Memòria Laura Casado

Tema 6: Processos de la memòria

1. Introducció

Als anys seixanta els models multimagatzem van proporcionar un marc teòric que va resultar
útil per a la teoria i la recerca sobre la memòria.

A partir de la dècada dels setanta es va produir una crisi en aquest tipus de models amb un
creixent interès cap a altres perspectives teòriques. En aquesta nova etapa es va considerar que
la divisió de la memòria en diferents magatzems era una visió simplista de la manera com les
persones manipulen, elaboren, transformen i utilitzen la informació. Fins i tot els mateixos
autors de models multimagatzem (Atkinson i Shiffrin, 1971; Shiffrin i Schneider, 1977; Schneider
i Shiffrin, 1977) van desplaçar el seu interès per les estructures per a donar un major èmfasi als
processos de control.

estructural de la memòria cap a una anàlisi funcional va centrar en la

naturalesa dels processos que fan possible la incorporació de la informació en la memòria més
que en les estructures que la componen.

2. Processos de codificació

nt de la
informació en la memòria. Els processos de codificació són responsables de la transformació

memòria. La codificació implica operacions molt variades que se seleccionen de manera flexible
per a cada situació o tasca particular.

Els nivells de codificació no són funcionalment equivalents, és a dir, no tots tenen el mateix
dar els
estímuls.

Ara bé, el procés de memòria no es completa del tot fins al moment de la recuperació.

2.1: Efectes de la intencionalitat durant la codificació

Tenir la intenció de recordar afavoreix el record?

Aprenentatge intencional
Aprenentatge incidental

Resultats: ir la intenció de recordar

només té un efecte marginal sobre el record. El més important és allò que fem amb la informació
Memòria Laura Casado

Exemple
que tinguem de fer-ho, sinó les tasques que farem.

2.2: Els nivells de processament:

2.2.1: El model de Craik i Lockhart

La tècnica utilitzada és la de a través de tasques orientadores.

ió a diferents
nivells de profunditat.

Es dóna per suposat que si per exemple

limitarà a realitzar una codificació fonètica mentre que si li fem fer categories de paraules farà
una codificació semàntica.

Experiment: En un full on hi ha 60 paraules, i al costat dècada paraula hi ha una pregunta

Exemples:

Està la paraula en minúscules? forn Si/No

Rima la paraula amb moll? COLL Si/No
lluç Si/No
Rima la paraula amb pis? LLIT Si/No
XAI Si/No
Està la paraula en majúscules? GUANT Si/No
Rima la paraula amb pany? bany Si/No
BOU Si/No
Rima la paraula amb carn? tap Si/No
Està la paraula en majúscules? cor Si/No
Està la paraula en minúscules? LLUM Si/No

Resultats experiment sobre la Hipòtesi dels Nivells de Processament:

Memòria Laura Casado

Les respostes sí produeixen millor memòria

cionen conceptes.

diferenciació
entre diferents tipus de repàs o repetició:

Repàs o repetició de manteniment: Q

multimagatzem. Es basa en la repetició. Exemple: quan volem recordar un telèfon.
Que consisteix en buscar connexions significatives,

superficial a un de més profund.

2.2.1.1: Aspectes essencials del model processual:

informació i no es preocupen tant de les estructures de la memòria. És per tant un

model processual.
La memòria es un continu que va des dels productes transitoris de les anàlisis sensorials
fins als més duradors de les operacions semàntic-associatives.
Els nivells més superficials codifiquen les propietats físiques i sensorials de la
informació mentre que els nivells més profunds impliquen una anàlisi semàntica.
La . Nivells

persistents i més intenses.

Els experiments van demostrar que un nivell més profund afavoria el record, encara que com
veurem més endavant cal matisar-ho.

No configuren una teoria completa sobre la memòria però si un marc conceptual

interessant per a la recerca.
Va ser una hipòtesi fructífera ja que va consolidar el pas explicatiu de les estructures cap
als processos.
Va deixar ben clara la idea de què la memòria no és un sistema passiu.

2.2.1.2: Principals característiques:

concretament dels processos de codificació.

