Eric Martos Sans

NIU: 1634102

Influència carlista i les seves conseqüències en les guerres carlines a Osona

Tema d’investigació i estat de la qüestió
El tema que tractaré serà l’impacte de les guerres carlines a la comarca d’Osona, per tant ens
situem en una cronologia entre el 1833 i 1876, tot i que també es tindrà en compte la guerra
dels malcontents de 1827. Sobre carlisme en general s’ha vessat rius de tinta que es travessen
en diversos àmbits; Josep Fontana (1980), Jaume Torras (1976), Ramon Arnabat (2006),
Manuel Santirso (1999) i Jesús Millán (1998) són els autors més destacats que han analitzat i
cercat la naturalesa del moviment i les seves causes (Toledano González, 2020, pp. 181).
Tanmateix, tots aquests autors fan plantejaments teòrics i marcs hipotètics en un àmbit global,
exceptuant a Jesús Millán (1996) que aplica una importància de la dimensió local. Cal
mencionar que aquests autors s’aboquen també dins del marc català. Pel nostre estudi, centrat
de manera més local, és necessari donar més importància a les tessitures locals del territori,
això sí, sense deixar treure de banda la literatura anterior mencionada, car, és molt important.
Tenint en compte aquesta importància, crec necessari veure què han plantejat aquests autors.

Fontana (1980) critica les interpretacions més tradicionalistes i planes de l’historiografia del
segle XIX i principis del XX, que s’enfoquen en l’origen del conflicte a través només de les
problemàtiques familiars de la cort. Fontana dona importància al component social de la
pagesia; així mateix, diferencia les motivacions i composició dels dirigents carlins amb les
dels camperols revoltats. Per aquest motiu s’ha d’entendre de manera independent aquests
dos sectors i les seves dinàmiques. Per una banda, el sector dirigent té els antecedents dels
conflictes amb els ultrareialistes i els moderats, molt resumidament; per l’altra, els camperols
patien grans càrregues fiscals imposades pel govern que els dirigents ultres volien que
creguessin que era liberal. De fet, els mateixos liberals no entenen les problemàtiques
agràries i les seves mesures són contraproduents pel pagesos. Així doncs, aquests últims
s'enrolen en l’aparell organitzatiu carlí com a manera d’organitzar-se i assolir els seus
objectius. Jaume Torras (1976) també defensa aquestes tesis, sobretot fa èmfasi que els
pagesos no volien tornar al vell ordre, sinó que a causa de les tessitures històriques, optaren
pel carlisme com una eina de canalització de la seva frustració amb relació a la situació que
patien. També Ramon Arnabat (2006) defensava i va donar continuïtat a les tesis de Fontana.
Pere Anguera (1999) afegeix que, a part de les condicions greus que patia els pagesos, el fet
de fer-se guerrillers era una manera de guanyar-se la vida (Toledano González, 2020).
Manuel Santirso Rodríguez (1999a) critica a Fontana dient que dona per suposat que els
camperols es van posicionar a favor dels carlins; diu, que no està demostrat. D’altra banda,
explica que la divisió entre la massa camperola i la classe dirigent passa en quasi totes les
organitzacions polítiques i que no significa res. De fet, esmenta que el suport popular dels
carlisme a Catalunya era poc, cosa evidenciada per la necessitat de portar tropes del front
basc-navarrès a Catalunya. Qui s’havia adherit a les files carlistes eren guerrillers de les
guerres anticonstitucionals del trienni i de la revolta dels malcontents.

Pel que fa a Jesús Millán (1998) ens fa plantejaments de to més diferent. En referència a
Catalunya, esmenta que la força del carlisme radicava en el dirigisme de les classes
ennoblides, amb la seva mobilització de les xarxes de clienteles. Pel que fa a la mobilització
de les classes populars Millán diu que és una qüestió oberta; així i tot, esmenta que factors
com les pràctiques de retards de la renda donaven legitimitat a la causa carlista. D’altra
banda, també apunta la vinculació de certs sectors artesans amb el consum de les elits
eclesiàstiques i nobles. Tot i l’anteriorment esmentat, Millán afirma que en els nuclis més
fidels hi havia una exaltació a la figura dels líders contrarevolucionaris i una apologia a la
violència des d’una perspectiva reaccionària i irreflexiva. La derrota només servia per fer més
gran aquestes dinàmiques d’identitat.

