supermercats i a la
majoria ens passen desaparcebuts. Tanmateix, cada vegada hi ha més col·lectius que adverteixen
dels perills potencials que poden entranyar i que es fonamenten en les raons següents:
1. La manipulació capriciosa de la intimitat genètica pot comportar noves malalties i riscos per a la
salut.
2. Les transferències artificials de gens entre una espècie i una altra són perilloses perquè no és
possible preveure totes les interaccions entre els processos biomoleculars i l’entorn.
3. L’enginyeria genètica pot causar danys que no són fàcils de minimitzar un cop s’han generat, atès
que a través de la reproducció sexual poden incorporar-se a les futures generacions i estendre’s en
l’espai.
4. Els productes elaborats amb OMG comporten un risc més elevat que no pas els aliments tradicionals
tant per la seva toxicitat potencial com perquè poden afegir noves fonts d’al·lèrgies.
5. La manipulaciò genètica debilita el balanç entre la nostra fisiologia i els aliments que prenem. De
fet, la vida de les persones depèn en bona part dels nutrients que obtenim dels aliments que ens
ofereix el medi. La cultura alimentària d’un poble és el resultat d’una evolució positiva per obtenir
el millor rendiment vital en les condicions ambientals en què s’ha desenvolupat .
6. Els aliments genèticament modificats s’han introduït sense cap etiquetatge que els identifiqui i
doni la possibilitat d’evitar-los. Aquestes garanties poden arribar massa tard i no ser suficients per
evitar trastorns de salut majoritaris de l’estil dels de la síndrome de l’oli de colza, per exemple.
7. Les companyies biotecnològiques al·leguen que ja hi ha un estricte control per part de
l’administració que garanteix els productes al consumidor. La veritat és que hi ha moltes experiències
de productes que inicialment foren autoritzats i després s’hagueren de retirar per la seva toxicitat: el
DDT, l’hormona BGH, la talidomida, etc.
8. Les espècies genèticament modificades poden alterar les dinàmiques dels ecosistemes i propiciar
efectes catastròfics tal com s’intueix en el cas del salmó transgènic.
9. Els conreus i les granges amb OMG no ofereixen garanties de seguretat perquè és impossible
controlar-ne la disseminació mercès a agents natuals. Els cultius transgènics poden provocar una
contaminació química amb biocides.
10. L’alimentació humana no pot basar-se en plantes i animals que pertanyin a unes poques empreses
que els han patentat i que controlen la seguretat alimentària mundial. S’incrementaran les desigualtats
Nord-Sud i la injústicia socioeconòmica.

25
manera molt estricte per les autoritats fede-
rals. Per això l’empresa sol·licitant té l’obli-
gació d’implantar estratègies per evitar l’apa-
rició de la resistència quan no s’apliquin (tot
i que la llei ho prevegi). En definitiva, que el
control governamental dels cultius transgè-
nics a casa nostra és molt més laxe.
Curiosament, el govern portugués, aplicant
el principi de precaució de la UE, va suspen-
dre l’autorització de plantar blat de moro Bt.
Àustria i Luxemburg també el tenen prohi-
bit, França té establerta una moratòria a la
comercialització i el Regne Unit al cultiu. A
l’Estat espanyol es conreen unes 20.000 ha
de blat de moro Bt i és el sisè país del món
quant a superfície de conreus transgènics i el
primer de la UE.
Garanties per als consumidors
La Unió Europea va aprovar la Directiva
79/112/CE (que va entrar en vigor l’1 de se-
tembre de 1998) per la qual es regula que
qualsevol aliment fabricat amb un OMG o
bé produït a partir d’ells encara que no els
contingui directament ho ha d’especificar en
l’etiqueta. Aquesta directiva desenvolupa els
Reglaments 258/97 sobre Nous Aliments i
26
Nous Ingredients Alimentaris i els Regla-
ments 1.139/98 i 49/2000. D’acord amb la
legislació actual només es obligatori esmen-
tar que “conté organismes modificats
genèticament” quan positivament és així i
“pot contenir organismes modificats
genèticament” quan es pugui tractar d’una
barreja amb no modificats. Lògicament,
aquesta anotació només és possible quan es
tracti d’aliments que no comportin cap risc
per a la salut ni per al medi ambient.
