Dhanur Ramoneda Perales

Practicum I

2021-2022 (2on semestre)

PAC-3  Anàlisi dels informes socials i dels informes socioeducatius.

1.

Durant la nostra tasca com a educadors socials, les institucions necessitaran les nostres
valoracions socioeducatives, per això haurem d’informar sobre algunes dades i
propostes amb relació a la persona o el grup amb els que estarem realitzant la
intervenció educativa. Necessitarem, doncs, un instrument que ens permeti registrar i
analitzar les diferents realitats socioculturals, fruits de les nostres intervencions i que
estableixi un pont de comunicació amb els professionals i les institucions que
treballarem, amb les respectives recomanacions que justifiquin la nostra intervenció
socioeducativa. Estem parlant, d’un informe socioeducatiu, que anirà enfocat des d’una
perspectiva pedagògica, amb reflexions analítiques en les quals es formaran hipòtesis
per treballar i coordinar-nos amb altres professionals, “sempre caldrà tenir en compte a
qui va dirigit l’informe, quina és la demanda, què la motiva i per a què es vol utilitzar,
també mostra quin és el treball que s’està plantejant a un subjecte des d’una institució o
projecte educatiu, quins són els objectius, i també quins són els seus recorreguts i
aprenentatges” (Sambola, 2021:5).

Perquè l’educand es desenvolupi de manera òptima en la nostra intervenció realitzarem

una de les funcions de l’educador, el de facilitar els processos de transformació a través
de la promoció social i cultural i la incorporació d’aquest en les xarxes socials, afavorint
la seva sociabilitat, perquè s’estableixin relacions entre el subjecte amb el seu entorn
sociocultural, potenciant la seva autonomia i participació que esdevindran elements
claus per la seva transformació personal i sociocultural. Durant aquest procés
identificarem i plasmarem en l’informe els interessos del subjecte en els diferents
elements culturals, així com les seves dificultats d’accés, aspectes negatius com dèficits
o problemàtiques i les metodologies que s’estan emprant. D’aquesta manera
registrarem els efectes de l’acció socioeducativa en el subjecte, observant i detectant
també, els seus aprenentatges i progressos, referint-nos als aspectes positius i
negatius, descrivint les línies de treball que seguim.

7
Per no oblidar les diverses dimensions del subjecte de l’educació es recolzarà durant el
procés educatiu amb diferents àrees les quals seran rellevants per l’anàlisi i avaluació,
com per exemple el subjecte social i entorn, en referència als vincles socials i àmbits
d’interacció que s’estableix, com poden ser un grup d’amics, institucions socials,
esportives, etc. L’art i la cultura, i com a través d’aquests ens uneixen, a través dels
referents, col·laboren amb la formació de la nostra identitat, reforçant el sentiment de
pertinença i fomentant els valors i vincles socials que ens uneixen com a persones, per
això com a educadors socials hem d’apoderar a nivell individual i grupal perquè aquests
siguin independents d’un procés sociocultural, en el que tots participem per generar i
transformar diferents realitats culturals. Així com facilitar als subjectes l’accés universal
a la cultura i als coneixements que es poden adquirir en les diferents institucions, com
en les biblioteques per exemple. La formació i inserció laboral, un altre recurs que
recolzarà al subjecte durant el seu procés educatiu, doncs, facilitarà el
desenvolupament interpersonal, com a pilar fonamental d’integració social i un espai
perquè els subjectes puguin aportar i participar. Les dues últimes dimensions del
subjecte que destacaria són la família, considerant-la com a pilar emocional i afectiu, i
per l’educació en valors que es pot produir i que prepararà al subjecte per la seva
posterior convivència i participació social. Per últim, com a àrea de suport, la
psicològica, contribueix enormement gràcies a la seva comprensió sobre el
funcionament de la ment humana, de les situacions que experimenta una persona i de
com treballar aquells problemes i traumes psicològics que obstaculitzen la vida personal
i social de les persones.

