CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ

MÒDUL 1

1
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Unitat 3

Comprensió lectora

Exercicis: 1 i 2

Lèxic

La derivació i la composició. Derivats parasintètics. Prefixos aspectuals

La derivació i la composició són els recursos que té la llengua per a formar paraules noves a
partir de les que ja existeixen.

Amb la derivació es formen paraules noves a partir de l’afegiment al radical de prefixos, sufixos
o infixos. Per exemple, groc/groguenc, portar/transportar. No obstant això, també podem
trobar casos mixtos, és a dir, que a un radical o base lèxica es poden afegir prefixos i sufixos.
Quan una paraula es forma per l’addició combinada d’un prefix i un sufix rep el nom de
parasintètica, per exemple, creu/encreuar.

Amb la composició podem crear substantius, adjectius i verbs nous per la unió de dos
elements constitutius o més, cada un dels quals existeix prèviament com a paraula de la
llengua. Segons la categoria gramatical de la paraula creada, podem parlar de composició
nominal, composició adjectival o composició verbal.

Derivats

Verbs que deriven de noms

Amb prefixos que expressen la idea de ‘posar en contacte, posar en l’interior’

a-: cara/acarar, dolor/adolorir, bony/abonyegar, por/aporegar

en- (em-, davant de m, b, p): gola/engolir, boira/emboirar, pols/empolsegar

Amb prefixos que expressen la idea de ‘trencament, exclusió, pèrdua, canvi’

es-, des-: tripa/estripar, fil/desfilar re-: colze/recolzar

trans -: vas/transvasar entre-: llaç/entrellaçar

Verbs que deriven d’adjectius

Amb prefixos que expressen la idea de ‘fer tornar’, ‘tindre tendència a’

a-: (as- davant de s) pla/aplanar, feble/afeblir, es-: tou/estovar, groc/esgrogueir-se

segur/assegurar re-: nou/renovar, jove/rejovenir
en- (em-, davant de m, b, p): cec/encegar, des-: paciència/despacienciar

3
7
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

blanc/emblanquinar, negre/ennegrir

Els prefixos aspectuals

Hi ha una sèrie de prefixos que, afegits davant d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un verb,
puntualitzen, matisen o subratllen la idea que expressen. Cal tindre en compte que estem
davant d’un procediment que ha donat a la llengua un gran cabal de paraules noves.

Localització espacial o temporal

Amb la idea de ‘davant de’, ‘abans de’ Amb la idea de ‘al voltant de’

ante-: antesala
circum-: circumval·lació
avant-: avantprojecte

Amb la idea de ‘entre’, ‘dins de’ Amb la idea de ‘d’un lloc a un altre’

entre-: entresòl
trans-: transportar
inter-: interplanetari
tras-: trasplantar
intra-: intravenós

Amb la idea de ‘cap a dins’ Amb la idea de ‘cap a fora’

in-: incrustar ex-: excloure

Amb la idea d’’anterioritat’ Amb la idea de ‘posterioritat, després de’

pre-: preromà post-: postdata

Amb la idea de ‘damunt de’, ‘més que’ Amb la idea de ‘davall de’

sobre-: sobrehumà sota-: sotabarba

super-: supermercat sub-: submarí
supra-: suprarenal infra-: infraestructura (i no *infrastructura )

Amb la idea de ‘proximitat’ Amb la idea de ‘més enllà de’

prop-: proppassat ultra-: ultratomba

Noms referents a càrrecs

Amb la idea de ‘que fou’ Amb la idea de ‘immediatament inferior a’, ‘substitut de’

sots-: sotsdelegat
ex-: expresident sub-: subsecretari
vice-: vicedirector

Quantificació o manera

3
8
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Amb la idea de falsedat Amb la idea de confluència

pseudo-: pseudocientífic con-: consubstancial

Amb la idea de ‘determinar-ne la

Amb la idea de repetició, de duplicació
quantitat’

bes-: bescanvi per-: perdurar

re-: repoblar quasi-: quasidelicte
bi-: binocles semi-: semitransparent

Amb la idea de ‘manera’ Amb la idea de ‘a favor de’

ben-: benestar
pro-: proàrab
mal-: malbaratar

Amb la idea de ‘un mateix’ Amb la idea de ‘nou, recent’

