M Pilar Aluja

Sistema Rhesus
Total = 23

M Pilar Aluja
M Pilar Aluja
M Pilar Aluja
 Descobriment

Karl Landsteiner i Alexander Solomon Wiener (1940)

Grups sanguinis comuns a primats i home

Macaca rhesus Conills i cobaies

▪ van trobar un Ac que reaccionava amb el 85% dels

individus blancs americans
▪ el nom del Rh, prové de l'abreviació de Rhesus.

Rh positius (Rh/Rh, Rh/rh)

Rh negatius (rh/rh)
 Malaltia hemolítica del nadó (MHN)

1939: Levine &Stetson

MHN: mare havia rebut sang del marit

1940: Levine &Stetson

Descripció de la etiologia de la MHN

Anti Rh (anti D): Ig G

▪ Destrucció del gl. rojos

▪ Quan els glòbuls vermells es descomponen, produeixen bilirubina, la qual fa que el nadó
es posi groc (icterícia).
▪ Dany cerebral a causa de alts nivells de bilirubina (kernicterus).
▪ Acumulació de líquid i inflor en el nadó (hidropesia fetal).
▪ Problemes amb el funcionament mental, el moviment, l'audició, la parla i convulsions.
Factors que influeixen en la MHN

1. Exposició prèvia de la mare a l’Ag:

per tranfussió
per embaràs anterior incompatible
2. Eficiència de la placenta com a barrera al pas de les hematíes fetals
3. Potència de l’Ag
4. Capacitat materna per formar Acs
5. Grup ABO matern
6. Classe d’Ig dels Acs materns
7. Títol dels Acs materns
8. Efectes dels Acs materns sobre les hematíes fetals
Sistema Rhesus: polimorfisme
 Haplotips: D + , D -

Figure 1 RhD-positive/RhD-negative polymorphism in whites. In RhD-positive haplotypes,

the RH locus is composed of the RHD and RHCE

Caroline Le Van Kim , Yves Colin , Jean-Pierre Cartron. Rh proteins: Key structural and functional components of the red cell membrane.
Blood Reviews Volume 20, Issue 2 2006 93 - 110
 Estructura gènica

SMP = Small Membrana Protein (30 Kb)

Rh box = 9 Kb homolegs en un 98.6%
 Sistema Rhesus

En general cada exó: 50-60 restes d’aa.

Excepció: E8, E9 i E10, globalment donen els darrers 58 aa.
Topologia
 CHLIP 4

CLP CLP CLP

12
186
CLP
(311)
CHLIP
285 - CHLIP
315
316 - CLPVCC

CLP
350=35 substitucions
CLP

CLPVCC
 Avent N D , Reid M E Blood 2000;95:375-387

©2000 by American Society of Hematology

 RHCE= CcEe 4 al.lels: CE=Ce = cE = ce

4 proteïnes, 2 epítops: C/c (103) i E/e ( 226)

C-285: exfofacial CHLIP

6 cisteínes
(Ags CE) C-12
2 loci Cr.1 (1p 34.3 – p36.1) = C-186 palmitades CLP
10 exons 75kb
(C-311)
Duplicació ( 8,4% divergència Cys>Tyr
5 cisteínes
en les molec. proteiques) 35 aa ≠ C-315
(Ag D)
C-316 CLPVCC
GENS codifiquen per prot 417 aa

P.M. 30-32 kdal

Rh 30

RHD 2 al·lels: D>d cap proteïna (delecció)

1 proteïna 9-30 epitops

D parcial: ex DVI
 Expressió dels Ags C/c

6 nucleòtids ≠
Ag C (1 E1 + 5 E2) Ag c

4aa ≠
Cis 16 Trp
Ile 60 Leu
Ser 68 Asn Únic canvi determinant en l’expressió C o c.
Ser 103 Pro Situació: 2on loop extracel.lular

Expressió dels Ags E/e

presència dels 10 exons
1 nucleòtid ≠
Ag E (E5) Ag e
C/c E/e
1aa ≠
Pro 226 Ala

situació: 4rt loop extracel·lular

Epitopo = epitope = determinant antigènic

Regió específica d’una molècula d’Ag que s’uneix a un Ac

o a un rc de cèl T
 Interpretation:
Red boxes, exons derived from RHD ;
blue boxes, exons derived from RHCE ;
yellow lines, untemplated amino acid substitutions

Representació d’alguns gens responsables de

la variació d’Ags D: tots aquests gens acostumen
a estar aparellats amb RHCE, excepte RHD * HAR. M Pilar Aluja
 A.- Non-allelic or interlocus
gene conversion events in
trans [between non-allelic
gene copies (shown as blue
and orange boxes) residing
on sister chromatids or
homologous chromosomes].

