Us de La Tecnologia Digital Alaula - Modul3

Mòdul 3.
La comunicació mitjançant els entorns digitals
ÚS DE LA TECNOLOGIA
DIGITAL A L'AULA
«No ens atrevim a fer moltes coses perquè

són difícils, però són difícils perquè no ens
atrevim a fer-les.»
Sèneca
Mòdul La comunicació mitjançant

3 els entorns digitals
© SomDocents
Tots els drets reservats 1
Mòdul 3. La comunicació mitjançant els entorns digitals
ÚS DE LA TECNOLOGIA DIGITAL A L'AULA
Mòdul La comunicació mitjançant

3 els entorns digitals
1. Introducció
2. Connectar i interactuar amb els altres mitjançant els entorns digitals

2.1. Eines digitals per a la comunicació en línia
2.2. Estratègies per a la comunicació en línia
2.3. La cura de continguts
2.4. Creació d’un entorn personal d’aprenentatge (EPA)
2.5. Els blogs en educació
3. Possibilitats d’ús de les xarxes socials en educació

3.1. Xarxes socials i xarxes personals d’aprenentatge
3.2. Experiències educatives amb alumnat mitjançant les xarxes socials
4. Identitat digital i consciència global a la xarxa

4.1. Riscos en l'ús d'Internet
5. Participació en comunitats i xarxes digitals
6. Conclusions
7. Referències bibliogràfiques
«Les TIC serveixen

per portar el món a
l'escola i per a obrir
l'escola al món.»
Jordi Adell
© SomDocents
Tots els drets reservats
1. Introducció
Som éssers socials. Aristòtil ja ho pregonava a l’antiga Grècia fent referència al paper
social que desenvolupem quan ens agrupem en famílies, comunitats i estats. Tenim
necessitat de comunicar-nos i col·laborar entre nosaltres, ja que, si no ho féssim així, no
arribaríem gaire lluny com a espècie.
En aquest mòdul, ens hem marcat com a propòsit reflexionar sobre aquests dos grans
termes, la comunicació i la col·laboració, però des d’una vessant digital. Com ens
comuniquem a l’era digital? Com podem col·laborar per l’assoliment d’un objectiu amb
persones que no es troben físicament a prop nostre?
Aprofundirem no només en les eines que permeten comunicar-nos i col·laborar en línia,
sinó que, a més, reflexionarem sobre com fer-ne ús per a la construcció d’una identitat
digital positiva, què implica ser un ciutadà o ciutadana digital i quin paper juguen les
xarxes socials en tot aquest procés (i també el seu potencial en educació). A més,
parlarem sobre entorns personals d’aprenentatge en línia, blogs educatius, la cura de
continguts i tot allò necessari perquè les experiències educatives no es quedin dins de
les quatre parets de l’aula, sinó que puguin ser fetes servir per altres professionals de la
docència que puguin aplicar-les a les seves aules i, fins i tot, millorar-les per tornar-les a
compartir.
Comencem!
© SomDocents
2. Connectar i interactuar amb els altres

mitjançant els entorns digitals
L’arribada de l’anomenada web 2.0 (també coneguda com a web social) a principis del
segle XXI va permetre que persones de diferents punts geogràfics del món poguessin
estar connectades per intercanviar informació de manera síncrona i/o asíncrona.
L’aparició de les xarxes socials, els blogs i altres eines de comunicació van contribuir-hi.
Fins aleshores, la web (anomenada posteriorment web 1.0) era un espai unidireccional,
és a dir, un espai en el qual uns pocs amb coneixements tècnics i informàtics compartien
continguts, mentre que la resta els consumíem.
Amb l’arribada de nous serveis webs com YouTube, Facebook o Blogger comença a
democratitzar-se la xarxa: ara ja no cal tenir coneixements de programació informàtica
per poder crear contingut, compartir-lo i interactuar amb el món.
Des d’aleshores, s’ha dut a terme un canvi cultural progressiu en la nostra manera de
comunicar-nos, no només perquè hem passat de realitzar una comunicació exclusivament
analògica a una comunicació híbrida entre analògica i digital, sinó perquè la nostra
manera de comunicar-nos amb les altres persones ha sofert canvis importants en els
darrers quinze anys.
Aquest canvi en la nostra manera de comunicar-nos, accentuat encara més durant la
pandèmia, ha fet que les escoles hagin hagut d’adaptar-se i transformar-se per integrar
les noves vies i els nous canals de comunicació existents al seu dia a dia, per tal d’afavorir
i continuar garantint la comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa
(alumnat, personal docent i famílies).
No obstant això, en el darrer estudi promogut per l’INTEF mitjançant l’eina SELFIE, titulat
La capacitat digital dels centres educatius espanyols1 , ha quedat reflectida la necessitat
d’implementar mesures més ambicioses per comunicar, col·laborar i compartir les
experiències dels centres amb la seva comunitat i el seu entorn mitjançant l’enfortiment
o l’impuls de xarxes docents, alhora que cal donar suport a les famílies per afavorir la
seva alfabetització digital i millorar la cooperació amb entitats de l'entorn, entre d’altres.
1 Recuperat de <https://intef.es/Noticias/estudio-la-capacidad-digital-de-los-centros-
educativos-espanoles/>.
© SomDocents
2.1. Eines digitals per a la comunicació en línia
Són moltes les eines que podem fer servir per comunicar-nos digitalment. Per ajudar-nos
a triar quina ens ajudarà a fer-ho de la manera més precisa, primer hem de determinar
quin tipus de comunicació durem a terme, és a dir, si volem tenir una conversa simultània
amb el receptor (comunicació síncrona) o al contrari esperem una resposta que pugui
ser reflexionada (comunicació asíncrona).
Entre les possibilitats que tenim per dur a terme una comunicació asíncrona, disposem
dels serveis següents: correu electrònic i fòrums.
Correu electrònic
Àmpliament conegut per tothom, és un sistema de comunicació que permet a les
persones usuàries enviar i rebre missatges mitjançant Internet. Funciona de la mateixa
manera que el correu postal (d’aquí la seva analogia), en el sentit que permet enviar un
missatge des d’una bústia emissora fins a una bústia receptora.
Actualment, els proveïdors de serveis de correu electrònic ofereixen molt més que
l’enviament de missatges: tenim les opcions d’emmagatzematge, la creació de llistes
de distribució, les plantilles amb missatges predefinits o, fins i tot, la vinculació amb el
nostre calendari digital.
S’ha de dir, però, que amb l’entrada de plataformes educatives com Classroom, Teams
o Moodle a l’aula, s’ha aconseguit reorganitzar l’ús dels correus electrònics, ja que
aquestes plataformes permeten gestionar la comunicació entre personal docent,
alumnat i famílies, amb un ús més racional del correu electrònic.
Aquest ús racional del correu electrònic implica una sèrie d’avantatges i beneficis per
a l’alumnat: es tracta d’una comunicació formal, per la qual cosa l’alumnat ha de tenir
© SomDocents
cura de la seva ortografia i ha de desenvolupar habilitats comunicatives escrites com la

claredat i la brevetat mitjançant un vocabulari més precís per al seu missatge.2
Entre els serveis de correu electrònic més utilitzats actualment tenim Gmail i Outlook.
Gmail és possiblement l’opció més triada entre els usuaris i usuàries

de correu electrònic, ateses les possibilitats que ens ofereix la creació
d’un compte de Google, com ara fer ús de la resta d’eines d’aquest
gegant tecnològic (Drive, documents, fulls de càlcul…) o poder fer
servir un smartphone amb sistema operatiu Android.
Entre les seves característiques principals destaquen la facilitat per
organitzar els correus mitjançant etiquetes, l’ús de la intel·ligència artificial a l’hora
d’oferir respostes predictives o la vinculació amb altres eines de Google com Calendar o
Keep, entre moltes altres funcions. Tota la informació oficial respecte a aquesta eina es
troba en aquest enllaç.
Outlook és, juntament amb Gmail, l’altre gran proveïdor de serveis

de correu electrònic. S’integra dins del paquet Office 365, fet que
permet una vinculació amb la resta d’eines de Microsoft (OneDrive,
Word, Excel…).
Entre les característiques més destacades figuren la seva capacitat
per organitzar els missatges, l’agenda de contactes i el calendari, ja
que està tot integrat. Pot fer-se servir directament mitjançant la web o bé a través de
l’aplicació que funciona tant a Windows com a MacOs, Android o iOs. Pots accedir a la
pàgina de suport de Microsoft per conèixer totes les funcionalitats que ofereix.
Fòrums
Els fòrums són espais de discussió en línia on, a partir d’una idea o tema, els participants
donen el seu punt de vista de manera asíncrona, és a dir, disposen d’un temps per a la
reflexió i la maduració de les seves idees abans de donar-hi resposta.
Fa servir l’estructura de nivells i subnivells, mostrant de manera clara i senzilla quin és
el tema que obre el debat, quines són les aportacions a aquest tema i quines són les
respostes a cada aportació.
2 Luis-Pastor, E. (2014). El uso del correo electrónico como recurso didáctico: el caso del
Centre Institut Escola del Treball de Barcelona. Recuperat de <https://reunir.unir.net/han-
dle/123456789/2691>.
© SomDocents
Actualment, tot i que els fòrums no han evolucionat gaire des que van fer aparició a
la xarxa, podem trobar millores quant a la seva usabilitat, ja que incorporen elements
d’edició textual (negreta, cursiva, punteig…) i la possibilitat d’incorporar-hi imatges,
vídeos o enllaços a altres pàgines web.
En educació, algunes de les eines digitals que poden ajudar-nos a generar aquests espais
de debat i discussió són Google Groups i Kialo Edu.
El nou Google Groups és una eina més que interessant per poder
crear fòrums de debat amb el nostre alumnat. Funciona d’una
manera molt senzilla: es crea una conversa inicial i es convida a qui
hi hagi de participar. Cada aportació que faci l'alumnat s’incorpora a
la conversa, fent servir el mateix concepte que la safata d’entrada de
Gmail, amb la diferència que únicament poden participar-hi aquelles
persones convidades a la conversa.
Per conèixer més detalls sobre la nova versió de Google Groups i les possibilitats que
ofereix, pots visitar la pàgina de suport de Google Groups.
Kialo Edu és una altra eina molt interessant per generar debats a
l’aula i, per tant, fer-la servir com a fòrum. La principal diferència
respecte a altres eines és que funciona mitjançant un sistema de pros
i contres, és a dir, davant un tema, l’alumnat ha de poder argumentar
aspectes a favor i aspectes en contra, fet que sens dubte afavoreix el
desenvolupament del pensament crític.
Disposa d’una sèrie d’exemples d’ús a l’aula, ja que aquesta eina no només està pensada
per generar debats, sinó també per poder avaluar el nostre alumnat i/o intercanviar
coneixements.
D’altra banda, entre les possibilitats que tenim per a dur a terme una comunicació
síncrona, disposem dels serveis següents: xat i eines VoIP.
Xat
Actualment els xats formen part del nostre dia a dia. Aplicacions de missatgeria
instantània com WhatsApp o Telegram han fet d’aquesta manera de comunicar-se la
més habitual per a molts, principalment entre els més joves.
© SomDocents
En educació, el seu ús pot resultar interessant a l’hora de realitzar tutories online