Existeix també la Directiva 90/219 sobre
utilització confinada d’OMG i la Directiva
90/220 sobre alliberaments en el medi am-
bient d’OMG. Aquestes directives foren clau
fins que no es va disposar del Reglament so-
bre Nous Aliments; tanmateix, hi ha un acord
unànime entre els països de la Unió Europea
per modificar-la i reforçar les mesures de
seguretat, l’accés públic a la informació i el
seguiment i control dels OMG.
La principal llacuna que deixa la legisla-
ció vigent sobre el tema és la de no establir
responsables legals en el supòsit que els pro-
ductes transgènics puguin causar un accident
sanitari. De fet, en tota regla, vol dir que en
el cas que es desenvolupés algun problema
greu cada Estat en seria el subsidiari per in-
L’oposició social
als aliments
transgènics ha
estat causa de
nombroses
protestes arreu
del món per part
dels col·lectius
ecologistes.

demnitzar. No sembla que aquesta sigui una
posició justa. Si les empreses creadores
d’OMG fossin legalment responsables dels
possibles danys, probablement es farien re-
cerques i tests més precisos sobre el possible
impacte per a la salut o el medi.
El desplegament normatiu europeu està
essencialment recollit en la legislació espa-
nyola a través de la Ley 15/1994 de 3 de juny,
la qual regula les activitats fonamentals que
es poden dur a terme amb OMG, i del Real
Decreto 951/1997 de 24 de juny. La comer-
cialització d’OMG és un procediment comu-
IMAGEBANK. Nino Mascardi
Al voltant d’un 40 % de la població mundial
sofreix de deficiències en micronutrents. Els
OMG vitaminats no solucionen el problema, ja
que la causa és la progressiva pèrdua de
diversitat en l’alimentació humana.
27
nitari. La Unió Europea garanteix un siste-
ma d’avaluació del risc ambiental abans de
donar autorització per a un OMG. Fins ara a
tot Europa hi ha 10 cultius transgènics auto-
ritzats mentre que és de 42 als Estats Units.
Tanmateix, aquestes garanties de caràcter
informatiu no ens protegeixen del risc
biològic que comporta conviure o alimentar-
se d’OMG. A la Cimera de la Terra ja es
preveié regular els OMG en el Conveni de
Biodiversitat que entrà en vigor el 1993. Per
concretar més el tema es va redactar el Pro-
tocol de Bioseguretat sobre transgènics
aprovat a Montreal el 30 de gener de 2000
pels delegats de 128 països i ratificat el mes
de maig del 2000 pel Congrés espanyol, pro-
tocol que podria entrar en vigor a mitjans
2001. Aquest protocol permet que cada país
pugui exigir la documentació sobre seguretat
dels OMG i s’aplicarà al moviment trans-
fronterer, la manipulació i la utilització
d’OMG que puguin tenir un efecte advers per
a la conservació i la utilització sostenible de
la biodiversitat biològica o amenaci la salut
humana. Els productes farmacèutics trans-
gènics s’exclouen d’aquest protocol. La
responsabilitat d’aplicació de la legislació
sobre OMG correspon a la Comissió
Nacional de Bioseguretat.
Aquest protocol es considera només un
punt de partida perquè deixa alguns aspectes
per concretar. Així, per exemple, l’acord no-
més es refereix a OMG vius i de moment
deixa fora els productes derivats o elaborats
amb OMG. S’obliga a un cert etiquetatge
genèric com ara “poden contenir organismes
vius modificats”, però no hi ha cap referència
per poder seguir la traça dels organismes
transgènics per raons de salut pública. Tam-
poc no es garanteix que prevalguin els aspec-
tes de seguretat alimentària i de conservació
de la biodiversitat enfront de determinades
pràctiques internacionals de lliure comerç.
El rebuig i la desconfiança que generen
els productes transgènics és massiva. En una
enquesta feta a Catalunya, un 95,8 % creia
que els aliments amb OMG havien d’anar
convenientment identificats. En canvi, un 41
% pensa que els aliments modificats
genèticament poden ser perillosos. La Unió
Europea vol promoure, abans que entri en
vigor possiblement el 2002 la Directiva 90/
220, una campanya informativa sobre els ali-
ments transgènics.