neo-: neologisme
auto-: autobiografia
nou-: nounat

Amb la idea de la ‘mitat, parcialment’ Amb la idea de ‘molts, més d’un’

multi-: multinacional
semi-: semicercle
poli-: polivalent

Amb la idea de ‘més de’ Amb la idea de ‘menys de’

hiper-: hipermercat hipo-: hipoglucèmia

Amb la idea de ‘més gran’ Amb la idea de ‘més xicotet’

macro-: macroeconomia micro-: microorganisme

Amb la idea de ‘al costat de’ Amb la idea de ‘quasi similar a’

juxta-: juxtaposar para-: paramilitar

3
9
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Exercicis: 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 i 10

Composició

Composició nominal

lexema nominal + lexema nominal

ferrocarril
(ferro) + (carril)

lexema adjectival + lexema nominal

malson
(mal) + (son)

lexema verbal + lexema nominal

gratacel
(gratar) + (cel)

Composició adjectival

lexema nominal + lexema adjectival

panxacontent
(panxa) + (content)

lexema adjectival + lexema adjectival

grecoromà
(grec) + (romà )

Composició verbal

lexema nominal + lexema verbal

capgirar
(cap) + (girar)

lexema adjectival + lexema verbal

malvendre
(mal) + (vendre)

Exercicis: 6 i 7

4
0
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Morfologia i sintaxi

Els verbs (I): models de conjugació

3.1. El verb

El verb és la categoria gramatical que fa la funció de nucli del predicat i expressa bé l’acció que
realitza o rep el subjecte, bé l’existència o l’estat d’aquesta acció.

En el verb es poden distingir dos components: el lexema verbal i la desinència. El lexema és la

part fixa de cada verb i n’expressa el significat lèxic (ball-). La desinència expressa el temps, la
persona, el nombre, el mode i l’aspecte. També, segons la desinència de l’infinitiu, classifiquem
els verbs en tres conjugacions:

 Primera conjugació. Acabats en -ar: cantar.

 Segona conjugació. Acabats en -er: témer; en -re: batre; o en -r: dir i dur.
 Tercera conjugació. Acabats en -ir: patir.

El temps verbal

El temps indica el moment en què té lloc l’acció expressada pel verb. Els temps fonamentals
són:

 Present. Expressa l’ara: menge.

 Passat o pretèrit. Expressa l’ahir o l’abans: menjava.
 Futur. Expressa el demà o el després: menjaré.
 Condicional. Expressa la possibilitat: menjaria.

El present també s’utilitza per a:

 Expressar fets passats com si tingueren lloc en el present (és l’anomenat present
històric): Ramon Llull escriu en el segle XIII, en lloc de Ramon Llull va escriure en el
segle XIII.
 Expressar un futur pròxim o immediat: Demà vaig al teatre, en lloc de Demà aniré al
teatre.
 Expressar fets habituals: Tots els dies dine al migdia.

El mode

El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem tres modes:

 Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Visc a Novelda.

 Mode subjuntiu, per a expressar un desig, un temor; qualsevol idea marcada per
l’actitud del parlant: M’agradaria que visqueres a Novelda.
 Mode imperatiu, per a expressar un manament: Calla i no parles més!

L’aspecte

L’aspecte indica l’acompliment de l’acció verbal, és a dir, si aquesta acció és acabada (aspecte
perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per això, en els temps del passat distingim els

4
1
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

pretèrits perfets (que indiquen, per tant, una acció acabada) dels pretèrits imperfets (que
indiquen una acció inacabada).

 Aspecte perfectiu: Va treballar a Londres.

 Aspecte imperfectiu: Treballava a Londres.

3.2. Models de conjugació regular

TEMPS I MODES 1a -ar 2a -er/-re 3a incoatius/purs -ir

Infinitiu ball-ar tém-er/bat-re pat-ir/dorm-ir
Gerundi ball-ant tem-ent/bat-ent pat-int/dorm-int
Participi ball-at tem-ut/bat-ut pat-it/dorm-it