Tot l’anteriorment esmentat s’emmarca en un una dimensió global i de Catalunya. Però què
passa en l’àmbit osonenc? Aquí cal destacar els estudis fets per Joan Anton Abellán
Manonellas sobre els Galceran dels Prats del Lluçanès (2006 i 2021), en els quals, a través de
l’anàlisi bibliogràfica dels Galceran, podem observar els fets més importants del carlisme a
Prats de Lluçanès i les seves accions politicomilitars. Juncà (2021), en relació amb la Tercera
Guerra Carlina a la Vall del Ges, ens ofereix una visió detallada sobre el carlisme
(1833-1840) des de la perspectiva geogràfica de la Vall del Ges1 (també anomenat
popularment Vall de Torelló). D’altra banda, la tesi doctoral de Godayal i Puig (2007), tot i
que tracta sobre l’història social de l'escola a la Catalunya central, explica en diverses parts
de la tesi la incidència tradicionalista i carlina en el sistema educatiu vigatà i altres parts de
Catalunya central en el segle XIX. A més a més, relata de manera general les qüestions
polítiques relacionades amb el tradicionalisme vigatà que influeixen amb l’escola en punts de
la seva obra. L'estudi de Portet Pujol (2003) sobre la Milícia Nacional de Vic durant la

1
La Vall del Ges abraça els municipis de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló
Primera Guerra Carlina ens permet veure el conflicte liberal-tradicionalista en la perspectiva
de les forces liberals. Per tant, és de gran utilitat a l’hora de contrastar successos de fonts,
sobretot primàries, que poden estar esbiaixades. Per últim, l’anàlisi feta per Pladevall i Font
(2000) se centra sobretot a l’àmbit de la població de Seva i Montseny, tot i que arriba a
esmentar municipis com Tona o Balenyà.

Vist tot l’anterior, podem concloure que la literatura anterior sobre el carlisme a Osona és
escassa i fragmentada. Amb les fonts i estudis historiogràfics que he esmentat anteriorment,
podem tenir un quadre general sobre el carlisme osonenc en quasi en tot àmbit geogràfic
(Plana de Vic, Montseny i Lluçanès2), amb l’excepció de les subcomarques de les Guilleries i
Collsacabra. Tanmateix, aquests estudis no mostren un quadre general i un anàlisi
interconnectats en tot l’àmbit osonenc, a més que les fonts són reduïdes, amb buits
cronològics i geogràfics. Per últim, és molt notable la falta de literatura i la seva escassetat.
Per aquest motiu, aquest treball vol fer una síntesi de tota la literatura anterior i omplir
aquells buits sobre la qüestió per fer una obra que mostri la qüestió carlina en l’àmbit osonenc
en tota la seva totalitat i interconnectat políticament i geogràficament.

Bibliografia
Abellán i Manonellas, J. A., (2021). Els Galceran de Prats de Lluçanès: idealistes, herois o
bandolers? Alianza Editorial.
Abellán i Manonellas, J. A. (2006). Els Galceran: una nissaga carlina de Prats de Lluçanès.
Ausa, 22(158), 563-599. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7080725
Anguera I Nolla, P. (1999). El carlisme a Catalunya 1827 – 1936. Editorial Empúries.
Arabat Mata, R. (2006). Visca el rei i la religió!: la primera guerra civil de la Catalunya

contemporània (1820-1823). Pagès Editors

Camps i Prat, J., & Pladevall i Font, A., (2000). La Tercera guerra carlina vista per un
liberal: extractes de la «Crònica» de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905).
Institut d’Estudis Catalans.
Fontana, J. (1980). Crisi camperola i revolta carlina. Recerques: història, economia, cultura,
10, 7-16.