individuals amb el nostre alumnat o com a eina col·laborativa a l’hora de fer treballs
grupals, ja que s'estableix un model de comunicació no jeràrquica on tots els membres
poden realitzar aportacions per igual.
Són moltes les possibilitats que ofereixen les plataformes d’aprenentatge com Microsoft
Teams, Moodle o Google Classroom per a la creació de xats amb el nostre alumnat, però
en el cas que no podem disposar d’aquestes plataformes, tenim algunes opcions que
poden resultar molt interessants a l'hora d’incorporar el xat com a recurs educatiu.
Algunes de les eines senzilles que poden ajudar-nos a introduir els xats a l’aula són Tlk.
io i Chatango.
Tlk.io és una eina de xat molt interessant per la seva senzillesa d’ús.
Únicament hem de crear un canal i convertir-nos en moderadors. A
partir d’aquí, ja podrem compartir l’enllaç resultant amb el nostre
alumnat i començar la nostra conversa de manera síncrona.
A més, disposa de la possibilitat d’activar les notificacions i els sons
quan algú realitza alguna aportació al xat, fet que ens permet fixar un
horari de tutories per estar disponibles al canal sense haver de tenir la pantalla del xat
oberta a la pantalla de l’ordinador, ja que pot treballar en segon pla.
És una eina molt intuïtiva per començar a xatejar. Tot i això, disposa d’una sèrie de
consells a la part inferior de la mateixa pàgina d’inici que poden ser interessants abans
de crear el teu primer xat.
Chatango és una altra eina interessant per fer servir amb el nostre
grup d’alumnes. Si bé és cert que podem crear un canal de xat
mitjançant un URL, és una eina que està pensada per incorporar-
la dins del nostre blog o pàgina web. D’aquesta manera, podem
mantenir un canal de comunicació directa amb el nostre alumnat en
un espai controlat per nosaltres.
De moment, és una eina gratuïta i no requereix crear cap compte per part de les persones
usuàries, per la qual cosa la participació és directa. No obstant això, sí que cal tenir-hi un
compte per poder crear els nostres canals de xat com a docents. També disposa de la
possibilitat de rebre notificacions en forma de sons si hi treballem en segon pla.
Si t’ha interessat aquesta eina, a la seva pàgina d’ajuda pots obtenir informació interessant
sobre el seu ús.
© SomDocents
Eines de VoIP
Qui ens podria dir abans del 2020 que l’ús de les eines de VoIP (Voice over Internet
Protocol, és a dir, veu sobre protocol d’Internet) es convertiria en un recurs tan important
per al desenvolupament de la nostra tasca docent (i pel nostre dia a dia personal)!
Efectivament, parlem d’aquelles eines que permeten comunicar-nos mitjançant Internet
amb el nostre alumnat, familiars o amics, fent possibles les videotrucades que tanta vida
ens han donat (i també algun maldecap, tot sigui dit).
Molt han canviat les coses per a tothom des que malauradament la COVID-19 aparegués
a les nostres vides. Amb el tancament de les escoles i el confinament posterior vam
haver de començar a fer ús d’eines digitals que ens permetessin continuar amb la nostra
activitat educativa amb el màxim rigor possible i, entre aquestes eines, vam haver de fer
un ús significatiu d’aquelles que ens permetien dur a terme videotrucades amb el nostre
alumnat, companys i companyes docents i famílies.
Atès que hem hagut d’adquirir una experiència amb l’ús educatiu de les videotrucades
a marxes forçades, és el moment de reflexionar sobre com treure partit d’aquest recurs
educatiu tan potent i no deixar-lo al calaix un cop ha tornat la presencialitat a l’aula. De
fet, no es tracta d’una eina que només ens permet fer la nostra classe presencial de
manera virtual, sinó que és una eina amb benefici pedagògic: podem entrevistar, per
la classe de llengua i literatura, l’autor o autora d’un llibre d’una altra ciutat o fins i tot
d’un altre país, podem mantenir converses amb l’alumnat de l’escola on anirem a fer
l’intercanvi de final de curs, podem fer un recorregut per les cascades del Niàgara en
directe o, perquè no, podem recórrer el món en directe mitjançant les càmeres web
instal·lades arreu i connectar amb el responsable de la càmera per tal que pugui explicar-
nos com és la vida en aquell indret del món.
Les eines digitals de VoIP següents no impliquen la necessitat de disposar d’una
plataforma d’aprenentatge:
Jitsi Meet neix com a projecte de codi obert per poder fer
videotrucades sense límit d’usuaris. És totalment gratuït i el seu ús
és molt senzill: només cal batejar la sala i compartir aquest nom amb
les persones que volem que entrin a la videotrucada.
Funciona sense registre des de la mateixa web, tot i que també pots fer-
la servir en dispositius mòbils si en descarregues l’aplicació d’Android
o iOs. Entre les seves funcionalitats tenim la possibilitat de compartir l’escriptori, aixecar
la mà per demanar torn de paraula o obrir el xat de text.
Skype és una de les eines pioneres quant a la possibilitat de fer videotrucades i una de
les primeres en garantir l’àudio de qualitat a les trucades que es feien d’ordinador a
© SomDocents
ordinador. A més, és totalment gratuïta i no necessita registre per

accedir a una sessió creada.
Actualment és una eina multiplataforma, és a dir, pot funcionar
directament mitjançant la seva opció web, o bé descarregant-
ne la versió per a ordinador o dispositius mòbils. Entre les seves
funcionalitats, a més de les ja habituals com ara compartir pantalla
o difuminar el fons de darrere nostre, destaca la possibilitat de realitzar una traducció
simultània mitjançant el seu servei Skype Translator, una funcionalitat molt interessant i
que pot tenir moltes possibilitats educatives amb el nostre alumnat.
2.2. Estratègies per a la comunicació en línia
Parlar d’estratègies per a la comunicació en línia implica parlar prèviament de les xarxes
de comunicació que la fan possible, és a dir, parlar dels mitjans tecnològics que fan
possible l’intercanvi d'informació entre usuaris i usuàries de la xarxa.
En aquest sentit, a l’hora de definir l’estratègia que cal seguir i fer ús d’aquests mitjans,
hem de tenir present qui és el públic objectiu amb qui volem intercanviar informació, ja
que les tècniques comunicatives hauran d’adaptar-se al destinatari final. Podem definir
tres grans estratègies de comunicació en l'àmbit educatiu segons si el destinatari és
l’alumnat, el personal docent o la comunitat.
Estratègia de comunicació centrada en l’alumnat

Les estratègies de comunicació amb l’alumnat poden ser considerades també com
a estratègies d'aprenentatge en tant que són rendibles i eficaces per als processos
d'adquisició de coneixements. D'aquesta manera, la nostra estratègia comunicativa
centrada en l'alumnat ha de ser també una estratègia d’aprenentatge centrada en
l’alumnat.
Per permetre que l’alumnat comprengui i aprengui de la informació compartida, haurem
de ser capaços d’adaptar el llenguatge a les característiques del nostre alumnat, facilitant
la possibilitat d'aprendre al seu ritme i segons la seva disponibilitat, i oferir-los les eines
necessàries.
Es tracta d’aconseguir, com a docents, mostrar una informació clara, concreta i
comprensible per al nostre alumnat per afavorir el procés d'aprenentatge mitjançant
la concentració, la motivació i altres factors associats al contingut de la informació
compartida.
© SomDocents
Per ajudar-nos a dur a terme aquesta estratègia de comunicació contínua, disposem

al mercat de plataformes d’aprenentatge (conegudes com a LMS, de l'anglès Learning
Manage System, es a dir, parlem de sistemes de gestió de l’aprenentatge) que permeten
la interacció amb l'alumnat, compartir material didàctic i desenvolupar tota mena
d’activitats educatives de manera virtual.
Els avantatges que suposa la integració dels LMS en educació són moltíssims, ja que com
a docents ens permet gestionar la nostra aula des d’un mateix espai, tenint accés a totes
les comunicacions que mantenim amb el nostre alumnat, les activitats encomanades,
els resultats, les avaluacions… En definitiva, es tracta d’un espai que reprodueix la nostra
aula presencial amb els avantatges que permet el món virtual.
Actualment, dues de les plataformes més conegudes en educació són Google Classroom
i Microsoft Teams, però també disposem d’altres LMS que ofereixen funcionalitats molt
interessants i que podem fer servir de manera gratuïta per gestionar els nostres cursos,
alhora que garantim la privacitat del nostre alumnat.
Algunes d’aquestes eines són:
Moodle és la plataforma d’aprenentatge per excel·lència.

Està distribuïda sota la llicència d’Open Source, és a
dir, de codi obert i de distribució lliure. Des que va fer
aparició a principis del segle XXI, no ha parat de créixer
i d’incorporar noves funcionalitats.
Té una àmplia gamma d’aspectes configurables: cursos,
activitats, perfils o exàmens, fet que converteix aquesta plataforma en un sistema robust
i amb molt de potencial. Per la seva estructura, Moodle no només ofereix la possibilitat
de proporcionar continguts educatius d’aprenentatge en línia, sinó que també serveix
per donar suport al sistema d’educació presencial. Ofereix funcions de xarxa social com
missatgeria, xat i fòrums, encara que poden resultar una mica limitades comparades
amb les possibilitats de coneixement social que ofereixen altres LMS.
Compta amb una comunitat a Internet molt àmplia, la qual cosa facilita trobar ajuda,
consells i solucions a problemes que puguin presentar-se en el maneig de la plataforma,
i sovint compta amb noves actualitzacions que fan que sigui més robusta per poder
personalitzar-la.
Si bé és cert que la seva interfície no és de les més atractives entre els LMS disponibles al
mercat, és molt fàcil d’utilitzar tant per part del personal docent com per part de l’alumnat
i ofereix gran quantitat de funcions per a la gestió de l’aprenentatge, per la qual cosa
podríem dir que és una de les plataformes més potents quant a possibilitats educatives.
Per començar a fer-la servir, pots ajudar-te dels videotutorials del canal oficial de Moodle
a YouTube.
© SomDocents
Igual que Moodle, Chamilo és una altra plataforma

educativa de codi obert que podem fer servir de
manera gratuïta per gestionar l’aprenentatge del nostre
alumnat. Des que va marxa entrar al mercat l’any 2010,
no ha parat de créixer. Gràcies al seu funcionament
intuïtiu, és un sistema que va guanyant popularitat i
actualment compta amb una comunitat de més de vint milions d’usuaris arreu del món.
Ofereix una àmplia gamma d’aspectes configurables (cursos, activitats, perfils, exàmens,
etc.), fet que facilita poder treballar amb aquesta plataforma en un sistema híbrid
d’educació, ja que pot complementar la part presencial. La seva vessant social està molt
desenvolupada i les facilitats per comunicar-se entre alumnat i equip docent són molt
més notables que en altres.
És una plataforma molt intuïtiva, tant per a l’alumnat com per al professorat. Redueix
la corba d’aprenentatge i afavoreix l’atenció en el contingut, no en aprendre a fer ús
de la plataforma. Disposa, a més, d’una interfície molt agradable i les possibilitats
de personalització són altes, fet que converteix aquest LMS en una gran eina per
a la facilitació de la comunicació amb l’alumnat. Si estàs interessat en aprendre el
funcionament d’aquesta plataforma, pots accedir al seu canal de YouTube on trobaràs
una sèrie de videotutorials per començar a fer els primers passos.
Estratègia de comunicació centrada en el personal docent