INDICATIU
1a -ar 2a -er/-re 3a incoatius/purs -ir
ball-e -Ø pat-isc dorm-Ø
ball-es -s pat-eixes/-ixes dorm-s
ball-a -Ø pat-eix/-ix dorm-Ø
Present[1] tem/bat
ball-em -em pat-im dorm-im
ball-eu -eu pat-iu dorm-iu
ball-en -en pat-eixen/-ixen dorm-en
ball-ava -ia -ia
ball-aves -ies -ies
ball-ava -ia -ia
Imperfet tem/bat pat/dorm
ball-àvem -íem -íem
ball-àveu -íeu -íeu
ball-aven -ien -ien
ball-í -í -í
ball-ares -eres -ires
ball-à -é -í
Passat simple tem/bat pat/dorm
ball-àrem -érem -írem
ball-àreu -éreu -íreu
ball-aren -eren -iren
vaig
vas
Passat va + INFINITIU ballar/témer/batre/patir/dormir
perifràstic[2] vam
vau
van
Futur ball-aré tem-eré bat-ré pat/dorm -iré
ball-aràs tem-eràs bat-ràs -iràs
ball-arà bat-rà -irà
ball-arem tem-erà bat-rem -irem
ball-areu tem- bat-reu -ireu
ball-aran erem bat-ran -iran

4
2
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

tem-
ereu
tem-
eran
tem-eria
tem-
ball-aria eries bat-ria -iria
ball-aries tem-eria bat-ries -iries
ball-aria tem- bat-ria -iria
Condicional pat/dorm
ball-aríem eríem bat-ríem -iríem
ball-aríeu tem- bat-ríeu -iríeu
ball-arien eríeu bat-rien -irien
tem-
erien

SUBJUNTIU
1a - ar 2a -er/-re 3a incoatius/purs -ir
ball-e -a pat-isca dorm-a
ball-es -es pat-isques dorm-es
ball-e -a pat-isca dorm-a
Present tem/bat
ball-em -em pat-im dorm-im
ball-eu -eu pat-iu dorm-iu
ball-en -en pat-isquen dorm-en
ball-ara -era -ira
ball-ares -eres -ires
ball-ara -era -ira
Imperfet[3] tem/bat pat/dorm
ball-àrem -érem -írem
ball-àreu -éreu -íreu
ball-ren -eren -iren

IMPERATIU
1a -ar 2a -er/-re 3a incoatius/purs -ir
ball-a tu -Ø pat-ix/-eix dorm-Ø
ball-e ell/ella/vosté -a pat-isca dorm-a
Imperatiu ball-em nosaltres tem/bat -em pat-im dorm-im
ball-eu vosaltres -eu pat-iu dorm-iu
ball-enells/elles/vostés -en pat-isquen dorm-en

TEMPS COMPOSTOS
INDICATIU
Perfet he ballat/temut/batut/patit/dormit
(present d’indicatiu haver + participi) has
ha
hem

4
3
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

heu
han

havia
havies
Plusquamperfet havia
ballat/temut/batut/patit/dormit
(imperfet haver + participi) havíem
havíeu
havien
haguí
hagueres
Passat anterior hagué
ballat/temut/batut/patit/dormit
(passat simple haver + participi) haguérem
haguéreu
hagueren
vaig haver
vas haver
Passat anterior perifràstic va haver
ballat/temut/batut/patit/dormit
(passat perifràstic haver + participi) vam haver
vau haver
van haver
hauré
hauràs
Futur perfet haurà
ballat/temut/batut/patit/dormit
(futur haver + participi) haurem
haureu
hauran
hauria
hauries
Condicional perfet
hauria
(condicional ballat/temut/batut/patit/dormit
hauríem
haver + participi)
hauríeu
haurien

SUBJUNTIU

haja
hages
Perfet haja
ballat/temut/batut/patit/dormit
(present de subjuntiu haver + participi) hàgem
hàgeu
hagen

Plusquamperfet[4] haguera ballat/temut/batut/patit/dormit

(imperfet subj. haver + participi) hagueres

4
4
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

haguera
haguérem
haguéreu
hagueren

3.3. Concordança entre el subjecte i el verb

El subjecte i el verb concorden en persona i nombre. Si una oració no té el subjecte explícit, la

persona i el nombre del verb ja indiquen la persona i el nombre del subjecte.

Els xiquets juguen al parc.

El xiquet menja pa.
Volem comprar-nos una casa.

Quan el subjecte és un nom col·lectiu usat en singular (equip, gent, colla, etc.), el verb pot
admetre tant una concordança formal (en singular) com una concordança pel sentit (en plural).