2
L’Osona que el treball abraça geogràficament és abans de la creació de la comarca del Lluçanès
(2023), per tant, s’inclou dins de l’estudi com altres subcomarques osonenques (Vall del Ges, el
Congost o el Monseny)
Godayal i Puig, M. T. & Puigvert i Solà, J. M., Universitat de Girona. Departament de
Geografia, H. i H. de l’Art, & Universitat de Girona. Facultat de Lletres. (2006).
Història social de l’escola a la Catalunya central: Vic (1830-1900). Universitat de
Girona
Juncà, J. T. (2021). En terra de carlins: evolució, fets i anècdotes de la darrera carlinada a la
Vall del Ges (1872-1875). Institut d’Estudis Catalans.
Millán, J. (1998). Una reconsideración del carlismo. Ayer, 29, 91-107
Portet i Pujol, J. (2003). La milícia nacional de Vic durant la primera guerra carlina. Institut
d’Estudis Catalans.
Santirso Rodríguez, M. (1999a). El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840). Gerónimo
de Uztariz, 14, 153-178. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4805406.pdf
Santirso Rodríguez, M. (1999b). Revolució liberal i guerra civil a Catalunya (1833-1840).

Pagès Editors

Toledano González, L. F. (2020). El tradicionalisme polític antiliberal: els carlins catalans.

Catalan Historical Review, 14, 179-195
Torras Elías, J. (1976). Liberalismo y rebeldía campesina, 1820-1823. Edicions Ariel.

Metodologia
La metodologia que es farà servir en el treball constarà d’una lectura crítica de les fonts
secundàries que estan disponibles per tal de fer una narració coherent dels fets; després, es
farà ús de fonts primàries i d’arxiu per tal de completar el que no està abordat en les fonts
secundàries i confirmar les dades que aquestes últimes ofereixen.

Fonts
Fonts primàries
D. a., Cuerpo de Estado Mayor del Ejército (1885). Narración militar de la guerra Carlista.
Imprenta y Litografía del depósito de la guerra.
https://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=155146
- Es tracta d’una narració de la tercera guerra carlina que prové de L’Estat Major de
l’Exèrcit, per tant, del govern liberal. És una font esbiaixada ideològicament, com el
pròleg del primer volum demostra, però que fa una gran recol·lecció de la
documentació generada durant el conflicte per l’Estat Major. En concret ens interessa
 els volums VIII, IX (Capítol V parla sobre la Vall del Ges; VIII, Luçanès i Vic ), X
(Capítol I, II i III entrada dels carlistes a Vic i conseqüències; VI, Prats de Lluçanès) i
XI (molts dels capítols fan referència als desenvolupament dels successos de la guerra
a Vic).
De Berganza De Borbón, M. N. (1934). Mis memorias sobre nuestra campaña en Cataluña
en 1872 y 1873 y en el centro en 1874. Espasa-Clape S.A
- És una obra autobiogràfica de Maria de las Nieves De Berganza de Borbón, la qual
per nosaltres és d’interès perquè ens mostra informació sobre el front militar en
Catalunya durant major part de la Tercera Guerra Carlista, informant de localitats com
Tona, Seva, Torelló o Vic. Tot això es fa a través de la visió carlista i, per tant, és
necessari contrastar l’informació donada amb altres fonts primàries per tal de tenir
una comprensió més àmplia sobre les empreses militars a Osona.

De Labandero, G. D. (1847). Historia de la guerra civil de Cataluña en la última época,

terminada con la emigración á Francia de las tropas carlistas en julio de 1840.
Imprenta de la viuda de Jordan e Hijos.
- Gaspar Díaz de Labandero, com tots els autors anteriors contemporanis, era partidari
carlista i intendent en l’exèrcit. Es tracta d’una altra narració de caràcter militar però
aquest cop centrada en la Primera Guerra Carlina. En el llibre es relata el pas de
columnes tradicionalistes per Collsuspina, Tona i Vic. També es destaca els
moviments militars carlins pel Ter, inclòs el seu transcurs per Osona. A part del
vessant militar, aquesta font és important perquè menciona i explica l’incendi de
Manlleu de manera detallada i els seus afectes a les poblacions del voltant, com Roda
de Ter. És important també com es presenta a Prats del Lluçanès com una base
important carlina per les incursions militars a altres punts de la comarca.

