MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor.

– UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

MP 6- DESENVOLUPAMENT COGNITIU I MOTOR

UF5- LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU

1
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

Objectius de la Unitat:
1. Planificar estratègies, activitats i recursos psicomotrius, relacionant-los amb els principis de
l’educació psicomotriu i les característiques individuals i del grup al qual va dirigit. (RA)

 Identificar els principis de l’educació psicomotriu.

 Identificar les aportacions de les principals teories psicològiques en relació amb la pràctica psicomotriu.
 Identificar les diferents metodologies d’intervenció psicomotriu.
 Identificar els continguts de la pràctica psicomotriu
 Seleccionar activitats adients a les característiques psicomotrius dels destinataris en funció de la seva edat.
 Seleccionar recursos adients a les característiques psicomotrius dels destinataris en funció de la seva edat.
 Organitzar els espais adequant-los a les característiques psicomotrius dels destinataris en funció de la seva edat.
 Valorar la importància de la psicomotricitat en l’educació infantil.
 Identificar els principals trastorns psicomotrius.

2. Implementar activitats d’intervenció en l’àmbit sensorial, motor, cognitiu i psicomotor,

relacionant-les amb els objectius previstos i amb les característiques dels infants. (RA)

 Descriure les principals dificultats que poden sorgir en la realització de les activitats.
 Organitzar els espais en funció de l’activitat i de les característiques del grup.
 Preparar els recursos materials propis de l’activitat.
 Realitzar les activitats ajustant-se a la planificació temporal.
 Respectar els ritmes i necessitats individuals en el desenvolupament de l’activitat.
 Seleccionar estratègies d’intervenció promotores d’un clima d’afecte i confiança.
 Valorar la coherència de la implantació de les activitats amb la planificació.
 Donar resposta davant les contingències.
 Generar entorns de la intervenció segurs.

3. Avaluar el procés i el rendiment de la intervenció realitzada en l’àmbit sensorial, motor, cognitiu

i psicomotor, argumentant les variables rellevants en el procés i justificant la seva elecció. (RA)

 Seleccionar els indicadors d’avaluació.

 Seleccionar els instruments d’avaluació adients a les característiques individuals i a l’edat del nen/a.
 Aplicar l’ instrument d’avaluació seguint el procediment correcte.
 Interpretar la informació recollida del procés d’avaluació de la intervenció.

 Ajustar l’actuació i actitud del professional a la pauta prevista.

2
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

UF 5– LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU
1- Neixement dela PM com a tècnica educativa i reeducativa
2- Concepte i definicions.
3- Bases del moviment.
4- Metodologia.
5- Conclusions
6- Continguts de la pràctica psicomotriu
7- Els trastrorn psicomotors
8- La pràctica psicomotriu

1- NEIXEMENT DE LA PSICOMOTRICITRAT COM A TÈCNICA EDUCATIVA I REEDUCATIVA

Per conèixer els seus orígens ens hem de remuntar al 1780, on un monjo anomenat l’Epeé va crear el llenguatge
de gestos per a reeducar als sordmuts. (No es tractava de psicomotricitat però si del primer llenguatge gestual o
corporal).

Més tard, autors com Seguin , Itard o Montessori, des de a medicina i sense ser encara psicomotricistes, van
començar a donar importància a l’educació sensorial i corporal com a pas previ a l’educació intel·lectual.

Dupré (1913) va ser el primers a constatar que darrera un dèficit motriu hi ha en alguna mesura alteracions de tipus
cognitiu i motriu. Va ser el primer a utilitzar el terme psicomotricitat.

Al 1947 amb Ajuriaguerra i des de la neuropsiquiatria va nàixer la reeducació psicomotriu.

Al 1948, Guilmain , va crear els tests psicomotors per tal de conèixer el perfil psicomotor del nen.

Destacar altres aportacions des del camp de la Psicologia com Wallon, Piaget, psicoanàlisis,…

2- CONCEPTE I DEFINICIONS

Autor de referència J Defontaine, que analitza per separat els dos components:

- Psico: Activitat psíquica ( inclosa part cognitiva i afectiva)

- Motricitat: activitat motriu (la seva manifestació és el moviment).

