6 JOAQUIM APARICI VILAR

VI. L'ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT I DE

L'EXPLOTACIÓ: EL DOMINI DEL MICROFUNDISME...... 63
L'estructura de la propietat... ........ . ....... .......... 63
L'estructura de les explotacions ..... .................... 71

VII. EL REO A BORRIANA. ............................... 74

L'aigua: procedencia i ordenació ..... ...... ............. 74
La Cornunitat de Regants de B orriana i la seua organització .... 80
La superficie i !'estructura a regar........................ 87

VIII. ALTRES ASPECTES .............................. .... 98

La rnecanització..................................... 98
L'agricultura a ternps parcial ................... ........ 99
L' edat deis ernpresaris agrícoles. ........................ 102
E ls rendirnents............ . ....... .................. 103

IX. CONSIDERACIONS FINALS............................ 107

APENDIX DOCUMENTAL ................................ . . 109

BIBLIOGRAFIA ................... ........................ 123

ARXIUS I ORGANISMES CONSULTATS...................... 126

L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 25

Sobre aquest sol apareixen hui en dia els cultius de cítrics i hortalisses, pero
es deu a l'acció de l'home que aquell haja mantingut i mantinga una alta fer­
tilitat, donant-li un marcat caire antropic (Sancho, 1979: 69).
Es tracta de sols profunds, pesats, gelats, de vegades argilosos i impermea­
bles (Obiol, 1985: 33). La seua textura varia des de l'arena fina llimosa de
color burell-rogenc al llim argilós de consistencia mitjana, de color gris obs­
cur (Figura 4, Instituto de Edafología y Biología Vegetal. Madrid).
L'edafologia a Borriana apareix representada pels següents tiE_us d� soJ�
a) Sol burell calcari profund_. És el que ocupa la major extensió al terme,
i esta ocupat pels cítrics. El seu color va des del burell al rogenc: i a l'h01itzó
A predomina 1'arena fina lleugerament llimosa, amb la presencia també de
margues i argiles (IEBV-Madrid).
E�_!f--ªcta de sols calcificats que tenen en la insuficiencia de materia orga­
nica un dels principals inconvenients, com ho demostra la tendencia a bada­
llar-�e poligonalment quan se sequen (Obiol, 1985: 340), Q_g_�deP!Q.stra la
im_Qortant pre�ncia de l'a.rgi1ª. Són sols molt potents, encara que debils en
magnesi, pero alts en carbonats i füsfors (Amorós, 1992: 27).
Aquest sol presenta una variant composta per un sol calcari sobre conglo­
merats de color burell que apareix ben a prop del riu Millars, en alguns punts
de la Colonia Agrícola del Millars. Presenta un horitzó A molt gros, d'arena
fina de color burell rogenc fins els prirners 40 cm, un horitzó A2 d'arena i sol
burell fins els 60 cm, on toma l'arena llavada molt grossa fins els 70 cm, on
apareix l'horitzó Ca una profunditat que oscil·la entre 70-90 cm, com una
capa de pedra cimentada amb carbonat calcic, és a dir, un conglomerat (IEBV­
Madrid).
Aquest tipus de sol és conegut amb el nom de taperax, i és important hi­
drologicament perque impedeix el moviment vertical de l'aigua puix no la
deixa circular (Obiol, 1985: 34). És un tipus de sol de transició fins els
burells calcaris profunds (Lacoste, 1978: 144).
b) Sol ro gene lleugerament calcari. Es troba al sud-oest del terme, a la
partida coneguda com Campo Romero. La seua característica fonamental és
que esta poc calcificat, i presenta deficiencies de drenatge (Obiol, 1985: 34).
e) Sol gris de pseudo-glei. Apareix localitzat al sud-est del port de Borria­
na, en el lloc ocupat per les marjals (IEBV-Madrid). Es tracta de sols hidro­
morfs lligats a la presencia d'una capa d'aigua temporal o permanent, més o
menys proxims a la superficie, durant els períodes de pluja. Generalment de-
26 JOAQUIM APARICI VILAR

riven de la degradació deis sois burells calcaris que els rodegen, i es formen
sota l'altemanya de períodes hurnits i períodes secs, en que es produeix una
reducció i oxidació del ferro per llavat (Salanon, 1978: 159).
Eren sois utilitzats abans per al cultiu de l'arras, pero que ara es traben
ocupats per plantacions de cítrics.
Les tonalitats grises i les textures pesades provoquen una deficient aireig.
Als primers 40 cm es troba un horitzó de textura llimo-argilosa de color bu­
rell cendrós quan esta sec i burell obscur quan esta hurnit. Per baix, una alt:ra
capa de color burell obscur, que a voltes és una marga-argilosa gris amb tex­
tura plastica i estructura massiva que dificulta el drenatge. Degut al seu ori­
gen hidromorfic presenta caracters de salinitat (IEBV-Madrid).
Els principals desvantatges, des del punt de vista agticola són dos:
l . La baixa permeabilitat, deguda a l'alt contingut en argila, a l'estrnctura
massiva, i la gran plasticitat.
2. La important i elevada posició de la capa freatica.
d) Sols arenosos albics. Són sois rninerals de textura grossa i de colors
clars, deguts a !'abundancia de partícules de quars. Tenen poca capacitat de
retenció d'aigua perque s'infiltra rapidament (Roselló, 1988: 22). Al terrne de
Borriana apareixen a les zones de platges arenoses (Arenal, Serratella), i la
seua capacitat agrícola és practicament nul-la.
e) Sols solontxacs. Es tracta de sois halomorfs, lligats a la presencia de clo­
rnr sodic d'origen marí. Els solontxacs es troben en climes d'estació seca acce­
ntuada, i es deuen a rnigracions ascendents d'aigua salada procedent d'una
capa poc profunda; el perfil esta poc evolucionat i és del tipus AC (Lacoste,
1978: 162). Al terme de Borriana apareixen en bandes molt estretes, i de mane­
ra puntual i discontínua al llarg de tot el litoral (Roselló, 1988: 22). A !'igual
que passa amb els arenosos anteriors, la seua capacitat agrícola és molt reduida.

-- -
Podem dir que el tipus més representatiu de sol al terme de Borriana és el
calcari, d'origen al-luvia!, pero transformat per l'acció de !'home. Ja Cavani-
lles a final segle xvm, observa que predorninaven els sois de marga argilosa,
i que els borrianencs s'esforyaven per rnillorar-los, �trant els ramats a les
�el·les, i també furtant terra de les séquies i carnins, per emportar-se-laaTs
horts (Cavanilles, 1795: 107).
D'aquesta intervenció antropica es dedueix un bon coneixement dels sois
per part deis llauradors, i una necessitat contínua d'aportar materia organica
que mantingués la producció agrícola any darrere any. A la incorporació de
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 27

mate1ia organica provinent de la ramaderia, cal afegir la incorporació de to­

tes les innovacions d'adobs, el conegut «guano», que foren introdui"des per
Polo de Bernabé en les seues propietats citlicoles de Borriana i Vila-real en
la segona meitat del segle XIX (Obiol, 1985: 34)

La vegetació

Practicament la vegetació de l'horta del Millars ha desaparegut a causa de

la roturació agraria feta per l'home, i l'única vegetació que hi u·obem és la de
rius, rambles, carnins i séquies, a causa de la constant humitat i a no ser llocs
adequats per al conreu (Obiol, 1985: 35).
R. Roselló Girneno, botanic, ha estudiat la vegetació del terme de Borriana,
d'una manera exhaustiva i profunda al seu Catálogoflorístico y vegetación del
término municipal de Borriana. Aquest autor assenyala una vocació forestal del
terme, determinada per les característiques geologiques (sols profunds, més un
imp01tant sistema hidrologic subterrani), manifestada per una vegetació cadu­
cifolia que és l'omeda (Acantho mollis-Ulmetum minoris). Aquesta hipotesi la
sustenta 1'autor sobre la base de l'existencia de fragments d'omedes dispersos
pel terme, i per formacions vegetals que són regressives d'aquest bosc.
Així tenim els esbarzers, que apareixen als margens de séquies i cultius,
i fins i tot en horts abandonats. Sobre sols de textura arenoso-argilosa, la xisca
(Hippochaeto ramosissimae) i la «cua de cavall» (/mperatetum cylindricae).
Altres voltes, l'omeda és substitui"da per altres comunitats, que ocupen fins i
tot sols hidromorfs, com ara el canyar (Arundini-Convolvuletum sepii), o les
formacions d'évol (Sambucus ebulus) a la vora de les séquies.
També els cultius de tarongers han portat tot un conjunt d'especies, que
constitueixen una vegetació estacional dins la classe Stellarietea mediae. A
l'hivern i la primavera apareixen les comunitats de ravanell (Diplotaxietum
erucoidis) o la comunitat de magreta ( Citro-Oxalidetum pes-caprae), i co­
breixen tot el sol dels tarongers, que a 1'estiu es veuen inundats de cerreigs
(Seratio-Echinochloetum colonae).
Als descampats i voracarnins, l'associació de pastanaga borda i citró (Torili
neglectae-Hirschfeldietum incanae), o l'associació de «cebollí» i «blat de
formiga» (Asphodelo fistulosi-Hordeetum leporini), als marges de carreteres
i sols poc profunds.
28 JOAQUIM APARICI VILAR

També es troben les malveres (Malvetum parvifl,orae), substitu'ides a l'estiu

i la tardor per la comunitat de blets (Chenopodio albi) (Roselló, 1988: 28-30).
A més a més, són destacables la vegetació del Millars i la del litoral, com a
excepcions de la resta del terme.
A les goles del Millars es troben formacions fragmentarles de romers (Ros­
marino ericion), joncars (Juncetum maritimi), bosquets de tamarius (Tamarix
africana) i la cesquera (Saccharum ravennae) que ve a substituir al tamarius,
juntament amb una sauceda (Salicion triandro), mentre que al llit predornina
el matossar dispers, dorninat pels romers i la llonguera (Andryaletum ragusi­
nae), mesclats amb olivardes i fenollets (Jnulo-Oryzopsietum miliaceae) (Ro­
selló, 1988: 78-81).
Al litoral creixen especies adaptades als codols, graves i arenes, junta­
ment a la presencia de sols salins, com l'oruga de mar i barrilla punxosa
(Salsolo-Cakiletum aegytiacae) que es troben ben a prop de la mar, o el
cascan i violer marí (Matthiolo-Glancietum flavi). A les marjals, sobre sols
de pseudo-glei, es troben associacions d'herbes perennes trepadores, i
d'altres especies hidrofites d'aigua d0I9a, que ocupen els sequiols (Roselló,
1988: 30-31).