El genoma humà
Es tracta d’un projecte en el qual partici-
pen centres privats i públics de diversos paï-
sos per identificar les seqüències dels 3 mili-
ons de parells de base que conformen l’ADN
de les cèl·lules humanes. El dia 27 de juny
de 2000 es va fer una presentació mundial
per donar a conèixer que ja s’ha aconseguit
desxifrar en un 97 %. Tanmateix, la seqüen-
ciació dels nucleòtids de l’ADN només és
l’inici per intentar desxifrar la situació dels
diferents gens i la seva funcionalitat. En
aquest aspecte, dels entre 40 i 100 mil gens
dels humans tan sols se n’han identificat uns
3.000 (menys d’un 10 %). En el futur, conèi-
xer el mapa del genoma humà pot ser clau
per predir i guarir malalties. Conèixer el mapa
gènic de cada persona obre una nova era en
la medicina humana. Una era, però, en la
qual la intimitat de les persones desapareix
si no hi ha els mecanismes legals i ètics per
protegir-la.
Aquesta obra científica fou proposada per
James Watson (que va participar en la
identificació de la doble hèlix de l’ADN), el
qual va convèncer el 1988 el Congrés Americà
perquè financés el projecte. El 1993 Francis
Collins va substituir Watson com a cap del
projecte Genoma humà. Finalment,
l’assumpte va canviar de rumb quan J. Craig
Venter va crear el 1998 l’empresa Celera
Genomics i el 6 d’abril del 2000 va anunciar
28
la descodificació del 99 % del genoma humà
mercès a una potent tecnologia informàtica
que permet seqüenciar l’ADN 50 vegades més
ràpid que amb l’emprada fins a l’actualitat. El
projecte del Genoma humà planteja el debat
ètic sobre la propietat del patrimoni del codi
genètic de l’espècie humana.
Més enllà de la tecnocràcia
No hi ha dubte que la biotecnologia apor-
ta algunes potencialitats per al conjunt de les
activitats humanes i, especialment, per a
l’agricultura i la medicina. Ara bé, la qüestió
és si la biotecnologia ha de servir per tractar
un problema o abans ens cal identificar el
símptoma per prevenir-lo. En aquest sentit,
potser no ens cal lluitar tant contra les pla-
gues sinó més aviat enfocar l’agricultura per
minimitzar l’impacte de les plagues.
L’agricultura ecològica, barrejant els con-
reus, vetllant per la qualitat del sòl i sincro-
nitzant el cicle de les plantes, evita l’ús de
plaguicides i fertilitzants químics.
El mateix podem dir dels trastorns de sa-
lut que patim els humans, els quals en bona
part són el resultat d’un estil de vida inade-
quat, una dieta deficient i un entorn em-
metzinat. Potser, doncs, no és tan important
fabricar, per exemple, l’aminoàcid triptòfan
com millorar les condicions alimentàries per-
què no n’hi hagi carències.
En definitiva, la biotecnologia aporta al-
gunes potencialitats al desenvolupament
humà; tanmateix, aquestes oportunitats de
progrès no poden ser segrestades per al be-
nefici d’unes poques companyies que, alho-
ra, no tenen cap escrúpol a posar en joc la
salut de les persones i l’entorn.
Exposició Gens i gent. Sala d’Exposicions de la
Residència d’Investigadors del CSIC al carrer
Egipcíaques, 1-5. Barcelona. Del 28 d’agost del 2000
al 8 de gener del 2001. Informació: 93 426 19 99.
 AMBIENTAL
Hi ha motius per preocupar-se
seriosament pels efectes dels aliments
transgènics sobre la salut humana i la
supèrbia de la indústria biotecnològica
cegada per l’ambició econòmica.
Hi ha motius per exigir una
moratòria en la comercialització
d’OMG per establir primer un codi ètic
i deontològic que no coarti la
independència dels científics.
En definitiva, tenim una patata
calenta que exigeix un debat social
seriós, però inaplaçable.