Hernando, F., (1877). Recuerdos de la guerra civil: La campaña Carlista (1872-1876), Roger
y Chernoviz Editors
- Aquesta obra de Francisco Hernando és de gran interès els capítols LI fins al LXIV i
del LXXVIII fins al LXXXVIII. A diferència de les obres sobre la Tercera Guerra
Carlina, en els diversos capítols surt esmentats regions del Prepirineu osonenc, com
per exemple Vidrà (i en general el Bisaura). A més a més, es fa una descripció molt
detallada sobre els exèrcits carlins a Osona i els seus moviments durant la guerra.
Arxiu municipal de Vic
- Fons d’administració local: Ajuntament de Balanyà, de Manlleu, Vic i Sant Martí de
Centelles. Es consultarà en les dates durant les guerres carlines, per tal d’estudiar
gestions administratives relatives a la guerra o conseqüència de la guerra (per exemple
la construcció d’una torre defensiva, comú durant les guerres d’aquests anys)
- Lligalls referents al Sexenni Democràtic i la Tercera Guerra Carlina
Arxiu biblioteca episcopal de Vic
- Premsa carlina (també se’n troba a l’Arxiu Jaume Blanes de Vic). Important per
observar sobretot el discurs ideològic carlí a Osona.
Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès
- Lligall de comandància d’armes.
Arxivo Histórico Nacional
- Fonts de documentació oficial de la Tercera Guerra Carlista generat per Alfonso
Carlos de Borbón Áustria-Este (Digitalitzat a PARES). Sobretot podem trobar
moviments i ordes militars en el front osonenc.
- Comunicacions relatives a assumptes generals del bàndol carlista de l’any 1875 (dins
del dipòsit de la Guerra).
Arxiu de la Corona d’Aragó
- Auxiliar de comptes corrents als pobles de la subdelegació de Vic per la contribució
Extraordinària de Guerra (dins de gestió tributària, a contribucions extraordinàries de
guerra)

Fonts secundàries
Abellán i Manonellas, J. A., (2021). Els Galceran de Prats de Lluçanès: idealistes, herois o
bandolers? Alianza Editorial.
- Es tracta d’una biografia de la nissaga Galceran. Josep Galceran i Escrigàs formà part
de la família durant la Primera Guerra Carlista i l’aixecament dels Malcontents, essent
militar carlista. Es tracta doncs una obra important pel treball perquè emmarca el
conflicte carlista primerenc al Lluçanès. El llibre té els seus antecedents a articles com
Els Galceran: una nissaga carlina de Prats de Lluçanès (2006), publicat a la revista
Osonenca Ausa.

Anguera i Nolla, P. (1999). El carlisme a Catalunya 1827 – 1936. Editorial Empúries.

 - Tot i ser una obra de caràcter general sobre tot el carlisme a Catalunya, resulta de gran
interès i útil per les seves aportacions historiogràfiques sobre la naturalesa del
moviment carlí català. Encara que no se centra en el cas osonenc, proporciona de
forma general successos i empreses liberals i carlines a la comarca. D’aquesta manera
ens proporciona un marc general sobre el conflicte a la zona.

Camps i Prat, J., & Pladevall i Font, A., (2000). La Tercera guerra carlina vista per un
liberal: extractes de la «Crònica» de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905).
Institut d’Estudis Catalans.
- Aquesta obra de Camps i Prat i Pladevall i Font és de gran importància perquè ens
ofereix, dins de la perspectiva del liberal Joan Camps i Prat, els successos de la
Tercera Guerra Carlina en l’espai geogràfic del Montseny i la subcomarca del
Congost osonenc. A través de les seves memòries, podem observar tant la situació
militar, com qüestions socials i polítiques. Es tracta doncs una font clau per entendre
el conflicte a la zona sud d’Osona, un espai que tenim molt poca literatura escrita.