(B) Interlocus gene

conversion events in cis
(between non-allelic gene
copies residing on the same
chromatid). Gene conversion
events, depicted in (A) and
(B), are virtually
indistinguishable from each
other.

(C) Interallelic gene

conversion events between Fig. Recombination.
alleles residing on
homologous chromosomes

Fig. 1. Types of gene conversion.

[Joseph Borg, adapted from Chen et al.]
Funcions dels Ags Rh

▪ Els antigens del sistema Rh:

o són proteines específiques d’hematies
o son les més abundans en aquestes cèl·lules
o presenten una estructura típìca de proteines de transport de membrana

▪ La major part de la informació s’ha extrapolat a partir del fenotip Rh nul

▪ no se sap exactament el paper de les proteines RhD i RhCE: es pensa que

pot estar relacionat amb el intercanvi de CO2, i probablement també de O2, i el
transport de ions amoni.
Funcions dels Ags Rh

▪ “Rh null” aquelles hematies amb:

o absència total d’Ags Rh
o forma anòmala : estomatocits
esferocits

o supervivència dels gl. rojos disminuida

o hematies deshidratades amb una permeabilitat cationica (+) incrementada:
relació amb la seva funció de transport iònic
o els individus presenten una anemia hemolítica moderada i compensada

el que sotgereix que:

“ la funció/funcions dels Ags Rh poden ser efectuades pels eritrocits
Rh null (almenys en part) per altres proteines de membrana”.
Distribució haplotípica a Europa
Cde
40% N Europa
cde
cDE → 14-16%
cDe → 3%
Cde → 1%
cdE → 1%
CwDe → 1%
CDE → 0’2%
CdE → excep.

Cde més rar

P.Basc ≈ 45% E.Meridional i Mediterrània
bereberes

cDe predominant
d↓↓ inferior 20% Negroids

cde → quasi no existeix

Cde → el més elevat Extrem Orient cDE Polinesis
Sistema Duffy
 SISTEMA DUFFY (Fy)

➢ Va ser descrit el 1950, per Marie Cutbush, P. L. Mollison i Dorothy M. Parkin

➢ Motiu: accident transfussional en una dona hemofílica de cognom Duffy (anti
Fya).
➢ Els Ags Duffy també s’anomenen Ags DARC (Duffy Antigens Receptor for
Chemoquines, de les famílies C-C i C-X-C) degut a que presenten una alta
homologia en la seva seqüència amb el receptor de la IL-8 – interleucina 8-
(CXCL8).

Las quimiocines son proteínes de petites

que pertanyen a una familia de las
citoquines.
L’acció de les quimiocines és fonamental en
la regulació del mecanisme de la inflamació.
 Ags Fy = antigens DARC (Duffy antigens receptor for chemokines-
quimiocines)

- presenten una homologia en la seqüència amb el

receptor de la IL8 (Interleucina-8 ).
- juguen un paper imporant en la cascada inflamatoria

Estructura de la IL8

➢ Les interleucines són citocines (proteines que actuen de missatgers

químics).
➢Les citocines:
▪ inicien la resposta inflamatoria , i defineixen la magnitud i naturalesa
de la resposta immunitària específica.
▪ s’ocupen de l’activació, diferenciació o proliferació, la secreció
d'anticossos, entre altres funcions
▪ també poden regular altres citocines
➢ El individus Fy (+), pero no els Fy(-):

“ poden unirse a la quimocina IL-8 (interleukina 8) produida pels macrofags i

altra mena de cèl.lules epitelials”.

Els Ags Fy s’espressen en:

-eritrocits
- cèllules de Purkinje del cerebel
- cèl.lules endotelials,
➢ El gen Fy també es coneix com: - CD234 (Cluster of Differentiation 234)
- CCBP1,
- Glycoprotein D (GPD), i
- Dfy

➢ La proteina en els humans és el receptor per als parasits de la malaria:

Plasmodium vivax, i
Plasmodium knowlesi.