Apareix com a oposició a les teories multimagatzem, tot situant el seu interès no en les
estructures sinó en els processos.
El punt clau del model es troba en la noció de profunditat de processament de la
informació.
Memòria Laura Casado

Presenta la memòria com un continu que va des dels productes transitoris de les anàlisis
sensorials fins als molt duradors de les operacions semantic-associatives.
Suggereix que la persistència de la traça de memòria està en funció de la profunditat
nivells més profunds proporcionen traces més elaborades, més duradores-.
Estableixen doncs una jerarquia de nivells.
Mantenen la distinció entre memòria primària i memòria secundària (MCT - MLT).
Assenyalen un processament de tipus I (repàs de manteniment) i un de tipus II (repàs

Van posar de relleu el paper actiu del subjecte davant de la informació que ha de
recordar.

2.2.2: Crítiques al model de nivells de processament

Se seleccionen determinades tasques i

raonament circular: hi ha més profunditat perquè es recorda millor. Va caldre buscar

nocions alternatives com ara elaboració o distintivitat.
Dificultat en defensar un continu de nivells i la jerarquia de nivells: No existeix
evidència empírica que permeti definir i verificar el continu ni la jerarquia de nivells. A
més no és tant clar

fer de la informació.
Descuit pels processos de recuperació: Aquest model se centra exclusivament en els
processos de la codificació. Els processos de la recuperació també són importants.
Feblesa teòrica: Tot aquest conjunt de crítiques ha portat a alguns autors a argumentar
que el model conté una feblesa teòrica inherent, ja que els supòsits en els quals es basa
no tenen contrastació empírica.

2.3: Alternatives als nivells de processament

Les alternatives que van reformular el model de nivells de processament van prescindir del
caràcter continu i de la jerarquia de nivells del model de Craik i Lockhart. També van buscar una
alternativa que substituís la noció de profunditat.

Principals autors que van proposar alternatives:

** Craik i Tulving (1975)

** Klein i Saltz (1976)
** Moscovitch i Craik (1976)
** Stein (1978)
** Jacoby i Craik (1979)
Memòria Laura Casado

** Tyller, Hertel, McCalum i Ellis (1979)

2.3 (Craik i Tulving)

Elaboració:
específic.

Experiment de Craik i Tulving (1975): Marcs oracionals amb diferents

ueña señora

En aquest experiment es manipula la complexitat del marc oracional

manifest que

les de menys és un possible candidat a substituir la noció de profunditat

vells, mentre que amb la profunditat no.

2.3.2: Judicis valoratius

Experiment de Klein i Saltz (1976). Diversos judicis valoratius: Van utilitzar un únic

Una sola dimensió (agradable-desagradable)

Dues dimensions (agradable-desagradable / feble-fort)

Conclusió:
Nivell Exemple: Si quan
estudiem fem més elaboració del nostre material, relacionarem més informacions entre elles i
-hi després.

2.3.3: Distintivitat:

Segons Jacoby i Craik

distintiva (la distintivitat depèn del contrast).

Exemple
en dos persones molt diferents.

Segons Eysenck (1979) una traça és més distintiva quan comparteix amb altres un nombre
relativament petit de característiques. Exemple:

Gómez, Pérez, Jiménez, García, Rodríguez, Martínez, Sánchez.

Memòria Laura Casado

Brown, Smith, Jones, García, Newman, Taylor, Robinson.

de memòria mentre que la distintivitat

A més a més, sabem que com major esforç cognitiu requereix una tasca, més fàcil ens serà de
memoritzar.

Resum de les característiques de les propostes alternatives al model de nivells de

processament:

Continue
en els processos de codificació.
Parteixen de la idea que el concepte de profunditat no és suficient i per tant proposen
alternatives a la teoria dels nivells de processament. Intenten redefinir la noció de
profunditat.

utilitzen les mateixes tècniques (aprenentatge incidental a partir de tasques

orientadores).
En els seus experiments van verificar que:
o El temps de processament no era el factor decisiu del millor resultat de la
codificació semàntica. A igualtat de temps la codificació semàntica seguia sent
més efectiva.
o Les paraules les frases de les quals requerien una resposta afirmativa eren millor
recordades que les de resposta negativa.
o

o La congruència de les frases proporciona un millor record.

o Es recorden millor les paraules que han rebut dos judicis valoratius que aquelles

Els resultats dels experiments van donar

té un paper determinant i que el concepte de profunditat és insuficient. Per tant, és
necessari valorar en tota la seva extensió el nivell de la codificació, ja que un mateix
nivell, per exemple

és a dir, afegeix més informació a la traça de memòria.

en la relació entre la informació i el seu context i remarca la importància del contrast.

major utilització de recursos cognitius en general són millor recordades, tant si es tracta
de tasques perceptuals com semàntiques.
Com a resultat de totes aquestes propostes alternatives va perdre força la noció de
nivells de processament així com el seu caràcter continu i jeràrquic. Aquesta noció va
donar pas a la noció de
Memòria Laura Casado

En general, podem dir doncs, que es com si el

tindrem.