La psicomotricitat serà el moviment en relació intima i inseparable amb el psiquisme, constituint una sola unitat. Tot
i que la base de la PM és el moviment , cal tenir en compte que aquest , abans de ser acte, és activitat psíquica
conscient.

El psiquisme dóna al moviment un significat una intencionalitat , transformant un cos anatòmic i fisiològic en un cos
afectiu i cognitiu.

Cos-Espai-Temps: “La psicomotricitat és el cos dins l’espai i el temps, coordinant-se amb els seus aspectes anatòmics,
neuropsicològics, mecànics i locomotors, per emetre i rebre, per significar i ser significant”

3
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

Luis Pick i Pierre Vayer:

Diuen que la psicomotricitat és una acció pedagògica i psicològica que utilitza els mitjans de l´E.F amb la finalitat de
millorar o normalitzar el comportament dels nens.

Més tard la van definir com l’educació del Jo corporal, és a dir, l’educació del ser integral a través del cos.

Jean Le Boulch:

Diu que es tracta d’un mètode educatiu fonamental per a nens menors de 12 anys, essent un mètode general o
global de l’educació que utilitza el moviment humà en totes les seves formes com a mitjà pedagògic.

André Lapierre i Bernard Aucouturier: “procés basat en l’activitat motriu ,dirigida a la vivenciació i al descobriment
de nocions que porten a estructurar el propi jo i el mon”.

3- BASES DEL MOVIMENT

1- Neurològiques: (SNC., Vies motores , òrgans efectors,cerebel).

2- Anatòmiques: Sistema muscular i ossi.

3- Perceptives i Sensorials: Visió, audició, sistema tàctil-kinestèsic.

4- Funcionament i maduració dels components orgànics: (que les bases anteriors funcionin correctament.

4- METODOLOGIA:

A) Segons la intervenció de l’educador i la llibertat de l’alumne

Directiva (Instrumental): L’educador diu que s’ha de fer, com i quan. Parteix d’una programació prèviament pre-
establerta en funció de la consecució d’uns objectius.

Ex: Fer el llançament d’una pilota en direcció a una porteria amb una sola ma amb la tècnica d’handbol

Semi directiva: El professor determina que s’ha de fer i amb que però no el com.

Exemple: Llançar una pilota amb la ma en direcció a un cercle o una porteria ( un nen farà un llançament amb una
ma, l’altre amb dos, d’esquena, de costat,...

No directiva (Vivencial): Basada en els desitjos de l´infant per tal d’assolir una habilitat. L’educador prepara el
material i el deixa lliurement repartit per la sala. A partir d’aquí observa les actuacions dels alumnes per tal de
prioritzar-les, matisar-les o eliminar-les

4
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

Aspectes a tenir en compte alhora d’aplicar la metodologia més o menys directiva:

Marcar el què fer? Objectiu

Com fer-ho ? Contingut
Amb que fer-ho? Material
Quan Fer-ho? Temps d’inici i final
Amb qui? Agrupaments

L’actitud de l’educador ha de ser sempre suau, flexible i adaptada al seu moment evolutiu de l’alumne.

B) Segons les respostes esperades

Divergent (Psicoanàlisi): No hi ha un model preestablert o una meta final a la qual hagin d’arribar tots els nens per
tal d’executar una mateixa habilitat de la mateixa manera. Cada persona és única i esdevé el seu propi model.

No es busca la reproducció sinó la creació de d’activitats, habilitats o moviments nous, personals i creatius.

Es pretén facilitar vivències personals, fomentar l’empatia la comunicació i l’expressió.

Sit. inicial Sit. Final Sit. inicial Sit. Final

DIVERGENT CONVERGENT

Convergent (Conductisme): Amb un model preestablert o una meta final a la qual han d’arribar tots els nens per tal
d’executar una mateixa habilitat de la mateixa manera. Es busca aconseguir uns objectius esperats, programats i
planificats. Tots els moviments executats tenen una finalitat determinada. Les habilitats es realitzaran d’acord amb
una tècnica determinada.

