PERIODISME

1. Llenguatge periodístic
Característiques:

- Ha de ser sempre veraç i objectiu

- El text sempre ha de ser original
- La redacció s'ha de fer en un curt període de temps, si no pot perdre ràpidament la
seva actualitat
- El contingut va dirigit a un públic ampli del que s'ha de conèixer el seu perfil
- El llenguatge ha de ser comprensible per la majoria de l'audiència. No pot ser
excessivament culte ni elitista
- Ha de ser concís i clar, s'ha d'explicar tot el que calgui per a entendre una informació
però de la forma més concreta possible
- El llenguatge ha de ser correcte: ortogràfica, sintàctica i semànticament
- Els esdeveniments s'han de redactar sempre en tercera persona del singular,
objectivament i sense valoracions del periodista
- La sintaxi ha de ser senzilla i les frases redactades en estil directe:
subjecte+verb+predicat
- Exactitud en totes les dades ofertes
- Ha de ser llegible, seguint unes normes d'estil clares que sempre es poden seguir
millor si existeix un llibre o guia d'estil del mitjà
- Estructures estrictes: els textos acostumen ha de ser rígid per a adaptar-se a les
limitacions d'espai o temps.

Segons en Llorenç Gomis → “El gènere periodístic representa una suma de convencions i
artificis estètics a disposició de l'escriptor i intel·ligible per al lector. Els gèneres faciliten el
treball en comú. En la mesura que es respecten les convencions pròpies de cada gènere més
homogeni resulta el treball de redacció i més confiança dipositarà el receptor en el missatge
que l'arriba”.

2. El llenguatge periodístic i l'entorn digital

El gran canvi que està plantejant el periodisme digital és la necessitat de trobar noves
fórmules narratives i nous gèneres periodístics adaptats per la xarxa i que siguin diferents
dels clàssics.

Els mitjans digitals estan canviant tota una sèrie de costums dels lectors del paper. Hi ha tota
una litúrgia de les persones que llegeixen en paper- com és mirar tota la pàgina- i decidir per
quina peça començar. A través de la pantalla és diferent; el lector, amb un cop d’ull, busca
trobar-hi les idees principals.

Els canvis principals experimentats al llenguatge periodístic als mitjans digitals són:
 - Desapareix la diferència entre mitjans sonors, impresos i audiovisuals. Amb
l’hipertext poden aparèixer indistintament
- No hi ha pàgines senars i parells
- S’ha perdut la noció de columna
- La jerarquització la fan els titulars
- Els textos són més breus. Desapareixen les subordinades. El llenguatge és concís, clar
i directe.

3. Fonts d'informació del periodista, pacte informatiu i contracte amb

l'audiència
Una de les principals funcions dels periodistes és la cerca,la recollida i el contrast
d'informació.

És el que usant un terme anglès s'anomena el reporting.

Els reporters necessiten una col·lecció de característiques i aptituds tan

personals com professionals:

● curiositat: la característica de voler saber-lo tot, saber de tot, gaudir assabentant-se

