Avel·lí Flors Mas

SOCIOLINGÜÍSTICA aflorsmas@ub.edu
Introducció a la
Tema 1. La lingüística i el seu domini lingüística (G6)
Curs 2018/2019
CONTINGUTS
1. Lingüística i sociolingüística
2. La sociolingüística com a camp interdisciplinari
3. Línies de recerca
1 LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
Un primer tret distintiu: l’objecte d’estudi
L’objecte d’estudi de la lingüística
Ferdinand de Saussure
 Distinció langue (llengua: estructura, sistema) i parole
(parla: ús)
 Langue objecte d’estudi de la lingüística com a
disciplina autònoma de la resta de ciències humanes i
socials
Noam Chomsky
 Estudi de la facultat humana de la parla a partir de les
realitzacions d’un parlant-oient ideal, abstracte
 Distinció entre competència i actuació (performance)
1 LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
Un primer tret distintiu: l’objecte d’estudi
estructura, sistema, competència ús, parla, actuació
(lingüística) (sociolingüística)

«Si la lingüística investiga els aspectes interns (fonètics, morfosintàctics

o lèxics) de la llengua, podem dir que la sociolingüística s’ocupa dels
factors extrínsecs –extralingüístics– que la condicionen. Mentre la
primera se centra en l’estructura, la segona ho fa en l’ús. Les relacions
llengua-societat són, consegüentment, el nucli d’interès de la
sociolingüística» (Mollà 2002:13)
1 LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
Un primer tret distintiu: l’objecte d’estudi

El fet lingüístic com a realitat polièdrica (Vila 2004, 2010)

Llengua:
1. sistema estructurat, corpus
2. interacció entre éssers humans, és
parlant que els parlants fan la
llengua > ús
3. saber fer determinades coses
verbalment > una competència que
s’ha d’adquirir
4. dimensió ideològica,
representacional, actitudinal
1 LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
Un segon tret distintiu:
focus en la variació
Florian Coulmas: «Sociolinguistics
distinguishes itself from other
language sciences [...] by focusing
on some traits of language that
are noticeably variable and hence
subject to choice» (2013: 14)

 Variació condicionada
socialment, heterogeneïtat
estructurada (Bastardas)
 Variació amb significat (i
conseqüències) socials
DOS EXEMPLES
Em recordo en una sala de vistes plena, amb
mitja dotzena de famílies al voltant, i pensant que
s’assemblaven a nosaltres. Les mares i els pares i
els avis no anaven mudats com els advocats i el
jutge. Duien pantalons de xandall o elàstics,
samarretes de màniga curta i els cabells una mica
crespats. També va ser la primera vegada que
vaig ser conscient de l’«accent de la tele»: l’accent
neutre que tenien molts presentadors de notícies.
Els treballadors socials, el jutge i l’advocat
parlaven amb l’accent de la tele. Cap de nosaltres
no el tenia. La gent que portava el jutjat era
diferents de nosaltres. La gent que s’hi supeditava,
no (pàg. 112-113)

J.D. Vance, Hillbilly Elegy / Una família americana

(traducció d’Albert Torrescasana, Ara Llibres, 2018)
DOS EXEMPLES
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava (x2)
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre (x2)
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d’obrir la boca
i la escola va odiar.
Al Tall, «Tio Canya», 1976
1 LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA
Un segon tret distintiu:
focus en la variació
Florian Coulmas: «Sociolinguistics
distinguishes itself from other
language sciences [...] by focusing
on some traits of language that
are noticeably variable and hence «Les linguistes ont raison
subject to choice» (2013: 14) de dire que toutes les
langues se valent
 Variació condicionada linguistiquement; ils ont
socialment, heterogeneïtat tort de croire qu’elles se
estructurada (Bastardas)
valent socialment»
 Variació amb significat (i
conseqüències) socials Pierre BOURDIEU (1977)
2 SOCIOLINGÜÍSTICA: DEFINICIÓ DEL CAMP
Joshua A. Fishman
 «l’estudi de les característiques de les
varietats de les llengües, de les seves
funcions i dels seus parlants, en la mesura
que totes tres s’interrelacionen, canvien i Joshua A. Fishman
modifiquen mútuament i de manera constant
en i entre les comunitats lingüístiques» (1972:
39, trad. F. X. Vila)

William Labov
 «la sociolingüística és una lingüística William Labov

“socialment realista”» (1994)