Una patata calenta Per una ètica del futur

“Al llindar d’un nou segle i d’un nou

mil·lenni, en una època en què el veïnatge
universal potser encara és lluny, però en què
la seva prefiguració ja no sembla gaire
allunyada, convé que assumim la nostra
responsabilitat de ciutadans del món. Això
implica que prenguem consciència del nostre
lloc no només en l’espai, sinó també en el
temps de la humanitat.” L’ètica i la
responsabilitat de la ciència són una
assignatura pendent en l’educació. La
biotecnologia comporta un repte real a la
saviesa humana.
Per això, el primer pas és intentar traduir
en acció la necessària precaució i prevenció
que exigeix la complexitat o la incertesa. Tal
com expressava el poeta Hölderlin, “on creix
el perill creix també allò que ens salva”. Els

29
possibles avantatges de la biotecnologia que
ja hem comentat poden ser el fullatge que no
ens deixi veure veritablement els perills reals.
Probablement, si haguéssim estudiat durant
més temps i més a fons la tecnologia dels
reactors nuclears ens haguéssim adonat més
fàcilment dels perills abans de ser-ne víctimes
reals. Avui, en la implantació de la biotec-
nologia passa el mateix. Per això, cal ser cauts
mentre no s’enforteixin els mecanismes
legals i ètics i es garanteixi una millor infor-
mació del públic i una participació ciutadana
en aquest camp. Sens dubte, això exigeix una
moratòria en la producció i comercialització
d’aliments amb OMG. En el camp farma-
cèutic o químic, l’ús d’OMG està més con-
trolat, però caldria establir mecanismes de
control estricte dels processos i, alhora,
continuar fent un seguiment independent per
evitar pràctiques negligents.
Lògicament, les empreses que han inver-
tit en biotecnologia pretenen recuperar com
més aviat millor l’esforç financer introduint
massivament al mercat els seus productes.
La clau és que qualsevol error o accident
genètic causarà danys impossibles de resca-
balar. Cal frenar l’auge biotecnològic amb
una recerca més saludable, transparent i de-
mocràtica.
Davant d’aquesta realitat us proposem un
petit programa d’activitats en el qual s’hi
barregen el debat, l’experimentació i fins i
tot la simulació per forçar una acció i una
campanya que pot centrar-se al barri o es-
tendre’s a altres punts i que fins i tot i es po-
dria coordinar amb altres centres.
La imatge: els filaments d’ADN de
ceba
L’experiment proposa extreure l’ADN dels
teixits vegetals d’una ceba. No requereix un
protocol massa complicat i està perfectament
descrit en la unitat 1 titulada “Microbios y
Moléculas” produïda per l’EIBI (http://
www.rdg.ac.uk/EIBE). Descriu el procedi-

10 ml de detergent Trossejar la ceba i Escalfar al bany maria Refredar la barreja durant uns
3 g de sal de cuina dissoldre-la en a 60 ºC durant 15 minuts en un bany en gel.
100 ml d’aigua i una ceba. l’aigua sabonosa minuts.

Proteasa
EIBE. Unidad1

Etanol molt
fred

Abocar una
mica d’etanol L’ADN no es
Liquar durant uns 3 Filtrar la barreja Afegir unes 2-3 gotes de molt fred sobre dissol en
segons. liquada. l’enzim proteasa a uns 10 ml la barreja. l’etanol i quede
de la barreja liquada. suspès a la capa
superior de la
Aïllament i visualització de l’ADN d’una ceba barreja.

30
ment per extreure i visualitzar l’ADN dels
teixits vegetals d’una ceba. El resultat final
d’aquest experiment és visualitzar els fila-
ments d’ADN suspesos en etanol. Ben segur
que pot ser una activitat idònia per introduir
el tema de la biotecnologia a l’aula.
L’interès pel blat de moro i la soja
transgènica
El blat de moro és el tercer cultiu més es-
tès del món amb una superfície plantada de
140 mil hectàrees (1998). Els Estats Units
conreen un terç de la producció mundial. Al
voltant del 99 % del blat de moro que es plan-
ta en els països desenvolupats prové de lla-
vors comercials híbrides, dada que contrasta
amb el fet que no arriba al 50 % en els països
del Sud. Aquest progressiu conreu de varie-
tats comercials ha propiciat una pèrdua de
les varietats locals. Per exemple, a Mèxic no-
més sobreviuen un 20 % de les varietats exis-
tents el 1930. Aquesta erosió genètica pot
incidir negativament en l’economia agrícola
dels països més pobres. Per altra banda, avui,
el blat de moro s’empra més per a productes
no alimentaris que no pas per a la nutrició
Cultiu de blat de moro.
