MÉS ENLI.

A DE LES OMBRES
Memories d'un xiquet de la guerra

Manel Mesado i Mañé

Col,lecció Varia, núm. 8

 COL·LECCIÓ VARIA, NÚM. 8

, '
MES ENLLA DE LES OMBRES
Memories d'un xiquet de la guerra

Manel Mesado i Mañé

Edició i proleg a carrec de

Encarna Barreda i Miravet

,�
,1�Bt
::�
Agrupació Borrianenca
de Cultura
Edita: Agrupació Borrianenca de Cultura
Barranquet, 68 - 3.' • 12530 Borriana (País Valencia)

ll·lustració portada: Julius Bissier, lmmer ist da der Ruf .. (1936)

lmpressió: Sichet, S. L. (Vila-real)

Diposir legal: CS-143-1998

ISBN: 84-87776-10-8

PRINTED IN SPAIN

Cap part d'aquesta publicació {ine/osos els elements grafics) 110 por ser reproduida, e111111agatzemada
o transmesa en qualsevolforma o per qualsevol mitjd, ja siga electronic, mecanic, perforocopia, per
registre o per a/tres metodes sense el permís previ i per escrit deis editors.
 ÍNDEX

Proleg ............................................................................................................ 5

Capítol I: Manel............................................................................................. 7

Capítol II: Lolita ............................................................................................ 13

Capítol III: La República ...................... ....................................................... 19

Capítol IV: Dos mons ............................. ....................................................... 23

Capítol V: Elena...................................... ....................................................... 27

Capítol VI: Comern;a la guerra! ................................................................... 35

Capítol VII: Durruti a Borriana .................................................................. 39

Capítol VIII: Primers anys de la guerra ..................................................... 47

Capítol IX: Exode .................................... ...................................................... 51

Capítol X: La Valencia de l'esperam;a ........................................................ 55

Capítol XI: La Tertúlia ................................................................................. 61

Capítol XII: Coneixences de guerra...... . ...................................................... 67

Capítol XIII: El Retoro .............................................................. ................... 73

Capítol XIV: L'últim turment.......... ....... ......... ..... .... ..... ....... ........................ 77
 p r 1 e g

El nostre autor és un home impacient per fabricar bellesa i repartir-la pel

món de la manera més apassionada que es puga imaginar. Té tot el temps
del món per a ell pero pensa que és insuficient per a poder lliurar a la gent
el seu tresor de poesía, de fantasía i de sentiment. La universitat no li ha en­
senyat com es fa aixo pero eixe detall no Ji ha frenat la bona marxa que va
comenc;:ar el día que va decidir donar forma a tot allo que els seus ulls in­
quiets captaven i que el seu cor sentía. La vida Ji ha ficat la ploma a les
mans perque puga jugar amb ella i ens puga regalar les seues entranyables
contalles. Posseeix una imaginació sense vores que no gosa malmetre o
consumir perque sap que és l'espurna magica del seu art que creix com una
font en el seu interior. Només una mirada o un somriure són suficients per
a ficar en marxa el motor de la seua fantasía.
Manel és, per damunt de tot, un home senzill, interessat profundament
per fomentar les seues arrels i la seua llengua, una llengua a la qual dóna
forma amb moviments elegants, suaus i misteriosos i que no es cansa de
valorar i divulgar. La seua alta qualitat humana és capar;: d'anar més enlla de
!'epidermis de la vida i, fugint de superficialitats i convencionalismes, de no
renunciar o abandonar facilment quan les coses s'embruten.
El Manel una mica xiquet, una mica adolescent que protagonitza aquest
llibre mostra ja des de la més tendra infantesa quasi una incontinencia li­
teraria que aconsegueix controlar contant histories i més histories, amb tota
la passió del món, a un públic ben conegut: els seus amics de joc. Histories
tendres que la seua ment juganera inventava o, simplement, transmetia des
deis llibres o des de la seua propia experiencia personal a uns receptors xi­
cotets que escoltaven, avids de saber, amb els ulls ben oberts. El temps, que
no para, ha anat polint a la seua manera el rostre i les formes d'aquell xiquet
il.lusionat pero li ha conservat la lluentor als ulls a l'hora de contar-no his­
tories com aquesta a aquest llibre: Més enlla de les ombres. Memories d 'un
xiquet de la guerra.
6 MANEL MESADO I MAÑÉ

