Professional Documents
Culture Documents
Dendro Práctica
Dendro Práctica
Dendro Práctica
Fig. 1.- Tall histològic de 6 micres de gruix de castanyer (ID CS177) tenyit amb safranina i astra Blue.
Primarenca Tardana
Escorça
Vasos
El castanyer es una angiosperma i en aquest cas trobem que l’anell és semiporós, ja que els vasos
(porus) conductors es troben repartits per tot l’anell però, majoritàriament els de la fusta primerenca
són més grans. No considerem que sigui difós, ja que no tots els vasos son de la mateixa mida i
tampoc es porós, quasi tots els vasos estan a la fusta primerenca i hi ha una clara separació entra la
fusta primerenca i tardana sense quasi vasos, el qual no és el cas.
La fusta primerenca és aquella que es troba a la banda del duramen, en canvi la tardana a la de
l’escorça. La fusta primerenca té funcions prioritàries de transport i la fusta tardana té els vasos més
petits o no en té. Els vasos conductors transporten aigua, substàncies inorgàniques i orgàniques i el
volum d’aigua que puja per un vas és proporcional a la quarta potència d’un radi del lumen cel·lular,
per tant, quant més grans son els vasos més aigua podrà ser transportada per aquell porus.
L’escorça es trobaria a la dreta de la imatge.
DCC22-23 DENDRO exercici NO presencial AVALUABLE. Data de Lliurament 11 de JUNY de 2023
1.3.-
Per realitzar la mesura d’aquest
anell hem utilitzat el programa
ImageJ (com podem observar a la
imatge de l’esquerra).
Primer vam mesurar l’escala de la
fotografia per poder establir
l’escala (relació pixels amb
milimetres) al programa. Aquest
pas correspon a la mesura 1.
2) L’ imatge de sota (Fig. 2) correspon a una mostra de pi pinyer (Pinus pinea) de les pinedes
litorals d’aquesta espècie al Delta del Llobregat.
2.1.- Quants anells es visualitzen en la mostra? Quin és l’últim anell format? A quin any es va
formar l’anell més ample i el més estret i per què?
2.2.- A sobre de la figura posa els noms de les estructures de l’anell i indica cap on estaria l’escorça.
[10 PUNTS]
Fig. 2.- Tall histològic de 6 micres de gruix de pi pinyer (ID 29) del Remolar mostrejat a la tardor del 2022.
Fusta primerenca
Escorça
Anell més estret
Fusta tardana
Radi medul·lar
Pi pinyoner gimnosperma
2.1: Podem observar 8 anells i un que s’està formant, el del 2022 que es troba més a prop a l’escorça
i només veiem fusta primerenca.
L’anell més ample (marcat a la figura 2) correspon al 2020. Això ens indica que durant aquest any es
van produir condicions climàtiques favorables per al creixement d’aquesta espècie. A Catalunya
aquest any es va produir el temporal Glòria que va comportar grans precipitacions, fet que podria
haver afavorit al creixement d’aquest arbre.
L’anell més estret (marcat a la figura 2) correspondria a l’any 2015, per tant ens indica que durant
aquest any les condicions ambientals pel creixement de l’arbre van ser desfavorables. Aquest any es
va produir una sequia, per tant podríem dir que aquesta es la raó per la qual aquest any no va créixer
tant, per la falta d’aigua.
Utilitzant el programa ImageJ hem mesurat que l’anell més estrat fa uns 0,179 mm i el més ample
1,096 mm.
2.2 Escorça → dreta
Les traqueides de la fusta tardana tenen un lumen cel·lular més petit i no tenen una funció
conductora tan gran com les de la fusta primerenca.
DCC22-23 DENDRO exercici NO presencial AVALUABLE. Data de Lliurament 11 de JUNY de 2023
PART 2.-
Les fotos de sota són d’un bosc de Pinus nigra al Parc Nacional de Cazorla (Jaén). Aquest bosc està
format per arbres molt vells alguns passen dels 1000 anys. L’any 2007 un fort vent va desarrelar arbres
entre ells el de la foto (a la porta de Ecologia hi ha una rodanxa). Aquest arbre va viure uns 825 anys
registrant el temps i gravant informació de l’ambient i de la pròpia vida, incloses les dates de naixement
I mort, atrapant carboni, estructurant i organitzant l'espai, generant hàbitats i recursos per a altres
espècies, etc
a) quantes traqueides formen el tronc d’aquest arbre i la quantitat de CO2 atrapat en el seu
tronc al llarg de la seva vida. Comenta el resultat comparant amb altres sistemes (biològics,
astRonòmics, el que vulguis) [10 PUNTS]
Primer s’ha de calcular el volum del tronc considerant que la seva forma geométrica és un con.
Calculem el radi de la base del con utilitzant el diàmetre a la base, que és de 2,45 m. El radi (r) és la
meitat del diàmetre, de manera que r = 2,45 m / 2 = 1,225 m.
A continuació, utilitzem l'altura de l'arbre, que és de 16 m, per calcular el volum del con. La fórmula
per calcular el volum d'un con és V = (1/3) * π * r^2 * h, on π és aproximadament 3,14159.
V = (1/3) * π * (1,225 m)^2 * 16 m ≈ 25,14 m^3 (aproximat a dues xifres decimals).
Per calcular el volum de les traqueides, podem considerar-les com a dos còniques units per les seves
bases. Utilitzarem les dimensions proporcionades: Longitud de la traqueida = 3 mm Diàmetre de la
traqueida = 32 μm
DCC22-23 DENDRO exercici NO presencial AVALUABLE. Data de Lliurament 11 de JUNY de 2023
L’enunciat ens diu que la fusta de les coníferes està formada en un 95% per traqueides, per tant:
Donat que l'arbre ocupa 26,39 m³ i el 95% del seu volum està compost per traqueides, podem
calcular el volum total de traqueides a l'arbre:
A continuació, dividim el volum total de traqueides pel volum individual d'una traqueida:
Passar C a CO2:
b) La quantitat de CO2 emmagatzemat en la fusta del tronc de l’arbre i per hectàrea sabent
que en aquest bosc hi ha uns 185 arbres/ha més o menys de les mateixes dimensions. Discuteix
els resultats [10 PUNTS]
4992849,274 Kg Co2
Dades:
Dimensions del tronc de l’arbre: altura = 16 m, diàmetre a la base = 2,45 m. Per fer els càlculs podeu
considerar que es un con.
Dimensions mitjanes d’una traqueida són: longitud = 3 mm, diàmetre = 32 μm. Per fer els càlculs
podeu considerar que són dos cons units per les seves bases.
En la fusta dé P. nigra hi ha un 50,9% dé carboni (taula 3 én Montéro ét al 2005) o dé 0,50 én
altrés éstudis.
La densitat mitjana de la fusta de Pinus nigra mitjana = 576 Kg/m3
Référénciés bibliografiqués
Montéro, G., Ruiz-Péinado, R., & Munoz, M. (2005). Producción de biomasa y fijación de CO2 por los bosques
españoles. Madrid: INIA-Instituto Nacional dé Invéstigacion y Técnología Agraria y
Aliméntaria. http://libros.inia.és/libros/product_info.php?products_id=64
Vignoté, S. (2014). Principalés madéras dé coníféras én Espana. Caractérísticas técnologicas y
aplicacionés. Monografía (Informé Técnico) ETSI Montés (UPM).
http://oa.upm.és/30465/1/MADERAS_CÒNIFERAS.pdf