Quan realitzem les nostres funcions i tasques socioeducatives, els educadors socials
tenim la responsabilitat tècnica amb la nostra professió i amb els subjectes, per tant,
hem de ser coneixedors i regir-nos per una sèrie de principis ètics com a funció
equilibradora dels comportaments i les relacions educatives que establirem. És a dir que
la nostra ètica professional es basarà a treballar pel bé comú, abandonant el nostre
individualisme, vetllant per la dignitat, el respecte, la llibertat, amb una actitud empàtica,
reflexiva, afectiva i flexible amb les persones. Respectant el codi deontològic, les
normes deontològiques i basant la nostra pràctica amb una perspectiva pedagògica,
ens ajudaran a guiar-nos en les nostres accions i conductes professionals. Així com el
respecte total al subjecte i als drets humans, actuant des d’una justícia social que aposti
pel desenvolupament integral de la persona. Pel que fa a la recollida d’informació,
sempre serem fidels i rigorosos amb el tracte d’aquesta i ens aferrarem a les premisses

7
de consentiment i confidencialitat amb relació als subjectes. En cas d’un traspàs
d’informació amb altres professionals o institucions es trencarà amb la confidencialitat i
el secret professional perquè s’avalua que és més beneficiós per la persona.
Normalment, es tracten de situacions de risc en què el subjecte posa en risc la seva
vida o la d’altres persones, també poden comprendre situacions d’abusos sexuals, en el
que serà necessari registrar-ho als informes i si es cal, comunicar-ho a l’equip de
professionals i contactar amb les autoritats. Sense que aquestes dades presentin la
possibilitat de significar algun risc pels subjectes, establint diferents nivells de seguretat.
“Els anàlisis i els termes utilitzats en els informes socioeducatius no haurien de
presentar cap aspecte ni etiqueta que es pugui interpretar com a devaluadora o
discriminatòria” (Sambola, 2021:15). En definitiva, hem d’entendre que tota pràctica
socioeducativa està subjecte a diferents nivells ètics, els quals haurem de respectar i
aplicar si volem que les nostres intervencions socioeducatives siguin el més
integradores i respectuoses possibles amb els subjectes.

Els educadors socials com treballem i ens coordinem en xarxa, cada avaluació i disseny
és necessari que sigui informat, per la possible derivació a altres recursos educatius i
per enriquir les nostres intervencions amb l’equip interdisciplinari, que abraçarà més
àmbits d’actuació, accions formades des de diferents disciplines i perspectives que
ajudaran a realitzar el que és més important, el benestar personal i integral de la
persona i amb la comunitat que pertany.

Entrant en les formes d’expressió i de transmissió d’informació en els informes, és

essencial que l’estructura i estil de redacció, així com tipus de paraules que utilitzem
siguin clares, precises i lluny d’aquelles paraules estereotipades, ja que és la imatge
professional que transmetem a altres professionals o institucions, per tant, no podem
redactar de qualsevol forma col·loquial amb errors ortogràfics i de sintaxi, hem de fer
èmfasi amb aquestes capacitats per demostrar la màxima objectivitat i professionalitat
possible.

Aprofundit una mica més sobre aquestes capacitats que hem de dominar; a través del
llenguatge verbal es transmeten coneixements, emocions i experiències, per tant, és de
vital importància per informar, transmetre i ensenyar durant les nostres tasques
socioeducatives, segons el tipus de paraules que s’utilitzen, ja que poden estar
“carregades de connotacions que poden donar un determinat significat” (Sambola,
2021:21). I que, per tant, poden significar una comunicació fluida, de confiança, tot

7
establint vincles o pel contrari, confusions, enemistats i falta d’una bona relació
interpersonal, sigui amb els subjectes de l’educació o amb altres professionals o
institucions que no se senten afins amb la nostra manera d’expressar-nos. Pel que fa al
llenguatge no verbal, també és important entendre, per exemple, el significat d’un
contacte visual prolongat o lateral, tocar-se diferents parts del cos mentre s’estableix la
comunicació, somriures falsos, pupil·les dilatades, etc. Tota aquesta simbologia ens
mostra un altre tipus d’informació que pot estar oculta i que ens poden alertar de
diferents qüestions, i que, per tant, haurem d’analitzar i redactar-ho als informes perquè
quedi constància.

