UD 3 – FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA CONDUCTA

Guillem Valls
Carme Mateo

Text: Sacks, O. (2008). El hombre que confundió a su mujer con un sombrero.

Editorial Anagrama. Octava edición.

CAPÍTOL 4. “L’home que va caure del llit”

Llegiu atentament el capítol 4 i contesteu a les qüestions següents:

1. Resum del capítol escollit (entre 100 i 200 paraules)

«El hombre que se cayó de la cama», parla sobre un jove al qual el Dr. Sacks coneix quan ell
encara és estudiant de medicina. Sacks es troba amb el pacient al terra de la seva habitació
d'hospital, i aquest li diu que està en aquesta posició perquè que es va despertar i es va trobar
una cama, segons ell ho descriu, d'algú altre en el seu llit. El pacient relata que, suposant que es
tractés d'una broma d'alguna de les infermeres del servei, havia intentat llançar la cama fora
del llit, en caure's, va ser quan va descobrir que estava unit a ella. Tot i que Sacks intenta
convèncer al pacient que la cama és seva, aquest continua desconcertat davant el que és un
suposat cas de somatoparafrènia.

2. Descripció dels personatges que hi apareixen

Oliver Sacks: És el doctor que escriu el llibre format per diferents capítols amb els casos més
rellevants que hagi viscut. En aquest determinat capítol se’l pot descriure com a professional i
tranquil.
Pacient: El pacient és nou i jove, les infermeres el descriuen com a normal. De cop i volta es
troba molt nerviós i aterrat davant la seva situació on el Dr. Sacks el retracta amb una expressió
d’estupefacció, incredulitat, terror i curiositat alhora, tot això barrejat amb una espècie de recel.

3. Justifiqueu per què el neuròleg Oliver Sacks engloba aquest capítol dintre de la
part del llibre titulada “Pèrdues”? I perquè aquest capítol en concret s’anomena
“L’home que va caure del llit”?
En la primera part del llibre, es presenten nou casos que contenen una característica similar: la
pèrdua d'alguna capacitat o habilitat com ara ser capaces de reconèixer rostres, mantenir
l'equilibri, la memòria, etc. En aquest cas, el capítol es troba en aquesta secció a causa de la
pèrdua completa de la capacitat de reconèixer i ser conscient d’una pròpia una extremitat.
Aquest capítol s'anomena "L'home que va caure del llit", ja que el pacient es troba al terra de
l'habitació després d'haver llençat una cama que no és seva, suposadament, des del llit a terra.

4. A l’apartat POSDATA del capítol es menciona a Michael Kremer. Investigueu qui és i

perquè és important per entendre aquest cas.

Michael Kremer és un neuròleg al qual li aviva un cas semblar al del doctor Sacks. Després de
publicar-se a aquesta història el 1984, li envia una carta al doctor i li permet compara el seu cas
amb el de Michael Kremer. És important per entendre aquell cas el pacient de Kremer no va
rebre cap diagnòstic per part dels cardiòlegs i va ser ell qui va donar una mínima explicació
dels símptomes del pacient.
5. Descripció del trastorn neurològic que apareix en el capítol:

Nom: Aquesta forma d'agnòsia referida al reconeixement del mateix cos es diu
asomatognòsia i consisteix en la incapacitat per a reconèixer, diferenciar i integrar les
diferents parts del mateix cos. Aquest desordre de consciència s'acompanya
regularment per anosognòsia.

Símptomes: Una propensió a passar per alt o ignorar algun costat del cos. A més
dificultats per identificar determinades proporcions corporals. Dificultats per distingir
entre els costats dret i esquerre del cos. Es caracteritza per la incapacitat per a
reconèixer, diferenciar i integrar les diferents parts de l'esquema corporal, que sol estar
associada a lesions en el lòbul parietal.

Estructures afectades: Acostuma a afectar el lòbul parietal. Hi ha una dificultat per a

la realització dels nostres patrons psicomotors. Aquesta constitueix una participació
sensitiva no reflexiva en l'estructura espacial i temporal de les nostres possibilitats
motores.

Possibles Causas: És un deliri dirigit a un hemicòs i desencadenat per una lesió

cerebral focal, generalment vascular. Pot ser causa de paràlisi o negligència unilateral.
Apareix amb una certa freqüència en els deliris de negació, que són característics dels
quadres depressius molt greus, i en algunes formes de psicosis esquizofrèniques. Pot
aparèixer també després d'un Infart Cerebral en l'hemisferi dret.