La gent és cruel. / La gent són cruels.

S’ha inscrit tota la colla d’amics. / S’han inscrit tota la colla d’amics.

3.4. Correlació entre alguns temps verbals

3.4.1. Oracions condicionals

L’oració subordinada introduïda amb la conjunció si, quan expressa un valor d’irrealitat, es
construeix preferentment amb imperfet de subjuntiu, seguida pel verb de l’oració principal en
un temps condicional.

Si menjares més fibra, la teua salut milloraria.

I quan l’oració subordinada expressa un valor d’irrealitat passat, es construeix amb

plusquamperfet de subjuntiu, seguida pel verb de l’oració principal en condicional perfet, el
qual pot adoptar formes acabades en -ria o formes acabades en -ra, idèntiques a les del
plusquamperfet de subjuntiu.

Si haguérem menjat més fibra, hauríem/haguérem millorat la nostra salut.

Aquesta correlació entre temps verbals es dóna també en frases en què l’oració subordinada
no és introduïda amb la conjunció condicional si.

Voldria que miràreu menys la tele.

[condicional - imperfet de subjuntiu]

ESTRUCTURA DE LES ORACIONS CONDICIONALS

Oració condicional Oració principal
Present Present
Si fas el dinar Jo netege l’habitació

4
5
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Present Futur
Si fas el dinar Jo netejaré l’habitació
Imperfet de subjuntiu Condicional
Si comprares carn Jo faria estofat
Plusquamperfet de subjuntiu Condicional perfet
Si hagueres comprat carn Jo hauria fet estofat (o Jo haguera fet estofat)
3.4.2. Perfet d’indicatiu i imperfet de subjuntiu

Quan hi ha simultaneïtat entre l’acció que expressa el verb de l’oració principal i la que
expressa el verb de l’oració subordinada, es produeix una correlació entre el passat d’indicatiu
(en l’oració principal) i l’imperfet de subjuntiu (en l’oració subordinada).

Els xiquets van demanar que els compraren la bicicleta.

Els xiquets van demanar que els *compren la bicicleta.

3.5. L’imperatiu[5]

L’imperatiu és el temps verbal que utilitzem per a expressar les ordes i els mandats.

Amb l’excepció d’uns pocs verbs irregulars, l’imperatiu es forma a partir del paradigma del
present de subjuntiu i del present d’indicatiu, segons l’esquema següent (aplicat al verb
prendre):

Present d’indicatiu IMPERATIU Present de subjuntiu

prenc 1 ---- prenga

prens 2 pren prengues
pren→ 3 prenga → prenga
prenem 4 prenguem → prenguem
preneu→ 5 preneu prengueu
prenen 6 prenguen → prenguen

A l’hora de donar ordes hem de tindre en compte que l’imperatiu s’usa únicament per als
mandats afirmatius, mentres que les ordes en forma negativa les fem amb el present de
subjuntiu:

canta no cantes
vine no vingues
Però
beu no begues
dorm no dormes

Exercicis: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10

4
6
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

[1]
A les comarques castellonenques la 1a persona del present d’indicatiu adopta la desinència -o: jo ballo, jo bato, jo
temo, jo patixo (o pateixo), jo dormo.
[2]
L’auxiliar també adopta les següents formes amb –re-: tu vares, nosaltres vàrem, vosaltres vàreu, ells/elles/vostés
varen.
[3]
El pretèrit imperfet de subjuntiu té una doble forma, la que apareix en el quadro i la següent:
 1a conjugació: -às/-és, -asses/-esses,-às/-és, -àssem/-éssem, -àsseu/-ésseu, -assen/-essen (ballàs/ballés,
ballasses/ballesses, ballà/ballés, ballàssem/balléssem, ballàsseu/ballésseu, ballassen/ballessen).
 2a conjugació: -és, -esses, -és,-éssem, -ésseu, -essen (batés, batesses, batés,batéssem, batésseu, batessen)
 3a conjugació: -ís, -isses, -ís, -íssem,-ísseu, -issen (patís, patisses, patís, patíssem, patísseu, patissen).
[4]
Recordeu que l’imperfet de subjuntiu té una doble forma; per tant, el plusquamperfet de subjuntiu també pot ser:
 hagués, haguesses, hagués, haguéssem, haguésseu, haguessen + PARTICIPI
(ballat/temut/batut/patit/dormit).
[5]
Per a aprofundir en l’ús de l’imperatiu, podeu consultar l’apartat 2.4 de la unitat 4.
Ortografia i pronunciació

La síl·laba. El diftong

La síl·laba

Podem considerar la síl·laba com un conjunt de sons emesos en una única emissió de veu o
esforç articulatori. Tota síl·laba té sempre una vocal que actua com a nucli sil·làbic.