El riu Millars

És l'eix central de l'horta de la Plana, encara que només !'afecta en els seus
darrers 11 Km, d'un total de 176 (Obiol, 1985: 37). Els romans l'anomenaren
riu ldubeda i, després de la Reconquesta, riu Albentosa, nom que fou substi­
tu'it pel de Millars, a causa del conreu de rnill o rnilium, planta gramínia que
fertilitzava les vores del riu (Quereda, 1985: 80). El �u toponim significa
«camps de rnill».
El Millars naix a la serra de Gúdar, Terol, a més de 1.500 m sobre el ni­
vell de la mar, al terme municipal d'Alcala de la Selva. Des del seu naixement
fins que entra en la Plana, corre per una vall profunda, generalment de mate­
rials calcaris, on s'obrin algunes amplaries en que es localitzen els nuclis de
població (Sancho, 1979: 99). El riu durant els primers 27 Km no sempre porta
aigua; és a partir de les fonts de Babor, al terme de Mora de Rubielos, i Mas
Royo, al terme de Sainón, i les aportacions que rep del riu Albentosa, quan
el Millars porta aigua contínuament.
32 JOAQUIM APARICI VILAR

IV. LA POBLACIÓ

En l'estudi d'aquest capítol ens hauria agradat disposar de les dades del
recentment elaborat cens de població del 1991, pero no ha estat possible ja que
encara no l'ha publicat de manera definitiva l'Institut Nacional d'Estadística.
Tan sols hem aconseguit consultar alguns resultats provisionals publicats per
l'Institut Valencia d'Estadística.

L'evolució general de la població absoluta

L'estudi de l'evolució de la població a Borriana l'iniciem a partir del 1857,

l'any que s'elabora el primer cens oficial de població, al que seguiren altres
irregularment, pero ja des de 1877 es feren amb periodicitat decennal, sobre
tot a partir del 1900. Basant-nos en les dades proporcionades per aquests cen­
sos, hem elaborat el quadre III i la grafica de la figura 7, en que es pot obser­
var l'evolució de la població a Borriana, caracteritzada, a grans trets, per un
creixement continuat i sostingut, encara que no regular.
Des del 1857 fins al 1991 distingirn cinc etapes: 1857-1910; 1910-1930;
1930-1950; 1950-1981; 1981-1991.
La primera etapa 1857-1910, presenta un creixement intermedi pero cons­
tant, xifrat en un 1,55% anyal. La població censada supera sempre a !'anterior,
i en aquesta etapa, l'activitat econornica borrianenca es veu revitalitzada amb
l'entrada del cultiu dels cítrics i la seua comercialització i exportació, des del
Grau (Ortells, 1983 b: 29). Hem de tenir present, que Borriana era una ciu­
tat capdavantera en la comercialització de la taronja, que s'expo.rtava a-F,i:t=anc;a
1f
i G. r an..Bret:an)@-: n aquesta e� troba !'epoca d'or del comerc; boni.anenc,
que havia conegut un creixement lent des de 1861, pero del 1876 fins al 1913,
trobem uns anys d'eEJ[_andiment i maxirna creixenc;a del comerc; borrianenc
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 33

Quadre III
BORRIANA. EVOLUCIÓ
DE LA POBLACIÓ
1857 7.813 1950 17.697
1877 10.058 1960 18.616
1887 10.237 1965 22.350
1897 11.772 1970 22.651
1900 12.962 1975 23.846
1910 14.243 1981 25.003
1920 13.895 1986 25.011
1930 14.675 1991 25.671
1940 18.473
Fonts: De 1857 fins 1897, reelaborat de
Ortells (1983 b: apendix)
Censos de població des del 1900
Padrons municipals del 1965 fins al 1986

(Obiol, 1987: 29). Arnb el benestar economic consolidat, la població experi­

menta un creixement continuat en que la immigració s'acosta al 6% del total
durant la primera decada del segle xx (Viruela,1990: 3).6
En la segona etapa, 1910-30, la població s'estabilitza i fins i tot hi ha una
lleugera perdua entre 1910 i 1920, xifrada en 348 persones. Ara bé, entre 1910
i 1930 el creixement aritrnetic és del 0,15% anyal, baixíssim. El corrent im­

---
migrat01i de l' etapa anterior es trenca per la situació crítica que es trobava el
-- negativament afectat per la Primera Guerra Mundial. Els
comen;: de la taronja,
jornalers agrícoles, front a la situació d'atur en que quedaren, emigraren cap
a zones industrials, com ara Catalunya i Fran<;:a (Casal, 1991: 331).
Entre 1920 i 1930, la població augmenta lleugerament, i la taxa de creixe­
ment se situa en un 0,54%, segons dades proporcionades per l'Institut Valen-

6. Aquesta xifra fa referencies als residents l'any 1940, que hi anibaren aquelles da­
tes, segons R. Viruela Maitínez.
 0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 39

85+ 1
H 80 1
75
70 1
65
60
55 1
50
45
40
35 1
30
25
20 1
15
10
5
o 1
4 3 2 1 0%0
5----------- 1 2___;::
______,;_c
5
3___;c....____;;
4

Figura 8
Borriana. Piramide d'edats del 1991

En el gmp de vells encara es pot veure el buit causat per la guerra civil
entre els 70 i 79 anys, pero sobretot es pot observar la majar longevitat de les
dones sobre els homes, perfectament visible a partir dels 65 anys, a causa de
la diferent mortalitat per sexes.
En definitiva, si l'inici de l'estancament ja l'apuntava Ortells en estu­
diar la piramide de Borriana del 1981, hui es confirma, i a més es pot
afegir, que la població de Borriana avanc;a cap a l'envelliment degut a
!'extraordinaria caiguda de la natalitat, que impedeix la renovació dels
efectius en el gmp dels joves.

La població activa. A l'hora d'estudiar aquest punt, no hem pogut dispo­

sar de dades referides al 1991, ja que no estan publicades. Per tant, sols po­
dem mostrar dades fins l'any 1981.
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 45

considerable, bien poblada, abundante en recursos, rodeada de árboles y vi­

ñedos, rodeados de huertos, regados por aguas corrientes». Aquests dos tes­
timonis són aportats pel professor A. López Gómez (1957: 334).
Pareix. gue els musulmans introduiren a Baniana el cultiu de la canyamel,
juntament a d'altres prod�tes-com-la móra, el ��em, el safr�l tramós, els·
J

f�es carxofes, les 12.anses, l'arrop i les figueres (Roca, 1932: 77).
El rei Jaume I considerava B01Tiana ciutat prioritaria en la ;�conquesta, per
la seua prosperitat agrícola (Guichard, 1987: 71), i al segle XIII, bona part del
seu terme ja era regat per l'aigua del Millars, tal com es pot deduir de les
cartes pobles i la concessió d'aigües del 1266, que figuren a l'apendix docu­
mental.
La fesomia agraria veiem que ja estava trayada i comptava amb una xar­
xa prou important de séquies i un sistema de regs que ha ar1ibat fins als nos­
tres dies.

Introducció de cultius comercials després de la Reconquesta

Clip al 1360. s'introduí a Borriana el cultiu de l'(!ITOS, �e 2_orta con­
se üenc·es n.efastes per <t.la salut de la. població, puix. el paludisme causava.

-
entre vuit i deu defuncions diaries, de bé i manera que l'any 1438 sols que­
cfave;"190 vefas a Borriana -(Mundina, 1873: 154). Les perdues en vides
continuaren sense remei, i l'any 1565 es baixa als 175 vefas, pero sanejat el
terme el 1794, es recupera la població i s'arriba als 7.900 habitants l'any
1860 (Roca, 1932: 241).
Malgrat les conseqüencies negatives per a la salut, i les prohibicions de
cultivar-lo de Pere IV, Joan I, Martí l'Huma, Alfons V, Carles V, Felip 11, es
mantenia pel seu alt rendiment, i prova d'ayo és que el mateix Joan I el féu
extensiu a tata la Plana el 1388, i Martí I l'amplia a tot el regne el 1403, i
inclús s'arriba a permetre algunes sembres amb aigua corrent el 1477, enca­

-
ra que acaba per prohibir-se fermament (López, 1957: 338).
Al se le xv el blat QCJ1p_a.YruJnJ l-ºC_p;ru>Jitari,_acompatl3/at-per_alguns.ir uits-
secs com les nous, i. les ametles com letats er olivere� i viQyes. Pero jun-
tament amb aqiiests cultius de subsistencia, s'introduiren altres exclusivament
)
mercantils, afavorits pel comery mediterrani en la Corona d'Aragó: els textils
(seda, lli i canem) i la canyamel (López, 1957: 336). A les darreries del se-
46 JOAQUJM APARICI VJLAR

gle xv, el viatger alemany Von Popplaw cita la garrofera, el safra, el cotó i
les moreres (Roca, 1932: 242).
La canyamel ja era cultivada pels musulmans a Borriana, segons Roca on,
a més a més, es fabricava sucre molt apreciat pel seu sabor i blancor. Tal fou
la imp01tancia del cultiu, que el rei Jaume I eximí la canyamel del pagament
del delme.
F,ms el segle XVI fou un culti_!:l comerciaLde§tac,at, que es mantingué du­
rant aquesta cenriina amb-alts i baixos per a caure definitivament, a la Pla­
na, a primeries del segle xvrr, i col· laborara a la caiguda, l' expulsió dels
moriscos el 1609 (López, 1957: 337). No obstant aquesta afirmació, pareix
que no desaparegué a tota la Plana, sinó que es cultiva a Borriana on, a les
acaballes del segle XVIII i a primeries del XIX, aconseguí una gran imp01tan­
cia, fins el punt de comptar la ciutat amb un enginy anomenat «Casa del
Trapig» (Roca, 1932: 77).9

--
Qesaparegud<:! 1� canya de sucre,_es cm.�daren la seda i el canem com a
cultius - basics fins.. la transformació de mitjans �egle XJX, quan_
....__, comercials
s ·�sfoñs�1� seric;ultura, disminueix el canem i s 'hi introdueix el taronger (Ló-
pez, 1957: 339).
La imatge de les terres de Borriana a finals del segle xvm és la següent:
«tienen pocos olivos y menor número de algarrobos; pero se ven bosques de
moreras, mucho grano, fmtas y hortalizas. Se cogen 150 cahices de todo tri­
go, cerca de 1O de cebada, 80 de maíz, 60 de judías, 30 arrobas de cáñamo,
30 de higos, 320 de todo género de fmtas, 20 de aceyte, 150 cántaros de vino,
160 libras de seda y 600 arrobas de pimientos, con infinita alfalfa y hortali­
zas... es considerable la cosecha de las manzanas que allí llaman pardas, y
delicado el gusto cuando están en sazón... siendo común hacer dos cosechas
de judías en un año y en un mismo campo, como también en las tierras que
irvieron para cáñamos coger después judías» (Cavanilles, 1795: 107-108).
UQs�l>Pai agrícola com aquest, intensament aprofitat, es devia a les �
es ossibilitatsdS Ígua proporcionadá pel riuM iilars, fet que no passa des­
apercebut ma eix Cavanilles: «El rio Millares es la verdadera causa de.-es-