31
humana. El mercat amb un creixement més
gran és el xarop de blat de moro que s’empra
com edulcorant en les begudes refrescants.
Així mateix, el midó és una matèria primera
bàsica en la fabricació del paper. En general,
els productes elaborats amb el midó del blat
de moro passen de 3.500. No és estrany,
doncs, l’enorme esforç en la batalla per les
patents sobre el blat de moro que en un 60 %
està en mans de només 14 empreses.
Us proposem que investigueu quins pro-
ductes habituals contenen algun derivat del
blat de moro. Us presentem un quadre amb
algunes de les aplicacions més habituals.
Un producte amb característiques sem-
blants és la soja. L’oli de soja i la lecitina (un
producte derivat) es troba en milers d’ali-
ments. La farina de soja representa entre un
60 i 65 % de l’oferta total de farina perquè té
més propietats nutritives. La llet de soja, i
altres preparats com ara el tofu (un producte
fet de soja fermentada), són components bà-
sics en la dieta dels països asiàtics. Curiosa-
ment, el 90 % de la producció de soja al món
es concentra en cinc països amb una exten-
sió de 60 milions d’hectàrees. El nombre de
patents de soja passa de 130 i es concentra
Cultiu de soja.
també en una dotzena d’empreses. És obvi,
doncs, que la biotecnologia agrícola, com
també passa amb el blat de moro, s’hagi cen-
trat en la millora de la qualitat proteica o de
l’oli de soja així com en la resistència a de-
terminats herbicides. La soja modificada
genèticament fou la primera que va arribar
al mercat i la que ha aixecat més polèmiques.
El seu cultiu comercial es va iniciar el 1996.
Una dada interessant és el fet que el
protagonisme de la soja com a conreu li va
arribar el 1949 quan la Xina, amb la revolució
cultural, en va interrompre l’exportació.
Aquest fet fou aprofitat pels Estats Units per
fomentar-ne la producció nacional i imposar-
la com a cultiu bàsic. Avui, els Estats Units
produeixen el 50 % de la soja mundial.
La soja és una planta silvestre originària
de la vall del riu Groc a la Xina. Avui, encara
es troba soja silvestre a Taiwan, Rússia i Co-
rea. L’Afganistan, Cambotja, Japó i
Myanmar, conserven una rica diversitat de
varietats de soja. A diferència del blat de
Aplicacions alimentàries del blat de moro
OLIS MIDÓ
• Maionesa • Pastisseria industrial
• Margarina • Dolços
• Salses • Xocolates
• Sopes • Gelats
• Patates fregides
Aplicacions alimentàries de la soja
OLIS LECITINA
• Olis vegetals • Pa
• Margarina • Pastissets
• Mantegues • Xocolates
• Cremes • Productes de farmàcia
• Iogurts • Cervesa
• Aqüicultura • Productes càrnics
• Llet
moro, en el cas de la soja els híbrids no són
més productius, fet que ha propiciat aquest
interès inusitat per les varietats modificades
genèticament. La biotecnologia s’ha centrat
en la soja resistent als herbicides i a millorar
determinades qualitats alimentàries. La soja
resistent a l’herbicida Roundup és la més es-
tesa dels conreus transgènics.
Us proposem una mica de recerca històri-
ca al voltant de la soja com a conreu instru-
mentat econòmicament. Alhora, podeu anar
a la recerca de quins productes comercials
incorporen derivats de la soja. Per facilitar-
vos la tasca n’adjuntem un quadre resum.