A més de la vocal nuclear, pot tindre una sèrie d’elements marginals. Aquests elements
marginals poden ser:

 Consonants: fonemes que s’articulen establint un obstacle a l’eixida de l’aire per

l’aparell fonador.
Ex.: pa, mà-nec

 Semivocals: poden actuar com a semivocals la i la u posposades a la vocal nuclear i

formant un diftong decreixent amb aquesta.
Ex.: ai-re, cau-re

 Semiconsonants: pot actuar com a semiconsonant la u precedida de les consonants

velars representades per les grafies q o g, anteposada a la vocal nuclear i formant
diftong amb aquesta.
Ex.: qua-tre, quo-ta

Les semivocals i les semiconsonants reben convencionalment el nom de sons graduals.

Còmput sil·làbic. El diftong

És necessari saber comptar les síl·labes que té una paraula, perquè així sabrem, a partir del
còmput sil·làbic, accentuar. Per a començar, definirem una síl·laba com la unió d’una vocal amb
una consonant o més. Per tant, dividirem les paraules d’aquesta manera:

caçador: ca-ça-dor (3 síl·labes)

lluna: llu-na (2 síl·labes)
prec: prec (1 síl·laba)

Hi ha casos, però, en què apareixen dues vocals juntes. Què fem, les separem? Si les vocals
formen un diftong, no les separarem. Tipus de diftongs:

4
7
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Diftong decreixent: és la combinació de qualsevol vocal més una i, u àtones (sense tonicitat).

ai ai-re au Pau-la
ei rei-na eu teu-la
iu ciu-tat
oi boi-ra ou a-nou
ui cui-na uu duu

Diftong creixent: constituït pels grups consonàntics gu o qu més una altra vocal:

gua ai-gua qua e-qua-dor

güe se-güent qüe qües-ti-ó

güi pin-güí qüi a-qüi-cultura

guo llen-guo-ta quo quo-ta

i/u consonàntiques

Un altre aspecte que s’ha de tindre en compte és quan la i i la u funcionen com a consonants, i
en aquests casos la i i la u consonàntiques s’uniran amb la vocal posterior:

 A començament de paraula seguida de vocal:

iemenita: ie-me-ni-ta
iogurt: io-gurt
uadi: ua-di

 Entre vocals:
meua: me-ua
creuen: cre-uen
deien: de-ien

Exercicis: 4, 5 i 6

Els dígrafs

Pel que fa als dígrafs (combinació de dues lletres que representen un únic so), n’hi ha que se
separen i n’hi ha que no.

Dígrafs que separem:

rr: es-quer-ra
ss: pas-sar

4
8
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

tj: sut-ja
tg: mas-sat-ge
tz: tret-ze
tx: flet-xa

Dígrafs que no separarem:

qu: xi-quet
ny: se-nya
gu: an-ti-gui-tat
ig: ba-teig
ll: ca-be-lle-ra

Les lletres compostes

Són les combinacions que representen la geminació (duplicació o allargament) d’una

consonant, i que en alguns casos es poden pronunciar com a consonants simples.

mm: im-mor-tal
nn: in-ne-ces-sa-ri
tl: mot-le
tll: bit-llet
tm: at-mos-fe-ra
tn: cot-na
l·l: col-lo-qui

Exercici 7

Les paraules compostes

I per últim, quan separem paraules compostes o derivades, mantindrem juntes les síl·labes que
formen part de cada component.

desunir: des-u-nir
vosaltres: vos-al-tres
malagraït: mal-a-gra-ït
benestar: ben-es-tar

Exercicis: 8, 9 i 10

Expressió escrita

Dictat 4
Tasca 4

4
9
CURS GRAU MITJÀ DE VALENCIÀ -MÒDUL 1 EDICIÓ ABRIL 2017

Expressió oral

Tasca 5

5
0