La redacció i l’estructura dels informes, ha d’estar impecable en el sentit sintàctic i en el

redactat, el missatge que entreguem ha de ser clar, directa i amb la màxima precisió
possible, perquè si hi ha una mancança en algun d’aquests aspectes pot fallar la
comunicació, conduint-nos a les confusions, mal entesos i en el pitjor dels casos, en
males praxis. En referència aquest missatge, com hem explicat anteriorment han de
quedar ben reflectits, la metodologia del treball que s’ha portat a terme, així com una
descripció concisa sobre cada cas, detallant sempre el més rellevant sobre el cas i les
accions educatives proposades, evitant les paraules buides de contingut, i terminologia
estereotipada i estigmatitzant i amb opinions subjectives que poden estar subjectes a
l’equivocació o formades des d’una perspectiva errònia, tampoc que s’estableixin
descripcions definitòries que limitin per l’ús del llenguatge emprat i que no aportin valor
educatiu i transformador.

2.

Segons Morán 2021, un informe social el podem concebre com un instrument

documental i administratiu, en el que queda registrada una situació social en la qual es
reflecteix l’avaluació i les valoracions que oferim com a propostes d’intervenció
socioeducativa. Per tant, com a professionals de l’Educació social, és una gran guia que
justifica les nostres intervencions amb els subjectes que treballem. Una de les nostres
funcions en aquests informes serà el d’analitzar, interpretar i elaborar aquests informes
socials, en els que hi redactarem unes conclusions, així com els resultats positius i
negatius que hem anat observant durant tot el procés educatiu.

Pel que fa al format dels informes socials, es limita bastant el desenvolupament

professional en quant a la qualitat de la producció teòrica i anàlisis crític, que no podem
reflectir totalment, en les característiques del cas i del subjecte. Així s’acaba simplificant

7
la realitat i la informació de cada subjecte, ja que aquests informes estan inclosos en
aplicacions informàtiques elaborades per compartir la informació d’una manera
determinada. En aquest aspecte limitant podem detectar una acció socioeducativa que
està generada en base al control i la contenció poblacional. D’aquesta manera els
subjectes queden exposats a una sèrie d’indicadors inamovibles que produeixen una
despersonalització i estigmatització cap al subjecte, els quals els fan ser més
vulnerables. Com bé ens explica Parajuá 2017, aquests mecanismes de control els
podem trobar a diferents àmbits de la societat, podem fer referència al control social
formal que exerceix el seu poder a través dels governs, organismes oficials, mitjançant
dispositius que apliquen per complir la llei, i sancions en cas de no complir-la, aquí és
quan entren en escena les institucions policials i judicials, dos peces fonamentals pel
correcte funcionament i compliment del control formal. A diferència del control social
informal, que es conforma en la socialització de cada persona, en el qual pot intervenir
la família, l’escola, mitjans de comunicació, el mercat de treball, i en el nostre sector
professional, també podem trobar pràctiques d’assistència social excessivament
preocupades pels riscos, que el que causen és delimitar i definir aquestes poblacions
com a problemàtiques. Així parlem d’un tipus d’intervenció social “escorada hacia el
monitoreo, control y contención de los pobres, que de manera limitadamente
heterogénea se despliega desde los ámbitos más inmediatos de la cotidianidad
institucional.” (Parajuá, 2017: 304).
Per tant, hem d’entendre que hi ha una part del control social que pot causar perjudicis i
conseqüències negatives en la persona que el pateix, com en el control social formal
especialment, a través de lleis de privació de la llibertat, sancions i càstigs amb la
intenció de “normalitzar” aquella persona, responent amb violència a la violència. Per
altra banda, tenim el control social informal, que des de la família i l’educació, poden ser
recursos que potenciïn els valors, l’autonomia i el desenvolupament integral de la
persona, afavorint la socialització i la integració social. Però hem d’intervenir de forma
equilibrada, sent conscients d’aquells codis i registres basats en el control i en la
contenció poblacional que ens limita donar respostes socioeducatives més efectives,
que millorin la situació del cas i del subjecte, ajudant a ser menys vulnerables al
sistema. Evitant les males pràctiques allunyades dels codis ètics i deontològics, sense
potenciar massa els riscos i les problemàtiques de cada persona.
Un dels objectius dels informes socials, és per generar una transformació, i per això els
professionals necessitem treballar amb una coherència, evitant etiquetar i estereotipar