Evitar els productes amb OMG al su-
permercat
Actualment, l’Institut de Biologia Molecu-
lar del CSIC disposa d’un servei per
identificar si un aliment s’ha fabricat amb
algun vegetal modificat genèticament. Potser,
doncs, és l’hora de passar a l’acció i
FARINES EDULCORANTS
• Farina • Pastisseria industrial
• Flocs de blat de moro • Begudes
• Polenta • Muesli
• Begudes de sucs
FARINES PINSOS
• Pastissos • Animals domèstics
• Dolços • Engreix animals de granja
• Cereals • Llets maternitzades
• Aliments infantils • Apicultura
• Productes dietètics • Aliments líquids
• Pasta de full
32
emprendre una campanya perquè els
supermercats del barri donin garanties reals
que no venen productes amb OMG o en tot
cas que estaran perfectament identificats en
la prestatgeria. Algunes cadenes comercials
com ara Marks & Spencer certifiquen que
no venen cap producte amb OMG. Una acció
massiva enviant cartes des de l’escola a la
direcció dels establiments alimentaris del
barri pot ser una acció important de conscienciació.
Alguns establiments alimentaris s’han
declarat nets d’OMG. Podeu consultar la
llista d’aliments en els quals s’ha detectat que
contenen OMG a http://www.greenpeace.org.
Podeu demanar explicacions als fabricants.
Més enllà de les especulacions i les incer-
teses científiques, no hi ha dubte que quan
els polítics pro biotecnologia, com ara el pri-
mer ministre anglès Tony Blair, sorprenen
l’opinió pública declarant que: “There’s no
doubt that there is potential for harm, both
in terms of human safety and in the diversity
of our environment, from GM [GE] foods and
crops”, posen en evidència un risc real. La
Organic Consumer Association (http://
www.purefood.org) ha llançat una campanya
contra els OMG basada en tres punts:
1. Una moratòria global per als aliments
i conreus amb OMG.
2. Aturar l’agricultura considerada com
una activitat industrial.
Que l’agricultura ecològica sigui un 30 %
vers l’any 2010.
Us proposem com a contrapunt la lectura
del capítol 11 dedicat a “Alimentar la huma-
nitat gràcies a la biotecnologia” del llibre Un
món nou de Federico Mayor, editat pel Cen-
tre Unesco de Catalunya i la Fundació Caixa
Manresa.
Joc dels biopirates
La recerca de noves substàncies biològi-
ques d’interès per a la indústria ha propiciat
33
l’apropiació de riqueses genètiques: les ano-
menades patents de vida. No és altra cosa que
atribuir-se drets sobre quelcom que, de fet,
no és sinó un “do” de la natura. La història
de totes les cultures és plena de coneixements
de medicina popular aprofitant allò que la
natura ens ofereix. L’apropiació de coneixe-
ments o l’explotació del patrimoni genètic
del planeta és coneix també per biopirateria.
Un cas de biopirateria (n’hi ha molts més)
és l’afusellament de patents dels agents bio-
químics de l’arbre indi del neem (Azaridachta
indica), emprat des de fa segles per la far-
macopea índia. Arreu del món hi ha empre-
ses de biotecnologia a la recerca de principis
actius que puguin ser comercialitzables com
a medicaments o altres. Suposadament, pel
Conveni de Biodiversitat signat en el marc
de la Cimera de la Terra de Rio Janeiro el
1992, aquesta activitat prospectiva de les pos-
sibilitats econòmiques de la biodiversitat
hauria de compartir els beneficis amb les co-
munitats locals. La realitat és una altra ben
diferent. La biopirateria és moda. Us propo-
sem organitzar una simulació en la qual una
empresa de biotecnologia ha descobert un es-
carabat que guareix el càncer. (La pel·lícula
“Los últimos días del Edén” de John
McTiernan,1992, protagonitzada per la
Lorraine Braco i el Sean Connery us pot ser-
vir d’inspiració.)
Els personatges poden ser: l’investigador,
el xamà, el director de l’empresa de biotec-
nologia, un periodista, el diputat de la regió,
un líder ecologista i l’oncòleg d’un hospital
famós. Cada un d’ells pot ser un equip
d’alumnes, els quals seran els encarregats de
buscar arguments per defensar el seu inte-
rès. És lícit que es pagui pel coneixement tra-
dicional. Pot ser una bona excusa per docu-
mentar-nos sobre la biotecnologia i de l’opi-
nió que ens n’hem de formar.❑
 Per a més informació
Llibres i publicacions
• “The Monsanto Files. Gaia, ecología y desarrollo”
(versió castellana del número especial de The
Ecologist, dedicada a les tramoies de l’empresa de
biotecnologia Monsanto). Desembre 1998.