3. Processos de recuperació

Per tal que puguem utilitzar la informació emmagatzemada hem de poder localitzar-la en el
moment que sigui necessària.

La recuperació correspon a la darrera fase del procés de la memòria. La memòria no es limita a

codificar i emmagatzemar informació sinó que és necessari que pugui ser recuperada.

No totes les operacions mentals que realitzem durant la fase de recuperació són igualment

mentals que realitzem durant la recuperació.

Els processos utilitzats durant la codificació i els de la recuperació han de guardar alguna relació
per tal que la localització de la informació sigui efectiva.

3.1: Transferència apropiada del processament

Morris, Brandsford i Franks (1977) es van qüestionar la següent pregunta: per què quan fem

hi acut una
idea: no serà que les persones, quan ens fan recordar una informació, per defecte tendim a
utilitzar pistes semàntiques? No serà que tenim una predisposició especial a utilitzar un
processament de tipus semàntic?. Experiment:

a) Codificació:
a. Fonètica: Cal respondre si la paraula rima o no amb el model
i. Rima amb RASPALL? CAVALL Si/No
ii. Rima amb CAMIÖ? TREN Si/No
b. Semàntica: Cal indicar si la paraula té sentit dins de la frase proposada
i. - TREN Si/No
ii. CAVALL SI/No
b) Recuperació:
a. Fonètica: Cal indicar si la paraula presentada rima amb alguna de les
presentades durant la fase de codificació.
b. Semàntica: Cal indicar si la paraula presentada correspon a una de les
presentades en la fase de codificació.
Memòria Laura Casado

Resultats:

Recuperació

Semàntica Fonètica

Codificació Semàntica 0.84 0.33

Fonètica 0.63 0.49

una de les condicions.

Els que van codificar semànticament obtenen una puntuació molt més alta que els que van
codificar fonèticament. Allò interessant ho trobem a la recuperació fonètica: haver codificat

fonèticament) és el primer resultat que posa de manifest que no sempre codificar

semànticament és millor. Si hem de recuperar fonèticament és millor codificar fonèticament.

Conclusió Morris, Brandsford i Franks: La codificació semàntica no és necessàriament i sempre

millor (tot i que generalment sí). Si sabem com ens preguntaran la informació, és millor utilitzar

això facilitarà la memòria.

3.2: Diferències entre record i reconeixement

Hi ha un conjunt de variables que afecten de manera similar als dos tipus de mesura. Entre
aquestes hi ha:

t en
record com en reconeixement.
Longitud de la llista: Més quantitat de coses a memoritzar, menys rendiment
(inversament proporcional).
Posició serial:

En canvi, hi ha altres variables que afecten de manera diferent segons el tipus de mesura. Entre
elles:

Freqüència de les paraules: Si les paraules són poc freqüents és preferible fer
reconeixement.
Organització de la llista: En un cas no té efecte (reconeixement) en el record té efecte
(positiu). Exemple: Un estudiant desorganitzat preferirà examen tipus test
(reconeixement). Per contestar a un examen de resposta oberta preferirà examen de
resposta oberta (record).
Context: Els efectes de context no són molt potents, i només apareixen en situacions en
les que es necessita una petita ajuda.

de record.
Memòria Laura Casado

3.2.1: Principals teories que expliquen les diferències entre reconeixement i record:

Teoria de la Generació-Reconeixement (Anderson i Bower, 1972; Bahrick, 1970;

dos subprocessos de recuperació diferents en
les tasques de record.

generar o recuperar entre un conjunt de possibles candidats per al record. Segons

aquesta proposta primer hi ha un procés de cerca i generació de candidats. A
continuació es necessari un procés de decisió per triar entre els elements generats
aquell que és el més apropiat.
Per tant, per al record són necessaris dos subprocessos (Primer generació i després
reconeixement) en canvi per al reconeixement només cal realitzar un sol procés.
(Tulving i Osler, 1968): Segons aquesta
proposta els processos de recuperació són els mateixos tant si la tasca és de record
com de reconeixement.

Segons aquesta proposta els processos de recuperació són els mateixos tant si la tasca és de
record com de reconeixement.

