Tema 4.2 - Afàsies

Fonaments biològics del
llenguatge
Mariona Taulé
Avel·lí Flors-Mas
Llenguatge i cervell 1
Continguts
4.1. Llenguatge i cervell
4.2. Patologies del llenguatge: afàsies
Patologies del llenguatge
Diferents patologies del llenguatge com a resultat de
lesions cerebrals →
1. Afàsies (patologies de la parla) → afasiologia
2. Alèxia (incapacitat de llegir) poden dependre d’afeccions no
específiques del llenguatge (per
3. Agrafia (incapacitat d’escriure) exemple capacitat visual en cas
d’alèxies)
Dificultats d’aprenentatge o desenvolupament tardà
sense lesions cerebrals relacionades →
1. Transtorn específic del llenguatge (TEP)
– https://www.nidcd.nih.gov/health/specific-language-impairment
2. Dislèxia
– http://hospitaldenens.com/guia-de-la-salut-i-malalties/dislexia/
Afasiologia
(David Caplan 2003)
Neurolingüística → dues àrees d’estudi relacionades:
1. Patologies del llenguatge («afasiologia»)
2. Relació entre llenguatge i cervell
«Aphasiology has made important discoveries
about what goes wrong with language after
brain damage, some of which have implications
for what language is and how it is processed […]
The combined study of patients’ language
deficits and neurological lesions
provides evidence about the location and
type of brain damage that affects
language. This indirectly gives us information
about how the brain is organized to process
language normally» (p. 582)
Afasiologia
(Diéguez-Vide & Peña-Casanova, 2012)
Afasiologia: disciplina que s’encarrega de

caracteritzar la conducta verbal alterada d’un
pacient a conseqüència d’una lesió cerebral
• procura, sempre que és possible, oferir
rehabilitació adequada
estudi de disfuncions en estructures

lingüístiques i processos psicolingüístics
→ AFÀSIES
Afasiologia
Causes de l’afàsia
1. Accidents cardiovasculars (ictus)  la més
freqüent
2. Traumatismes cranioencefàlics, provocats
generalment per accidents
3. Infeccions del cervell  localitzades o no;
produeixen encefalitis o altres infeccions
sobretot es troben casos d’afàsia en persones

adultes
Afasiologia
Bases neurobiològiques
• Seguiment de model clàssic (Broca-Wernicke-
Lichteim) per definir grans síndromes afàsics, però
cal tenir present que, com hem vist, relació entre
llenguatge i cervell és més complexa
• Avanç cap a concepte funcional en xarxa, amb

interdependència dels components → disfunció
d’una zona afecta funció de tota la xarxa;
símptomes com a resultat de les zones cerebrals
lesionades i preservades
Afasiologia
Classificació de les afàsies
• (a) observació de l’alteració i preservació relativa de
diferents capacitats verbals + (b) relació amb diferents
topografies cerebrals lesionades
A. Classificació d’afàsies a partir d’observacions clíniques
d’alteració de les següents capacitats verbals:
1. expressió verbal  llenguatge fluid vs no fluid
2. comprensió  comprensió normal vs alterada
3. repetició  repetició normal vs alterada
4. denominació  afàsia perisilviana vs extraperisilviana
Maneres diferents de diagnostiscar i explorar pacients amb
afàsia → totes són compatibles, complementàries
Afasiologia
Aclariment: zona perisilviana → al voltant del solc lateral (cissura

de Silvi)
Afasiologia
1. Expressió verbal  llenguatge fluid vs no fluid

• Llenguatge no-fluid: afàsies originades per lesions
anteriors de les zones del llenguatge
• per exemple Afàsia de Broca
• Llenguatge fluid: afàsies
originades per lesions de les
zones posteriors
• per exemple Afàsia de
Wernicke o afàsia de
conducció
Afasiologia
2. Comprensió  comprensió normal vs alterada

• Comprensió més deficitària en afàsies amb lesions a
la part posterior del cervell
• per exemple en afàsia de
Wernicke i transcortical o
en afàsies més greus
(global i transcortical
mixta)
Afasiologia
3. Repetició  repetició normal vs alterada

• repetició normal permet establir preservació de sistemes
receptius (audició i àrea de Wernicke) i sistemes expressius
(àrea de Broca) del llenguatge, així com de connexió entre ells
(fascicle arcuat)  zona perisilviana
• Afàsies perisilvianes (Broca,
Wernicke, de conducció i global) 
alteració de repetició
• Afàsies extraperisilvianes
(transcorticals i anòmica) 
preservada capacitat de repetició
Afasiologia
4. Denominació  afàsia perisilviana vs extraperisilviana