Es busca la reproducció d’un model, la imitació d’un model que es considera adequat al qual ens hem de dirigir

AUTORS DE REFERÈNCIA:

METODOLOGIA AUTORS NOM

DIRECTIVA Jean Le boulch Psicocinètica

Louis Pick i Pierre Vayer Psicopedagògica

NO DIRECTIVA André Lapierre i Bernard Aucouturier Metodologia Vivenciada

5
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

Jean Le Boulch: (psicocinètica)

El domini del cos és el primer element del domini del comportament. S’allunya de a visió dualista cos-ment valorant
a la persona en tota la seva globalitat.

Principis teòrics:

 Noció del cos com a globalitat.

 A partir dels moviments espontanis s’estructura l’esquema corporal.
 A partir de l’esquema corporal s’estructura la personalitat del nen/a.
 L’objectiu fonamental de la psicomotricitat és l’estructuració de la personalitat.

Louis Pick i Pierre Vayer:

Pretenen educar d’una manera sistemàtica totes les conductes motrius.
“L’activitat motora està íntimament relacionada amb l’activitat mental”.
“Fins als tres anys la motricitat i el psiquisme estan superposats, i a partir d’aquesta edat els diferents
desenvolupaments (cognitiu, afectiu, motor...) es van independitzant). Durant el període dels 3-4 anys fins als 7-8 es
pren consciència del propi cos, es defineix la lateralitat, l’orientació espaial,... i la integració social

naixement 3-4 anys 7-8 anys

André Lapierrre i André Aucouturier (Metodologia Vivenciada – No Directiva)

Novament parteix de la unitat i globalitat de la persona, segons el qual no podem separar el cos i la ment (visió
dualista) amb la realització d’exercicis d’ E.F. per una banda i la realització d’activitats intel·lectuals per l’altra.

Principis

 Els diferents sistemes implicats en el moviment (bases del moviment) estan interelacionats, qualsevol
estímul que afecti a un d’ells afectarà a la resta.

 En una primera fase es viuen els moviments d’una forma molt primitiva i espontània, però en una segona
fase aquests moviments són realitzats d’una forma conscient. Aquest procés de la espontaneïtat a la
percepció conscient és essencial per al desenvolupament de la intel·ligència.
6
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

 Igualment succeeix en l’àmbit afectiu: quan el nen coneix allò que li provoca por, perill, pànic... i es capaç de
controlar-les i inhibir-les arriba al domini de si mateix (domini corporal).

 A través de la motricitat el nen/a podrà fer el pas d’allò que s’ha viscut (moviments i sensacions) a allò
abstracte.

 A través del moviment es pot comunicar, transmetre emocions, sentiments... és una forma de comunicació
(llenguatge no verbal). Com més variades, amplies ,riques i diverses siguin les experiències motrius més
afavorirem el llenguatge verbal

 Els processos intel·lectuals neixen de l’activitat perceptiu-motriu. A través del moviment el nen podrà
interioritzar nocions abstractes d’una forma molt ràpida i pràctica (fort, suau, ràpid, lent, soroll, silenci,...). A
partir de les experiències viscudes el nen forjarà les nocions abstractes.

Metodologia:

 Basada en una educació vivenciada, unitària i global (no a la visió dualista).

 No directivisme : cal aprofitar situacions espontànies, segons les necessitats, motivacions i personalitat de
cada nen. Esperit creatiu, lliure, innovador, en experimentació continua.
 Adaptar l’ensenyament al nen i no el nen a l’ensenyament .
 Basada en l’observació, la diversitat, globalitat, relacional.
 Llei dels contrastos.
 (Veure quadre O. Decroly L’activitat globalitzadora)

Aspectes a treballar:

1a fase: Treballarem nocions primitives i fonamentals com:

 intensitat: Fort, fluix

 Grandària: gran / petit, llarg / curt, lluny / prop, alt / baix, ample / estret, gros/prim...
 Velocitat: ràpid/lent.
 Direcció i orientació: cap a , des de, en, dins ,fora, al mateix temps, a la dreta, esquerra, davant, darrere,
damunt, sota, primer, segon, últim,...
Totes aquestes nocions tindran relació en l’adquisició de la lectura, escriptura, numeració, càlcul, matemàtica, ritme,
dansa,...

2a Fase: Aquí un cop el nen ha organitzat les seves percepcions, desenvoluparem la seva capacitat i necessitat per
expressar-la i per a comunicar-se per ser entès i per a entendre als altres ( una situació viscuda és més fàcil
d’expressar-se).