Quantes experiències educatives d’èxit hauran quedat relegades únicament a les quatre
parets de la nostra aula per no haver sabut o tingut l’oportunitat de compartir-les amb
altres companys més enllà d’una xerrada clàssica de passadís entre hores! I quanta
informació ha quedat relegada simplement perquè no recordem per quin canal ens va
arribar i no tenim manera de recuperar-la!
Les estratègies de comunicació entre docents han de contemplar i facilitar la interacció
entre professionals per tal de garantir que tot el claustre pugui estar informat de tots
els aspectes rellevants que afectin el centre i el seu alumnat, garantint l’accés a aquesta
informació sense dependre exclusivament del correu electrònic o fins i tot del clàssic (i
inoportú) grup de WhatsApp de docents.
Es tracta de crear espais virtuals de fàcil gestió on poder interactuar amb la resta de
l’equip per compartir informació i col·laborar en els diferents projectes que es duguin a
terme. Cal un espai comú on puguem organitzar la informació en funció del tema (per
exemple, informació administrativa, departamental, innovació educativa…).
En aquest sentit, resulta rellevant trobar espais on poder construir coneixement
mitjançant les experiències dutes a terme pels altres, i no només parlem d’experiències
© SomDocents
positives, sinó també d’aquelles que no han obtingut els resultats esperats per tal de
poder aprendre’n i no repetir els mateixos errors.
Per aquest motiu, cal crear estratègies de comunicació docent basades en la col·laboració
i la cooperació, amb espais per compartir continguts, recursos, idees i reflexions pròpies
de la nostra tasca docent. Ara bé, com a tota estratègia, aquesta ha de ser consensuada
amb tot l’equip, per tal d’unificar criteris i eines a l’hora de comunicar-nos entre nosaltres.
Per ajudar-nos a desenvolupar les estratègies de col·laboració entre docents, tenim al
mercat diverses eines digitals que tot equip necessita per estar al corrent d’allò que passi
al centre i per poder compartir la informació que es consideri rellevant. Entre aquestes
eines que afavoreixen les estratègies de comunicació entre docents figuren:
Slack és una de les eines més potents quant a plataformes

de comunicació existents. Funciona mitjançant canals
formats per equips de treball que creem nosaltres
prèviament, és a dir, ens permet disposar, per exemple,
d’un canal general cabuda per a tot el claustre, amb
l’objectiu de disposar d’un espai que ens permeti
únicament realitzar comunicacions que afectin a tots, o bé podem disposar d’un canal
entre el professorat d’un mateix departament per compartir informació que afecti
exclusivament aquell departament.
Dins de cada canal podem compartir tota mena d’arxius (PDF, imatges, vídeos…) i aquests
queden emmagatzemats i són fàcilment accessibles. Hem de dir que, excepte el canal
general, la resta de canals que es vagin creant són privats i únicament hi tenen accés els
usuaris i usuàries que haguem incorporat prèviament a cada canal.
Ofereix la possibilitat de poder treballar-hi directament des del navegador de l’ordinador
o bé descarregant-ne l’aplicació al nostre dispositiu mòbil. Permet fer trucades i
videotrucades sense necessitat de disposar del número de telèfon de l’altra persona, ja
que per donar-nos d’alta únicament cal facilitar un compte de correu electrònic que no
necessàriament ha de ser el nostre personal, sinó que podem crear-ne un només per a
aquest propòsit.
Sense dubte, és una eina molt interessant per tal d’estar al dia de tot el que succeeix
al nostre centre i poder compartir i col·laborar amb la resta de companys i companyes
en aquells aspectes que afectin la nostra tasca docent. Per començar a fer els primers
passos, pots visitar el centre d’ajuda que s’ofereix a la seva pàgina oficial.
Si bé és cert que considerem Google Classroom com una plataforma d’aprenentatge

amb el nostre alumnat, també és una eina molt interessant per a la comunicació entre
docents, ja que mitjançant la creació de classes, podrem disposar d’espais de trobada
© SomDocents
de tot el claustre o d’un grup de docents concret per tal de

compartir informació rellevant i/o col·laborar en la gestió
d’algun projecte, gràcies a les seves múltiples funcionalitats de
comunicació i notificacions de què disposa.
Per treballar amb aquesta plataforma entre docents, no és
necessari disposar d’un compte de Google Workspace (com sí
que seria necessari si la féssim servir amb el nostre alumnat
a causa de les condicions de privacitat dels menors), ja que aquesta eina de Google
es troba disponible per a comptes particulars i, per tant, únicament cal disposar d’un
compte de Google (no necessàriament ha de ser el nostre personal, sinó que podem
crear-lo expressament) per començar a fer-la servir.
Estratègia de comunicació centrada en la comunitat

No podem oblidar-nos de la importància que té la comunitat en tot el procés educatiu del
nostre alumnat. I no només parlem de famílies, sinó també de tots els agents implicats
i que poden tenir un impacte en la seva educació. Si fem partícips a les persones de
l’entorn del nostre alumnat mitjançant la compartició de la informació que considerem
rellevant per a l’entorn (com ara una exposició de ciència oberta al públic en general)
per tal d’implicar-la en el procés educatiu, podrem aconseguir una millora considerable
dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.
Tal com es desprèn d’algunes idees promogudes per Francesco Tonucci (mestre i
pedagog italià) a la seva obra La ciutat dels infants, hem d’aconseguir transformar
les ciutats per fer-les accessibles i segures per als infants, però no únicament se n’ha
de canviar l’arquitectura, sinó hem d’aconseguir implicar-hi tots els agents que hi
intervenen. Per aquest motiu, cal obrir el centre a la comunitat i crear espais de trobada
per facilitar l’intercanvi d’informació i de recursos, promoure la discussió i la reflexió i
fer responsables tots els membres de la comunitat del creixement personal del nostre
alumnat.
© SomDocents
Saben els veïns i veïnes de l’edifici de davant de l’escola què fem dins del centre? Tindrien
la possibilitat de saber-ho? És força probable que la resposta sigui «no» a totes dues
qüestions i encara és més probable que mai no ens haguem plantejat el perquè. Sembla
que tota la responsabilitat educativa del nostre alumnat recaigui majoritàriament a
l’escola i, per tant, assumim aquesta responsabilitat amb més o menys resignació.
Per canviar aquesta situació, cada cop hi ha més iniciatives per obrir les escoles a
la comunitat i fer-la coneixedora de tot el que s’hi fa per tal que la comunitat pugui
participar-hi i aportar-hi idees, reflexions o inquietuds. Algunes de les eines que poden
ajudar-nos a obrir la nostra escola a la comunitat són:
Spreaker és una eina que ens permet crear i distribuir

podcasts de manera gratuïta. En educació, com ja hem
comentat anteriorment, els podcasts estan guanyant
molta rellevància gràcies a les possibilitats educatives
que ofereixen.
Els podcasts possibiliten el consum d'informació des
del nostre dispositiu mòbil a qualsevol moment del dia, fins i tot mentre fem una altra
activitat com esport, conduir o cuinar.
Son fàcils de crear i distribuir sense necessitat de disposar de cap mena de tecnologia que
no tinguem a un telèfon mòbil, aspecte sense dubte molt rellevant per poder començar
a fer-ne ús a classe com a eina d'aprenentatge, ja que el professorat i l'alumnat pot crear
els seus propis podcasts per treballar una infinitat de competències més enllà de les
digitals.
Mitjançant els podcasts podem començar treballar en activitats que impliquin una
obertura del centre. L’alumnat pot explicar aquells projectes en els quals ens trobem
immersos i distribuir-los perquè la comunitat pugui estar-ne assabentada. Es tracta
d’obrir una finestra on poder compartir les nostres experiències d’una manera senzilla
i accessible, afavorint, per tant, els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, alhora
que permetem a la comunitat accedir a aquests podcasts com a porta d’entrada a les
activitats del centre.
Començar a fer servir Spreaker és molt senzill, únicament necessites crear un compte i
seguir cadascun dels passos que s’indiquen, tant en la versió web com en la versió per a
escriptori, iOs i Android.
YouTube és la plataforma audiovisual per excel·lència.

Des que va fer-se públic el primer vídeo fa més de
quinze anys, el nombre d’usuaris que fan ús d’aquesta
plataforma no ha parat de créixer. La fórmula és
senzilla: oferir un espai on sigui possible crear i difondre
© SomDocents
contingut audiovisual a través d’un canal personalitzat on es puguin pujar vídeos perquè
siguin accessibles per a tothom.
En l’àmbit educatiu, permet treballar nombroses competències amb el nostre alumnat, i
no només les digitals. La preparació d’un vídeo implica la creació d’un guió previ, definir
què volem transmetre, preparar com ho transmetrem i, finalment, iniciar l’enregistrament
amb els recursos audiovisuals disponibles.
El fet que permeti l’organització de vídeos mitjançant canals fa que puguem tematitzar
els canals i compartir amb la comunitat aquells que considerem que poden resultar
interessants per presentar l’activitat que fem al centre. Fins i tot tenim la possibilitat de
poder emetre en directe un esdeveniment i fer-ne difusió prèviament.
No obstant això, recorda que sempre haurem de comptar amb el consentiment familiar
per poder realitzar l’enregistrament d’imatges amb el nostre alumnat.
2.3. La cura de continguts
El concepte cura de continguts (de l'anglès content curation) va ser encunyat per primera
vegada per Rohit Barghava l’any 2009 en un article3 on plantejava als usuaris i usuàries
d’Internet la necessitat de la figura del curador de continguts davant la impossibilitat de
poder accedir a continguts de qualitat únicament basant-nos en els resultats que oferien
els motors de cerca, atès el creixement exponencial de la informació continguda en la xarxa.
Segons Barghava, cal la intervenció humana cada cop que fem una cerca a qualsevol
cercador per determinar quina informació és la més adient per a les nostres necessitats.
En aquest sentit, la figura del curador de continguts resulta indispensable per a
l’optimització de les xarxes, essent capaços de localitzar i reconèixer, d’entre tots els
resultats, la millor informació i la més pertinent per a la seva posterior difusió.
Aquesta figura, tal com definiria Dolors Reig (psicòloga social i professora universitària
especialista en mitjans de comunicació social) el 2010, és converteix en un «intermediari
crític del coneixement. És algú que cerca, agrupa i comparteix de manera contínua (...) el
més rellevant (...) en el seu àmbit d'especialització»4.
Per tant, la curació de contingut fa referència a l’acció de trobar i d’organitzar el
contingut ja creat per d’altres per després optimitzar-lo sota un nou context i difondre’l
a una audiència determinada (com, per exemple, altres docents o el nostre alumnat). No
3 Recuperat de <https://rohitbhargava.com/manifesto-for-the-content-curator-the-next-
big-social-media-job-of-the-future/>.
4 Recuperat de <https://www.dreig.eu/caparazon/content-curator-web-3/>.
© SomDocents
es tracta de crear contingut des de zero, sinó de seleccionar i discriminar el contingut

existent per generar-ne un de nou i específic que s’adeqüi al nou context per categoritzar-
lo i posteriorment difondre’l.
Si bé és cert que actualment existeixen models de cura de continguts proposats des
de diverses perspectives (com ara el model de les 5C de Deschaine y Sharma5 o el cicle
d’indagació curatorial per a l’aprenentatge de Wolff i Mulholland6 ), en aquest curs
tractarem la cura de contingut des del model de les 4S elaborat per Leiva-Aguilera i
Guallar7.
Aquest model, anomenat així per les inicials en anglès de les paraules search, select, sense
making and share (cerca, selecciona, dona-li sentit i difon), representa d’una manera
clara i concisa els passos que ha de seguir un curador de contingut. A continuació,
entrem en detall a cada pas:
• Search (cerca). És la primera part de tota cura de continguts i comença amb
la localització a diferents fonts d’informació dels continguts que ens interessa
treballar, essent conscients que a la xarxa la informació que trobem sempre és
excessiva.
• Select (selecciona). Un cop realitzada la cerca, és el moment del filtratge i
l’organització dels continguts més rellevants d’acord amb els interessos del
públic objectiu a qui van adreçats, és a dir, descartem aquella informació que
hem trobat a la nostra cerca que no aporta valor i ens quedem amb aquella que
donarà sentit al nou contingut resultant.
• Sense making (donar sentit). És el moment de treballar amb la informació
seleccionada, preparar-la i adaptar-la per al nou propòsit que ha d’acomplir i no
només en forma i estil, sinó també en continguts.
• Share (comparteix i difon). És la darrera fase d’aquest model i correspon a la part
de compartir i difondre. Es tracta, per tant, de publicar els continguts a través de
diferents mitjans, principalment digitals, perquè el nostre públic objectiu pugui
gaudir del treball realitzat en el context per al qual ha estat creat.
Per treballar cada pas, tenim al nostre abast una sèrie d’eines digitals que ens poden
ajudar a dur a terme les tasques que impliquen cadascun d’aquests passos, com ara:
5 Deschaine, Mark E. i Sharma, Sue Ann. (2015). The five Cs of digital curation: Supporting
twenty-first-century teaching and learning. Recuperat de <https://www.researchgate.net/
publication/281641256_The_Five_Cs_of_Digital_Curation_Supporting_Twenty-First-Century_
Teaching_and_Learning>.
6 Wolff, Annika i Mulholland, Paul. (2013). Curation, curation, curation. Recuperat de
<https://www.researchgate.net/publication/262205872_Curation_curation_curation>.
7 Leiva-Aguilera, J., i Guallar, J. (2014). Las 4S’s de la content curation. Recuperat de <http://
www.loscontentcurators.com/las-4ss-de-la-content-curation/>.
© SomDocents
• Eines per a la cerca. Tal com vèiem al segon mòdul d’aquest curs, ser eficients a
les nostres cerques és un requisit indispensable. Però també tenim al nostre abast
la possibilitat de fer servir les eines digitals per estar actualitzats periòdicament,
com ara la creació d’alertes a Google Alerts, on a partir d’una paraula o paraules
clau i una sèrie de paràmetres com l’idioma, la regió o la font de procedència
podem rebre un resum diari de notícies relacionades amb la nostra alerta, o també
podem fer servir les eines conegudes com a lectors RSS, un tipus de format que
permet subscriure’s d’una manera senzilla i gratuïta als continguts d’un lloc web,
com ara els titulars d’una secció de diari concreta o les actualitzacions dels blogs
que seguim. Alguns dels lectors RSS més interessants per fer servir en educació
són els següents:
Feedly és una de les eines més populars actualment quant a lectors de