Barbara Johnstone (Hymes, Gumperz) Dell H. Hymes

 «studying language use as it affects and is

affected by social and cultural context»
(2000: 2) John J. Gumperz
2 SOCIOLINGÜÍSTICA: DEFINICIÓ DEL CAMP
Ralph F. Fasold Ben Rampton (King’s College
 The sociolinguistics of language London) (enllaç)
(1984)  Language side / society side
 The sociolinguistics of society
(1984)
 Demografia de la llengua
Economia de la llengua Eix social
Dret lingüístic
Geografia social de la llengua
Política lingüística MACRO
Planificació de l’estatus
Ciències de la comunicació social
Gestió del multilingüisme
Sociologia de la llengua
Planificació del corpus Planificació de l’adquisició
Estandardologia Etnografia de la comunicació Sociolingüística de
Antropologia lingüística l’educació
Dialectologia social
Variacionisme Psicologia social de la
llengua
Sociolingüística interaccional
Pragmàtica
Anàlisi de la conserva
Anàlisi de
Anàlisi del discurs representacions i
ideologies

Eix lingüístic Eix psicològic

MICRO Vila (2004: 95)
2 SOCIOLINGÜÍSTICA: DEFINICIÓ DEL CAMP
Estudi de les relacions entre Diversitat de mètodes i tècniques
llengua i societat mitjançant els  Enquestes, anàlisi estadística
procediments propis de la
recerca en l’àmbit de les (demolingüística)
ciències socioculturals  Observació (no participant)
1. Anàlisi empírica  Proves experimentals d’actituds
lingüístiques (prova de veus
2. Sistematicitat i rigor disfressades...)
(≠objectivitat)
 Proves de competència lingüística
3. Complexitat  Entrevistes: relats de vida
4. Posició socialment implicada lingüística, entrevistes
(?) semiestructurades...
5. Reflexivitat (?)  Grups de discussió (focus group)
 Etnografia (observació participant)
 etc.
 3 ALGUNES LÍNIES DE RECERCA EN
SOCIOLINGÜÍSTICA
• L’ús lingüístic • Formes • Llengües com a • Els sociolingüistes
Normes socials

Significat social de les formes lingüístiques

Llengües, diferència i desigualtat social

Manteniment i substitució lingüística

està lingüístiques terreny per a estudien processos
condicionat pel reflecteixen la reproducció històrics
procés de aspectes de diferència d’expansió de
socialització en d’identitat dels sociocultural llengües dominants
un marc parlants (edat, • El domini (o no) (Estat-nació,
sociocultural gènere, origen, de les formes colonialisme...) i
determinat classe social...) socialment minorització
• Afecta • Es poden legitimades de d’altres varietats
producció de emprar per a les llengües • Dimensió
l’emissor i escenificar una poden generar aplicada: política
percepció per determinada efectes i planificació
part dels posició d’exclusió i lingüística
receptors identitària reforçar (regulació de la
(estils) desigualtats forma,
• Conseqüències existents aprenentatge i
sobre funcions de les
avaluació de llengües)
parlants
(actituds)
ACTIVITAT DE SÍNTESI
Llegiu per grups un dels
següents materials, i a
continuació:
1. Feu-ne un resum per
als vostres companys.
1. El que diem i com ens sentim respecte al que diem. El cas del
català a França (enllaç)
2. Fitting in: why Polish immigrant children say ‘aye’ to the Glasgow
vibe (enllaç)
3. 'Brummie' is the least attractive accent (enllaç)

2. Identifiqueu quins 4. Fragment de l’autobiografia d’Angela Davis

elements de variació 5.
lingüística destaquen
els materials
analitzats, i quines 6.
variables socials
influeixen sobre 7.
aquesta variació
“Voy a quejarme a Feijóo porque en la Radio Gallega me hablan
en gallego” (enllaç)
“Muchas veces nos intentan provocar hablando en valenciano”
(enllaç)
“Aprende a pronunciar si quieres trabajar aquí”: así es la
discriminación por acento (enllaç)

3. Amb quina(es) gran(s) 8. The sound of exclusion: language bias in the classrooms (enllaç)
línia(es) de recerca 9. Els últims parlants: com mor una llengua? (enllaç)
diríeu que està
connectat el contingut? 10. Els docents abaixen la guàrdia en l’ús del català a l’institut (enllaç)
Justifiqueu-ho
11. Mems sociolingüístics
Moltes gràcies per la vostra atenció!

Dubtes, suggeriments, queixes...

 aflorsmas@ub.edu