Corrales Burjalés, L. (2014). L’estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya

(1833-1840). Universitat Autònoma de Barcelona.
- Aquesta tesi doctoral se centra en la producció gràfica emesa durant la Primera
Guerra Carlina. Per tant, les formes de representació del conflicte. Sobre Osona
podem extreure informació concreta perquè va existir un centre editor i impremta
liberal i un altre carlí. A partir d’aquesta situació es fa un anàlisi sobre el conflicte
entre carlins i isabelins a Vic i la seva evolució. Tot això ens obre la porta a observar
la propaganda gràfica i visual generada pels dons bàndols durant la primera guerra
carlina a Vic.

D. a. (1935). Album histórico del carlismo (1833-1933-35). Gráfiques Ribera.

- Es parla dels herois carlistes i les “grans accions” del carlisme en les seves guerres.
Podem extreure informació, primer, perquè es fa un llistat de morts carlistes en
combat (no només alts càrrecs) i perquè es mencionen successos importants dels
diversos pobles de la comarca. També es detalla altres fets, com les peces d'artilleria
agafada pels carlins (a Manlleu, per exemple se n'agafa dues). Pel que fa a la
 descripció d’alguns “herois carlistes”, podem extreure informació sobretot d’aquells
que el seu camp d’acció es va centrar en Osona, com per exemple Jerònim Galceran.

F. de P. O. (1887). Album de personajes carlistas con sus biografias. La propaganda catalana

- A diferència de l’anterior, aquest àlbum se centra molt més en els personatges i no
tant en les accions. Les dues fonts són complementàries, perquè en l’àlbum històric
s’esmenta campanyes i els personatges que la lidera, i en el present hi ha les seves
biografies amb els seus actes més detallats. En aquest llistat de biografies hi ha
personatges els quals no estan tan documentats i van tenir participació durant el
desenvolupament de les guerres carlines, com per exemple Domingo Masachs (fa
incursions a les Guillaries, lloc on tenim poca o cap informació).

Fontana, J. (1980). Crisi camperola i revolta carlina. Recerques: història, economia, cultura,
10, 7-16.
- L’article de Josep Fontana és de gran rellevància per la seva aproximació social i de
classe al conflicte carlista, deixant de banda les qüestions més aristocràtiques del
moviment i fixant-se en el context i problemàtiques dels camperols que s'adhereixen
al moviment carlí. Tot i la importància dels moviments militars, el treball també ha de
constar d’una dimensió social del conflicte a Osona.

Godayal i Puig, M. T. & Puigvert i Solà, J. M., Universitat de Girona. Departament de

Geografia, H. i H. de l’Art, & Universitat de Girona. Facultat de Lletres. (2006).
Història social de l’escola a la Catalunya central: Vic (1830-1900). Universitat de
Girona
- Seguint amb l’aspecte més social d’aquesta bibliografia, la tesi doctoral de Godayal i
Puig, que de manera global tracta de la Història social de l’escola a Vic, ens visualitza
l’ingerència del carlisme en les institucions educatives a l’hora que hi ha resistència
liberal dins d’aquestes, sobretot dels seminaristes. En general, ens mostra els afectes i
influències que té el conflicte carlí en l’escola vigatana.

Juncà, J. T. (2021). En terra de carlins: evolució, fets i anècdotes de la darrera carlinada a la

Vall del Ges (1872-1875). Institut d’Estudis Catalans.
- L’obra de Juncà és de gran importància pel fet que és l’estudi més important sobre la
Tercera Guerra Carlina a la Vall del Ges i, m'atreviria a dir, de totes les guerres
 carlines. Ens fa una visió politicomilitar completa dels successos durant el 1872-1875.
També dona una explicació general sobre les primeres guerres calines en la vall, que
resulta de gran utilitat per contextualitzar i obtenir informació dels fets en aquesta
zona durant aquestes guerres.