RSS disponibles al mercat. Funciona directament tant en navegadors
web com mitjançant la seva aplicació per a dispositius mòbils (iOS
i Android) i destaca per disposar d’una interfície molt amable i un
enfocament molt més social que altres programes similars, ja que
s’integra a la perfecció amb algunes de les xarxes socials més populars
com ara Twitter o Linkedin.
Feedly resulta una eina essencial per estar al dia, ja que ens permet fer un seguiment
d’aquells blogs o pàgines d’informació que ens interessin i ens permet organitzar el
contingut en categories (conegudes com a feeds) per tenir ubicats fàcilment cadascun
dels temes. D’aquesta manera, en una mateixa eina podem tenir accés a tots els blogs
que ens interessen sense haver d’entrar a cadascun d’ells per saber si han publicat
un nou article, ja que ens apareixerà directament al nostre panell inicial. Per conèixer
en profunditat aquesta eina, pots accedir al seu blog oficial amb tota la informació
actualitzada.
Com ja vam veure a l’anterior mòdul, Symbaloo és una eina molt

interessant en el desenvolupament de la nostra tasca docent, i no
només per ser un potent marcador social que ens permet l’organització
i la classificació dels nostres enllaços d’interès, sinó també perquè és
un potent lector RSS que permet disposar de les últimes notícies dels
diaris, revistes o institucions que ofereixen aquest servei.
I com podem aconseguir l’enllaç RSS d’un diari o una institució? Posem per cas que
volem estar al dia de les darreres notícies relacionades amb educació que publica la
Generalitat de Catalunya. Els passos que haurem de seguir per obtenir l’enllaç RSS són
els següents:
© SomDocents
1. Cerquem al nostre cercador «Generalitat de Catalunya RSS».

2. Accedim al web específic, en aquest cas:
https://web.gencat.cat/ca/actualitat/rss/index.html
3. Dins d’aquest web, veiem que hi ha diferents àrees i cliquem sobre educació.
4. A l’àrea d’educació, fem clic sobre el tema que ens interessi estar actualitzats,
com ara l’actualitat de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
(AGAUR).
5. Entrarem a una pàgina poc intel·ligible, l’enllaç de la qual ens servirà per introduir-
ho al nostre lector RSS, en aquest cas Symbaloo.
Per tenir tota la informació de com introduir al nostre Symbaloo enllaços RSS, podem
visitar el seu canal d’ajuda.
Deepstash és una eina que pretén inspirar mitjançant idees

aglutinades en diferents col·leccions de temàtiques variades. Encara
es troba a la seva versió beta en anglès, tot i que ja ofereix opcions
de personalització interessants per començar a treure’n el màxim
rendiment.
Deepstash fa la funció de biblioteca d’idees i cada dia et recomana
una sèrie de flashcards inspiradores per a la reflexió, fet que la converteix en una eina
molt interessant per començar el procés de cura de contingut.
• Eines per a la selecció. Realitzada la cerca i revisada tota la informació amb la

qual comptem, és el moment d’avaluar i de seleccionar la més adient per al nostre
propòsit, és a dir, és el moment d’organitzar-la, classificar-la i emmagatzemar-la
abans de fer el pas següent en la curació de continguts. Com vèiem al mòdul
anterior, els marcadors socials poden ajudar-nos a realitzar aquesta tasca,
però també podem comptar amb altres eines molt interessants que ens poden
ajudar en aquesta selecció i que ens ofereix, d’un cop d’ull, un recorregut per la
informació seleccionada. Parlem d’eines que ens permeten desenvolupar murals
digitals, com les següents:
Padlet és l’eina per excel·lència quant a la creació de murals i taulers col·laboratius. La

seva senzillesa d’ús, la seva interfície amigable i les seves funcionalitats gairebé infinites
la converteixen en una eina ideal per treballar la selecció d’informació en el procés de
© SomDocents
curació de contingut, atès que podrem disposar d’un espai comú on

incorporar tota mena de recursos seleccionats, independentment del
format, ja que permet la incorporació d’imatges, vídeos, enllaços…
A més, en tractar-se d’una eina col·laborativa, permet la possibilitat
de treballar diversos docents en un mateix tauler, amb la qual cosa
cadascú de nosaltres podria anar incorporant-hi informació d’interès.
A la seva pàgina oficial d’ajuda pots trobar tota la informació referent a les funcionalitats
d’aquesta eina tan completa.
Miro és una de les eines digitals que han entrat amb més força per
competir contra l’hegemonia de Padlet en el mercat dels murals i
taulers col·laboratius. Un dels avantatges que ofereix és la seva
pràcticament infinita pissarra digital, fet que ens permet disposar
d’un gran espai per incorporar-hi tota mena d’informació, ja siguin
textos, enllaços, imatges o, fins i tot, inserir-hi qualsevol pàgina web
per poder-la visitar dins de la mateixa pissarra.
Sens dubte és una eina que cal tenir en compte en qualsevol procés de selecció de
continguts i no només per les seves funcionalitats i per la seva aparença, sinó perquè,
igual que Padlet, permet la col·laboració de manera síncrona amb altres professionals.
Si estàs interessat en conèixer aquesta eina en profunditat, no et perdis el seu canal de
YouTube i descobreix tot el món de possibilitats que ens ofereix.
• Eines per donar-hi sentit. Un cop tenim la informació seleccionada, és el

moment de treballar-hi per donar-li una nova vida. Internet representa un ventall
infinit de possibilitats informacionals i, si fins fa poc el problema de l’educació era
l’escassa possibilitat d’accedir a la informació, ara el problema el tenim per poder
desenvolupar mètodes d’ensenyament i aprenentatge adequats per treballar en
la pedagogia de l’abundància8 que comentàvem al mòdul anterior. Per ajudar-nos
en el desenvolupament d’aquests mètodes, comptem amb algunes eines molt
interessants, com ara:
List.ly. Ens encanten les llistes, hem de reconèixer-ho, i per aquest

motiu els curadors de contingut professionals ho tenen molt en
compte a l’hora de donar sentit al nou contingut i posar-lo a disposició
del seu públic objectiu. Quan fem una cerca de qualsevol tema,
resulta molt senzill si trobem una llista dels aspectes més destacats
8 Weller, Martin. (2011). A pedagogy of abundance. Recuperat de <https://www.

researchgate.net/publication/264873960_A_pedagogy_of_abundance>.
© SomDocents
del tema en qüestió. Titulars com «Set coses que has de saber sobre…» o «Segueix
aquestes cinc indicacions si vols…», s’han convertit en un recurs informatiu molt agraït
per als internautes de qualsevol sector.
I és amb aquesta idea que neix List.ly, una eina fantàstica per poder crear les nostres
llistes a partir de tota la informació seleccionada al pas anterior. D’aquesta manera,
podrem disposar d’un espai on poder remesclar la informació i donar-li un nou punt de
vista, facilitant així la tasca a altres persones interessades en trobar informació curada
sobre un tema. Per a més informació sobre aquesta eina, pots visitar la seva pàgina
de presentació, on trobaràs tota la informació necessària per començar a crear la teva
primera llista.
El potencial de Visme quant a la cura de continguts radica en la seva

facilitat d’ús per poder crear contingut atractiu i accessible. És una
eina en línia que permet a tots els usuaris i usuàries crear dissenys
que facin més dinàmiques les seves presentacions per comunicar
visualment dades, conceptes i idees.
Permet dissenyar tota mena de recursos visuals (presentacions
interactives, infografies, enquestes, gràfiques…) per tal d’acomodar el nostre contingut
en un espai accessible per al nostre públic objectiu. A més, permet la possibilitat de
compartir la creació mitjançant un enllaç, que podrem fer servir a l’hora per difondre el
nou contingut posteriorment. Disposa d’un canal propi a YouTube on podem iniciar-nos
en el seu ús i estar actualitzats amb les noves funcionalitats que vagin desenvolupant.
Consell extra
Com podem introduir el nostre alumnat en la cura de continguts?
Coneixes Book Creator? Si vols començar a treballar amb el teu
alumnat la creació de continguts, Book Creator és una altra eina molt
interessant, gràcies a la seva interfície amigable i la facilitat d’ús.
Ofereix la possibilitat d’incorporar-hi imatges, vídeos i sons per crear
contingut atractiu.
També disposa d’un canal a YouTube amb seminaris web, videotutorials i notícies
d’actualitat que poden ajudar-nos per fer els primers passos en aquesta eina tan
interessant.
• Eines per a la difusió. Arriba el moment de compartir la nostra creació i pugui

arribar al nostre públic objectiu. Com hem vist al pas anterior, donem sentit a la
informació seleccionada, fem servir diverses eines per a la creació de continguts
amb l’objectiu de plasmar la nostra adaptació i interpretació de la informació
treballada. Ara es tracta de trobar un canal de comunicació que ens permeti
© SomDocents
compartir les nostres creacions. Algunes de les eines que poden ajudar-nos a
difondre aquest contingut són:
Wakelet és una de les eines més interessants per treballar

la cura de continguts i, especialment, per difondre
el nou contingut. Funciona mitjançant col·leccions
temàtiques que creem prèviament i on anirem afegint
el contingut d'interès o les nostres pròpies creacions.
D’aquesta manera, mitjançant un enllaç a la col·lecció o
bé un codi que generem, podem convidar el nostre públic objectiu a seguir les nostres
creacions de contingut, un cop haguem curat la informació seguint els quatre passos de
les 4S.
Disposa d’un canal propi a YouTube per poder conèixer el funcionament d’aquesta eina i
veure totes les possibilitats que ens ofereix quant a la curació de contingut.
Flipboard és una de les eines més conegudes per