Trobem diferents formes: amb el gest . el grafisme, els sons musicals o el llenguatge verbal.

7
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

Pràctica:

Per tal de desenvolupar una sessió d’acord amb aquesta metodologia per tal de passar del fet concret al fet
abstracte cal tenir en compte 3 temps

1r. ACTIVITAT ESPONTÀNEA 2n. ANALISI PERCEPTIU 3r. INTELECTUALITZACIÓ DEL QUE S’HA
VIVENCIAT

Activitat lliure que permeti a l’alumne,
experimentar, jugar lliurement, alliberar
tensions i pulsions inconscients.
Pot ser amb material, sense, amb
estímuls sonors,...
L’alumne va passant d’experimentacions
simples a altres més complexes.
El professor observa.
Davant les actuacions dels Reflexió del que s’ha fet. L’Infant
alumnes l’educador pregunta, expressa el que ha viscut en les
prioritza o centra l’atenció del fases anteriors a través del gest
grup cap allò que li sembla més simbòlic, el grafisme , el so o el
interessant: llenguatge verbal.
“Mireu que fa ... Qui sap fer...
Que podem fer amb els cèrcols...
Totes les propostes dels nens són
vàlides

5- CONCLUSIONS

• La majoria d’autors en parlar de psicomotricitat fan referència al cos com a eix principal de la psicomotricitat
( és el protagonista).

• El cos és utilitzat com a forma d’ expressió, com a llenguatge que a partir del moviment ajudarà al nen a
prendre consciència de la seva individualitat, del mon dels objectes i dels altres.

• És una tècnica a utilitzar a l´E.I. per tal de donar una educació integral.

• Tracta d’integrar les aportacions de la psicologia,pedagogia basant-se en l’apartat corporal com a eina
integradora dels aspectes socio-afectius, cognitius i motrius.

• Hi ha una multitud d’enfocaments que provoca certa dispersió

8
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

6- CONTINGUTS DE LA PSICOMOTRICITAT
ESQUEMA CORPORAL
CONTROL TÒNIC
CONTROL POSTURAL
CONTROL RESPIRATORI
LATERALITAT
ESTRUCTURACIÓ ESPAI - TEMPS
CONTROL PRÀXIC

6.1- ESQUEMA CORPORAL (E.C)

Tots els continguts de la PM queden integrats dins l´E.C.

En la configuració de l´E.C. hi estan implicades les diferents àrees sensorials, cognitives, afectives, motores, ...

Algunes definicions de l’esquema corporal són:

- Representació mental del propi cos, idea, dels seus segments de les seves possibilitats i
limitacions , tant a nivell motriu com expressiu, en repòs i en moviment; en relació a un
mateix , als altres , als objectes i al medi .

- L´E.C. no és una dada inicial ja formada des del naixement sinó que s’estructura
progressivament en funció de les experiències i seguint les lleis céfalo-caudal i pròxim-
distal ( el nen comença coneixent les parts de la cara ...).

- Veure etapes marcades pels diferents autors referents les etapes de desenvolupament
de l´E.C.

6.2- CONTROL TÒNIC

Està molt relacionat amb el control postural.

Podem entendre’l com a teló de fons que sustenta tots els moviments. Cal diferenciar entre:

 To muscular: encarregat de mantenir la postura.

 Activitat muscular cinètica: encarregada dels moviments voluntaris i automàtics.

Serà bàsic en el manteniment de l’equilibri, sensacions (interoceptives, propioceptives, exteroceptives) i en les

emocions ( augment del to muscular en situacions d’angoixa, descarrega simpàtica massiva davant el risc) i per tant
serà bàsic un mínim grau de control per a realitzar qualsevol moviment.

Des del seu naixement el nounat mostra el seu grau de benestar mitjançant el seu to muscular.

Altres implicacions també les trobem en:

9
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

 L’atenció.
 La relació amb els objectes i altres persones.

Aspectes a treballar: contracció muscular, relaxació, inhibició de la conducta, equilibri, expressió .

LA RELAXACIÓ

Seran molt indicades de cara a la part final de les sessions (tornada al repòs).