7
al subjecte i a les famílies, classificant-los en un grup concret d’intervenció. Per tant,
hem d’evitar també, com hem explicat, donar poder i rellevància a la part negativa, ja
que des d’aquesta perspectiva serà més difícil acompanyar al subjecte o al grup
familiar. Hem d’enfocar-nos en les potencialitats i en les parts positives que els casos
presenten, i amb aquesta ment més positiva ens serà més fàcil trobar alguna solució.

Tornant al llenguatge, aquest haurà d’estar caracteritzat principalment per la precisió,

claredat, sense paraules buides de contingut i fent un bon ús d’aquest, evitant paraules
limitants, ja que pot generar confusions, oferint una visió i percepció equivocada del
subjecte. Com a professionals haurem de conèixer i aplicar els registres lingüístics i els
codis professionals, recollint la informació amb els instruments i tècniques adequades
(Moràn, 2021: 10). Utilitzarem, doncs, codis professionals per establir una comunicació
més entenedora entre els professionals. Oblidant-nos d’incloure visions subjectives i
repeticions d’indicadors, ja que podem ocasionar una imatge distorsionada subjecta a
males interpretacions. Hem de ser conscients, per tant, que emprar el llenguatge
adequat en els nostres informes és imprescindible, ja que si no és així, pot ser la
diferència entre un tipus d’informe amb efectes positius amb un altre amb efectes
confusos i negatius, per això és essencial actuar de forma equilibrada, no només
detallant la part negativa i considerada de “risc” sinó també rellevant els potencials i les
capacitats.
A mode de conclusió, els informes socials són una eina imprescindible pels educadors
socials, que ens ajudaran a tenir una comprensió més profunda i clara sobre les
situacions que precisarem en aquest. En primera instància atendrem a les demandes
pertinents i analitzarem els diversos indicadors que ens ajudaran a tenir un coneixement
universal de la situació demanada per un subjecte o un grup familiar, que a través de la
recopilació de dades que haurem anat agrupant realitzarem un diagnòstic social i unes
conclusions que sempre han d’estar basades en informació veraç i contrastada, per una
posterior intervenció social en cada situació, amb la intencionalitat de cobrir aquestes
necessitats bàsiques, socials o psicològiques. Sempre treballant amb xarxa i amb
l’equip professional, portant a terme derivacions amb les ares de suport i recursos
educatius pertinents i facilitant de forma clara i precisa la informació. El més important
de la nostra intervenció socioeducativa serà apoderar a les persones, oferint un
acompanyament a tots els àmbits possible perquè es converteixin en persones més
autònomes i capacitades, millorant les seves situacions i qualitat de vida.

7
 Bibliografia

Sambola, G. (2021). Consideracions a l’entorn de l’elaboració d’informes

socioeducatius. Barcelona: UOC

Morán, J.A. (2021). Aspectes a considerar dels informes socials en el camp de

l’educació social. Barcelona: UOC 3.

Parajuá, D. (2017). El dominio narrativo: Notas para un análisis crítico de la codificación

institucional de los pobres. En Cuadernos de Trabajo Social. 30(2), 301-313.