a la cura de continguts, ja que permet tant cercar i
seleccionar contingut com difondre’n de nou. El seu
disseny és molt atractiu i la seva interfície (sobretot a la
seva versió d’app) és visualment molt amigable.
Igual que Wakelet, funciona mitjançant col·leccions
temàtiques on podem anar afegint les nostres creacions. Per compartir-les, podem
compartir únicament una col·lecció o permetre que ens segueixin perquè apareguin les
nostres col·leccions als perfils d’altres usuaris i usuàries.
Sens dubte, és una eina molt interessant per ser treballada en educació. Disposa d’un
canal a YouTube per començar a fer els primers passos.
Consell extra
Scoop.it és una altra de les eines que ens permet
compartir les nostres creacions en un mateix espai, si
bé cal dir que, a diferència de les anteriors, el seu ús no
està tan estès en educació com Wakelet o Flipboard, ja
que principalment es fa servir com a eina de màrqueting
(especialment de màrqueting social). No obstant això,
és una eina molt vàlida per difondre contingut i, per tant, una eina que cal tenir en
compte a l’hora de compartir les nostres creacions.
© SomDocents
2.4. Creació d’un entorn personal d’aprenentatge (EPA)
Tot i no tenir encara una definició estàndard sobre què es considera un entorn personal
d’aprenentatge (Personal Learning Enviroment o PLE per les seves sigles en anglès), hi ha
consens a l’hora de considerar que un EPA és un conjunt d’elements format per les eines
digitals, fonts d’informació i persones que ens permeten aprendre de manera formal i
no formal al llarg de la nostra vida gràcies a Internet.
Tenint present aquesta definició, podrem dir que un EPA és també una manera de
gestionar l’aprenentatge a la xarxa, on es requereix estar contínuament actiu. Per tant,
el nostre EPA és un instrument viu que cal actualitzar contínuament i que ens ha de
permetre aprendre en una era digital.
Per començar a crear un EPA, primer definirem quines són les tres parts fonamentals
que el formen: les eines digitals o aplicacions, les fonts d’informació i la xarxa personal
d’aprenentatge (PLN per les seves sigles en anglès).
1. Eines digitals o aplicacions: fa referència a totes aquelles eines que fem servir
per a la creació dels nostres artefactes digitals (Genial·ly, Padlet, Spreaker…). Són
aquelles eines amb les quals ens trobem còmodes o, en el cas que encara no les
haguem fet servir, sabem amb quin objectiu podríem utilitzar-les.
Haurem de classificar aquestes eines segons l’ús que podem fer-ne. En aquest
sentit, podem agrupar-les en la distribució següent:
• Eines per a la cerca d’informació
• Eines per a la comunicació
• Eines per a la creació de contingut
• Eines per a l’avaluació
• Eines per a la difusió
2. Fonts d'informació: fa referència a aquells llocs web que consultem per elaborar
els nostres continguts, com ara webs de repositoris acadèmics o recursos
educatius que aniran adaptant-se amb el pas del temps.
Per disposar de fonts fiables, com ja vam veure al mòdul anterior, cal saber
on buscar la informació. En aquest sentit, són especialment útils els cercadors
especialitzats. A més, en educació, comptem amb els recursos educatius oberts
(REO o OER per les seves sigles en anglès) que, tal com ho defineix Elisabeth
Cervera com a coordinadora de la gestió dels recursos d’aprenentatge externs
de la UOC, «són mòduls didàctics, llibres de text i altres recursos d’ensenyament
© SomDocents
i aprenentatge accessibles gratuïtament amb una llicència de drets d’autor que

atorga un permís a l’usuari per participar en les activitats de les 4 R: reutilització,
revisió, recreació i redistribució».9
Per accedir a aquests recursos, hi ha molts portals que compten amb un gran
repositori de recursos per ser treballats a totes les àrees i etapes educatives.
Entre els més destacats, trobem els següents:
• XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
• Recursos Educativos en Abierto (INTEF)
• Didactalia
• Tiching
• Educaixa
Si estàs interessat a crear o fer servir recursos educatius oberts, no et perdis la OER
Toolkit creada per la xarxa de biblioteques universitàries d’Ontario i dissenyada per
proporcionar informació i eines que ajudin a fer créixer, sostenir i difondre els REO a tota
la comunitat educativa. Basada en aquesta eina, la xarxa de biblioteques universitàries
(REBIUN) d’àmbit estatal ha creat la seva pròpia versió sota el mateix concepte en aquest
enllaç.
3. Xarxa personal d'aprenentatge (Personal Learning Network o PLN per les seves
sigles en anglès): fa referència al grup de persones amb les quals interactuem, ja
sigui per informar-nos o per compartir continguts .
La PLN està molt lligada a les possibilitats que ens ofereixen les xarxes socials
per connectar amb persones rellevants per al nostre aprenentatge. D’aquesta
manera, a l’hora de crear la nostra PLN, cal fer un seguiment a les xarxes de tots
aquells perfils que resultin d’interès per seguir-los i determinar per quin motiu
considerem que són rellevants per a nosaltres.
Però aquesta tasca no serà gens senzilla. I és que, tal com va definir Jeff Utech
(professor i consultor educatiu) el 2008 en el seu article «Etapes d’adopció d’una
PLN»10, és força probable que abans de crear-la, experimentem cinc etapes
prèvies:
• 1a etapa: Immersió
És l’etapa on remenem la xarxa per trobar persones i idees per connectar.
Comencem a seguir uns i altres, considerem que tothom és rellevant per a
nosaltres i tothom té alguna cosa a dir-nos.
9 Recuperat de <https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Recursos-educatius-
en-obert/>.
10 Recuperat de <http://www.thethinkingstick.com/stages-of-pln-adoption/>.
© SomDocents
• 2a etapa: Avaluació
Comencem a adonar-nos que, dins del sac de persones que hem inclòs a
la nostra PLN, possiblement no tots són tan rellevants i que, per tant, cal
avaluar quins mereixen estar dins la nostra xarxa personal d’aprenentatge.
Comencem a sentir una sensació d’urgència i intentem esbrinar una manera
de conèixer ràpidament tot el que hem trobat.
• 3a etapa: Desesperació
Comencem a dedicar massa hores intentant aprendre tot el que podem.
Ens adonem que hi ha moltes coses que no sabem i sentim que no podem
desconnectar. La desesperació comença a fer acte de presència.
• 4a etapa: Perspectiva
Ens adonem de la impossibilitat d’abraçar tot el coneixement que hi ha a la
xarxa i comencem a agafar perspectiva. Si bé ens agradaria saber-ho tot, la
realitat és una altra i la vida continua, amb la qual cosa comencem a consolidar
el que ja sabem i a relativitzar el que ens queda per aprendre.
• 5a etapa: Balanç
Representa el final del nostre recorregut per a la creació de la nostra PLN. Ara
ja no pretenem aprendre tot el que hi ha a la xarxa sinó que intentem trobar
l’equilibri entre l’aprenentatge i la vida. Ara ja entenem que no podem saber-
ho tot i que l’equilibri comença quan entenem que es pot aprendre quan cal
aprendre i que no cal saber-ho tot ara mateix.
4a etapa:
Perspectiva
3a etapa:
Desesperació
2a etapa:
Avaluació 5a etapa:
Balanç
1a etapa:
Immersió
© SomDocents
Com hem pogut veure, els EPA són instruments d’aprenentatge vius que evolucionen
amb el pas del temps i que ens permeten desenvolupar la nostra competència digital
per continuar aprenent la resta de la nostra vida, però que impliquen esforç previ fins
que arriben a tenir forma, tal com reflecteixen les etapes per a l’adopció d’una PLN que
molt encertadament va definir Jeff Utech ja el 2008.
2.5. Els blogs en educació
Un blog (inicialment weblog, que significa «diari a la web») és un espai online que ens
permet realitzar entrades periòdiques de textos o articles recopilats cronològicament,
apareixent habitualment en primer lloc l’article més recent.
Els blogs van començar a adquirir popularitat amb l’arribada de la web 2.0, ja que van
permetre als usuaris i usuàries desenvolupar diaris personals a la xarxa però amb la
possibilitat de fer-los públics als lectors, donant peu a poder escriure comentaris o opinions.
En educació, els blogs compleixen una doble funció per als i les docents. D’una banda,
ens permet estar informats i actualitzats seguint blogs d’altres docents o persones
rellevants per a la funció educativa i, d’altra banda, ens permet obrir la nostra activitat
i la del nostre alumnat fora de les quatre parets de l’aula, aspecte molt interessant per
desenvolupar les estratègies de comunicació centrades en la comunitat.
En aquest sentit, a l’hora de treballar la creació de blogs en educació, comptem amb
diversos tipus segons qui en sigui l’autor: blog de l’alumnat, blog docent, blog d’aula o
blog del centre.
• Blog de l’alumnat
Els blogs d’alumne permeten a l’alumnat disposar d’un espai per reflexionar sobre el seu
aprenentatge. En tractar-se d’un diari que han de nodrir periòdicament, es converteix
en un aliat per al seu aprenentatge, ja que han de desenvolupar un treball personal per
tal de recordar tot el que han desenvolupat en el seu dia a dia com a alumnes.
Aquest tipus de diari representa una oportunitat per al professorat per disposar d’una
informació que no queda reflectida a les activitats diàries que es duen a terme amb
l’alumnat. En fer la funció de diari, com a espai per a la reflexió, podem conèixer de
primera mà com se sent l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i podem prendre
decisions a partir d’aquesta informació.
• Blog docent
Els blogs docents ofereixen la possibilitat de compartir la feina docent i les reflexions
professionals, així com recursos i activitats que pot fer servir la resta de la comunitat
educativa, incloent-hi alumnes i famílies.
© SomDocents
Són una oportunitat per reflexionar i pensar sobre la nostra feina. En un món que posa
tan difícil la reflexió, la creació d’un blog docent ens permet seure a pensar sobre la
tasca feta, podent arribar a ser un exercici terapèutic. A les nostres mans està fer-lo
públic o privat, amb la qual cosa podem sentir-nos lliures a l’hora d’escriure amb total
sinceritat sobre els nostres errors i encerts.
• Blog d’aula
És un blog que implica la participació d’alumnes i docents. Fa la funció d’eina col·laborativa
que implica a tothom per igual en el procés de construcció d’aprenentatges.
En aquest tipus de blogs, tothom té la possibilitat d’aportar-hi contingut, tant alumnes
com docents, i tots hem de tenir la llibertat per poder aportar allò que considerem
rellevant per al conjunt de la classe. D’aquesta manera, oferim un espai per a la creació
col·laborativa de contingut no només des de la perspectiva docent sinó també des de la
perspectiva de l’alumnat.
• Blog del centre

És una eina fonamental a l’hora de treballar les estratègies de comunicació amb la
comunitat, ja que representen una porta oberta a l’escola on es poden compartir amb
el món aquells aspectes més destacables de tot el que es desenvolupa al centre.
L’organització d’una fira de ciències per part de l’alumnat, la celebració de Sant Jordi a
l’escola o l’evolució del nostre hort escolar són temes que poden resultar d'interès per a
la comunitat. Saber què passa de portes cap a endins i, per tant, fer-ne partícips tots els
agents implicats, és avui una necessitat més que una opció.
En aquest cas, la creació d’aquest blog ha de recaure en l’equip de comunicació del
centre, que s’encarregarà a més de fer-ne difusió.
Per dur a terme la creació de blogs, tenim a la nostra disposició una sèrie d’eines digitals.
Entre les més destacades, comptem amb les eines següents:
Blogger és segurament l’eina digital per a la creació de blogs més

popular gràcies a la seva senzillesa. És totalment gratuïta i només cal
disposar d’un compte de Google per fer-ne ús.
Permet la creació de diferents blogs amb el mateix compte, amb la
qual cosa ens facilita l’accés a tants blogs com calgui, tant públics com
privats. A més, permet incorporar a les nostres entrades nombrosos
recursos multimèdia com imatges, vídeos o presentacions interactives, alhora que
permet la possibilitat que els lectors hi deixin comentaris, si decidim fer-lo públic.
© SomDocents
Al canal d’ajuda oficial de Google disposes de tota la informació necessària per començar
a crear un blog amb aquesta eina tan intuïtiva.
Wordpress és actualment una de les eines amb més recorregut a