de coses i fets, no quedar-se amb la primera informació. Tenir “nas per a trobar una
bona notícia”.
● audàcia,valor,descaradura: ha de ser segur(a) de sí mateix, obtenir informació i
preguntar, independentment de com d'important sigui qui tingui davant, de com
d'enfadat, nerviós, trist sigui el seu interlocutor; ha de fer de vegades preguntes
dures, directes, incòmodes a gent i a llocs que no volen que hi sigui.
● tenacitat: insistència en la cerca d'informació malgrat trobi impediments en persones
i organitzacions, insistència i completesa en la cerca d'informació.
● memòria retentiva: recordar llocs, protagonistes, contactes, recordar on és la
informació; establir relacions entre la informació.
● saber escoltar: els periodistes “als que els hi encanta escoltar la seva veu” potser no
són bons reporters. Si no escoltes no n'obtindràs informació que et pot ser útil.
● ser persuasiu: ha de tenir la capacitat de convèncer una font de que el/la proporcioni
tota la informació
● fidelitat, claredat i completesa en els detalls: els fets han de ser suficientment
entesos pels receptors de la informació, amb luxe de detalls veraços i aclaridors si cal.
● bona voluntat i disposició a treballar dur, amb perseverança i honestedat, sense
defallir ni desanimar-se. Obtenir informació de qualitat pot ser dur i, a vegades, fruit
de l'atzar. Un atzar que es troba sent al lloc adequat en el moment adequat amb la
persona adequada.
● excel·lent domini del llenguatge: ha de ser un excel·lent escriptor, redactor; és la
 principal destresa professional d'un periodista.
● capacitat d'avaluar la qualitat d'una informació: capacitat d'avaluar les fonts, de
contrastar la informació; capacitat de no donar per bona cap mena d'informació
d'entrada.
● integritat: la cerca d'informació ha de ser honesta, ha d'evitar que el contrast sigui
esbiaixat, ha d'autoexaminar-se de les assumpcions i prejudicis que pot estar tenint
al fer l'anàlisi d'una informació.
● una certa dosi de escepticisme: el reporter no ha de ser ingenu, crèdul, ha de
qüestionar-se el que llegeix, escolta o veu. Un excés d'escepticisme és dolent, pot dur
a un cinisme que el faci rebutjar informació valuosa perquè es qüestioni tot tipus de
fonts i d'informació que li arribi i a la que no doni suficient crèdit.
● idealisme: els periodistes sobreviuen en un món tan competitiu perquè els mou
quelcom més que els diners o la necessitat de guanyar-se a la vida. Un cert idealisme,
la convicció de què la bona informació és essencial per a la societat i de què el
periodista té un rol cabdal en el seu funcionament.

Les fonts sempre s’han de mencionar perquè fan més creïble la informació.

Un bon periodista és aquell que coneix bé la font i que sap diferenciar els continguts
noticiables de la informació que li passen i les deformacions de la realitat que hi poden
haver a la informació.

Tipus de fonts

N’hi ha de molts tipus. Però es distingeix entre:

● les fonts personals (protagonistes directes o indirectes de la notícia o experts)

● les fonts documentals (arxius, registres, documents públics, bancs de dades). Moltes
persones hi inclouen també els webs perquè allò que està publicat en el web d’un
mitjà ja ha passat per diversos filtres.

Les fonts personals poden ser:

● directes: Els testimonis o protagonistes de primera mà que han intervingut en el fet

noticiable i que la seva sola presència ja sosté la notícia.
● indirectes: són aquelles que no han intervingut en la notícia però que coneixen a la
perfecció tot l’entramat del cas i els personatges.

La filtració

És informació que està subjecta a algun tipus de secret o reserva. És proporcionada per fonts
de primer ordre però s’ha d’analitzar convenientment.

● Les filtracions sempre són interessades

● S'ha de comprovar la veracitat d’una filtració
 ● Cal desconfiar de les filtracions que provenen de fonts no identificades
● El secret de les fonts pot ser necessari per assegurar la continuïtat de la relació
● Sempre formen part d’una estratègia de comunicació
● Hi ha una gran diferència entre buscar una informació i rebre-la a través d’una
filtració

Off the record

Es pot obtenir una informació sobre la que existeix una reserva total. La font no permet la
seva publicació. Això és l’off the record.

L’off the record és un cas particular de filtració.

Normalment procedeix de fonts institucionals.

Elements que garanteixen una bona relació informador-font

- No ‘servir’ les fonts. No ser un instrument de canalització

- Contrastar les fonts: verificant allò que diuen amb la realitat i fent el contrast amb altres
fonts.

-No ocultar les fonts: citar l’origen de la informació, situar la font en un context.

-Saber protegir les fonts: dret reconegut. Quan estigui en perill la seguretat, tranquil·litat o
continuïtat de la informació que emet.