9. Aquest cultiu de la canyamel no ve citat per Cavanilles a les dan-eiies del segle xvm,
i el professor A. López Gómez no accepta aquesta importancia de la canya de sucre a
Bonfana, perque Roca Alcaide no cita fonts, a més del testimoni negatiu de Cavanilles. S'ha
de considerar que tampoc es cultivava a la Plana aquests anys.
 0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 47

Quadre vm
PRODUCCIÓ DE SEDA EN LLIURES (1 lliura = 385 g)
1784 1792
Borriana 7.054 16.000
La Plana de Castelló 33.051 43.700
TOTAL 40.105 59.700
Font: Reelaborat de A. López Gómez (1957: 341)

tos fenómenos admirables, del qual toman los de Burriana tantas aguas, que
han conve1iido en huertas todo el término».
--r.,--a-seda-era el cultiu comercial més important de tots els citats per Cava-
nilles, i el seu augment fou notable.
No obstant l'inc.rement en-la producció de la seda, !'epidemia de la pebrina,
que afecta al cuc, �aba amb la.sericultura a rnitj�segl�xrx.
El canem fou també un cultiu comercial a Borriana, que entrava en rota;­
ció amb altres productes d'horta: ell.U!Lp_rimeLany s'altemaven blat o '2filo­
ques i panís, i_ en un segoÉ any canem i �aj.9 ues Ló2ez, 1957: 3�). El seu
destí era la fabricació de cordes per a l'Armada, i encara es mantingué i ro­
gressa a costa de les moreres amb la �risi de la st?ricultui�-. -

El segle XIX: crisi i transformació de l'horta

A principis del segle XIX, la producció agrícola de Borriana era sumrna­

ment variada, pero pobra; manifestava les conseqüencies negatives derivades
de la Guerra del Francés; la meitat de tot el terme era terra erma i prats na­
turals destinats a la ramaderia, que llavors tenia més importancia que
l'ag¡icultura, s'hi exportaven pells, formatge i bestiar per a cam (Roca, 1932:
405). S'havia introduit amb bon resultat el cultiu del cacauet (López, 1957:
339), que figura com a nou producte junt a la creilla, i tots dos conformaven
la. producció agraria de Borriana, amb el blat roig, panís, vi, oli, melons, fe­
sols, canyamel i fruites de tota classe (Roca: 1932: 405). La vinya, per aque­
lls anys, estava amena<;ada per la fil·loxera.
Pero un serie de crisis que culminen cap a a la decada dels setanta i vui­
tanta, transformen la Plana i també Borriana.
48 JOAQUIM APARICI YILAR

La crisi de la seda fou produ:ida per la malaltia de la pebrina, un parasit

(Nosema bombycis), que apareix el 1854, i s'intensifica en anys successius
(López, 1957: 348). Encara que s'intensifica la lluita no es va poder evitar la
tala de moreres, i l'abandó general era inevitable el 1879. Els boscos de mo­
reres de les quals ens parla Cavanilles, no apareixen citats per Bernardo Mun­
dina el 1873, qui, en canvi, diu «bosques de frondosos naranjos, cuyos frutos
constituyen la riqueza principal de esta villa».
Al problema de la peb1ina, s'ha d'afegir la competencia de la seda oriental
(López, 1957: 349), i també la deficient estructura del sector, incapa<; de subs­
tituir la falta de mate1ia prima autoctona per importacions de seda en brut, amb
les que atendre les demandes de teixits, que ara eren subministrats per una
indústria estrangera molt competitiva (Abad, 1984: 26).

La crisi del canem. El canem era un dels productes més ben integrats dins
l'horta de la Plana, on ja hem vist que entrava en rotació amb altres produc­
tes. A més comptava amb una protecció arancelaria de 26 pessetes per 100 Kg
per a la fibra estrangera, pero el 1865 aquest arancel es reduí a tan sols 3,30
pessetes, provocant una caiguda del producte que va fer augmentar de nou
!'arancel fins les 10 pessetes el 1869, pero aleshores era clarament insuficient
(López, 1957: 350). �declinar del canem es deu a la competencia del canem
it�a I.:auge..deJa.nav..egació-ª--v'ª122r que s'iñicia a partir del 1860,
i..9.!:!e priva a la indú2tria del canem del seu millor client: els vaixclls.i.els seus
CQ_mplicats aparell§_de navegació (Abad, 1984: 27). A aquesta dificultat s'afegí
la competencia del juteperasacs1 esparoenyes, cosaque augmenta le§ difi­
clJltats del canem malgrat l'intent de millorar la prot�cióduanera de 1894,
pero sense exit (López, 1957: 350). Llavors el preu del canem descendí de
12-16 pessetes/arroba el 1877 a 8,5-11 el 1887 (Abad, 1984: 23).1º

L'intentfrustrat de la canyamel. E�u de la canya de sucre s'�nta

com una alternativa gg_nt la_crisi_agticola_dels any�,an_ta en totes les hor­
tes, des de Denia fins la Plana (López, 1957: 350). Fou tan important aquest

1O. 1 arroba= 12,780 Kg. Arreplega V. Abad García una opinió del Consell Provincial
d' Agricultura de Castelló del 1887, al voltant de la crisi del canem: «La depreciación que han
sufrido los cáñamos parece indicar la necesidad fatal de sustituirle con otro cultivo que re­
sista todavía la competencia extranjera, como es el naranjo». Els cítrics es manifestaven com
una alternativa en aquests moments de c1isi.
 0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 49

Quadre IX
EVOLUCIÓ DELS PREUS D'ALGUNS PRODUCTES
1877 1887
Blat (PTA/barcella) 4-6 2,5-3,5
Garrofes (PTA/arrova) 1,5-2 0,75-1,10
Oli (PTA/airova) 13-15 8-10
l barcella = 16,60 litres
1 airnva d'oli = 12,14 litres
Font: V. Abad García (1984: 23)

conreu a Borriana, que s'arriba a la construcció d'un enginy o fub1ica de su­

ere al passeig d'Onda. �s rendiments que donav es canyes eren bons (400-
800 Tm/Ha), i eJs preus que es pagaven, su eriors al�es_p.r.oductes (la
fabrica de Borriana pa ava ent e 450AOQ._quinzet perfanecada) (López,
1957: 351 ) . .Eero les gel;:tdes de s anys 1877 i. L878 -es registraren-�ls
-6 º C- destruü·en els frnits, i amb els preus baixo desapai:egué pe,r complet

-
a Bornana i a a laña, i l'�giny fou destinat a magatzem de taronges l'any
___.
l8'84lRoca, 1932: 77 , 500.:.-501).

La caiguda deis preus deis productes tradicionais. Alguns productes com

el blat, les bajoques, les garrofes, l'oli, experimentaren una depreciació notable
des del 18 62, s'agreuja entre 1877-1887 (Abad, 198 4: 23).
A aquesta baixa deis preus, hem d'afegir la ja esmentada del canem, i ens
trobem que la tendencia a la baixa és de 7 pessetes/arrova de rnitjana (Obiol,
1988: 26). En aquests anys les bajoques sofriren un atac de pugó que dismi­
nuí la collita i les deprecia absolutament (López, 1957: 352). Aquesta crisi
vingué a agreujar el panorama general de la segona meitat del segle XIX.11

1 J. El deteriorament de !'agricultura féu que el govern central de Madrid, presidit per

Sagasta, ordenai·a una enquesta d'ambit nacional sobre la situació de !'agricultura i el Con­
sejo Provincial de Agricultura, Industria y Comercio de Castellón, contesta al requeriment:
«Es evidente la existencia de la crisis agrícola en esta provincia, con excepción de la cose­
cha de la naranja, limitada a pequeña zona, y cuyo producto se ha sostenido hasta el día a
precio medianemente compensador» (Abad, 1984: 23). La taronja pai·eix ser !'alternativa.
50 JOAQUIM APAR!Cl VILAR

L'epidemia del mildiu. La vinya, i el seu producte d'exportació, el vi, ha­

vien viscut uns anys d'expansió gracies a l'atac de la fil-loxera a Fran9a, i al
tractat de comer9 del 1882, de bé i manera que Espanya va monopolitzar
l' exportació mundial de vi fins l' any 1892, pero amb la refeta francesa,
l'acabament del tractat i l'extensió de !'epidemia a aquestes terres, el vi espa
nyol en general conegué una crisi de que tardaria en refer-se (Vicens Vives,
1959: 590).
El tractat de comer9 amb Fran9a pareix que mai il·lusiona els llauradors
borrianencs cap al comeu de la vinya, ja que que gaudien de terrenys de su­
perior capacitat agrícola als de !'interior de la província i, per tant, suscepti­
bles d'un cultiu més rendible (Obiol, 1988: 26). A més, !'epidemia del mil­
diu afecta les vinyes de Borriana el 1885, cosa que amena9ava la principal font
d'ingressos de molts ve"ins (Roca, 1932: 503).
Aquesta situació de crisi troba una resposta en el cultiu de la taronja, gra­
cies a una serie de factors que transformaren les hartes valencianes, i també
la de Borriana en majar escala, durant la segona meitat del segle XIX:
l . La finalització de les guerres del segle XIX (del Frances i carlistes)
(Obiol, 1988: 26), que a Borriana acabaren amb l'expulsió de quaranta­
set fanu1ies carlistes i la confiscació deis seus béns l'any 1840 (Roca,
1932: 465).
2. Gran predisposició als comeus arboris després de la caiguda de la seda,
unit a un experiment exportador de pomes pardes, bresquilles i peres a París
cap a l'any 1850 (Obiol, 1988: 26).
3. Formació d'un mercat a Europa occidental des de mitjans segle XIX, com
a conseqüencia de la revolució industrial (Abad, 1984: 22), i de les millares
en el transport marítim, l'únic de l'epoca capa9 de portar grans quantitats de
mercaderies d'un país a un altre (Font de Mora, 1971: 21).
4. Interes i preocupació pel cultiu entre els dirigents de la nació, i els tec­
nics agronoms de mitjans segle XIX (Abad, 1984: 21).
5. Introducció de noves tecniques i fertilitzants (guano, sulfat amonic, ni­
trat de sosa) que permetiren l'extensió dels tarongers, altament exigents en
adobs (Abad, 1984: 22, 35), i el mantenirnent de la producció.
En el cas de Borriana, gran part dels adobs utilitzats s'obtenien del ramat
oví propi dcl m�pi,..9!:.le era e1 més nombrós i irn_eortal_!t_(Obiol, 1988: 41).
De la seua importancia ens dóna testimoni el funcionament de la «Corte de
P°"astores», institució que encara funcionava el 1878, i que entemaoels preju-
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 51

dicjs_ru::asionat pels ramals.....als cultius de Boniana i Vila-real (Roca, 1932:

306). La ramaderia significa ª--Borriana, durant el segle XIX, un complement
en capital per la venda deis seus roductes (formatg�s c_wns, pellsf°Lun_ajtrt
p�I'aaob que pro129;·cio.oaYa; per tant, constituí un element.més en la tran:.
si�óca_p a Üna agricultura..cap,italistaj de mercaL(:Obiol, 1988: 44).
6. Les modificacions en la propietat de la terra, introdüides per les des­
amortitzacions de 1836 i 1855. Aquestes permeteren l'accés d'arrendataris
i rnitgers a la propietat, per rnitja d'una redempció censal el 1855 (Roca,
1932: 484), si bé J. Brines Blasco a La desamortización eclesiástica en el
País Valenciano durante el trienio liberal, manté que aquest procés des­
amortitzador tingué poca importancia a Borriana, i només afecta a 15,95
Ha. (Obiol, 1988: 27).
7. Manteniment de la rendabilitat del taronger en un període de crisi ge­
neralitzada (Abad, 1984: 24), falta de competencia i venda íacil, juntament a
un rapid augment deis preus de la taronja pagats als llauradors (el 1880 es pa­
gaven 17 pessetes per 11 arroves de taronges, mentre que d'11 arroves de
peres, es pagaven 3,5 pessetes) (Obiol, 1988: 27).
La situació de crisi dels cultius tradicionals i els factors descrits desen­
cadenaren un canvi des d'un espai rural diversificat, amb gran importan­
cia deis cultius de subsistencia, a un altre progressista, innovador, ernissor
i receptor de capitals i treball, que transformaren la ciutat de Borriana,
que prenia com a base el monocultiu del taronger i una nova agricultura
de mercat.

Inicis de la taronja i primeres dificultats

Pareix clar !'origen del taronger que se situa a l'est de l'Índia, des d'on
s' escampa cap a la Xina, el Japó, algunes illes del Pacífic, Persia, Arabia,
Egipte, fins que els musulmans l'introduiren per Andalusia, Múrcia i Valen­
cia (Roca, 1932: 405), pero sempre amb una intenció purament ornamental,
sense finalitats econorniques (Font de Mora, 1971: 17).
Cap al 1780 es parla de tarongers a Boniana, plantats de forma aillada o
en els lírnits de les parcel-les, coma complement de l'activitat agrícola prin­
cipal (Abad, 1984: 20). A finals del segle xvm ja es coneixien plantacions de
tarongers a la Plana, que el botanic Cavanilles l'any 1795 descriu de la següent
52 JOAQUIM APARICI VILAR

manera, en parlar de Vila-real: «5.000 arrobas de todo género de frutas, de las

cuales gran parte son naranjas chinas i agrio... tal vez en esta suma entrarán
parte de los frutos que cogen en Burriana».
fü. creu_g _ue les primeres plantacions regulars es feren.1!, Vila-real, a les_
da{[eries del segle xvm, des d'on s'escamparen a Almassora i Borriana (Abad,
1984: 20); ací el 2rimer hort conegut fou el de Mascaró§ (Font de Mora, 1971:
19). Una enquesta realitzada el 1863 per la Real Sociedad Económica de
Amigos del País, situa les primers plantacions a Borriana, entre 1826 i 1828
(Obiol, 1988: 28).
A partir d'aleshores es forma un nucli citJicola a la Plana de Castelló, que
juntament amb l'altre nucli sit:uat a la Ribera Alta, escamparen el cultiu del
taronger, i la comercialització de la taronja per altres comarques i localitats del
País Valencia, en una expansió que encara no s'ha interromput (Font de Mora,
1971: 19).
A rnitjan del segle XIX Borriana es trobava, segons Madoz: «plantada de
moreras, olivos, higueras, viñedos, e innumerables especies de árboles fruta­
les, entre los que se cuentan 400 huertos de naranjos, y algunos de recreo»
(Madoz, 1845: 180).
Al principi els horts de tarongers eren molt oberts, d'uns 16 arbres per
fanecada (831 m2), disposats en quadrícula o marc reial; després, a Vila-real,
es col-loca un arbre en rnig deis quadres, per augmentar el rendirnent amb
aquest sistema denorninat cinc d'oros, fins arribar als 23-26 arbres per fane­
cada (López, 1957: 346).
Els llauradors borrianencs portaven les taronges a la platja, on feien cap els
primers comerciants en barques menudes, per a comprar taronges al detall,
seleccionaven les rnillors, i portaven les adquirides als mercats del Baix Maes­
trat, de les costes de Catalunya, Mallorca i Frarn;a, pero després es canvia de
mercat, s'enviaren a Anglaterra, una reorientació que aconseguí un gran ex.it
de fortes repercusions a la localitat (Roca, 1932: 406). L'inici de l'exportació
eI¿tua Bou G-ªscó a l'any�29 qua.o.es generalitza a Fráñ<;a i Gran "Bretan­
_
Y<l::el-costum de menJar fruites.ft:esques per Nada!_ (Abad, 1984: 51).
Fou el comer<; i els preus pagats als llauradors que impulsaren les trans­
formacions de l'horta i terme de Borriana, on s'arrancaren les vinyes i es
reompliren les zones pantanoses a partir de rnitjan segle XIX. És el moment
que es transforma la vara dreta del delta del Millars, de seca a regadiu, a
carrec de l'agronom Josep Polo de Bernabé (Obiol, 1988: 49-50).
 53
0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA

El 1859 es prengué un acord a l' Ajuntament de Borriana pel qual

s'ordenava: «se sacaran del término todas las colmenas por pe1judicar las
abejas la cosecha de naranja», prova de la importancia adquirida pel cultiu deis
cítrics, que es completa amb la relació de fanecades plantades de tarongers que
demana Hisenda el 1860 (Roca, 1932: 408).
Al darrer ter9 del segle XIX, B. Mundina Milavalle (1873: 149-150) ens fa
la següent desc1ipció del terme de Borriana:

Su término tiene 308.210 áreas de tierra de huerta de la mejor calidad, re­

gada con las aguas del río Mijares: vense sus campos cubiertos de bosques
de frondosos naranjos, cuyos frutos constituyen la riqueza principal de esta
villa, á la par que una infinidad variada de frutales de ricas especies y gus­
to exquisito, dan sus más abundantes productos á los laboriosos y entendi­
dos agricultores. Frondosos olivos, y extensos viñedos ocupan otra parte de
sus vastas llanuras, y solo la corta extensión denominada el Serrallo, cuyo
suelo arenisco le hace inútil para el cultivo, es la parte única que se halla
sin esplotar ...

Malgrat la bona perspectiva, els cítrics conegueren algunes dificultats du­

rant la segona meitat del segle XIX i principis del xx.
El primer entrebanc a la producció el provoca l'aparició de la gomosi,
malaltia produ"ida pel fong Phytophora terrestris, que aparegué a Vila-real el
1862 i després s' escampa a tota la Plana, i causa en principi destrosses espec­
taculars, pero en amainar després, milloraren els horts i les collites fins el 1880
que torna a aparéixer (López, 1957: 346-347).
L'any 1884, la serpeta (Lepidosaphes pinnaeformis), rapidament estesa i
temible, provoca també la reacció de l' Ajuntament de Borriana (Roca, 1932:
408), acompanyada per la negreta (Meliola penzigüi), un parasit vegetal, i les
gelades de 1883, que provocaren una crisi (López, 1957: 347). També al ge-
ner de 1891 tingué lloc una terrible gelada,Ja..tempe.ratuca descendí a -10,4º_
C, gue gefa 'ru.gua del riu Mjll�s (Abad, 1984: 69¿.
A aquestes dificultats de producció, s'afegiren altres derivades de la comer­
cialització. Cap al 1882 surt la competencia d'ltalia, Portugal, Palestina i
California, que tancava el mercat nord-america (López, 1957: 347).
També Brasil i Algeria comencen a exportar taronges cap a la Gran Bre­
tanya i Franc;a respectivament, malgrat que la primera es convertí en el prin­
cipal client de les taronges borrianenques (Abad, 1984: 56). No obstant aixo,
 54 JOAQUIM APARICI YILAR

els anys de finals del segle XIX, entre 1885 i 1900, foren una epoca d'or per
a �orriana, perque entraren en producció totes les-grálls fing.!!_es_gels ten-ati-
11ents forasters i també comern;a a funcionar el moll de ferr..Q..i..fu.sta construi't
l'any 1889 (Obiol, 1988: 29).

El segle xx: la consolidació definitiva del taronger

La primera meitat del seg/e: dificultats i consolidació. El segle XX s'inicia

amb una dificultat per a la producció: l'atac del poli roig (Crysomphalus dic­
tyospermi), aparegut a Paiporta l'any 1902, i a Vila-real el 1905, des d'on
s'escampa greument per tota la Plana (López, 1957: 347). Superada aquesta
dificultat, continua l'expansió del taronger a Borriana, que durant la p1imera
decada del xx, encara coneix transformacions de marjals i secans (Sarthou,
1912: 300). Aquest mateix autor fa la següent descripció del terme de Borriana
el 1912 (Sarthou, 1912: 762):

Sus huertas son de excelente terreno, regándose con la acequia del Mijares
3.829,38 hectáreas, fertilizando un espeso bosque de naranjos de gran produc­
ción. Sólo hay que exceptuar las zonas de la Se1rntella y del Serredal, que tie­
nen relativament poco valor. Las diferentes clases de riegos ordinarios o privi­
legiados, así como la situación de los hue1tos, influye en su distinta valoración.