• La denominació està normalment alterada en totes les formes
d’afàsia, però amb diferent intensitat i tasques afectades
1. Afàsies perisilvianes: queda afectada de
manera predominant la forma de les
paraules (lèxico-acústica-articulatòria)
2. Afàsies extraperisilvianes: queda afectat
de manera predominant el significat
(semàntica)
 però no s’ha reduir a dicotomia forma vs
significat... les alteracions en la
denominació són molt complexes!
Afasiologia
+ Lectura
• comprensió lectora quedarà més o menys
afectada, en un grau similar a la comprensió oral
afàsies en què comprensió lectora queda més afectada

→ les que impliquen lesions posteriors
• Afàsia de Wernicke
• Afàsia transcortical sensorial
• Afàsia global
• Afàsia transcortical mixta
Afasiologia
+ Escriptura
• Diferència entre:
• grafisme
• capacitat d’expressió escrita (continguts)
afàsies causades per lesions anteriors  clara
alteració del grafisme
• Afàsia de Broca
• Afàsia transcortical motora
• Afàsia global
• Afàsia transcortical mixta
Afasiologia
B. Classificació d’afàsies 1. Afàsies perisilvianes
segons localització de 1. Afàsia de Broca
lesions en el cervell 2. Afàsia de Wernicke
• Poden existir lesions 3. Afàsia de conducció
múltiples, corticals i/o 2. Afàsies extraperisilvianes
subcorticals, que poden 4. Afàsia transcortical motora
afectar diferents lòbuls
5. Afàsia transcortical sensorial
cerebrals
3. Altres localitzacions
6. Afàsia global
7. Afàsia transcortical mixta
8. Afàsia anòmica
Afasiologia: afàsies perisilvianes
1. Afàsia de Broca
Lesió en l’àrea de Broca
• pot anar acompanyada de paràlisi en la part dreta
del cos (àrea de Broca pròxima al còrtex motor)
Expressió: parla no fluïda, producció nombre limitat de
paraules
1. Estadi inicial: supressió completa del llenguatge,
vocalitzacions inarticulades i repetició sil·làbica (per
exemple ‘tan, tan’, ‘pa, pa’)
• estrany mutisme irreversible
1. Afàsia de Broca
Expressió: parla no fluïda, producció nombre limitat de
paraules
2. Evolució una vegada superat l’estadi inicial:
1. anartria (problemes fonètics, articulatoris)
2. agramatisme (problemes en producció d’alguns
morfemes gramaticals o paraules funcionals; gairebé
impossibilitat d’articular frases, no subordinació  parla
telegràfica)
• per exemple: ‘cotxe comprar’
En general, producció requereix gran esforç i va acompanyada
de mala articulació i alteracions en la prosòdia de la parla
• consciència dels errors https://www.dailymotion.com/video/xdl09a
1. Afàsia de Broca
Comprensió: normal o relativament normal (millor que
l’expressió)
• Problemes de comprensió supralèxics → ordres
complexes, oracions passives, oracions amb clàusules
subordinades, comparacions...
‘L’home és estimat per la dona’
→ entenen ‘L’home estima la dona’
• Capacitat de planificació i seqüenciació afectada
• per exemple poden assenyalar adequadament un
objecte, però fallen si n’han d’assenyalar 3
1. Afàsia de Broca
Repetició: deficitària, en funció de l’alteració de la
producció oral
Denominació: alterada
Escriptura: problemes similars als de la producció oral;
problemes en ambdues mans, tot i que normalment
hemiplegia dreta
• alteració clara del grafisme (lletres mal formades,
macrografia)
Lectura: més alterada que la comprensió oral
Broca's aphasia: http://www.youtube.com/watch?v=NUTpel04Nkc&feature=related
2. Afàsia de Wernicke
Lesió en l’àrea de Wernicke
• Sense paràlisi dreta o dificultats motores (àrea de Wernicke
distant de còrtex motor)
Expressió: parla fluida, sense esforç articulatori, amb prosòdia
normal i, amb freqüència, excessiva producció verbal
• conjunt de produccions verbals, però, sense sentit (pràcticament
incomprensible)
• Sense consciència dels errors
Comprensió: molt afectada, tant en comprensió oral com escrita
Repetició: alterada
Denominació: alterada https://www.dailymotion.com/video/xdl13i
Afasia de Wenicke (fragment documental): https://www.dailymotion.com/video/x7bi4a