-Respectar el contingut de les opinions recollides: rigor en la transcripció, reducció o resum

de les declaracions (mai no ampliar-les o pressuposar-les), no deixar pautes per a mal
interpretar el context.

-No divulgar rumors, en tot cas, com a notícies

-En cas de conflictes, escoltar totes les parts: donar veus i recollir totes les opinions en litigi

-Respecte del principi de presumpció d’innocència fins a una sentència oficial i qualificada
final

-Oblidar la primera persona: situar-se, com a periodista, fora de la informació

EL CODI DEONTOLÒGIC

Què és?
El codi deontològic és una declaració de principis bàsics que els periodistes han de seguir
alhora d’exercir la seva tasca.

Com funciona?
Aquest codi es regeix sota 12 principis que s’han de seguir indispensablement i està sota el
càrrec de professionals i editors.
1. Informar de manera acurada i precisa.
Distingir els fets i opinions/interpretacions, evitant la confusió o distorsió deliberada, i
evitar difundir conjectures i rumors com si es tractés de fets.

2. Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament:

Evitar expressions injuries, dades imprecises o sense base suficient que puguin afectar
la dignitat de les persones i provocar dany a entitats públiques o privades.

3. Rectificar les informacions correctes.

Obligació de corregir les informacions demostrades com falses o errònies amb
promptitud i amb el tractament i l’extensió proporcionats.

4. Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació.

Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense fer ús de
procediments il·lícits.

5. Citar les fonts i preservar el secret professional

Les fonts d’informació s’han de citar perquè sigui creïble. Els periodistes tenen l’obligació
moral de protegir-les invocant el secret professional quan sigui necessari. Respectar l'off
the record quan aquest hagi estat expressament invocat.

6. Conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber

Reconèixer a les persones individuals el dret a no expandir informació ni respondre
preguntes, evitant el deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la
informació. El dret protegeix l'estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d'una
persona com a nucli de la seva privacitat.

7. Evitar el conflicte d’interessos

En cap cas acceptar retribucions o gratificacions de tercers per promoure o haver
publicat informacions o opinions. No simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb
altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació
(publicitat, relacions públiques i les assessories imatge, en l'àmbit de les institucions o
organismes públics o privats.

8. No utilitzar en profit propi informacions privilegiades

No utilitzar en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial en
la seva feina com a periodistes i la seva funció informativa.
 9. Respectar el dret a la privacitat
Respectar el dret de les persones a la seva intimitat i imatge, en situacions de
vulnerabilitat, malaltia, aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions
innecessàries, especialment quan les persones afectades ho explicitin.

10. Salvaguardar la presumpció d’innocència

Observar escrupolosament el principi de presumpció d'innocència en les informacions i
opinions relatives a causes o procediments penals en curs.

11. Protegir els drets dels menors

Tractar amb cura la informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació
quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d'homicidi), testimonis o inculpats en
causes criminals, delictes sexuals. També s'evitarà identificar contra la seva voluntat les
persones pròximes o parents innocents d'acusats o convictes en
procediments penals.

12. Salvaguardar la dignitat de les persones i la seva integritat fisica i moral.

Actuar amb responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que
puguin discriminar per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia,
incitar a l'ús de la violència… Evitar expressions o testimonis lesius per a la condició
personal dels individus i la seva integritat física i moral.

A qui va destinat?
Va destinat a totes les persones que treballen com a periodistes.

Quina finalitat te?

Té la voluntat defensar uns mitjans de comunicació lliures i responsables en el marc d’una
societat plural i democràtica.

Qui ho regula?
Ho regula el Consell de la Informació de Catalunya, un organisme independent encarregat
de vetllar pel compliment d’aquest codi. El formen periodistes i representants d’altres
sectors professionals i és un instrument d’autoregulació amb facultats d’intervenció i
mediació mitjançant resolucions i recomanacions sense caràcter coercitiu.

Gèneres periodístics :
Foto piràmide invertida :

no! audio digital i analogic