Vector: Femella
mosquit
Anopheles
Causada per (són vectores 68
Plasmodium spp. de les 400
espècies)
Després de la demostració experimental:
1.- de que paràsit Plasmodium vivax depèn de l’antigen de Duffy per
establir infection eritrocítica
2.- que per tant que els eritròcits que no tenen l'antigen són refractaris a
aquesta infecció parasitària.
3.- que fins a la data, cap altre receptor d'eritròcits ha estat descrita per P.
vivax, encara que alguns casos d'infecció s'ha posat en evidència en
individus Duffy-negatiu

Objecte d'interès en diversos camps:

antropologia
genètica
epidemiologia (malariolegs)
Topografia molecular

Ags Fy: Glicoproteines

PM prox.: 35-50.000 daltons.

Extrem extracèl·lular: NH3+ → 65 aa.

Fragment llarg transmembrana → 7 dominis
Extrem citoplasmàtic: → 24 restes aa.

Epítops:
Fy3 i Fy6 → present en tots els individus
excepte dels Fy(a-b-)
Fy3 →antígen públic en la major part de les
poblacions. Situació: 4ª. gafeta extracel.lular
Fy6 → paper important en la unió de P. vivax
ja que el tenen tots els individus menys els
Fy(a-b-). Situació: 1er. domini extracel.lular
Fy6 + Fya/b + Fy3 + enllaç Cys 5 - Cys 276 →
butxaca d’unió de les quimiocines
M Pilar Aluja
Sistema Sanguini Duffy (Cutbush i col, 1950)→ anti-Fya
(Ikin i col, 1951)→ anti-Fyb
Fya Fyx Fy4
Fyb Fy Fy3, Fy5

FENOTIP GENOTIP FREQÜÈNCIA Fy (a-b-)

Fy (a+b-) FyaFya 17’37% Fenotips habituals en
Fy (a+b+) FyaFyb 48’62% població
blanc caucasoideblanc
Fy (a-b+) FybFyb 34’01% Fy x
Fyy
Fyx 1-6% Fy(a-b+-)
Fy 0’002 Fy(a-b-)
0’8224

CAUCASIANS NEGROIDS
Fya 0’425 0’0646
Freqüència de diferents
Fyb 0’557 0’1130 al·lels del Sisterma Duffy
Fyx 0’016 0’0000
Fy 0’002 0’8224

Fyx ≈100% Fy(a-b-) reac. anti-

Fy4 Fy4 resist. malaria Plasmodium vivax
 Població subsahariana: Lloc de mutació
(posició 46) de la regió promotora

Fya o Fyb …CTTATCTT…

Fy …CTTACCTT…

5’ AP-1 SP-1 SP-1 GATA-1 E1 E2 3’

1 1008bp
31 40 aa
La mutació de la regió promotora
Fy6 42 aa
impedeix la unió del factor de
transcripció eritroide específic
hGATA-1, impedint la expressió Gly Asp
de la proteina en hematies Fya Fyb 89aa

Arg Cis
Fyx Fyb

Fy 3 i Fy 6 present en tots els individus excepte dels Fy(a-b-)

 Fenotip Fy nul Fy (a-b-):
▪ produit per algunes mutacions localitzades en el propi gen
▪ associat a població caucasoide
▪ estudi molecular: 3 cassos
a) una deleció i
b) 2 cassos de mutacions puntuals diferents

a) proteina truncada
b) codó STOP

Implica la pèrdua de DARC en totes les cèl.lules i per tant teixits

Aparença sana dels individus portadors existència d’un mecanisme
compensatori en el organisme
 Desenvolupament dels Ags i Acs principals
del Sistema de Grups Sanguinis Duffy

(Cutbush i col, 1950)→ anti-Fya

(Ikin i col, 1951)→ anti-Fyb

Ag Fya ▪ s’han detectat en embrions de 6-7 setmanes de gestació

Ag Fyb ▪ estan totalment desenvolupats en el moment del
neixement

Anti-Fya ▪ són Ig G, concretament IgG1.

Anti-Fyb ▪ rarament apareixen con Acs naturals????
▪ Poden manifestar efectes de dosi → això permetria
diferenciar als portadors homocigots dels heterocigots.

M Pilar Aluja
Spatial distribution of the input data points categorized by data type

Figure 2.-. Symbol colours represent the type of information

orange when full genotypes were detected (Genotype);

red for full phenotype diagnosis (Phenotype);
yellow for expression/non-expression of Duffy antigen (Promoter)
green and blue for partial phenotypic data, about expression of
Fya (Phenotype-a) and Fyb (Phenotype-b) respectively.

The sub-Saharan Africa covariate boundary is shown in black.