/ La Primera Guen-a Mundial (1914-1918) suposa una greu crisi que frena
momentaniament l'expansió del taronger. L'exportació de taronges passava un
/moment crític a causa de la perdua dels mercats, dificultats de transports, ele­
vades despeses per l'embarcament de les taronges als vaixells i, a més, el blo­
queig submarí alemany (Abad, 1984: 138), circumstancies que determinaren
que Bon-iana, segons un acta de l' Ajuntament citada per Roca Alcaide; es
decidís a «recuffir al gobierno informándole de la situación desastrosa del ne­
gocio de la naranja en la cosecha actual, crisis gravísirna... probable pérdida de
la producción, y segura ruina de cosecheros y comerciantes ... » (1932: 409).
L'altemativa a les dificultats del transport marítim era el fen-ocarril, puix
la xarxa viaria era insuficient i basada en la cavalleria; a més els fen-ocarrils
espanyols tenien una infraestructura deficient, patien de falta de carbó, eren
cars, i en la frontera francesa el transbordament era molt difícil. A mesura que
la guerra dificultava les exportacions, els problemes del ferrocarril irnpediren
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 55

Quadre X
BORRIANA 1931. DISTRIBUCIÓ DE
LA SUPERFÍCIE CULTIVADA
Tarongerar 3.708,5 Ha
Marjal 166,6 Ha
Serredal 145,8 Ha
TOTAL 4.020,9Ha
Font: Reelaborat de Roca
Alcaide (1932: 408)

l'aprofitament del mercat nacional per a la col·locació dels excedents (Abad,

1984: 158).
A aquests factors s'uniren l'encariment i escassesa d'adobs i insecticides,
i el baix preu pagat a !'agricultor per les collites, amb la qual cosa aparegue­
ren les dificultats per a continuar amb els cultius, i s'abandonaren alguns horts.
Els llauradors recurriren a préstecs per a seguir mantenint la producció en la
Plana (Abad, 1984: 167-168).
Malgrat que s'agreugés la situació, els comerciants obtingueren preus
record per a la poca fruita que arriba a Anglaterra, 12 pero és evident el perill
produit per la dependencia del monocultiu de la taronja a la ciutat de Borria­
na, on quasi tots els sectors econornics giraven al seu voltant. La interrelació
la posa de manifest Sarthou: «Soberbios almacenes de confección de naran­
ja... dependientes de ellos funcionan fábricas de serrerías mecánicas de ma­
dera para envases; fabricación de tachuelas y timbrado en oro y colores de
papel de seda para confección...» (Sarthou, 1912: 763).
Superada la guerra, la decada dels anys vint conegué una recuperació del
sector basada en un espectacular augment de l'exportació, que arriba al punt
culrninant l'any 1930 (Abad, 1984: 188). Paral·lelament es produí un increment
/
de la superficie cultivada, de manera que a poc a poc quasi tot el terme de Bo­
rriana es planta de tarongers a finals de la decada dels vint (Roca, 1932: 407). /

12. Durant la Primera Gue1rn Mundial, Gran Bretanya concedí als comerciants borria­
nencs el 75% de les llicencies de la redui:da importacio que accepta, pero no es pogueren
aprofitar per les dificultats de la navegació marítima (Roca, 1932: 410).
 56 JOAQUIM APARICI YILAR

Amb les dades del Sindicat de Policía Rural de Borriana, el 1931, la dis­
tribució de la superficie cultivada era la que donem al quadre x.
Al quadre podem veure que el 92,24% de la superficie del terme ja
estava dedicada al taronger, i que els cultius de marjal tan sois ocupaven
el 4,14%. Ja ens apareix tot el terme de Borriana transformat tal com ho
esta hui en dia. És possible que aquests foren els millors anys de la ta­
ronja, pero es veren interromputs per l'impacte de la crisi economica del
1929, iniciada als Estats Units i exportada a Europa durant la decada dels
anys trenta, si bé aquesta crisi no afecta greument el sector exportador
(Abad, 1984: 249).
Més dificultats es produi:ren amb la guerra civil 1936-39. El País Va­

-
lencia queda dins la zona republicana, on es produí un moviment revolu­
cionari encapc;alat pels partits d'esquerres i molt especialment per les cen­
.-----'-''---
trals sindicals UGT i CNT, que conflui:ren en la creació del Comité Exe-
cutiu __PoPJJlai: de Valencia, l el Comité Antifeixista de Castelló (Saz,
1990: 314). Així comenc;aren les confiscacions, controls obrers i irregulars
col-lectivitzacions d'indústries i terres (Bosch, 1988: 887), que foren lega­
litzades i controlades pel Decreto de Bases reguladoras de Incautaciones,
Colectivizaciones, Control e Industrias Libres, aprovat el dia 1 de desem­
bre de 1936, pel qual es reconeixia i respectava la xicoteta propietat in­
dividual a la que fixaven uns límits maxims: 30 Ha de seca, 5 de rega­

-
diu i 3 d'horta (Saz, 1990: 321). Ara bé, a la província de Cast�ló, k.
-
col·lectivitzacions i confiscadons foren menors que a Valenciai Alacant

_, __
(Bosch, 1988: 887). A més, a la zona litoral el predomini de la xicoteta
propietat
---·- era un obstacle per a les col1ectivitzacions, on ni_rl s_te..cnic:
els ll�uradors tenien fe en aquests intents: la xicoteta proe,et�t era la for­
ma optima d'explotació i la mentalitat individualista del llamador xocava
-· - -- -
amb els assaigs col-lectivistes (Saz, 1990: 324).
·A Borriana, les centrals sindicals UGT i CNT portaren a cap la política
, 1 de confiscacions a les finques rústiques, i al gener del 1937, es constituí la
"\
�ta Calificadora del Término Municipal, encarregada d'aplicar el decret
j) sobre expropiació de finques, pero la confiscació tan sois afecta el 10% de
la superficie cultivada, en la seua majoria propietats inferiors a les 1O Ha
(Abad, 1991: 405).
Amb la fi de la guerra civil no s'acabaren les dificultats. Les terres
incautades retomaren als antics propietaris, pero la producció tarongera es
 57
0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA

Quadre XI
BORRIANA 1951. DISTRIBUCIÓ DE
LA SUPERFÍCIE CULTIVADA
Superficie (Ha) o/o
Hortalisses 359,6424 8,5212
Fruiters 5,1109 0,1210
Tarongers 3747,4802 88,7913
Oliveres 0,7170 0,0170
Forestals i prats 7,2928 0,1729
Improductiu 100,3019 2,3766
TOTAL 4220,5452 100,0000
Font: Reelaborat de Meliá Tena (] 953)

troba amb les destrosses efectuades per l'estacionament del front a Borria­
na, i la carencia d'adobs, donat l'aillament a que estava sotrnés l'Estat es­
panyol. Per aixo s'aplica el racionament dels mateixos a raó d'uns 10
Kg/fanecada, d'amoníac i nitrat de Xile. La Cámara Agraria Local feia a
cada llaurador un val d'acord a les terres declarades, i llavors es donaven
els adobs. Ara bé, com la quantitat era clarament insuficient per a les
necessitats dels cultius, els llaurador_s borrianencs buscaven els adobs per
tot el terme, fins el punt d'arreplegar el fem dcixat pels animals que tira-
�n dels carro_s. Un altre procediment emprat pels llauradors consistía en
í?,scam ar per les parcel-les llavors de favó per al ramat, que a l'hivern_
creixia i convertía la terra en un favar, ue a la rimavera - es -· treballava,
a¡mrt;:w. .J]ltr9gen i fertilitzaya els�s.-
Malgrat l'esfor� dels llauradors, el tarongerar sofrí greument la falta de
fertilitzants, i dona lloc a l'establiment d'un mercat negre d'adobs als anys
quaranta, a Borriana, que encarí els preus extraordinariament, s'hi arribaren
a pagar 1.000 pessetes per 100 Kg de sulfat amonic, quan el seu preu ofi­
cial era de 110 (Abad, 1991: 398).
Per si de cas no faltaven dificultats en aquests anys de postguerra, al fe­
brer del 1946 es produí una forta gelada a tota al Plana, que afecta greument
al sud-oest del terme de Borriana, fins el punt d'arribar a arrancar molts ta-
 61
1
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA

Quadre XIII
BORRIANA. EVOLUCIÓ DEL TARONGERAR (Ha)
1968 1972 1979 1983 1985 1986 1989 1991
Taronges 3.199 3.178 2.118 1.704 1.398 1.185 1.197 1.170
Mandarines 734 735 1.567 2.130 2.400 2.281 2.235 2.015
Cítrics sense producció 98 71 144 32 160 390 297 424
TOTAL 4.031 3.984 3.845 3.866 3.959 3.856 3.729 3.609
Font: Fulls I T. Elaboració propia

arrancats i transformats en bajocars, el tenir-les arrendades dos o tres anys per

llauradors dedicats al cultiu d'hortalisses, per a tomar-les després plantades de
tarongers al seu propietari. Aquesta practica explica la reducció experimentada
pels cultius herbacis des del 1988 fins al 1991.
La supe1fície dedicada als cítrics també ha experimentat una reducció de
422 Ha en aquests anys, encara que la reducció més important es produeix
des de 1985 endavant, degut a l'efecte de les gelades del gener del mateix
any sobre els arbres vells. A aquesta causa hem d'unir el creixement urba
tant a la ciutat com al p01t i a la zona costera litoral, on han proliferat les
constrnccions turístiques. Ara bé, els cítrics han experimentat una paiticular
evolució en quant a les vai·ietats cultivades, de manera que com podem
observai· al quadre següent, les taronges van disminuint, al temps que aug­
menten les mandarines (Quadre XIII).
En aquest canvi el mercat juga un paper fonamental. Varia la demanda 9!!e
&:Qrienta cap aJes_varietats anomenades mandarines, pero que hom identifi­
c�om a clementines, taronges de menor tamany, de pell més fina i tarnbé
rnt� fücils de pelar i de repartir a la taula entre la familia. El llaurador tracta
d'adaptar-se a la demanda, amb la qual cosa, disminueix la supe1fície dedi­
cada a les taronges navels, navelines, yalencies, cadeneres, comunes, sangui­
nes, vernes, que poc a poc se substitueixen per les satsumes, orovals, cleme­
nules, fines o clemenvilles, maiisol, hernandines, fortunes...
Al mateix temps augmenta la superfície dedicada als cítrics sense produc­
ció, perque alguns horts s' empelten de les noves varietats de clementines, en
altres perque s'arrancaren els tarongers afectats per la gelada del 1985, i fins
i tot, els horts vells es planten de nou. Dins la distribució deis cítrics, cal des-
62 JOAQUIM APARICI VILAR