Manel Mesado, eixe xiquet gran de somriure ample i de mirada intensa,

ha volgut mü·ar poeticament una part important del seu passat per a pintar­
nos amb xicotetes pinzellades l'immens quadre deis anys de la Guerra Ci­
vil. Les seues paraules no han perdut la passió en parlar-nos de la Borriana
de la pau, de la guerra i de la postguerra i sempre intentant mostrar la be­
llesa que posseeix cada instant pero sense apartar els ulls de la crueltat o de
la injustícia.
Des de la primeríssima persona ens arriba la Borriana que !'autor recorda,
un poble de paisatges verds i flairorosos, de carrers entranyables, de gent
orgullosa de pertanyer a una determinada casta pero també un poble en guer­
ra, amb fam i amb desraons. Un raconet de la memoria ens ha presentat tam­
bé un poble que en alguna ocasió li va ensenyar les dents i que no li va pa­
gar amb generositat la seua dedicació i la seua estima infinita.
Manel Mesado ens ha fet reviure el passat del seu poble amb histories
tendres, sensuals i dramatiques que dibuixen un episodi de la seua vida i de
la nostra historia. El nostre autor és l 'arxiu de la memoria, una memoria que
ha sigut capa9 de conservar al llarg deis anys uns records nítids per a acos­
tar-nos ara al color deis ulls de la persona estimada, a converses íntimes, a
sentiments profunds pero també a esdeveniments col.lectius de gran magni­
tud i transcendencia amb protagonistes de renom com ara Buenaventura Du­
rruti, Joan Fuster, Manuel Molina o Federica Montseny per nomenar-ne al­
guns.
Més enlla de les ombres. Memories d'un xiquet de la guerra és la imat­
ge d'un temps, la música d'un temps, la poesía d'un temps i la política d'un
temps. És un relat que conté alguns fragments escrits en paper morat, en pa­
per de dona, d'una dona intel.ligent, sensible i tendra com és la mare, la fi­
gura de la qua! omple de protagonisme el llibre, així com la de l'eterna es­
timada, Elena, imatge autentica de la sensualitat i el misteri o el primer
amor, Lolita, que proporcionara la tonalitat romantica a la narració.
És la memoria, la imatge i J'escriptura d'uns records que necessitem im­
periosament per a poder assurnir el present que ara vivim i no tancar els ulls
davant realitats passades, conegudes i dolentes i per aixo cal agrair al nos­
tre autor que no haja escatimar a !'hora de tirar ma a la font de sensibilitat
que creix en ell per a retratar un poble, el seu, Borriana i convidar-nos a no
oblidar.

Encarna Barreda.
MÉS ENLLÁ DE LES OMBRES. Memories d'un xiquet de la guerra 7

CAPÍTOL I: MANEL.

Borriana va ser el meu bressol. Vivia amb els meus pares al carrer Sant
Agustí. Mon pare tenia un taller de manyeria molt apreciat per la forja del
ferro que s'hi feia i ma mare, bella encara, conservava un do senyorívol
que quedava reflectit en els seus elegants moviments i en la seva assos­
segada i cultivada parla catalana que havia heretat de les terres de Mon­
tagut i de la Baronia de Bafart, d' on era originaria. Aquella jove tot ho
havia abandonat, s'havia allunyat de la noblesa i de les moltes comodi­
tats de que solía gaudir per tal de seguir mon pare, un jove borrianenc que
aleshores estava forjant, amb un cosí, les reixes del Palau de Gaudí, a
Barcelona. S'hi van casar i se'n van anar a Borriana. Jo vaig naixer
d'aquella unió. El meu nom és Manel.
Només amb vuit anys, ja estava convern;:ut que tot m'era advers. De
vegades, assegut al pupitre, les llagrimes em relliscaven per les galtes i
banyaven la llibreta d'exercicis de J'escola. Aquell era el lloc de troba­
ment amb les meves cabories i raonaments íntims. Des del baleó, podia
veure com les branques d'un plantatge de fulla grossa i J'heura nuada d'un
terrat feien un bosc ombrivol d'una verdor intensa que portaven el meu
pensament molt lluny, el resso insistent de les abelles juganeres em feia
trabar encara més solitari. Encara que a l'escola anava aprenent tot allo
propi dels meus anys, significava un autentic suplici cada vegada que
havia d'anar-hi. M'hi veia tancat i em sentia com un debil pardalet que
desitjava la llibertat, aquella llibertat que sovint contemplava des del meu
baleó. La rutina de les veus deis xiquets repetint les llic;ons i furgant-se el
nas, la flairanc;a espessa que naixia d'aquell ambient m'emboirava el cap
i m'endinsava en un món estrany, allunyat de la vida que desitjava. Re­
cordava aleshores les paraules dolees que em deia la mare quan s'adonava
del meu comportament solitari: Tots naixem amb la manera de ser que ens
imprimeix !'herencia, ni millors ni pitjors, i aquesta marca no es pot can­
viar a no ser per la mateixa natura i, en general, només temporalment.
M'agradava molt sentir-la parlar i confiava profundament en el seu criteri
pero sovint m'entristia perque em veia tran per )'herencia, ella rubricava
)'estigma del meu caracter que moltes vegades no entenia ni jo mateix. De
totes maneres he de reconéixer que, malgrat tot, tenia qualitats molt bo­
niques per a la meua edat, era un xiquet molt precoy i no em deixava
 26 MANEL MESADO I MAÑÉ