Ledesma, J. C. (2015). 1874: apogeu i decadència del carlisme a Catalunya. Annals del
Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 26, 57-107.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5863917
- Tot i que és un article enfocat sobretot en el successos durant la Tercera Guerra
Carlina a la comarca de la Garrotxa, ens pot aportar informació rellevant per les
interconnexions amb la Vall de Ges, i en general la zona del Collsacabra-Guilleries.
Per aquest motiu, aquesta font ens fa accedir a una visió més general i no tan
encallada a Osona pel que fa als successos, car els moviments carlins i populars eren
moviments intercomarcals que no miraven la divisió comarcal actual.

Millán, J. (1998). Una reconsideración del carlismo. Ayer, 29, 91-107

- Com en el cas de Fontana (1980) i Anguera i Nolla (1999), es tracta una obra de
caràcter més historiogràfic que serveix per tenir una base sòlida de les problemàtiques
a l’hora d’aproximar-se a l’anàlisi del moviment carlí. Per tant, tenir en consideració
les aportacions i debats historiogràfics sobre el carlisme és de gran importància per
dur a terme una investigació completa i de qualitat.

Portet i Pujol, J. (2003). La milícia nacional de Vic durant la primera guerra carlina. Institut
d’Estudis Catalans.
- L’obra realitzada per Portet i Pujol ens aporta la visió sobre la Primera Guerra Carlina
a Vic a través de la Milícia Nacional. És realment una aportació molt necessària,
sobretot perquè no s’ha tractat de manera extensa i en profunditat l’impacte de les
Milícies Nacionals a Osona, específicament en relació amb el carlisme. Això aporta al
treball una altra visió que s’allunya dels moviments politicomilitars carlistes, que
predominen en la bibliografia.

Santirso Rodríguez, M. (1999). El incierto cenit del carlismo catalán (1837-1840). Gerónimo
de Uztariz, 14, 153-178. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4805406.pdf
 - Tot i ser un article que tracta de manera general el carlisme català en els anys
1837-1840, resulta de gran interès per tenir un context general i introductori al
conflicte, a més que aporta diverses argumentacions de caràcter historiogràfic que són
importants a l’hora d’analitzar el carlisme a Osona.

Santirso, M. (1999). Revolució liberal i guerra civil a Catalunya (1833-1840). Pagès Editors

- En aquest cas, tenint en compte la predominança de l’estudi del carlisme en la

bibliografia proporcionada, l’obra de Santirso es vital per entendre el conflicte carlí
osonenc des de la perspectiva d’implementació de mesures liberals al camp de
l’agricultura. La rellevància resideix, per una part, l'aplicació de les mesures liberals i
els seus afectes al camp osonenc, i per altra, tenir present la visió del liberalisme
català i osonenc sobre el conflicte carlí.

Toledano González, L. F. (2020). El tradicionalisme polític antiliberal: els carlins catalans.

Catalan Historical Review, 14, 179-195
- Altra vegada trobem una obra la qual se centra en qüestions historiogràfiques, tot i
que també ofereix una anàlisi molt acurada sobre el moviment carlí català que ens
aporta una sèrie de coneixements teòrics importants a l'hora de desenvolupar
l’investigació.

Toledano González, L. F. (2022). La Catalunya dels furs carlins: 1 de novembre de 1874.

Rosa dels Vents

- Aquesta obra és obligatòria si es vol fer un anàlisi sobre el moviment carlí, encara que
només se centra en el context de la Tercera Guerra Carlina. El llibre de Toledano
aporta tota mena d’informacions i fonts de gran importància pel treball. A més a més,
tot i que abraça tota Catalunya, Osona no queda rellevada i surt reflectida en l’obra
nombroses vegades. Per tant, és una gran font d’informació de qualitat sobre el
moviment carlí osonenc i català.

Torras Elías, J. (1976). Liberalismo y rebeldía campesina, 1820-1823. Edicions Ariel.

- El llibre present és important per l’investigació perquè tracta de manera concreta el
món camperol i les seves afectacions per l’aplicació del liberalisme. A part de fer
aportacions historiogràfiques a tenir en compte, la seva anàlisi conforma una manera
de veure el conflicte carlí. Tenint en compte això, l’obra aporta uns antecedents al
conflicte, sobretot relacionat amb el liberalisme i les males condicions de vida
camperola.