Quadre XIV
BORRIANA 1991. DISTRIBUCIÓ DELS CÍTRICS
Cítrics En producció (Ha) Sense producció (Ha) Total (Ha)
Taronges 1.170 80 1.250
Mandarines 2.015 344 2.359
TOTAL 3.185 424 3.609
Font: Full 1 T-1991. Elaboració propia

tacar el gran predonúni de les varietats de mandarines sobre les taronges, en

els cítrics sense producció, de manera que l'any 1991 trobem la distJ.ibució que
apareix al quadre XIV.
El quadre posa de manifest el resultat final de l'evolució deis cítrics, on les
mandarines representen un 65,36%, mentre que les taronges tan sois arriben
al 34,64%, és a dir, que les prime.res quasi dupliquen les segones. Ara bé, és
a l'apartat de cítrics sense producció, on la diferencia entre els dos grups es
fa més gran, ja que el 81,13% de la superficie esta ocupada pel grup de les
mandarines, mentre que el 18,87% esta dedicat al grup de les taronges. La
diferencia, per tant, és abismal, i possiblement anira augmentant amb el pas
del temps, atesa la permanent reestructuració varietal que s'ha escomes els
darrers anys.
Per últim, els fruiters també han experimentat una reducció en la superfí­
cie dedicada al seu conreu. Conegueren la maxirna superfície el 1970, tal com
ens indica el quadre xn, pero després experimentaren una lenta disminució,
que els ha deixat reduits a tan sois 2 Ha el 1991, el que significa una perdua
del 95,4% de la superfície. Les pe.res eren el producte majoritari deis fruiters,
pero la situació c1itica de la fruita d'estiu, amb preus baixos i poques possi­
bilitats de mantenir la fruita a l' arbre quan ha madurat, acaba per cansar
!'agricultor que a poc a poc fou transformant la parcel-la, i al ritme actual és
possible que desapareguen a tot el terme de Borriana.
En darrer lloc, cal assenyalar el manteniment d'1 Ha d'olive.res, que sem­
bla una relíquia de l' antiguitat. La seua situació geografica és al camí mar
Vila-real, a la mateixa vora de la mar, que ha anat erosionant part d'aquesta
extensió, que es manté invariable, a efectes estadístics, des del 1968.
64 JOAQUIM APARICI VILAR

L 'evolució de la propietat. L' origen de la propietat actual a Borriana,

s'inscriu dins el procés general que s'inicia durant el primer ten;: del segle XIX
al País Valencia. La revolució burgesa espanyola i l'abolició del regu:n sen­
yorial, no van portar ninguna novetat reial per als carnperols arrendataris va­
lencians, que van veure com la terra seguia en mans de qui abans la tenia, o
passava a mans burgeses (Ruiz, 1981: 33). L'estructura es basava en
!'existencia d'un nombrós grup d'ernfiteutes, que detentaven el domini útil de
la terra, i un majoritari grup de carnperols que arrendaven les terres als ernfi­
teutes, o treballaven com ajomalers (Millán, 1990: 49). La revolució convertí
els grans ernfiteutes en terratinents, i en propietaris a un sector deis carnperols
que accediren a la propietat privada de les xicotetes parcel-les que cultivaven
(Ruiz, 1981: 183). Malgrat a90, pareix que la fragmentació de la propietat siga
un trajectoria tardana (Millán, 1990: 51). Pero diverses circumstancies propi­
ciaren que la xicoteta propietat acabara dominant en el marc d'una agricultura
més dinarnica (Ruiz, 1981: 186-187):

• circurnstancies tecnico-econorniques arnb la introducció de nous produc­

tes agraris que requerien cultiu intensiu.
• la resistencia deis carnperols a ser considerats com simples arrendataiis,
defenent antics costums que lirnitaven el dret de la propietat que la nova
oligarquia pretenia exercir.
• l'absentisme deis te1rntinents, que deixaren el cultiu en mans deis llau­
radors sense modificar les condicions d'arrendarnent, amb la qual cosa
disminu'iren les seues rendes fins el punt de considerai·-Ies escasses front
a les que proporcionaven la banca i el comer9. A90 va impulsar a la nova
oligarquia a vendre les terres als llauradors, per a invertir en altres sec­
tors econornics.

D'aquesta manera els llauradors accedien a la propietat de la terra, com­

prant-la a la oligarquia eixida de la revolució burgesa.
El procés seguit a Borriana, s'adapta, en línies generals, a l'evolució vis­
ta, i assenta les bases d'una forta divisió de la propietat, malgrat que la des­
amortització eclesiastica entre 1837 i 1844, no tingué gran rellevancia a
Borriana, i la seua influencia en !'estructura de la propietat fou mfuirna, ja que
afecta tan sois a 48,6 Ha de la superficie municipal (Abad, 1991: 389). Ara
bé, !'actual grau de disgregació es deu al costum de subdividir la propietat en
66 JOAQUIM APARICI VILAR

Quadre XVI
BORRIANA 1989. PROPIETATS SEGONS DIMENSIONS
Superficie (Ha) Propietats
O - 0,5 5.219
0,5 - 1 1.120
1-3 643
3 -5 81
5 - 10 43
10 - 20 18
20 - 50 3
+ 50 1
Font: Cadastre de Rústica 1989
Elaboració propia

En el Cadastre de Rústica consten tots els propietaris, tant els que tributen
com els que no ho fan per tenir un líquid imposable inferior a 5.000 pessetes.
De tots és sabut que al regadiu predominen els xicotets propietaris, i així
passa a Borriana, on la fragmentació de la propietat dóna un marcat caracter
minifundista.
Aquest quadre ens manifesta el predomini de la xicoteta propietat, que es
pot qualificar de micropropietat, donat que eL7.1,21% de les propietats tene�
menys de Q,5 Ha (6 fanecades). A més, aquestes propietats apareixen disse­
minades pel terme en varies parcel·les. També observem que el caracter mi­
nifundista ve refon;at per la concentració de propietats fins 1 Ha (12 faneca­
�: 6.339 propietats, d'un total de 7.128, és a dir, que el 88�;les pro­
pietats no arriben a les 12 fanecades d'extensió.
Les bases imposables estratifiquen la riquesa en 17 grups, que comprenen
els contribuents en funció de l'extensió de la seua propietat i de l'aprofitament
que se'n fa de la terra. Convé destacar al quadre de la riquesa imposable, la
concentració de contribuents des d'1 pesseta de bases imposables, fins les
40.000 pessetes. Ací trobem un contrast entre 6.283 contribuents (88,14%)
d'un total de 7.128, que aporten 71.320.590 pessetes de bases imposables front
a 845 contribuents (11,86%), que aporten 82.086.780 pessetes. Aquest con-
 0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 69

les 5.000 pessetes de base imposable, explica la inexistencia de xicotets pro­

pietaris a Borriana, i accentua la micropropietat.
Malgrat ai;o, s'ha de tenir en compte que els micropropietaris comptabi­
litzats al Cadastre de Rústica, poden tenir propietats en uns altres municipis,
i la suma de totes elles podrien traure'ls de la categoría en que els hem clas­
sificat (Gozálvez, 1976: 10). A més cal considerar la micropropietat individual
del conjuge, que ve a unir-se a la situació abans descrita.

La propietat mitjana. Es considera com a tal, aquella que té una riquesa im­
posable que osciJ.la entre 10.001 i 100.000 pessetes. Aquesta propietat mitjana
concentra a Borriana el 56,9% de les bases irnposables, el que posa de manifest
la importancia d'aquesta en la riquesa imposable. El mateix passa a tots els mu­
nicipis de l'Horta del Millars on també se supera el 50% (Gozálvez, 1976: 14).
Si observem el quadre XVII, es pot apreciar que presenta una gran concen­
tració de les bases fins les 40.000 pessetes, amb 2.283 contribuents que pos­
seeixen 1.183,0354 Ha, el que ens dóna una propietat mitjana xicoteta que tan
sols arriba a les 0,51 Ha (6,2 fanecades).
Si aquestes dades s'uneixen a les de la micropropietat es posa de manifest
la gran divisió de la terra al terme de Borriana.
!;a propietat mitjana �a entre 40.001 i 100.000 pessetes concentra el
13,5% de les bases imposables, que són tributades per Ml�ietaris, que
posseeixen 981,11§&_Ha, aIE_b g_ue aquest subgrup té una propietat mitjana
-···-Ha (18,2- fanecades) per contribuent.
d'l,52
Si observem el quadre XIX, els propietaris mitjans tenen una superficie
mitjana de 0,73 Ha (8,8 fanecades) per propietat, i 29.842 pessetes de base
imposable per contribuent, manifestant una forta divisió de la propietat i la
forta pressió fiscal exercida sobre el 41,07% dels propietaris.

La gran propietat. Es considera gran propietat aquella que detenten els pro­
pietaris amb més de 100.000 pessetes de base irnposable (Gozálvez, 1976: 15).
A Borriana aquesta gran propietat representa el 28,4% de les bases irnposables,
i contradiu un poc al professor Gozálvez, quan diu que la gran propietat a la
Plana no supera mai el 20% de les bases imposables. A més, concentra el
26,6% de la superfície cultivable, percentatge també alt, si el comparem amb
les xifres donades per Gozálvez (1976: 17), que se situen entre un 10% i un
16% de les terres. La superfície controlada per la gran propietat a Borriana es
0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 71

Quadre XXI
BORRIANA. RESIDENCIA DELS GRANS PROPIETARIS
Lloc de residencia Nombre
Almassora 1
Alqueries 4
Barcelona l
Benicassim 1
Borriana 171
Madrid 2
Valencia 16
Vallanca 1
Vilanova d' Alcolea 1
Vila-real 2
TOTAL 200
Font: Cadastre de Rústica 1989. Elaboració propia

apreciar que el 85,5% resideix a Borriana, pero són seguits pels que viuen a
Valencia que representen un 8%. En canvi, els municipis que limiten amb
Borriana, no tenen massa significació entre els grans propietaris, ja que a Al­
massora, Les Alqueries, i Vila-real només viuen el 3,5% dels grans propietaris.
E.!!!!:e els grans proei_etaris de Borriana es traba l'Església, propietaria de
2,3730 Ha (28,476 fanecades), amb una base imposable de 103.839 pessetes.

-
Aquesta_J) ropietat és fruit de donacions Qiadoses posteriors a les desamortit­
z�s. L'Església ha venut aquestes donacions, si bé l'any 1989 encara
---·--- ··- al Cadastre, per culpa de la lentitud administrati-
apareixia com a propietaria
va a l'hora de canviar el nom del propietari.