Ji rebatia per exemple que no hauria vingut malament que l'església ha­
guera estat molt més sensible a l'escassesa i miseria del poble. Eixa era
l'opinió del pare i jo, en certa manera, n,estava d,acord. Ella coneixia
aquesta afinitat meua amb ell i J 'acceptava perque era una dona prou com­
prensiva pero continuava mantenint les seues idees. Sempre em conside­
raré una persona afortunada per haver tingut una mare com ella perque em
va ensenyar moltes coses pero sobretot a ser tolerant i a coversar amb la
gent com ella i jo féiem tantes i tantes vegades per inusual que semble per
a !'epoca que era.
La mare havia tingut la sort de tindre una educació privilegiada en un
prestigiós col.legi de monges a Barcelona i a aixo havíem d'afegir la sa­
viesa que Ji sortia de forma natural de dins. Ni el pare ni jo vam poder
estar mai al seu nivell. El pare no era més que un treballador de poble,
autodidacta i sense massa conviccions culturals, que s'havia deixat portar
per uns ideals que comprenia a mitges.
Aquell matrimoni va trigar poc en desfer-se. No podien viure junts
perque eren massa les coses que els separaven, les divergencies de pensa­
ment, les diferents maneres d, enfocar la vida van ser més fortes que la
voluntat de viure junts. Els pares es van divorciar en plena República,
segurament el primer divorci de Borriana.
MÉS ENLLÁ DE LES OMBRES. Memories d'un xiquet de la guerra 39

CAPÍTOL VII: DURRUTI A BORRIANA.

Em resulta molt difícil donar prioritat en el meu pensament als dife­

rents esdeveniments d'aquell temps pero tinc clar que hi ha algunes per­
sones que van desfilar per la meua vida, encara que fóra de passada, i no
em puc estar de recordar-les perque em van marcar amb la seua presen­
cia. La meua vida, com la de qualsevol xiquet de !'epoca anava passant
amb moltes penalitats, pero quasi sense adonar-me anava forjant-se la
meua propia personalitat perque vivía cada minut amb molta intensitat i
la meua imaginació desbordant sempre m'ajudava. Érem una col.lectivitat
que vivia malament, que patia unes circumstancies adverses pero, potser
de manera inconscient, les individualitats anaven forjant-se de manera
particular, anaven modelant-se com un tros de ferro en les mans d'un for­
jador.
Jo, sense adonar-me, refusava els dogmes arbitraris que els homes, la
societat en general, havia imposat mitjarn;:ant unes estudiades coordenades
que, al llarg del temps, havia establert el poder de torn. Ara em pregun­
te, era la mateixa sang de mon pare la que aleshores circulava pel meu
cervell?, és que jo també era un acrata?. Potser sí, potser ho era d'una
manera innata perque jo aleshores desconeixia el significat d'eixa parau­
la, no havia oit mai cap parlament referent a aquesta idea. És possible que
les experiencies a l'escola, el transcórrer de les múltiples vicissituts durant
la infantesa o les persones del meu entorn m'havien fet un desfermat idea­
lista.
Era una nit oratjosa a principis de la Guerra, els carrers eren solitaris,
el vent fuetejava els arbres i retrunyia darrere les portes de les cases, quasi
tota la gent estava amagada com les rates, uns estaven pendents del que
passava fora, al carrer, altres escoltaven, atents, l'emissora de radio més
propera a la seua ideología. El pare i jo anavem ben abrigats, no recorde
massa bé quina roba portava jo pero si aquell abric militar de cuir que
gastava sempre ell. Havia vingut a buscar-me com sempre feia quan tor­
nava del Front. Caminavem de pressa cap al Pla on ens esperava un au­
tomobil aturat amb dos militars fumant que, només adonar-se de la nos­
tra presencia ens van saludar efusivament amb el puny tancat. El pare ja
m'havia advertit pel camí de l'esdeveniment que estava a punt de presen­
ciar. Haviaanata traure'm de casa a eixes hores de 1a nit perque deia que
40 MANEL MESADO I MAÑÉ