l’hora de crear un blog (o una pàgina web) gràcies a les nombroses
possibilitats i funcionalitats que ofereix mitjançant els seus widgets
o accessoris funcionals, que podem afegir al nostre blog per dotar-lo
d’una informació addicional, com ara incorporar-hi un calendari o un
accés directe a la Wikipedia, entre d’altres molt interessants.
Si bé és cert que el seu ús no es tan intuïtiu com Blogger, sens dubte és una eina que cal
tenir en compte. Disposa d’una comunitat al darrere amb la qual podem connectar des
del seu canal d’ajuda, a la pàgina de suport de Wordpress.
Consell extra
Tumblr és una eina molt interessant per introduir-se al món dels
microbloggings, una altra manera de crear contingut en un format
més reduït i de fàcil consum, però no per això més senzill de crear, ja
que requereix molta capacitat de síntesi i concreció. Tumblr és una
eina molt senzilla que permet realitzar publicacions de text i pujar
imatges i vídeos d’una manera fàcil i intuïtiva.
Un dels potencials d’aquesta eina és el fet que estigui disponible en versió app, aspecte
que facilita molt la interacció de l’alumnat a l’hora de poder crear el seu microblog, ja
que des del mòbil pot fer articles. En definitiva, Tumblr ofereix la possibilitat de disposar
d’un espai on incorporar reflexions i contingut d’una manera ràpida, senzilla i atractiva.
Cal tenir en compte que Tumblr funciona com una xarxa social: podem seguir altres
usuaris i usuàries, que alhora ens poden seguir. Les noves entrades de la gent que seguim
apareixen al nostre tauler principal. Aquest aspecte, sens dubte, serà rellevant a l’hora
de treballar amb el nostre alumnat amb aquesta eina. Si estàs interessat en aprofundir
en aquesta eina, pots veure aquest article de Raúl Rubio (doctor en Educació) per a
l’Observatori de Tecnologia de l’Educació de l’INTEF.
© SomDocents
3. Possibilitats d’ús de les xarxes

socials en educació
Abans de començar a parlar de les

possibilitats d’ús de les xarxes socials
en educació (que són moltes), cal
parlar primer de per què aquestes
xarxes tenen tan bona acollida entre
el nostre alumnat (i no únicament
entre l’alumnat).
Com tothom sap, les xarxes socials
han existit sempre. La diferència
radica en el fet que ara aquestes Font: Emmanuel Lafont
xarxes no es creen únicament i
exclusivament amb membres d’una mateixa comunitat física, sinó que estan formades
per persones que no necessàriament es troben dins d’aquestes comunitats físiques, ja
que poden trobar-se repartides arreu del món i crear, per tant, una comunitat virtual.
Per comprendre els motius de l’èxit de les xarxes socials, trobem diverses teories que
poden ajudar-nos. La primera respon a les teories antropològiques de Robin Dunbar11
respecte a la tafaneria pròpia dels éssers humans. Som éssers socials i, com a tals, hem
de viure en societat. I per mantenir la cohesió social, hi ha cap altra manera millor que
no sigui mitjançant les tafaneries?
Reflexionem sobre aquestes tafaneries. Quina informació ens donen? Quina utilitat
poden tenir? Gràcies a les tafaneries, els éssers humans poden disposar d’informació
sobre altres persones de les seves comunitats i poden decidir quines són més lleials
a un codi establert o, al contrari, quines fan coses d’amagat dels altres i, per tant, cal
desconfiar-ne. L’acte de compartir una tafaneria ens fa crear aliances entre aquelles
persones que la compartim i, per tant, afavoreix la cohesió social d’un grup.
Avui que vivim en un món híbrid, que combina la virtualitat i la presencialitat a les nostres
relacions socials, les xarxes socials digitals ofereixen la possibilitat d’estar informats del
que fan les altres persones i, per tant, facilitar la connexió entre persones afins. I és
aquí on entra en joc una altra famosa teoria de Dunbar que gira a l’entorn del número
150, ja que segons s’indica en aquesta teoria, la nostra capacitat per poder mantenir
11 Dunbar, R. I. (2004). Gossip in evolutionary perspective. Recuperat de <https://journals.

sagepub.com/doi/10.1037/1089-2680.8.2.100>.
© SomDocents
relacions significatives no pot superar les 15012 persones. Més enllà d’aquest número,
tenim dificultats per poder gestionar els nostres contactes de manera satisfactòria.
Si donem per vàlida aquesta teoria, per què tenim alumnes que compten a les seves
xarxes socials amb més de mil contactes? Mantenen una relació social amb tots ells?
Per donar resposta a aquesta altra pregunta, podem basar-nos en la coneguda com a
teoria de la felicitat contagiosa13, de Fowler i Christakis, en la qual, arrel dels estudis
duts a terme a la ciutat de Framingham durant més de vint anys, els autors van poder
determinar que les persones que es consideraven més felices eren aquelles que tenien
més relacions socials, independentment que aquestes relacions fossin més o menys
superficials. I no només això, sinó també determinaven que com més persones felices
tinguem al nostre voltant, més possibilitats tindríem de ser feliços nosaltres, ja que, tal
com indica el títol d’aquesta teoria, la felicitat és contagiosa.
Tenint en compte aquestes teories, podem entendre alguns dels motius pels quals
poden tenir tant d’èxit les diferents xarxes socials actuals entre el nostre alumnat i,
alhora, poder valorar la seva incorporació dins les nostres aules.
3.1. Xarxes socials i xarxes personals d’aprenentatge
A l’hora de crear el nostre entorn personal d’aprenentatge (EPA o PLE per les seves
sigles en anglès), una de les tres parts que el formen correspon a la xarxa personal
d’aprenentatge (PLN per les seves sigles en anglès). Com hem vist anteriorment, aquesta
part del nostre PLE pot ser una de les més complicades a causa de la dificultat que
suposa triar referents per al nostre aprenentatge continu. Tal com descrivia Jeff Utech a
les seves etapes per a la creació d’una xarxa personal d’aprenentatge, es força probable
que tots caiguem en la desesperació en algun moment.
Durant aquest procés de creació de la nostra xarxa personal d’aprenentatge, les xarxes
socials juguen un paper molt rellevant, ja que ens faciliten estar al dia de totes les
novetats que comparteixin els nostres referents educatius.
Entre les xarxes socials més destacades per a la creació de la nostra PLN, destaquem
dues per sobre d’altres: Twitter i Telegram. Ofereixen poder accedir a llistes (Twitter) o
a grups i/o canals (Telegram) d’educació, per la qual cosa aquestes xarxes socials són en
eines molt interessants. Gràcies a aquestes llistes o grups relacionats amb l’educació,
12 Hill, R. A., i Dunbar, R. I. (2003). Social network size in humans. Recuperat de <https://link.
springer.com/article/10.1007/s12110-003-1016-y>.
13 Fowler, J. H., i Christakis, N. A. (2008). Dynamic spread of happiness in a large social
network: longitudinal analysis over 20 years in the Framingham Heart Study. Recuperat de
<https://www.bmj.com/content/337/bmj.a2338>.
© SomDocents
podrem estar en contacte amb persones amb les mateixes motivacions educatives que
nosaltres i estar contínuament actualitzats de les darreres novetats que puguin sorgir,
per exemple, en tot allò referent a les TIC.
Per poder seguir llistes a Twitter o formar part d’un grup de Telegram, haurem de fer el
següent:
Llistes de Twitter
Les llistes de Twitter són creacions fetes pels usuaris i usuàries de
la xarxa on s’incorporen perfils que poden tenir relació amb una
temàtica concreta (o tenen alguna relació entre ells segons la persona
que crea la llista). D’aquesta manera, mentre a la portada del nostre
compte apareixen les piulades fetes de manera cronològica pels
perfils que seguim, quan accedim a una llista únicament veiem les
piulades de les persones que es troben en aquella llista.
Per tant, les llistes que creem nosaltres ens permeten classificar els diferents perfils que
seguim segons els nostres criteris (per exemple, si són docents, esportistes o amistats).
Per crear-les, únicament haurem de seguir els passos següents:
1. Entra al teu perfil de Twitter.
2. Accedeix a l’apartat «Llistes» que apareix al menú d’opcions.
3. Dins d’aquest apartat, clica sobre la icona de llista nova. Bateja la teva llista,
afegeix-hi una imatge representativa i incorpora-hi els perfils que consideris que
poden tenir-hi cabuda.
4. Decideix si fas pública o privada la teva llista quan algú visiti l’apartat de les
nostres llistes.
D’altra banda, tenim la possibilitat de seguir llistes públiques creades per altres persones
usuàries de la xarxa social. Per accedir-hi, haurem de seguir els passos següents:
1. Entra al perfil d’un compte que consideris rellevant.

2. Clica sobre els tres puntets de la capçalera del perfil que et porten a més opcions.
3. Fes clic l’opció de mostrar les llistes.
4. Accedeix a la llista que consideris rellevant segons els teus interessos i fes clic al
botó de seguir per poder incorporar-la a les teves llistes.
© SomDocents
Tant a l’hora de trobar perfils afins a una temàtica com a l’hora de donar-nos a conèixer
a la xarxa, Twitter compta amb els famosos hashtags (#) que fan la funció d’etiquetatge.
D’aquesta manera, si estem interessats en temes d’educació o les TIC, podem cercar
a la barra de cerca de Twitter hashtags com #educació, #TIC, #tecnologiaeducativa o
#einesdigitals.
Grups i canals de Telegram

Telegram compta amb la possibilitat de crear grups i canals. La
diferència radica en el fet que, mentre als grups tots els membres
poden participar-hi, els canals estan dirigits per un administrador
que gestiona el compte i únicament permet fer-hi aportacions als
col·laboradors que triï.
Tant per crear un grup com un canal, únicament haurem d’entrar al
menú del nostre compte i clicar sobre les icones de grup nou o canal nou, en funció de
què vulguem crear.
Per seguir un canal o un grup, haurem de fer servir el cercador de Telegram. Als resultats
apareixeran tant grups (amb una icona de dues persones) com canals (amb una icona
d’una mena d’altaveu) i fins i tot perfils (sense cap mena d’icona) que guardin relació
amb la cerca. En aquesta ocasió, posarem les paraules clau que considerem que estiguin
relacionades amb el nostre tema d’interès (per exemple, educació, TIC o tecnologia
educativa).
Si entre els resultats de cerca trobem algun canal, grup o persona d’interès, només cal
fer clic sobre l’opció d’unir-se al canal, unir-se al grup o afegir contacte. Tan bon punt hi
hagi activitat en alguns dels canals, grups o contactes, rebrem una notificació indicant-
nos les noves converses.
A la taula següent compartim una sèrie de llistes de Twitter (mitjançant els perfils dels
creadors) i grups i canals de Telegram educatius que poden resultar interessants de
seguir, com ara:
© SomDocents
Llistes relacionades amb educació Grups relacionats amb educació