GLOBAL SEGMENTÀRIA CONSCIENT AUTOMÀTICA

Tot el cos. Parts concretes. Mitjançant música , indicacions Descans de forma tranquil·la
de l’educador, on intervé el amb un ambient adequat (clima,
pensament del nen. soroll, il·luminació

(Més informació referent a les tècniques de relaxació de Schultz i Jacobson).

6.3- CONTROL POSTURAL /// EQUILIBRI

El control postural serà la manera habitual de mantenir la postura i l’equilibri

POSTURA Posició que ocupa el cos en qualsevol moment.

EQUILIBRI Serien les modificacions del to muscular per Estàtic: manteniment de la postura en posició fixa
estabilitzar l’eix corporal respecte el centre de
gravetat. Dinàmic: durant els desplaçaments.

En el cas dels nens petits, quan aconsegueixen un bon control postural amb les extremitats inferiors, les mans
s’alliberen per experimentar i fer nous descobriments, així com també s’allibera del control conscient sobre la marxa
i l equilibri i poder així realitzar tasques més complexes.

6.4- EL CONTROL RESPIRATORI

La respiració farà referència a l’intercanvi de gasos entre l’organisme i el medi extern, captant O2 i eliminant CO2.
Aquest intercanvi es realitza als pulmons.

Destacar dos processos: Inspiració (actiu) i l’expiració (passiu).

El reflex respiratori apareix en el mateix moment de néixer. Es mantindrà al llarg de la vida per a regular la
homeòstasi (equilibri). Diferents autors relacionen directament les alteracions respiratòries (amplitud toràcica,
mucositats, freqüència variable,...) i les alteracions psicomotrius.

10
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

Fent conscient i controlant la nostra respiració estem incidint en l’Esquema Corporal, el to muscular, la relaxació,
l’atenció i la concentració.

Serà bàsic que durant la respiració s’oxigenin suficientment els pulmons per evitar una oxigenació incompleta. Així
doncs podem diferenciar entre 3 tipus de respiració

RESPIRACIÓ

CLAVICULAR TORÀCICA ABDOMINAL

Més superficial. Oxigenació insuficient. Més profunda. Major oxigenació. La més profunda. Oxigenació total.
Moviment de les clavícules. Situacions Moviment de la caixa toràcica Moviment de l’abdomen. Situacions de
d’ansietat, por, angoixa,... tranquil·litat, repòs, control,...

6.5- LA LATERALITAT
Fa referència a la predilecció o domini d’un costat del cos respecte a l’altre. El podem observar a nivell de vista,
oïda , mans ,peus,... Està molt relacionat amb el predomini de l’hemisferi contralateral ( recordar la decussació o
desviació de les vies motores i les experiències.

Tipus de lateralitat ( Buscar informació...)

Per a que serveix tenir definida la lateralitat?

 Per especialitzar-nos en la realització de qualsevol acció motriu o activitat (exemple l’escriptura...).

 Major comprensió i domini de l’esquema corporal (el costat dominant serveix de referència).
 Afavoreix l’orientació i la organització espaial.

ETAPES DE LA LATERALITAT
INDEFINICIÓ (0-24 MESOS) DEFINICIÓ (2-4 ANYS AUTOMATITIZACIÓ (4-7)
Fase d’exploració Hi ha una alternança en la utilització de les Preferència per una de les mans.
dues mans Als 6 anys poden representar-se la seva
pròpia dreta i esquerra. Als 8-9 anys la d’una
persona de davant seu.

Consideracions:

 L’educador facilitarà el predomini lateral, que es manifestarà de forma espontània,. sense forçar-lo.
 A l’entorn dels 5 anys caldria lateralitzar l’infant (en cas de no fer-se de forma espontània) i sempre abans
de l’inici de l’aprenentatge de l’escriptura.
 Alguns autors consideren (per aspectes ambientals) que en cas d’indefinició és aconsellable lateralitzar cap
a la dreta.
 Si el nen no mostra cap problema no intervenir.
 Trobem diferents tests per a la detecció de la lateralitat (Harris, Zazzó, Bergea).