• RIECHMANN, Jorge. Argumentos recombinantes:
sobre cultivos y alimentos transgénicos. Madrid:
Ed. Los Libros de la Catarata, 1999.
• I ZQUIERDO, Marta. Ingeniería genética y
transferencia génica. Madrid: Ediciones
Pirámide, 1999.
• Unitats sobre Biotecnologia. Materials
didàctics per a alumnes de 16 a 19 anys elaborats
per l’European Initiative for Biotechnology
Education (EIBE). Disponibles en format PDF
a l’adreça –http://www.rdg.ac.uk/EIBE.
Entitats i revistes
• Sodepau. Avinyó, 29. 08002 Barcelona. Tel:
93 268 22 02. http://www.nodo50.org/sodepaz/
• Departamento Confederal de Medio
Ambiente de Comisiones Obreras (CCOO).
Fernández de la Hoz, 12. 28010 Madrid. Tel: 91
319 7653. http://www.ccoo.es. Publiquen el
butlletí Daphnia dedicat a la prevenció ambiental.
• Associació Vida Sana. Clot, 39. 08018
Barcelona. Tel: 93 265 25 05.
• Greenpeace. Portaferrissa, 17 1r 2a. 08002
Barcelona. Tel: 93 318 77 49.
• World·Watch magazine. Edició en espanyol.
Núm. 9 (1999). Gaia Proyecto 2050.
Gobernador, 3, 3-2. 28014 Madrid. Tel: 91 429
37 74.
• Biodiversidad. Revista editada per GRAIN,
entitat que té la seva seu a Catalunya al carrer
Girona 25, pral. E-08010 Barcelona Tel: 34-93
301 13 81. Fax: 34-93 301 16 27. També edita
la revista trimestral Seedling.
• TranXgenia. Butlletí informatiu periòdic sobre
enginyeria genètica i patents sobre la vida. Editat
per Ecologistas en Acción, tel: 91 531 27 39; e-
mail: ecologistas@nodo50.org. Es pot consultar
també a http://www.pangea.org/nodo50.org.
34
Internet
•http://www.ucsusa.org. Web de la Union of
Concerned Scientists, format per investigadors
conscients dels perills de la tecnologia sense ètica.
•http://www.agbiotechnet.com. Es tracta d’un
servei online dedicat a l’agricultura i la
biotecnologia. També s’hi pot accedir per http://
wwwlbiotech-info.net. Hi ha abundant informació
sobre els treballs del Dr. Pustzai amb les patates
transgèniques i altres recerques sobre els efectes
dels transgènics.
•http://www.grain.org. Web de GRAIN (Genetic
Resources Action International), entitat
constituïda per promoure la seguretat alimentària
i evitar l’erosió genètica.
•http://www.rafi.org. La Rural Advancement
Foundation International (RAFI) és una ONG
internacional dedicada a promoure la conservació
i el desenvolupament de l’agricultura a fi que
causi un mínim impacte en el medi.
•http://www.sustain.org/biotech/ és un centre de
recursos on trobarem essencialment documents
sobre biotecnologia, biodiversitat, patents de vida,
etcètera.
•http://www.nbif.org/ National Biotechnologia
Information Facility inclou uns 7000 links i
recursos sobre el tema. Conté un bon banc
d’imatges sobre microorganismes, proteïnes,
gens, etc. Igualment, disposa de recursos
pedagògics per als professors.
•http://www.monarchwatch.org/ Una interessant
web sobre el seguiment de la papallona monarca,
una espècie molt afectada pels cultius transgènics.
•http://rachel.enviroweb.org/ Informes sobre la
problemàtica de les hormones generades amb
bacteris modificats genèticament.
•http://www.accessexcellence.org/ El museu
nacional de la salut és un espai virtual patrocinat
per una empresa de biotecnologia. Ofereix una
bona galeria d’imatges sobre biologia molecular.
•http://www.bio.com/resedu/educate.html Llista
de recursos a la web destinada a educadors i per
explicar els conceptes bàsics de biologia
molecular i biotecnologia.