(Twitter) (Telegram)
Jordi Adell: professor de tecnologia Claustro virtual: grup de debat i reco-

educativa a la Universitat Jaume I. pilatori d’eines TIC per a l’educació.
Ingrid Mosquera: professora Competencias Digitales en Educación:

universitària i divulgadora educativa. grup de suport i d’interacció social
sobre competències digitals en
educació.
Fernando Trujillo: professor ODS y educación: grup educatiu per

universitari a la Universitat de compartir projectes, experiències,
Granada i divulgador educatiu. materials i recursos sobre l’aplicació
dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible en l’àmbit educatiu.
Manuel Jesús Fernández: professor DUAtiza: grup educatiu per treballar

de secundària i batxillerat, expert en la inclusió a les aules mitjançant el
tecnologia educativa. disseny universal de l’aprenentatge.
Garbiñe Larralde: professora Escape Room Educativo: grup

universitària i experta en visual educatiu per compartir experiències
thinking. gamificades a l’aula.
Rosa Liarte: professora de secundària Evaluación: grup de docents per

i divulgadora de tecnologia educativa. conversar sobre tipus, instruments,
tècniques i altres processos per a
l’avaluació del procés educatiu.
Aquests perfils de Twitter i grups de Telegram són només una selecció que pretén ser
representativa de la gran quantitat de perfils, grups i canals disponibles en aquestes
xarxes socials. N’hi ha molts més que mereixerien ser inclosos en aquesta selecció.
Quant als perfils de Twitter, cal visitar-los per accedir a les llistes, ja que les llistes no es
poden (de moment) compartir mitjançant un enllaç.
© SomDocents
3.2. Experiències educatives amb alumnat

mitjançant les xarxes socials
Fer servir les xarxes socials a l’aula no és una decisió senzilla per a molts i moltes docents.
Tot i que ja fa anys que convivim amb elles, tothom és coneixedor dels riscos que pot
comportar fer-ne un mal ús.
No obstant això, representen una oportunitat per a nosaltres, no només per ajudar-nos
a complir els objectius pedagògics que ens haguem marcat gràcies a la motivació que
desperten en el nostre alumnat, sinó que també són una oportunitat per treballar amb
l’alumnat sobre com fer-ne un bon ús.
En aquesta línia, trobem alguns i algunes docents que s’han aventurat a fer-ne ús dins
l’aula i han creat algunes experiències d’aprenentatge molt interessants, com aquestes
quatre que presentem.
Guerra civil en tuit és un compte de Twitter on es narra dia a dia què va

passar durant la guerra civil. Acompanyat molts cops per imatges, mitjançant
una piulada per dia, permet viure els esdeveniments que van succeir entre
1936 i 1939 per donar a conèixer així els fets durant els tres anys que va durar
la guerra.
La cuna del halicarnaso és un canal de YouTube on s’explica la història

mitjançant vídeos d’un màxim de sis minuts interpretats pel professor José
Antonio Lucero, que va crear el canal per captar l’atenció d’un grup amb
dificultats d’aprenentatge. Utilitza un estil molt similar al d’altres youtubers,
amb la diferència que els seus vídeos treballen perfectament el contingut
que ell treballa a l’aula.
Explicar l’edat mitjana a Espanya pot resultar complicat i per això Juan
Naranjo, un docent malagueny, va decidir fer servir WhatsApp per intentar
reproduir, en una conversa de grup, els esdeveniments clau que van succeir
durant aquella època. Una manera diferent, original i motivadora de tractar
un tema que potser no desperta l’interès de l’alumnat.
Aprendre matemàtiques a Tik Tok és possible. I tot gràcies a l’enginy de Carlos

Maxi, un professor (ja influencer) de Mates. Gràcies als seus vídeos curts i
dinàmics, ha aconseguit fer arribar les matemàtiques a més de 250.000
seguidors, únicament amb una pissarra i un retolador.
© SomDocents
Com podem veure, les possibilitats que ens ofereixen les xarxes socials per aconseguir
motivar l’alumnat i aprofundir en els continguts que es tractin, són moltes. Ara es tracta
de valorar si, a partir d’aquestes idees d’altres docents, ens aventurem a fer-ne ús com
a eines facilitadores d’aprenentatge.
Tenim problemes!
Ens estem barallant
tot el dia per veure qui
serà el pròxim rei!
Anirem a fer-vos
una visita...
© SomDocents
4. Identitat digital i consciència global

a la xarxa
Pere Ribes (nom fictici) és un noi de vint anys que finalment podrà fer realitat el seu
somni: jugar a Primera Divisió de futbol en un gran equip, amb tot el que això representa.
Es prepara per signar el contracte de la seva vida, per fi serà un jugador professional de
futbol i podrà gaudir d’una estabilitat econòmica que molts pocs joves de la seva edat
no podran tenir mai.
Celebracions, alegries amb la família i amics, però, de sobte, tot es gira l’endemà
d’implantar la seva signatura en el document que vincula el jugador amb el club: sense
haver pogut ni entrenar ni jugar ni un sol minut, l’acomiaden fulminantment.
Com és possible? Si encara no ha pogut demostrar el seu talent futbolístic! Com han
pogut acomiadar-lo? La resposta és senzilla: la seva identitat digital li ha jugat una mala
passada.
Malauradament aquest relat que comença amb un nom fictici és real (i per desgracia
freqüent) i està basat en un esdeveniment que va succeir el 201514 . Aquest jugador, quan
només tenia setze anys, va compartir a les seves xarxes socials comentaris despectius
del club que el fitxaria uns anys després, sense ser conscient que el que publicava a
Internet deixaria un rastre tan llarg com per fer que la mateixa afició d’aquest equip
pressionés per acomiadar un jugador que possiblement tenia qualitats futbolístiques de
sobra per jugar bé a futbol però que no tenia els valors exigits per jugar en aquest club.
I és que totes les persones tenim una identitat digital tan bon punt decidim interactuar a
Internet. Tal com defineix la UOC, «la identitat digital no és més que la nostra presència
a Internet»15, una identitat que construïm mitjançant les nostres aportacions a la xarxa…
i les aportacions que d’altres fan sobre nosaltres.
Per aquest motiu resulta tan important no només definir què publiquem i què no
publiquem a la xarxa, sinó també definir la nostra privacitat a les xarxes i decidir si
permetem que ens etiquetin a una fotografia o qui volem que siguin els nostres seguidors.
Cada cop les xarxes socials com Facebook, Instagram o Twitter ofereixen més mesures
de seguretat per aplicar-les als nostres perfils, però quant temps fa que no entres a la
configuració del teu perfil?
I és que la millor manera de tenir una identitat digital positiva és ser proactiu, tenir cura
de la nostra privacitat i ser responsables de tot allò que publiquem.
14 Per a més informació: <https://www.riazor.org/el-deportivo-cancela-el-fichaje-de-julio-

rey-por-insultos-al-club/>.
15 Recuperat de <http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/recurs/que-es-la-identitat-digital>.
© SomDocents
Per ajudar-nos en aquesta tasca, podem seguir les recomanacions de les normes
Netiqueta, necessàries per a un Internet més segur i agradable, ja que és responsabilitat
de tots i totes establir unes normes de convivència en l’ús de la xarxa. Algunes de les
recomanacions generals de la Netiqueta que podem aplicar-nos i transmetre al nostre
alumnat són:
1. Tracta la resta d’internautes com ens agradaria ser tractats. Recorda que darrere
de la pantalla hi ha una persona amb les mateixes emocions i sentiments que
nosaltres.
2. Si a la nostra vida física saludem i no insultem a les persones amb les quals ens
relacionem, per què a la vida virtual ha de ser diferent?
3. Evita escriure en majúscules, pot fer la impressió que estiguis cridant.
4. Fes servir les emoticones. Quan ens comuniquem de manera escrita, ens manca
la meitat de la nostra comunicació, la no verbal. Per poder suplir aquesta carència,
fes servir les emoticones per fer saber al receptor del teu missatge el teu estat
d’ànim, si es tracta d’una ironia o només és una broma, etcètera.
5. Pregunta’t què passaria si fossis tu el receptor del teu missatge i no ho enviïs si
consideres que pot ser malentès. Cal revisar què escrivim abans de fer-ho arribar
al nostre destinatari.
Per reflexionar…
Com creus que és la teva identitat digital? Fes una cerca
a Google amb el teu nom i esbrina quina informació
poden disposar de tu els internautes.
Font: @oxfara
4.1. Riscos en l'ús d'Internet
Com ja hem comentat en alguna ocasió en aquest curs, Internet està ple d’oportunitats.
Però malauradament els mals usos que poden fer-ne alguns usuaris i usuàries pot
provocar danys irreparables en altres persones. Evitar que se’n faci un mal ús no és a les
nostres mans, però protegir-nos és responsabilitat de cadascun de nosaltres.
Per aquest motiu, i per evitar els riscos associats al mal ús d’Internet, determinarem una
sèrie de normes que cal tenir en compte cada cop que accedim a Internet, sobretot per
al nostre alumnat:
© SomDocents
1. Protegeix els teus dispositius

El nostre ordinador o dispositiu mòbil és la porta d’entrada a Internet i, per
tant, la porta d’entrada perquè persones malintencionades puguin provocar-
nos algun dany. Per evitar-ho, intenta tenir sempre protegits els teus dispositius
amb un antivirus (sí, els telèfons mòbils també necessiten un antivirus) i sempre
actualitzats, ja que tot i la teoria (no demostrada) que creu que mitjançant les
actualitzacions les companyies tecnològiques redueixen la vida útil dels nostres
dispositius (obsolescència programada), les actualitzacions són millores que
poden incorporar aspectes de seguretat afegits al software inicial (com va succeir
amb els processadors d’Intel el 201816).
2. Protegeix la teva privacitat
Als nostres dispositius, hi guardem pràcticament la nostra vida. Però què passaria
si perdéssim o ens robessin aquests dispositius? Seria fàcil accedir a les nostres
dades? Quines mesures de seguretat hi tenim establertes? Per evitar que puguin
accedir al nostre dispositiu fàcilment, fes servir la verificació en dues passes a
partir de la combinació de mesures com contrasenyes, patrons o accés biomètric
(reconeixement facial o dactilar).
3. Protegeix les teves dades personals
Per comunicar-te per Internet no cal que donis les teves dades personals,
com ara l’adreça de casa, número de telèfon o número del DNI. Si algú ens ho
demana, desconfiem-ne fins a verificar que aquesta persona és de confiança. No
comparteixis amb ningú on treballes o estudies ni tampoc publiquis on ets a cada
moment, ja que és una informació que pot ser utilitzada en la nostra contra. Si,
tot i així, vols publicar on has estat, espera’t a arribar a casa: publicar a les xarxes
que ets fora de de vacances no és una bona idea.
I quins són els riscos principals existents a Internet?

1. Suplantació d’identitat: algú que pugui fer-se passar per nosaltres pot acabar
sent tot un mal de cap, sobretot quan aquesta altra persona s’aprofita de les
nostres dades bancàries.
2. Ciberassetjament: terme general per definir l’assetjament provocat mitjançant les
tecnologies digitals. El patiment que suposa per a la persona assetjada és infinit
perquè el ciberassetjament no s’atura quan arribem a casa, sinó que continua a
cada segon que passa.
16 Per a més informació: <https://elpais.com/tecnologia/2018/01/03/actualidad/1514995740_

506369.html>.
© SomDocents
3. Ciberseducció de menors o grooming: terme que es fa servir per definir

l’assetjament sexual que poden patir els menors per part d’una persona adulta,
que es fa passar per menor aprofitant l’anonimat de les xarxes.
4. Sèxting: fa referència a l’enviament de contingut sexual, eròtic o pornogràfic, que
s’envia voluntàriament mitjançant les tecnologies digitals. El risc associat és la
possibilitat de patir el que es coneix com a sextorsió, que no és altra cosa que el
xantatge econòmic o emocional de la persona que disposa del contingut sexual
envers la persona que li ha enviat aquest contingut.
Com hem vist anteriorment, la millor manera que tenim de combatre aquests riscos
és mitjançant la proactivitat en les mesures de seguretat que adoptem per evitar-los.
Si quan pugem al cotxe sabem que hem de posar-nos el cinturó i respectar les normes
de seguretat, perquè no prenem les mesures de seguretat esmentades cada cop que
naveguem per Internet?
Edugame
Ajudem el nostre alumnat a aprendre a fer un bon ús d’Internet d’una manera gamificada?
Amb aquesta idea neix Be Internet Awesome de Google: mitjançant el joc en línia Explora
Interland, permet fer reflexionar el nostre alumnat sobre com moure’s per Internet de
manera segura i amb confiança. Fem una partida?
© SomDocents
5. Participació en comunitats i xarxes digitals
Vivim en un món globalitzat. La pandèmia ho ha acabat de demostrar (si encara n’hi