11
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

6.6a - L’ESTRUCTURACIÓ ESPAIAL

L’estructuració Espaial i l’estructuració Temporal estan molt relacionats. Es tracta de conceptes abstractes que
a través de la motricitat es pot ajudar a la seva comprensió. Són conceptes molt relacionats amb els períodes
del desenvolupament cognitiu

Intern (Jo) 0-3 anys
Relacionat amb l’esquema corporal; amb els
propis moviments, sensacions.
ETAPES / CLASSIFICACIONS
Extern (No Jo) 3-7 anys Representatiu (simbòlic)
a partir dels 7 anys
Extern al propi cos; partirà de l’espai intern; Representacions gràfiques (mapes, dibuixos,
distàncies, direccions, croquis,...).

6.6b- L’ESTRUCTURACIÓ TEMPORAL

Seria la durada d’un esdeveniment o la durada entre dos esdeveniments. El procés d’interiorització del temps
s’inicia a partir de les rutines i hàbits diaris que establiran un ritme de successos (despertar, soroll, il·luminació,
veu la mare ...).

TIPUS:
Subjectiu (Intern) : depèn de cada persona.
Objectiu (Extern): igual per a tothom.

ETAPES / CLASSIFICACIONS segons Piaget ( Basades en els estadis):

 0-2 anys: L’estructuració del temps en el nen estarà en base de les seves pròpies accions.
 2-4 anys: “ “ “ “ “ “ “ de les rutines diàries.
 4-5 anys: pot recordar-les.
 7 anys ...: pot assimilar conceptes abstractes

Consideracions E-T:
El procés d’interiorització del temps s’inicia a partir de les rutines i hàbits diaris viscuts al nucli familiar .
Aquests establiran un ritme de successos (despertar, soroll, il·luminació, veu la mare ...) que permetran
orientar-se a l´infant i tenir punt de referència.
D’aquí la importància dels espais estables (objectes i mobles de la seva habitació,...) i els ritmes en les rutines i
hàbits diaris
Mica a mica s’aniran adquirint conceptes com dia-nit, matí-tarda, ahir-avui-demà,...

12
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

6.7- EL CONTROL PRÀXIC /// (COORDINACIÓ)

Serà la realització de moviments voluntaris de forma ajustada a un temps, a un espai ; amb un objectiu determinat i realitzat de forma
harmònica, ajustada, precisa i amb el desgast energètic necessari.
Podem dir que agruparia el conjunt de continguts anteriors (fins i tot l’esquema corporal...).

La “pràxia” per tant farà referència a tots els processos interns i externs per a l’execució d’un moviment voluntari (Mecanisme de Percepció,
Decisió i Execució). Seria el conjunt de processos implicats en el control del moviment

Classificacions:
 Motricitat Fina: implicació d’una part/s del cos o petits grups músculo-articulars. Suposa la inhibició
d’altres grups dl cos.
 Motricitat Gruixuda: implicació de tot el cos o grans grups músculo-articulars.
Consideracions:
En l’execució dels moviments coordinats hi estaran implicades Q.F.B com la Força, la velocitat, la Resistència i la
flexibilitat. Als nens petits caldrà buscar la precisió en els moviments per sobre de la velocitat (precisió versus
rapidesa) i menys encara la força (aspectes maduratius... gimnastes, aixecadors peses,...)

7- ELS TRASTORNS PSICOMOTORS

El retard motor esdevé el teló de fons sobre la qual destaca una alteració o dificultat més intensa. Resulta difícil
establir una classificació dels trastorns psicomotors ja que tots els factors estan interelacionats (cognitiu, motor,
afectiu,...).
Les alteracions faran referència als continguts: retards, alteracions... de l´esquema corporal, lateralitat, control
pràxic,... També podem parlar de dispràxies, síndrome hipercinètic,...

8- LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU

Simulació d’activitats del llibre.

Pràctica d’activitats dissenyades pels propis alumnes.
Disseny d’una fitxa d’activitats.
Disseny fitxa Sessió (part inicial, principal, final, observacions).
Cercar recursos ( Internet , llibres, materials,...).

13
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

9- MATERIALS PSICOMOTRIUS

14
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

15
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

16
MP6- Desenvolupament Cognitiu i Motor. – UF5-LA PRÀ CTICA PSICOMOTRIU – Prof: Xavi Fontanet

VARIS:

http://www.slideshare.net/Auxizamo/ut5-la-psicomotricidad-bl

17