L'estructura de les explotacions

La font consultada, i ja citada, ha sigut el Cens Agrari de 1989, que té la

Delegació Provincial de l'Institut Nacional d'Estadística a Castelló.
74 JOAQUIM APARICI VILAR

VII. EL REG A BORRIANA

L'aigua: procedencia i ordenació

Possibles orígens. No es coneixen clarament els orígens de l'aprofitament

de l'aigua al terme de Borriana, pero s'ha de sospitar del seu ús des de la
prehistoria. Els investigadors actuals encara mantenen una discussió sobre si
són d'origen roma o arab. A ells, s'hi afegeixen els que creuen que el seu
origen és iberic. Durant molt de temps els investigadors els han atribui1 als
musulmans, fms que una nova generació d'investigadors situa els orígens en
epoca romana. Es parla de restes arqueologiques d'origen roma, possiblement
d'epoca imperial: les séquies del Diable I i 11, que es troben als termes
d'Onda, Vila-real i Nules (Obiol, 1985: 58). Pel que afecta al terme de Bo­
rriana hi han restes d'una séquia prop de la desembocadura del Millars, la
major part d'ella subterrania, amb pous de ventilació, la qual podria haver
regat les Alqueries de Santa Barbera. Aquesta séquia possiblement fou subs­
titu'ida per l'ull de la Forca, que pren aigua tots els dies de l'any (Arasa,
1987: 56).
Si (accepta l'origen.i:._om.l!, és clar que els musulmans, en ocupar la�
ja rs trobaren amb una organització rnés o menys primitiv-ª de reg, que <!Q!O­
fitaren molt bé, i que possiblement 1JU1loraren. Ara bé, ací cal reconsid�rar,
com fan alguns autors, l'a�rtaci� dels íbe!]_,al reg valencia, els quals ja...co­
neixien la lligona, instrument exclussiu d'horta, sabi�n construir canals�d@
d�sguas i preses als rius (Simó, 1970: 43; Mesado, 1987: 37). Així, els ro­
mans, en conquistar la península, ja es trobaren amb un reg prirnitiu, i és
possible que aportaren els seus coneixements arquitectonics als assuts, sé­
quies i canals. Aquesta opinió comem;:a a ser considerada pels prehistoria­
dors, els quals esperem que aporten nova llum sobre el tema en futures in­
vestigacions.
78 JOAQUIM APAR!Cl VILAR

als alters, així com la d'un vessador d'aigua de la séquia de Nules a la Sobi­
rana, per a les aigües sobrants. Amb la construcció de la nova séquia els pro­
blemes es reduiren forc;a, i tan sols al novembre de 1897, una resolució go­
vemativa, prolonga el repartiment per tanda de Bon-iana amb Nules en 7 ho­
res, 18 minuts i 52 segons, en compensació per filtracions d'ulls i portells.
Després d'alguns detalls secundaris arriba la pau definitivament
El segle XIX esta considerat com el de l'ordenació legislativa, donat que es
promulgaren dues lleis d'aigües: la de 1866 i la de 1879, que contemplaven
l'establiment de Comunitats de Regants, i confirmaven tots els privilegis de
reg tradicional (Obiol, 1985: 62).
El segle XX es caracteritza per un afany constructor de preses que inten­
ten regular el cabal ton-encial dels rius, a l'hora que retenen aigua per al
reg, amb la qual cosa s'amplien les ten-es de regadiu. L'any 1903 es crea la
Junta de Obras de Canales, Riegos y Pantanos, i el 1926 un Reial Decret
del 5 de ruare;, creava les confederacions hidrografiques per la foment de
les obres hidrauliques. La llei d'aigües del 1879, propugnava que la cons­
trucció de les obres es fes a carrec dels propis beneficiaris (Buris-Ana,
1967: 5). Així al riu Millars es constmeixen els pantans d'Arenós, Sitjar, i
en la Rambla de la Viuda, el de Maria Cristina. L'última obra feta fou el
pantanet de Santa Quiteria.
Cal assenyalar que la llei d'aigües del 1879 fou la vigent fins l'entrada en
vigor de l'actual Llei d'Aigües del 2 d'agost del 1985 (apendix H). Aquesta
llei ve desenvolupada per un Reial Decret d' 11 d'abril del 1986.
Dos són els trets fonamentals de la vigent llei d'aigües:
- la llei constitueix en domini públic totes els aigües con-ents, superficials
o subterranies, contínues o discontínues, llacs i llacunes, és a dir, passen a ser
de l'Estat (art. 2), el qual priva de la propietat de l'aigua a les comunitats de
regants i les confederacions hidrografiques, que eren les que gaudien d'aquest
dret fins ara.
- la llei atorga l' adrninistració de l'aigua per al reg a les comunitats de
regants, a través de les confederacions hidrografiques adscrites al MOPT (art.
20, 21, 22, 73 i 74). La llei no trastoca el sistema tradicional administ:ratiu que
regia fins ara. El reconeix i l'assimila, de bé i manera que és respectuosa amb
els drets histories de les comunitats de regants anteriors a l'actual llei, i a les
noves comunitats les incita a organitzar-se mitjantc;ant estatuts i ordenances
semblants als de les comunitats historiques (art. 74, 75 i 76).
 0
L AGRJCULTURA AL TERME DE BORRIANA 79

Quadre XXIV
BORRIANA. TERRES REGADES PEL MILLARS
Superficie (Ha) Fanecades
Terres regades amb aigua de la Comunitat 3.652,63 43.949,186
Vintens regats per Vila-real 195,26 2.349,100
Alters regats per Nules 13,94 167,150
TOTAL 3.861,83 46.465,436
Font: Elaboració propia

L'actual llei entén que l'aigua és un bé escas, indispensable per a la vida

i per a nombrases activitats economiques, i per aixo s'han constitui1 les aigües
en domini públic. D'aquesta decisió es desprén una conseqüencia: la llei can­
via el dret a la propietat que tenien les comunitats de regants, pel dret a l'ús
que en tenen ara.
L'actual llei nacionalitza les aigües, fet que no és del tot estrany en la his­
totia del reg valencia. Al rei Jaume I pertanyien, per dret de conquesta, totes
les aigües i teITes de l'antic Regne de Valencia, 16 pero en reconéixer que el seu
dret era excessiu, el modifica per concessions fetes a comunitats religioses,
viles i demés, reservant-se algunes aigües per a les teITes del pattimoni reial
(Simó, 1970: 111).
Com hem vist, Bortiana reg t ta a sup_erfície_del seu terme amb aigua del
riu Millars,..pero no tota l'aigua utilitzada pertany a la Comunitat de Regants
de Borriana, sinó que part del seu terme es rega amb aigua de Vila-real i
Nules, característica que ve contemplada a l' article 4 de les Ordenanzas y
Reglamento de la Comunidad de Regantes de BuITiana.
Al quadre es pot comprovar que Borriana rega el 5,2% de les teITes del seu
terme amb aigües que són de Vila-real i Nules, particularitat única a l'Horta
del Millars, fruit del repartiment del riu, i perque els escorrims de Borriana
s'han mostrat insuficients per a les seues necessitats.

16. A l'edat mitjana, en aquest cas, al segle XIII, no es diferenciava entre possessions per­
sonals del rei, o de la corona o Regne; per tant, les pertinences del rei ho eren també de
l'Estat.
90 JOAQUJM APARICI V!LAR

El condicionament de les parcel-les. Com que el sistema utilitzat per al reg

consisteix en la inundació total de la parcel·la (reg a manta), és necessari con­
dicionar-la. Aquesta infraestructura, ja assenyalada per Obiol, és la següent:

- Les taules, que són les tires allargassades en el sentit de les aigües, que
divideixen una parcel-la per rnitja dels cavallons. Són rectangulars i la seua
longitud oscil-la entre els 30 i 90 m. La inclinació optima té entre un 2% i un
5% (Obiol, 1985: 123).
Tenen com a finalitat facilitar el reg, puix agrupa l'aigua i evita que
s'escampe, per conduir-la de manera que, al mateix temps que s'infiltra dins
la terra, avance cap al final de la parcel·la. L'ampfaria de les taules no és uni­
forme, i varia en funció de la plantació i, segurament, de les possibilitats
d'aigua. En les medicions fetes, hem trobat una amplaria que oscil-la entre els
5 i els 11,5 m, si bé el més freqüent és una amplaria entre 7 i 8 m.
- Els cavallons són lloms de terra que serveixen per a separar dues
parcel·les de diferents propietaris, o bé subdividir una parcel-la en diverses
taules, per tal de facilitar-ne el reg. Han de ser suficientment alts i consistents
per a retenir l'aigua i permetre la inundació de la taula. D'ací que les seues
mides més usuals siguen entre 30 i 90 m de longitud, 50-60 cm d'amplaria i
25-35 cm d'altura.

La Comunitat de Regants de Borriana, als articles 63 i 64, té previst un

canvi en la situació dels cavallons quan falte l'aigua, de manera que al taron­
gerar es reguen únicament les tires de tarongers, i que a la terra de sembra es
facen amb una separació entre ells de 18 pams (4,06 m). A més, el Sindicat
de Regs pot manar la formació dels cavallons en tots els regs que jutge con­
venient, independentment de la terra i del conreu a que es dedique.
La situació dels cavallons dins la parcel-la canvia, i poden estar situats entre
dues tires d'arbres, o d'arbre a arbre, unint les soques (Obiol, 1985: 123).
TillUhé..&olen.Jer-se uns cavallons circulars, anomenats cercols, comuns a tota
laPlana, que envolten la.soca_ge l'arbreier a protegir-l�e l'aigua i evitar
tl seu podrit:. Aquesta practica esta abandonant-se al terme de Borriana, amb
conseqüencies negatives per a molts arbres, que poden necessitar una sanejada
de les soques i part de les arrels més properes a la superficie.
Igualment, en algunes ocasions, se soleo fer uns cavallons transversals que
s'anomenen aletes, i que tenen la finalitat de modificar la trajectoria de l'aigua
L' AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 91

...
.................
�,�.,....
�
.......... ....
...........
.
�
i � ,. .
.,,..............
....
•
�

• •
�
. � �.......,.,....•.,......
:.,.-::..�
,.....
¡�:
.............. .......,...,, ...,,.,•........
......... .,,... ... �
�
......... ,,..::...:;... ..
...
............. � .,....... �
..,,.........
.. ......
•
� �
.,.....,.,
.. .. ,..
,.....;::�...
� ...�;..
,-::.
� � ,..,,..
·�., ,..

� __..
Taronger Dirccció de J'aigua

Figura 12
Distribució deis cavallons i d'una aleta

dins la taula, perque una patt determinada d'aquesta no s'embasse per estar
desnivellada.
El manteniment dels cavallons és fonamental per conservar la subdivisió
de la parcel-la. No hi ha una norma comuna, si bé és prudent refor9ar els ca­
':,_allons que són prop del portell perque és on l'erosió de les terres és major
a causa de la caiguda de l'aigua. Hi ha propietari que fa i desra els de dins la
parcel-la, sobretot a la primavera i l'estiu quan es llaura la terra, pero manté
fo.aiterables els que separen la propietat que, a més a més, es milloren i revi­
sen periodicam$nt.
- Cal assenyalar l'existencia de marjals al sud-est del terme de Borriana, ben
a prop de la mar, separats d'aquesta pel Serrada!, cordó litoral d'arena i con­
glomerats marins fossilitzats (Ortells, 1987: 14). La seua morfologia, també
rectangular, allargassada i estreta, ve marcada pels sequiols, xanques de 2
metres d'amplaria construi:des el segle XIV; la terra que se n'extraia en cons­
truir-los se situava entre ells i es guanyava així una gran extensió de terres a
les marjals. Les taules resultants entre els sequiols, i segons les medicions
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 93

fetes, tenen una amplaria entre els 10 i els 14 m. J. Sancho Comins (1979: 46),
cita A. López Gómez, que assenyala una triple finalitat dels sequiols en: La
huerta de Castellón (en Homenaje al Excmo. Sr. D. Amando Melón y Ruíz
de Gordejuela. Saragossa, 1966):

- Replegar l'excés d'aigua que discorre lentament o s'escapa.