anava a conéixer una persona important. Encara recorde la seua cara de­
manant-me que fóra prudent i que mantinguera en secret tot el que ana­
va a presenciar perque així li ho havia promés a la persona en qüestió.
Només estaría alliberat d'aquell compromís quan la Guerra haguera pas­
sat o quan les circumstancies ja no comprometeren a ningú. I així va ser,
a hores d'ara és la primera vegada que comente els fets perque la guerra
es va acabar fa molts anys i perque els protagonistes ja fa temps que van
morir, alguns cruelment. De tot allo només m'ha quedat la mirada inten­
sa i els fantasmes del passat.
El pare, els seus companys i jo estavem aturats al Pla. Jo no sabia que
esperavem, ells si. Van passar uns minuts i de sobte, tallant el silenci de
la nit, va entrar a prou velocitat, des del carrer Sant Vicent fins al Pla, un
automobil "Hispano". Quan el cotxe es va aturar, del seu interior va baixar
un personatge que des del primer moment em va fascinar. Era alt, trem­
pat i anava uniformat amb una cac_;:adora de cuir, un barret passamuntan­
yes de pell i cuir marró i una corretja negra que li cenyia la cintura des
d'on 1i peojava un gran revolver. Tothom el va saludar amb el puny tan­
cat com era costum entre els anarquistes i ell, després d'abrac_;:ar el pare,
li va preguntar amb una veu ferma i sonora: Manolo, es este el hijo del que
tanto me has hablado? I sense esperar contestació em va donar un colp
amistós al bescoll. El pare va assentir amb el cap i va afegir que jo tenia
moltes ganes de conéixer-lo. Amb un somriure, aquell personatge llegen­
dari que no era altre que Buenaventura Durruti, va preguntar, un poc im­
pacient, on es trobava el cau on havien de xarrar tots dos. El pare va fer
un intent de pujar al cotxe pero ell rapidament va manifestar, amb una
entonació castellana perfecta, la seua voluntat d'anar-hi caminant cas de
no trobar-se massa lluny el lloc perque el viatge havia sigut llarg i neces­
sitava estirar les carnes. Com que el Cabaret, que era el lloc triat pel pare
per a xarrar tranquil.lament, era molt propet vam comenc_;:ar a caminar,
acompanyats per un grup d'escortes armats amb fusells "naranjeros", cap
al carrer Sant Josep, un carreronet que naixia en el mateix Raval. Més o
menys a la meitat de la renglera de cases de la dreta es trobava un local
no massa gran que la gent solía anomenar el Cabaret. S'encarregava d'ell
la viuda d'un lluitador anarquista nadiu de Barcelona que havia estat com­
ponent del grup "Justiciero", comandat per Durruti durant les incursions
reyolucionaries a la ciutat comtal, abaos de la Guerra. Aquella dona estava
assabentada del que portaven entre mans mon pare i Durruti i evidentment
 42 MANEL MESADO I MAÑÉ