Total data points are n = 821; totals by data type are listed in the
legend.
 Spatial distribution of the input data points categorized by data type

Figure 2.-. Symbol colours represent the type of information in the survey:
orange when full genotypes were detected (Genotype); red for full phenotype diagnosis (Phenotype); yellow for
expression/non-expression of Duffy antigen (Promoter);
green and blue for partial phenotypic data, about expression of Fya (Phenotype-a) and Fyb (Phenotype-b)
respectively.

The sub-Saharan Africa covariate boundary is shown in black.

Total data points are n = 821; totals by data type are listed in the legend.
 Total Africa Ameri Asia Europe World
individuals cas
Duffy expression is sampled
disrupted by a T to
C substitution in the 23,349 37,410 32,971 37,457 131,187
gene’s promoter 17.8% 28.5% 25.1% 28.6%
region, preventing
transcription and Genotype 1,720 1,107 5,993 336 9,156
resulting in the null FY*A/*A 40 183 5,805 42 6,070
‘erythrocyte silent’
(ES) phenotype. FY*A/*B 88 341 24 174 627
FY*B/*B 49 217 6 117 389
FY*A/*AES 0 0 157 0 157
FY*A/*BES 226 122 0 0 348
FY*B/*AES 0 0 0 0 0
FY*B/*BES 190 122 1 1 314
FY*AES/*AES 0 0 0 0 0
FY*AES/*BES 4 0 0 0 4
FY*AES FY*BES/*BES 1,123 122 0 2 1,247
FY*BES
Total Africa Americ Asia Europe World
individuals as
sampled
23,349 37,410 32,971 37,457 131,187
17.8% 28.5% 25.1% 28.6%
Phenotype 11,370 10,939 11,143 17,126 50,578
Fy(a+b+) 1,448 3,841 2,471 7,355 15,115
Fy(a+b−) 1,338 3,904 6,821 4,872 16,935
Fy(a−b+) 2,493 2,595 1,493 4,873 11,454
Fy(a−b−) 6,091 599 358 26 7,074
Promoter 7,290 803 187 104 8,384
Fy(+) 7,266 406 0 0 7,672
Fy(−) 24 397 187 104 712
Phenotype-a 2,821 24,420 15,648 17,891 60,780
Fy(a+) 589 19,950 12,436 11,616 44,591
Fy(a−) 2,232 4,470 3,212 6,275 16,189
Phenotype-b 148 141 0 2,000 2,289
Fy(b+) 1 55 0 1,651 1,707
Fy(b−) 147 86 0 349 582

Total sites 203 265 217 136 821

Global Duffy blood group allele frequencies and uncertainty maps.

Figure 3 (a–c)
Correspond to FY*A,
FY*B and FY*BES
allele frequency maps,
respectively (median
values of the
prediction posterior
distributions);
 Global distribution of the Duffy negativity phenotype: Fy (a-b-).

Global prevalence of Fy(a − b −)

Characteristics of the Duffy negativity phenotype in Africa.

Figure 5.- This figure shows

the covariate line (in green),
which separates sub-Saharan
African populations from the
rest of the continent;
hatched areas indicate areas
of confidence in the
distribution of ≥95% Duffy
negativity frequency: with
75%and 95% confidence.
Black data points correspond
to the input Duffy data points
(n = 821). Yellow stars
indicate locations of P. vivax-
positive community surveys (n
= 354), and
blue stars P. vivax-negative
surveys (n = 1405)
 Sistema Duffy: Distribució Fy(a-b-)/malaria

Fy (a-b-) frequency

(Hower 2011)

Malaria endemicity

(Piel 2010)
Sistemes de Grups Sanguinis
en
Primats
 Prosimis
Primats
Platirrins-Cebids
Antropoides
Cercopitecids
Catirrins
Homínids
 O A B AB
Pan 13 88 - -
Gorilla - 12 88 -
Pongo - 32 45 23
Hylobates - 14 72 14
Or. Primats
InfraOr. Catirrinis
F.Pongids o Antropomorfs

O A
P.troglodites troglodites 2 12
P.troglodites schweinfurthi 13 20
P.troglodites ureus 4 38
Papio → Or. Primats → Infr.Or.Catirrins → F.Cercopitecids

A, B, AB
2/188 de O només a Papio papio

Maca → A, B, AB
COMMON CHIMPANZEE
PYGMY CHIMPANZEE
ORANGUTAN
GORILLAS
GIBBONS
MACAQUES
OLD WORLD MONKEYS
NEW WORLD MONKEYS