havia algun dubte). El que succeeix a una part del planeta repercuteix directament a
l’altra part i viceversa. I és que estem connectats tant físicament com virtualment.
Si als anys seixanta el psicòleg americà Stanley Milgram va intentar demostrar amb la
seva teoria del món petit17 que tots els ésser humans estem connectats per un màxim
de sis graus de separació (el que separa una persona d’una altra amb qui prèviament
no hi ha cap mena de relació són sis persones), actualment podem dir que els graus de
separació encara poden ser inferiors, ateses les possibilitats que ens ofereix la xarxa per
estar connectats.
Les xarxes socials i les comunitats digitals formen part del nostre dia a dia i, per aquest
motiu, el concepte de ciutadà digital cada cop pren més força. Però què representa ser
un ciutadà digital?
Ser ciutadà digital implica participar mitjançant les diferents possibilitats que ens ofereix
Internet en processos de debat cívics per a la millora de la nostra comunitat, promovent
activament nous espais de discussió política i fent ús dels serveis electrònics que tant
les administracions públiques com les entitats privades posen a la nostra disposició per
poder realitzar les gestions que fins a l’arribada d’Internet únicament es podien fer de
manera presencial.
Per fer-ho possible, tal com va quedar de manifest al I Congrés de Competències
Digitals18 , promogut pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, entre altres institucions, ser
ciutadà digital implica el desenvolupament d’una sèrie de competències digitals per
poder relacionar-nos, viure i conviure de forma efectiva, segura, crítica i cívica en una
societat digital.
Es tracta d’aprendre a desenvolupar-se mitjançant les eines digitals per tal de poder
treure el màxim benefici de les possibilitats que ens ofereix Internet a l’hora de realitzar
gestions administratives, participar en debats, fer compres en línia o renovar un llibre
a la biblioteca. Es tracta, en definitiva, de sentir-se còmode practicant una democràcia
digital, respectuosa però crítica, per tal d’aconseguir ser ciutadans digitals de ple dret.
17 James, K. (2006). «Six degrees of information seeking: Stanley Milgram and the small
world of the library». The Journal of Academic Librarianship, 32(5), 527-532.
18 Per a més informació: <https://actic.gencat.cat/ca/congres/congres2019/>.
© SomDocents
Segons Ribble, Bailey y Ross (2004) a Digital Citizenship19, podem identificar nou àrees
relacionades amb la ciutadania digital:
1. Etiqueta: com ens comportem a la xarxa, les normes de conductes establertes
per mantenir relacions socials amigables i respectuoses.
2. Comunicació: les formes que tenim al nostre abast per intercanviar informació i
col·laborar amb els altres.
3. Educació: les possibilitats educatives que ofereixen les eines digitals i com les
fem servir en benefici dels processos d’ensenyament i aprenentatge
4. Accés: com podem participar plenament a la societat mitjançant les tecnologies
digitals.
5. Comerç: les possibilitats de comprar i vendre que ens ofereix la xarxa.
6. Responsabilitat: les responsabilitats i repercussions de les nostres accions i fets
realitzats a Internet.
7. Drets: els nostres drets i les nostres obligacions que com a persones usuàries de
la xarxa tenim, com ara el dret a la protecció de les nostres dades o l’obligació de
complir amb les llicències d’ús i drets d’autoria.
8. Seguretat: benestar físic en un món de tecnologia digital, com ara l’ergonomia
en l’ús de dispositius, el dret a la desconnexió, la lluita contra la ciberaddicció...
9. Seguretat com a autoprotecció: precaucions electròniques que prenem per
evitar el robatori de les nostres dades digitals o el deteriorament dels nostres
dispositius electrònics.
19 Recuperat de <https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ695788.pdf>.
© SomDocents
6. Conclusions
Finalitzat el mòdul, hem pogut conèixer quines possibilitats ens ofereixen les eines
digitals per comunicar-nos i col·laborar entre persones situades en diferents contextos
temporals i espacials, tenint en compte que tot el que fem a Internet deixa un rastre
que acabarà definint la nostra identitat digital. De nosaltres dependrà si volem que sigui
una identitat positiva o si, al contrari, decidim que sigui negativa a partir de les nostres
aportacions.
Conscienciar-ne el nostre alumnat pot ajudar-nos a combatre xacres del segle XXI
instaurades a les nostres xarxes, com ara el ciberassetjament, la ciberseducció de menors
o la sextorsió. Vivim en una comunitat global en la qual aquestes actituds no haurien
de tenir cabuda si volem encaminar-nos cap una ciutadania digital íntegra, on poder
extreure tot el potencial que ens ofereix Internet per a la participació activa en debats
que promoguin la millora de les nostres comunitats o per fer les gestions administratives
que calguin.
Quant a les possibilitats educatives que ofereixen les eines digitals per comunicar-nos i
col·laborar entre tota la comunitat educativa, ja hem vist que són infinites. Aprendre de
les experiències d’altres docents i que els altres puguin aprendre de les nostres hauria
de ser un imperatiu dins la nostra tasca professional. Hem d’obrir les escoles a un món
cada cop més interconnectat si no volem caure en l’aïllament. Cal buscar la participació
de tota la comunitat en el creixement educatiu del nostre alumnat i ajudar-nos de les
possibilitats que ofereix la xarxa per col·laborar en un únic objectiu: la millora dels
processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Fer-ho possible és a les nostres mans.
© SomDocents
7. Referències bibliogràfiques
» Estudio «La capacidad digital de los centros educativos españoles» (2021). <https://intef.es/
Noticias/estudio-la-capacidad-digital-de-los-centros-educativos-espanoles/>.
» Luis-Pastor, E. (2014). El uso del correo electrónico como recurso didáctico: el caso del
Centre Institut Escola del Treball de Barcelona. Recuperat de <https://reunir.unir.net/
handle/123456789/2691>.
» Barghava, R. (2009). Manifesto For The Content Curator: The Next Big Social Media Job
Of The Future? Recuperat de <https://www.rohitbhargava.com/2009/09/manifesto-for-the-
content-curator-the-next-big-social-media-job-of-the-future.html>.
» Reig, D. (2010) Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la
web 3.0. Recuperat de <https://www.dreig.eu/caparazon/content-curator-web-3/>.
» Deschaine, Mark E. i Sharma, Sue Ann. (2015). The five Cs of digital curation: Supporting
twenty-first-century teaching and learning. Recuperat de <https://www.researchgate.
net/publication/281641256_The_Five_Cs_of_Digital_Curation_Supporting_Twenty-First-
Century_Teaching_and_Learning>.
» Wolff, Annika i Mulholland, Paul. (2013). Curation, curation, curation. Recuperat de <https://
www.researchgate.net/publication/262205872_Curation_curation_curation>.
» Leiva-Aguilera, J., i Guallar, J. (2014). Las 4S’s de la content curation. Recuperat de <http://
www.loscontentcurators.com/las-4ss-de-la-content-curation/>.
» Weller, M. (2011). A pedagogy of abundance. Recuperat de <https://www.researchgate.net/

publication/264873960_A_pedagogy_of_abundance>.
» Uttech, J. (2008). Stages of PLN adoption. Recuperat de <http://www.thethinkingstick.com/

stages-of-pln-adoption/>.
» Dunbar, R. I. (2004). Gossip in evolutionary perspective. Recuperat de <https://journals.

sagepub.com/doi/10.1037/1089-2680.8.2.100>.
» Hill, R. A., i Dunbar, R. I. (2003). Social network size in humans. Recuperat de <https://link.
springer.com/article/10.1007/s12110-003-1016-y>.
» Fowler, J. H., i Christakis, N. A. (2008). Dynamic spread of happiness in a large social network:
longitudinal analysis over 20 years in the Framingham Heart Study. Recuperat de <https://
www.bmj.com/content/337/bmj.a2338>.
» UOC (2017). Què és la identitat digital?. Recuperat de <http://biblioteca.uoc.edu/ca/

recursos/recurs/que-es-la-identitat-digital>.
© SomDocents
» James, K. (2006). «Six degrees of information seeking: Stanley Milgram and the small world
of the library». The Journal of Academic Librarianship, 32(5), 527-532.
» Ribble, Bailey i Ross (2004). Digital Citizenship: Addressing Appropriate Technology Behavior.
Recuperat de <https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ695788.pdf>.
© SomDocents

Us de La Tecnologia Digital Alaula - Modul3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Us de La Tecnologia Digital Alaula - Modul3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul 3.

La comunicació mitjançant els entorns digitals

«No ens atrevim a fer moltes coses perquè

Mòdul La comunicació mitjançant

ÚS DE LA TECNOLOGIA DIGITAL A L'AULA

Mòdul La comunicació mitjançant

2. Connectar i interactuar amb els altres mitjançant els entorns digitals

3. Possibilitats d’ús de les xarxes socials en educació

4. Identitat digital i consciència global a la xarxa

5. Participació en comunitats i xarxes digitals

«Les TIC serveixen

2. Connectar i interactuar amb els altres

2.1. Eines digitals per a la comunicació en línia

cura de la seva ortografia i ha de desenvolupar habilitats comunicatives escrites com la

Gmail és possiblement l’opció més triada entre els usuaris i usuàries

Outlook és, juntament amb Gmail, l’altre gran proveïdor de serveis

En educació, el seu ús pot resultar interessant a l’hora de realitzar tutories online

ordinador. A més, és totalment gratuïta i no necessita registre per

2.2. Estratègies per a la comunicació en línia

Estratègia de comunicació centrada en l’alumnat

Per ajudar-nos a dur a terme aquesta estratègia de comunicació contínua, disposem

Moodle és la plataforma d’aprenentatge per excel·lència.

Igual que Moodle, Chamilo és una altra plataforma

Estratègia de comunicació centrada en el personal docent

Slack és una de les eines més potents quant a plataformes

Si bé és cert que considerem Google Classroom com una plataforma d’aprenentatge

de tot el claustre o d’un grup de docents concret per tal de

Estratègia de comunicació centrada en la comunitat

Spreaker és una eina que ens permet crear i distribuir

YouTube és la plataforma audiovisual per excel·lència.

2.3. La cura de continguts

es tracta de crear contingut des de zero, sinó de seleccionar i discriminar el contingut

Feedly és una de les eines més populars actualment quant a lectors de

Com ja vam veure a l’anterior mòdul, Symbaloo és una eina molt

1. Cerquem al nostre cercador «Generalitat de Catalunya RSS».

Deepstash és una eina que pretén inspirar mitjançant idees

• Eines per a la selecció. Realitzada la cerca i revisada tota la informació amb la

Padlet és l’eina per excel·lència quant a la creació de murals i taulers col·laboratius. La

curació de contingut, atès que podrem disposar d’un espai comú on

• Eines per donar-hi sentit. Un cop tenim la informació seleccionada, és el

List.ly. Ens encanten les llistes, hem de reconèixer-ho, i per aquest

8 Weller, Martin. (2011). A pedagogy of abundance. Recuperat de <https://www.

El potencial de Visme quant a la cura de continguts radica en la seva

• Eines per a la difusió. Arriba el moment de compartir la nostra creació i pugui

Wakelet és una de les eines més interessants per treballar

Flipboard és una de les eines més conegudes per

2.4. Creació d’un entorn personal d’aprenentatge (EPA)

i aprenentatge accessibles gratuïtament amb una llicència de drets d’autor que

2.5. Els blogs en educació

• Blog del centre

Blogger és segurament l’eina digital per a la creació de blogs més

Wordpress és actualment una de les eines amb més recorregut a

3. Possibilitats d’ús de les xarxes

Abans de començar a parlar de les

11 Dunbar, R. I. (2004). Gossip in evolutionary perspective. Recuperat de <https://journals.

3.1. Xarxes socials i xarxes personals d’aprenentatge

1. Entra al perfil d’un compte que consideris rellevant.

Grups i canals de Telegram

Llistes relacionades amb educació Grups relacionats amb educació

Jordi Adell: professor de tecnologia Claustro virtual: grup de debat i reco-

Ingrid Mosquera: professora Competencias Digitales en Educación:

Fernando Trujillo: professor ODS y educación: grup educatiu per

Manuel Jesús Fernández: professor DUAtiza: grup educatiu per treballar