mirada inquisidora de Durruti quan mon pare, només entrar al Cabaret i

després de saludar a aquella preciosa dona que el regentava i amb la qual,
malgrat la meua joventut, cree que existia alguna cosa més que una sim­
ple amistat perque no amagaven els seus més primitius impulsos, es va
apressar a preparar les taules per a jugar al "Bacarra", el seu joc de car­
tes preferit que consistía en jugades ben curtetes, paregut al set i mig. La
imatge que la gent tenia dels anarquistes per aquell temps, la mala prem­
sa que circulava per tot arreu sobre aquesta gent i la seua ideología no
tenia res a veure amb aquell home.
Una de les falses acusacions que els anarquistes portaven a l'esquena
era la de ser responsables i cruels executors dels famosos "passejos".
Aquesta macabra activitat, que s'havia produ'it al poble més d'una i més
de dues vegades, consistía en emportar-se una persona en plena nit i ma­
tar-la. Els mateixos del poble solien encarregar-se de tan vergonyosa
empresa pero sempre ho pagaven els mateixos: els anarquistes. Les raons
eren tan vulgars com injustes: enveges per qüestions de terra, de diners,
de posició social o de sexe. Amb tot a90 no intente divinitzar la figura dels
homens seguidors d'aquella ideología pero si aclarir que hi havia gent de
tota mena.
Dins de la gran massa d'anarquistes existien molts idealistes com no
em cansaré de dir que era el pare i molts altres materialistes que van sa­
ber aprofitar el moment i les circumntancies per a enriquir-se. Estic re­
ferint-me per exemple al cap dels anarquistes de Valencia que era fill de
Borriana, Hilario Ferrer, pintor de primera professió. Aquest individu Va
requisar una de les cases bones de Borriana, la de Boix, al carrer Sant
Vicent, i es va fer amb ella abusant del seu poder i de la por que la gent
tenia als homens que professanen aquest tipus d'ideologia.
De més grandet he anat comprenent i donant forma a moltes sensacions
que vaig captar en aquell temps i que la meua curta edat no em permetia
entendre. Em referisc a la figura de Durruti en tot aquell temps de la
Guerra. He arribat a la conclusió que aquell home responia al model
d'anarquista autentic (no exessivament idealista i sense "trellat ni
forrellat"com ho eren alguns) i no gens materialista o oportunista. Era un
home d'idees dares que mai dubtava a defensar el més debil. Li agrada­
va conversar pero no disputar, fugia sempre de les divagacions que segons
ell no portaven a cap lloc i solia anar directament al fons de la qüestió. No
era un home cabut ni fanatic, semblava més bé de caracter obert i adme-
 ,_
· O
1�

2:
¡�
CL
.¿
z:
o::
a::::
a::::
:::J
tt]
I·
N

Vil
XII
 'r
_¡;

><

Un dia de riuada de la decada deis anys 50.

MÉS ENLLA DE LES OMBRES. Memories d'un xiquet de la guerra 49

dia tornar a Borriana.

Un altre deis llocs al qua! em portava el pare quan tornava del front era
a la tertúlia d'Aranda. Aquell no era un Iloc massa adequat per a mi per­
que era massa jove pero ell s'havia obsessionat amb la idea de fer-me un
home com més prompte millor i entenia que eixa era la millor manera
d'aconseguir-ho. Aquell lloc era una tenda de teixits que estava en les
primeres cases de la dreta de la Carrera on es reunien els homens per a
xarrar i on s'aprofitava per a connectar amb dones de la vida. Un dia, a
les portes d'aquell Iloc, al pare li va caure de la butxaca una novel.leta
pornografica de la "Colección oro" tota il.lustrada amb dibuixos de cape­
llans i monges nuets. Aquesta no era l'única revisteta de satira contra
l'església que recorde, també es venia la revista "Traca"que estava escrita
en valencia i que jo mateix comprava només per un gallet a la plac;a de les
Gallines i al quiosc que hi havia enfront del Casino. Eren publicacions que
actualment semblarien d'allo més ingenu pero que per a !'epoca resulta­
ven agosarades perque es patia gana en tots els sentits.
Jo veia al pare diferent a la resta d'anarquistes i en alguns aspectes
m'agradava que així fóra. Mai no feia ostentació d'armes o almenys da­
vant de mi. Un dia ens vam trobar a la mateixa cantonada del carrer de la
Misericordia amb una colla de milicians armats fins a les orelles que no­
més feien que demanar la documentació a tota la gent que hi passava. Al
pare aquestes actituds prepotents no li agradaven gens i quan el cap
d'aquell grup es va adonar de la cac;adora de cuiro pareguda a la deis ale­
manys i de les ensenyes de la unitat de combat que portava el pare, va
canviar d'actitud i el va saludar amb el puny tancat exclamant: Salut,
Mane!.! Que, guanyarem la guerra? El pare el va tractar com a un ninot i
li va contestar que si fóra per gent com ell possiblement ja estaríem al fons
de la mar. En aquell moment a qualsevol tribu popular que volguera fer­
se amb el favor i la simpatia del poble senzill només Ii feia falta cridar
coses com Fora la burgesia!, Visea la llibertat!. .. pero en realitat allo era
molta bullanga i de forment ni un gra.
El pare no parava de repetir que mai guanyaríem la Guerra ni cap re­
volució. EII pensava que no existia esperit de companyerisme ni solida­
ri_tat, que tot era una tenebrosa mentida bastida sobre uns falsos ideals que
flaquejaven dintre de la ignorancia i la manca de cultura i sempre rema­
tava les seues premonicions dient que els polítics ho arreglaven tot inter­
canviant-se els papers mentre que el poble es desgastava Iluitant i cridant
so MANEL MESADO I MAÑÉ