- Al9ar el nivell de la parcel·la uns 50-75 cm sobre el nivell del mar, amb
terra que es trau de les xanques.
- Utilitzar l'aigua dels sequiols per al reg amb taona.

Hui en dia aquesta darrera utilitat s'ha modificat en plantar tarongers, de

manera que les airels dels arbres estan en contacte permanent amb la humi­
tat, i l'elevació de l'aigua es manifesta innecessaria, excepte en aquelles mar­
jals destinades a conreus d'horta, no arboris. Ací es precisa elevar l'aigua
mitjan9ant una bomba, i ja no s'utilitza la taona, pel gran esfor9 físic que
exigeix. Tampoc es practica quasi la neteja dels sequiols, amb la qua] cosa es
deterioren perque es redueix la seua profunditat per colmatació. A més, s'ha
escampat el costum de tractar amb herbicides la brossa que creix dins els se­
quiols, i a90, unit a les polvoritzacions dels tarongers, ha provocat la practi­
ca desaparició de la fauna que habitava aquestes xanques plenes d'aigua, de
manera que faria falta un gran esfor9 per tractai· de recuperar aquest habitat.

El reg i la seua tecnica. P�r regar, cada propietari ha_d'qtandar-se. A90

s�nificª quella de notificar al regador la seua intenció. Abans la notificació
es feia verbalment, pero hui en dia, per a facilitar la feina, el Sindicat de Regs
de"'Boniana va decidir que la notificació es fes per escrit, indicant-hi el número
dela parcel-la que es vol regar i en quina partida del terme s'hi traba. La
notificació escrita s'ha de dipositar en una bústia que hi ha al Sindicat de Regs,
i es diu popularment «tirar el paperet». El Sindicat diariament comunica les
notificacions als regadors. Són notificacions preparades pel Sindicat, que en
dóna 9 per parcel-la a cada propietari. Hi figura el nom de la séquia, número
de parcel-la, import de la feina del reg i nom del propietari.
Per facilitar la feina als propietaris de fora de Borriana, el Sindicat de Regs
ha col·locat bústies als municipis de Nules, a l'edifici de la Cambra Agraria
i Sindicat de Regs, Almassora, Vila-real i les Alqueries, al casino de la Caixa
Rural respectiva, on setrnanalment es repleguen les notificacions. A més, cada
 0
L AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 95

d'aprofitar al maxim les aigües que fins allí arriben, les obliga a pujar de ni­
vell, i les deriva a tres grans boqueres a la dreta del riu, on naix la Séquia
Major. Com que l'assut esta situat aproximadament a uns 33 m sobre el ni­
vell de la mar, i la cota de maxima altitud dins el te1me de Botriana són 20
metres (segons el Mapa Topografic Nacional), el pendent de la topogr.afia con­
tribueix a la disttibució de l'aigua per les séquies principals, anomenades sé­
quzes mare, i les secundaries o filloles. El desnivell que salva l'aigua des de
1 assut fins a la mar és d'un 0,5%.
La séquia Major, comuna per a Botriana i Nules, va paral-lela al camí Vora
Riu en direcció NO-SE, fins el pont del Secanet, on canvia a NE-SO, seguint
ara paral·lelament a les isohipses fins els Partidors Majors de Botriana. On la
séquia canvia de direcció, apareix l'Ull de la Forca, obert permanentment i que
pren 4/19 files i dóna aigua al bra9al de Vora Riu i al de Vora Camí. Uns
73,5 metres més avall, el Partidor Major separa les aigües de la séquia Jussana
de les de la Sobirana, la qual tandeja amb la Séquia Major de Nules, que naix
en aquest lloc.
Les dos formes basiques de partició i derivació d'aigües a l'horta del Mi­
llars i també a Borriana, són els ulls i els partidors (Obiol, 1985: 87).
L'ull és un buit, generalment circular, situat al fons de les séquies a l'angle
de sota. Cal diferenciar entre els que estan sempre oberts i els sotrnesos a tan­
da. A Borriana destaquen l'ull de la Forca i l'ull de la Vila, tots dos perma­
nentment oberts; aquest segon sempre ha donat aigua per a les necessitats
urbanes i per als horts d'intramurs. Pero la major part deis ulls tenen un sis­
tema d'obettura i tancament controlat pel regador, que els utilitza per a deri­
var l'aigua on es vol regar. Al terme de Borriana apareixen majoritariament
a la séquia de la Tanda o Sobirana, la qual funciona com un canal que no rega
cap parcel·la directament, sinó que ho fa a través de les séquies que hi naixen
per rnitja deis ulls i portells. Antigament els ulls estaven sempre oberts i els
po1tells es podien tancar, encara que hui en dia tots dos disposen d'un siste­
ma d'obertura i tancament.
Per portell també s'entén una obertura rectangular que es tapa o s'obri amb
una pe9a movible situada en la part inferior de la séquia, pero en el caixer, i
que dóna l'aigua a la taula de la parcel·la que es vol regar. És l'últim element
en la partició d'aigües, i decisiu en el reg. Sempre apareix per damunt o a la
mateixa altura de les tetres.
L'altra forma basica de partició i derivació d'aigües són els partidors, o
102 JOAQUIM APAR!Cl VILAR

Quadre XXX
BORRIANA. TITULARS PER
GRUPS D'EDAT
Nombre %
Fins 34 anys 127 3,42
De 35 - 54 1.264 34,05
De 55 - 64 1.191 32.09
De 65 i més 1.130 30,44
TOTAL 3.712 100,00
Font: Cens Agrari 1989.
Elaboració propia

La practica abusiva del motocultor pot arribar a formar en el sol una capa
més dura denominada sola, al temps que també hi són afectades les arrels, o
s'altera negativament !'estructura del sol. Ac;o ha influi:t en la utilització, cada
volta major, dels herbicides, amb els quals s'adopta la forma citada abans de
semi-no-cultiu, és a dir, coberta vegetal a l'hivem i lliure de vegetació a l'estiu
(Caballero, 1992: 66).
L!._roturació amb motocultor sol realitzar-la el propietari, o jomalers xico­
t!ili, prop�taris que realitzen aquest tc.eball des de la w;,imavera a l'estiu (Ar­
·----
nalte, 1980: 258). Se sol donar una pasada_de motocultor a la primavera
ª enterrar els adobs, i és considerada la més important de totes.
. per
-:Ca polvontzació amb herbichlala sol fer el mateix propietari-empresari, a
més d'altres treballs, malgrat que els més grans propietaris utilitzen ma d'obra
assalariada, com abans hem indicat.

L'edat.dels empresaris agrícoles

També és una qüestió interessant l'analisi d'aquest aspecte.

A través de les xifres del Cens Agrari (Quadre XXX) es pot veure l'escassa
participació de la població jove, que tan sols representa el 3,42%. Amb aques­
tes xifres contrasta la gran importancia de la població de més de 65 anys, que
L'AGRICULTURA AL TERME DE BORRIANA 103

Quadre XXXI
BORRIANA. CÓNJUGES I FAMILIARS PER GRUPS D'EDAT
Conjuges % Altres familiars %
Fins 34 anys 19 2,95 240 30,30
De 35 - 54 230 35,71 309 39,00
De 55 - 64 227 35,25 148 18,70
De 65 i més 168 26,09 95 12,00
TOTAL 644 100,00 792 100,00
Font: Cens Agrari 1989. Elaboració propia

representa més de la quarta part dels titulars, i si a ells sumem el grup de 55-
64 anys, ens trobem amb un elevat grau d'envelliment dels empresaris agrí­
coles, ja que el 63,53% té més de 55 anys.
Si a a90 unim l'envelliment de la població de Borriana, i l'escassa dedi­
cació de la joventut a !'agricultura, hem de suposar que en l'actualitat el per­
centatge d'empresaris de més de 55 anys encara sera major.
Tampoc els conjuges rnilloren aquesta situació, com es pot veure al qua­
dre XXXI, on també el grau d'envelliment és important. Únicament els altres
membres de la farru1ia del titular que treballen a les explotacions rejove­
neixen la ma d' obra, ja que ací, els menors de 55 anys representen el
69,3%, pero aquesta aportació es mostra clarament insuficient.

Els rendiments

L'obra de Caballero (1992) analitza profundament els aspectes agrícoles

que hem agrupat en aquest apartat sota la denorninació de rendiments.
La producció. És difícil conéixer la producció de cítrics al tenne de Bo­
rriana, si bé podem pensar que s'haja produ"it una reducció de la mateixa,
paral·lela a la reducció de la superficie cultivada, i a la incidencia de la gela­
da del 1985 (Capítol V).
Basant-nos, per tant, en la superficie del tarongerar el 1991, i la produc­
ció calculada per Caballero, podem aproximar-nos a la producció de l'any citat
abaos, quadre XXXII.
106 JOAQUIM APARJC! VILAR

Quadre XXXIV
COTITZACIONS MITJANES DE LA
TARONJA AL PAÍS VALENCIA (PTA/Kg)
Campanya Clementina Satsuma Navel
1971-72 103,10 64,44 40,56
1972-73 93,01 40,16 30,60
1973-74 - 44,30 28,63
1974-75 74,14 - 40,00
1975-76 76,80 42,80 48,21
1976-77 71,12 43,00 43,15
1977-78 81,53 40,34 45,00
1978-79 60,00 26,01 42,28
1979-80 64,32 27,26 35,11
1980-81 61,67 28,26 36,77
1981-82 63,81 40,43 40,31
1982-83 68,38 34,22 55,29
1983-84 60,00 30,57 34,94
1984-85 54,60 19,48 60,00
1985-86 70,90 26,57 38,66
1986-87 51,49 34,87 35,78
1987-88 46,04 22,52 31,40
1988-89 38,08 25,50 28,17
1989-90 30,65 14,44 24,44
Font: Reelaborat de Caballero (1992: 480, 486, 495)

bé a passar a una agricultura a temps parcial, perque les explotacions a

temps complet ja no proporcionen rendes suficients per a una farm1ia.