Aràcnids

Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne,

Aràcnids
'aranya')[2] són una classe d'artròpodes del
subfílum dels quelicerats (juntament amb els Arachnida
euriptèrides i els xifosurs). S'han descrit unes
112.000  espècies d'aràcnids i són el segon
grup més nombrós del regne animal.[3] Es
descriuen 4,58  espècies noves d'aràcnids al
dia de mitjana.[4]

Els aràcnids són majoritàriament terrestres,

tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència
dels insectes que tenen 6 potes i un parell
d'antenes. Inclou animals tan coneguts com
les aranyes, els escorpins i les paparres, entre
altres.[5]

Característiques Hadronyche modesta, aràcnid de l'ordre Araneae

Dades
Els aràcnids tenen el cos dividit en dues Principal font d'alimentació insectes
regions o tagmes, prosoma (cefalotòrax) i Període
opistosoma (abdomen).[6] El prosoma està Silurià inferior - recent[1]
normalment cobert per una closca contínua Taxonomia
denominada escut prosòmic; l'opistosoma pot Super-regne Eukaryota
estar segmentat (com en els escorpins) o no.
Regne Animalia
En general no tenen ulls compostos (a
Subregne Bilateria
diferència dels euriptèrides i els xifosurs).
Fílum Arthropoda
Sovint són carnívors i cacen les seves preses
Subfílum Chelicerata
amb teranyines en el cas d'algunes aranyes,
Classe Arachnida

altres són paràsits d'animals i plantes. N'hi ha Cuvier, 1812

que s'alimenten de vegetals i poden ser una
plaga, com en el cas de l'anomenada aranya Nomenclatura
roja/ aranya vermalla. Tots els aràcnids tenen Epònim Aracne
quatre parells de potes.[7]

Aparell respiratori

Els aràcnids tenen dues estructures respiratòries diferents, les fil·lotràquies (coneguts també com a
pulmons en llibre[8]) i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El
sistema traqueal dels aràcnids no és homòleg al dels insectes i miriàpodes,[9] de manera que, en els
artròpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergència evolutiva pel que es refereix al
desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonització del medi terrestre; el
sistema traqueal va aparèixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents
d'artròpodes.
Els aranèids més primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen
tràquees; els araneomorfs, més evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un
sistema de tubs traqueals.

Els ricinulis, pseudoscorpins, solífugs, opilions i àcars tenen també un sistema traqueal més o
menys desenvolupat, però no així els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizòmides, que respiren
través de fil·lotràquies.

Classificació
Segons l'última revisió, els aràcnids es subdivideixen en  
19 ordres, tres dels quals estan extints:[10]
†Trilobita
Ordre Haptopoda †
Ordre Opiliones

Xiphosura
Ordre Palpigradi
Ordre Phalangiotarbida †

Eurypterida
Ordre Pseudoscorpiones - pseudoescorpins
Ordre Ricinulei
Ordre Scorpiones - escorpins (2.000 espècies) Scorpiones
Ordre Solifugae
Ordre Trigonotarbida †
Opiliones

Clade Tetrapulmonata
Ordre Amblypygi
Pseudoscorpiones
Ordre Araneae - aranyes (40.000 espècies)
Ordre Schizomida

Solifugae
Ordre Thelyphonida (=Uropygi)
Subclasse Acari - àcars i paparres
Acari
Superordre Acariformes
Ordre Sarcoptiformes

Palpigradi
Ordre Trombidiformes

Superordre Opilioacariformes

Pycnogonida
Arachnida
Ordre Opilioacarida
Superordre Parasitiformes †Trigonotarbida
Ordre Holothyrida
Ordre Ixodida

Ricinulei

Ordre Mesostigmata

Araneae
Referències

1. Entrada «Arachnidae (http://paleobiodb.org/cgi-bin/bri Amblypygi

dge.pl?a=checkTaxonInfo&taxon_no=19008)» de la

Paleobiology Database (en anglès). [Consulta:

Thelyphonida
20 desembre 2022].

2. Diccionario Etimológico (http://etimologias.dechile.ne

t/?ara.cnido)
Schizomida

3. Zamorano, 2014, p. 135.

 4. Zamorano, 2014, p. 136. Filogènia dels quelicerats

5. Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació (després de Giribet i cols. 2002)

Bancaixa, 1996. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29
novembre 2014].
6. Díaz i Santos, 1998, p. 155.
7. Burnie, 2000, p. 26.
8. Díaz i Santos, 1998, p. 156.
9. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana,
Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
10. TSN 82708 (https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value
=82708) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)

Bibliografia
Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los
animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000.
ISBN 84-305-9931-2.
Zamorano, Pablo «Evaluación mundial de la descripción de nuevas especies de Arachnida
durante el 2012 (http://sea-entomologia.org/PDF/RIA24/135-139RIA24NC.pdf)». Revista
Ibérica de Aracnología, 24, 2014, pàg. 135-139.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aràcnids&oldid=31827324»