pels carrers. Aquell día, en sentir-lo parlar així, un plor angoixat va excla­
tar dintre del meu ésser i ell, en veure'm, em va abrac;ar amb els seus forts
brac;os de forjador de ferro i el meu tendre cos d'adolescent va tremolar
d'emoció deixant córrer el meu pensament lluny d'allí. Aquel1 missatge
del pare va ser premonitori perque després de passar per inhumans camps
de concentració francesos, que suposadament proclamaven la llibertat i la
fraternitat pero que paradoxalment tots els refugiats espanyols eren mal­
tractats i humiliats, el pare va lluitar amb els "maquis"durant la Segona
Guerra Mundial i va morir a Franc;a oblidat per tots. Aquest trist final va
marcar la meua sensibilitat perque jo sempre havia sentit gran admiració
per la fidelitat i fermesa del seu caracter.
Aquells dies Borriana sovint era visitada per un avió trimotor feixista
que des de Mallorca creuava la mar per a descarregar bombes mortíferes
per tot arreu. El soroll que feia aquell "pardal de ferro"es va fer tan habi­
tual per al vei'nat que va ser batejat amb el nom de "la pava"pel seu so­
roll característic. Algunes vegades els més arriscats que gosaven eixir al
carrer durant el bombardeig reien en veure que els "xatos", avions cac;a
russos, feien desaparéixer del cel als primers a tota pressa. Quan s'acabava
aquella lluita en el ce! durant la qua] la major part del poble romanía
amagada sota J'escala, els "xatos" donaven unes voltes per sobre de Bo­
rriana saludant abaos d'anar-se'n. La gent estava tan esglaiada que no
sempre sabia interpretar allo com a salutacions. Pero per si de cas la por
deis bombardejos no era suficient, més d'una vegada tenia lloc al poble un
drama soterrat que sumía en el dol i en el terror moltes famílies. Eren els
anomenats passejos, metafora tragica encunyada per a descriure J'acció
maligna de patrulles armades que irrompien en els domicilis de tots aquells
sospitosos de facciosos. Algunes vegades les víctimes eren detingudes i
portades a la pressó, altres apareixien mortes a la vorera d'un camí.
Durant 1937 les vitualles van comenc;ar a rarejar i el bombardejos van
continuar sembrant la por per Borriana. Les forces de Franco anaven apro­
pant-se i molts borrianencs van haver de fugir cap a uns altres llocs més
segurs.
Més enlla de les ombres són ks memories
d'un borrianenc que, en esclatar la Guerra del
36, es convertí justament en un xiquet de la
guerra. Els seus records constitueixen un in­
tent per a rescatar sense sectarismes -amb
la visió d'un infant- fragments de la vida
quotidiana del seu poble en aquells temps
tan difícils.

Manel Mesado i Mañé (Borriana, 1923) ha

sigut sempre un personatge polifacetic. És fill
d'un dirigent anarquista borrianenc que va pa­
tir l'exili i d'una catalana d'ascendencia aristo­
. cratica. Ha viscut la major part de la seua vida
a Castelló, on ha participar en múltiples inicia­
tives socials i culturals (de la pilota valencia­
na al món del teatre).

Agrupació Borrianenca
de Cultura