3. Afàsia de conducció
Lesió en connexió entre àrees de Broca i de Wernicke
• No sol anar acompanyada de paràlisi dreta o dificultats motores
Expressió: parla fluida (més que en la de Broca, menys que en la de
Wernicke) → pauses per trobar paraules adients
• Frases de 3-5 paraules amb ritme més o menys normal,
relativament poc esforç i bona articulació
• No solen mostrar dèficits sintàctics
Comprensió: variable, fonamentalment preservada
Lectura: lectura en veu alta alterada, però comprensió lectora
normalment conservada
Escriptura: alterada https://www.dailymotion.com/video/xdlx0l
Afasiologia: afàsies extraperisilvianes
4. Afàsia transcortical motora
Lesions corticals i de substància blanca en les regions prefrontals
del cervell
Expressió: parla no fluida, frases curtes produïdes amb dificultat
Comprensió: bona; comprensió bàsica normal, però errors en
tasques complexes o frases llargues
Repetició: preservada, poden arribar a repetir frases bastant
llargues
Denominació: alterada, però en alguns casos preservada
Escriptura: alteracions, agramatisme i distorsió del grafisme amb
macrografia
Lectura: alguns errors, però pot ser quasi normal; comprensió
bona en general → Similar a la de Broca però més lleu
Afasiologia: afàsies extraperisilvianes
5. Afàsia transcortical sensorial

Lesions a la part inferior de la unió entre lòbuls
temporal, parietal i occipital
Expressió: parla força fluida
Comprensió: molt limitada
Repetició: conservada
Denominació: problemes importants
Escriptura: força alterada
Lectura: força alterada
→ Similar a la de Wernicke però més lleu,
i amb la repetició conservada
Afasiologia: altres localitzacions
6. Afàsia global
Lesió: interrupció temporal de l’afluència sanguínia en l’artèria
cerebral mitjana
Expressió: parla no fluida; inicialment, mutisme
• certa verbalització, normalment estereotipada i repetitiva; poden
ser síl·labes soltes a les quals se’ls dona entonació i ritme
Comprensió: molt afectada, però es pot recuperar més que expressió;
evolució després de recuperació similar a afàsia de Broca greu
→ Expressió pròpia de formes més greus d’afàsia de Broca i
comprensió pròpia de formes més greus d’afàsia de Wernicke
→ Una de les més greus, juntament amb la transcortical mixta
7. Afàsia transcortical mixta
Lesió en lòbuls frontal i parietal de l’hemisferi esquerre, que
no afecten regions fonamentals del llenguatge
Expressió: parla no fluida, limitada a repeticions automàtiques
• la resposta és gairebé una repetició directa de les paraules
de l’altre
Comprensió: molt afectada
Repetició: preservada
Escriptura: alterada
Lectura: alterada
→ Similar a una afàsia global, però amb la repetició conservada
→ Una de les més greus, juntament amb l’afàsia global
8. Afàsia anòmica
Lesions en diverses localitzacions, o dèficit residual d’evolució
d’afàsia d’un altre tipus després de procés de rehabilitació
Expressió: parla fluida
Comprensió: bona
Repetició: preservada
• similar a “tenir alguna cosa a la punta de la llengua”, però molt
més sovint
• circumloquis per explicar-se sense utilitzar la paraula que busca
• ús de molts mots poc específics (això, allò, aquí, aquest, cosa…)
https://www.youtube.com/watch?v=jrvBha-
UWGc → afàsia més lleu i freqüent
Malalties neurodegeneratives amb
afectació lingüística
Més enllà d’afàsies o TEP (Transtorn específic del
llenguatge) → malalties neurodegeneratives que també
afecten capacitat del llenguatge
1. Alzheimer
• severa minva d’acetilcolina
(neurotransmissor)
• a l’hipocamp, una
estructura interna
• al lòbul temporal
2. Parkinson i Huntington
• degeneració ganglis basals i
parts frontals
Moltes gràcies per la vostra atenció!
Dubtes, suggeriments, queixes...

 aflorsmas@ub.edu

Tema 4.2 - Afàsies

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 4.2 - Afàsies

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fonaments biològics del

Afasiologia: disciplina que s’encarrega de

estudi de disfuncions en estructures

sobretot es troben casos d’afàsia en persones

• Avanç cap a concepte funcional en xarxa, amb

Aclariment: zona perisilviana → al voltant del solc lateral (cissura

1. Expressió verbal  llenguatge fluid vs no fluid

2. Comprensió  comprensió normal vs alterada

3. Repetició  repetició normal vs alterada

4. Denominació  afàsia perisilviana vs extraperisilviana

afàsies en què comprensió lectora queda més afectada

Afasia de Wenicke (fragment documental): https://www.dailymotion.com/video/x7bi4a

5. Afàsia transcortical sensorial

Dubtes, suggeriments, queixes...

You might also like