El reconeixement acostuma a ser més eficaç no perquè utilitzi un sol subprocés sinó perquè
disposa de millors claus de recuperació.

Le
fase de codificació.

reconeixement sinó que constitueix un plantejament més general sobre els processos de la
memòria i més concretament de la relació entre els processos utilitzats en la codificació amb
els que tenen lloc durant la recuperació. Per tal que la recuperació sigui eficaç cal que hi hagi
congruència entre la codificació i la recuperació.

En determinades situacions experimentals el record amb claus pot donar lloc a recuperar més
informació que no pas el reconeixement.

Recordar és el resultat de la combinació entre la informació emmagatzemada en el passat i la

informació disponible en el moment de la recuperació.

Experiment de Tulving i Thomson:

en el record, per indicar que allò important són les claus de recuperació, no el tipus de
recuperació que es faci.

Objectiu experiment: demostrar que en determinades circumstancies el record pot donar

millors resultats que el reconeixement i demostrar que la recuperació eficaç és les que utilitza
bones claus de recuperació.
Memòria Laura Casado

1) Presentación pares (claves débiles (associació dèbil, no gaire directa) Lista A

o suelo FRIO
o casa DULCE
o beber FUMAR
o .........................
2) Recuerdo con claves (claves débiles) Lista A
o suelo - ...........
o casa - ............
o beber- ............
o .........................
3) Presentación pares (claves débiles) Lista B ens donen una altra llista
o cristal DURO
o campo ABIERTO
o montaña-ARBOL
o .........................
4) Generación asociados (claves fuertes) Lista B no es posa la prova de record amb
claus, sinó que es posen pa
diguin paraules relacionades amb la que ens donen (per exemple: blando associat
potent de DURO). Amb aquesta fase aconsegueix que es generin paraules entre les quals
hi haurà algunes que sortien en els parells associats anteriors.
o blando - suave, duro, tenso, bruto
o cerrado-..............
o hoja
o .........................
5) Reconocimiento palabras DIANA(Lista B) entre Asociados
paraules que hem escrit nosaltres i que havien a
entre un 30%-40%. PROVA DE RECONEIXEMENT.
o blando - suave, duro, tenso, bruto
o cerrado-............,abierto
o hoja
o .........................
6) Recuerdo con claves (claves débiles) Lista B Tornen a donar una paraula
posar una paraula associada. Encert entre el 60% i el 70%. PROVA DE RECORD

reconeixement.
o cristal DURO
o campo ABIERTO
o montaña-ARBOL
o .........................
Conclusió: Tulving demostra que en determinades situacions es poden produir més
encerts de record que de reconeixement. no és certa la teoria de generació-
reconeixement.
Explicació resultats: estava
Memòria Laura Casado

escrit nosaltres té un origen en nosaltres La millor pista de recuperació és la que es

va produir en el moment de la codificació Hipotesis de la codificació específica Les
pistes bones de recuperació són les que van ser presents en el moment de codificar.
Búsqueda en la memòria associativa (Raaijmakers i Shiffrin, 1981)

3.3.1: Característiques de la hipòtesi de l especificitat de la codificació (Tulving):

Dins del marc cognitiu continua centrant-

concretament en els processos de la recuperació.
Diferencia entre disponibilitat i accessibilitat.
Defensa que el reconeixement i el record utilitzen els mateixos processos però que
difereixen en el nombre de claus presents en el moment de la recuperació.
Posa en dubte que sempre una tasca de reconeixement sigui més eficaç que una de
record (amb claus).
Formula el principi de l

quines són les claus de recuperació que seran més eficaces per poder accedir a la
informació emmagatzemada.
Els resultats dels experiments sobre aquesta hipòtesi demostren en general:
o La importància del context, que actua com una clau tant en la codificació com
en la recuperació.
o Una clau de recuperació serà més o menys eficaç en funció del tipus de
codificació utilitzada.

recuperació.

3.3.2: Conclusions sobre la hipòtesi de la codificació específica en relació als diferents tipus
de processament:

El processament semàntic o la significativitat no són un valor absolut sinó que estan en

o
el processament semàntic, sinó que això dependrà del context en que hagi de
ser recuperada la informació.
o Tot i realitzar una mateix processament en la codificació el record pot variar
segons les condicions de la recuperació.

generalment serà millor un processament semàntic durant la codificació i una tasca de

reconeixement.
Memòria Laura Casado

Allò que fa que una tasca sigui superior a una altra és la congruència entre el moment de la
codificació i el de la recuperació.