Pronòstic: El pacient veu clarament una cama i encara així no és capaç de saber que
és seva, no la reconeix com a part del seu cos. L'asomatognòsia sol estar associada a
lesions del lòbul parietal, només afecta el costat esquerre del cos i és poc comú. Aquest
cas exposa clarament com malgrat veure la cama, el cervell controla la seva percepció i
la veu com una extremitat externa a ell. S'ha de diferenciar de la somatoparafrènia, ja
que en el cas de l'asomatognòsia, es caracteritza per la pèrdua del reconeixement de la
meitat del cos o una extremitat, possiblement a causa de paràlisi o negligència
unilateral. Per exemple, els pacients d'asomatognòsia poden confondre el seu braç amb
el del metge. No obstant això, se'ls pot mostrar la seva extremitat i aquest error es
corregeix temporalment. En canvi, en la somatoparafrènia, tot i proporcionar al pacient
una prova innegable que l'extremitat pertany i està adherida al seu propi cos, el pacient
produeix elaborades confabulacions sobre de qui és realment l'extremitat o com va
acabar l'extremitat en el seu cos.

Evolució: L’evolució del pacient és a pitjor. Ja que a l’inici del capítol, aquest es troba en
un estat correcte i normal segons descriuen les infermeres de l’hospital, però de sobte
cau del llit en creure que tenia una cama que no era seva.

Tractament: En el cas que fos Anosognòsia no hi hauria tractament, ja que el pacient

no seria capaç de reconèixer la seva extremitat, tot i això, si el pacient té
asomatognòsia, el possible tractament consistiria en una assistència regular, tant a casa
com a la família, planificar amb antelació i col·laborar amb una actitud positiva ajudaria
a una gestió de l'atenció diària a llarg termini. Endemés l'estimulació calòrica vestibular
és un dels tractaments per a l'Asomatognòsia. El pacient ha de portar unes ulleres
especials que provoquin una desviació de tot el camp visual cap al costat lesional.
L'impacte de l'entrada visual indirecta en la imatge corporal es pot investigar mitjançant
miralls. El principal és intervenir en la patologia que ha provocat aquesta condició, és a
dir, donar suport i rehabilitació per a aquest dany cerebral o malaltia. Al seu torn, cal
confrontar a la persona amb la realitat del seu estat.
6. Quina justificació dona inicialment al que li està succeint el protagonista de la
nostra història? Amb quina finalitat?

La justificació que es dona a ell mateix és que es tracta d'una broma macabra, però original que
se li havia fet, on una infermera li havia posat una cama de la sala de disseccions mentre ell
estava dormint. Té una finalitat d'autotranquil·litzar-se i així no entrar en pànic.

7. Davant d’una agitació tan considerable com la que té el pacient durant el capítol,
com s’hi acosta el Doctor Sacks i amb quina intencionalitat?

El Doctor Sacks decideix acostar-se al pacient de manera que no se senti atacat ni s'alteri. El
Doctor es posa a la gatzoneta al seu costat i es queda amb ell tombat a terra. Decideix posar-se
al nivell del pacient perquè aquest se senti acompanyat i no es posi nerviós davant de la
situació en la qual es troba.

8. Quins altres professionals, a més del neuròleg, penseu que són rellevants en el
tractament per un cas com aquest? Quines funcions farien?

Els altres professionals que farien falta serien un psiquiatre per tal de combatre els possibles
trastorns que es puguin desenvolupar arran d'aquesta patologia com per exemple un trastorn
depressiu o una ansietat i la distribució de la medicació adient. A més, caldria un psicòleg per a
fer un seguiment de la seva activitat i de l'evolució tant de la patologia com de la situació del
pacient i estudiar-ne el comportament per a una millor relació amb ell mateix i el seu entorn.

9. Tenint en compte tot el que heu après en el Tema 3 i heu investigat sobre el capítol
4; Imagineu que sou neuropsicòlegs i us arriba a consulta un cas com el que
s’exposa al capítol:

- Enumereu quins podrien ser els objectius del tractament

1. Aconseguir que el pacient reconegui l’afectació del

reconeixement d’una part del seu cos.

2. Aconseguir que el pacient sigui capaç d’identificar les seves

parts del cos com a seus.

3. Facilitar eines per a una millor relació social amb el seu entorn.

4. Treballar la patologia de tal manera que pugui fer vida normal

sense cap impediment a causa de la malaltia.
 - Transcriu una sessió entre terapeuta i pacient per un cas com aquest
(escolliu per treballar un objectiu dels anomenats al punt anterior)
En aquesta sessió es treballarà una millor integració en la societat. Per tal que això es
compleixi ens plantejarem diferents causes que puguin dificultar les relacions socials
del pacient.

En primer lloc, és necessari descriure diferents situacions on persones amb aquesta

afectació poden tenir dificultats: un dia el pacient vol sortir a córrer, però en aixecar-se
i fer contacte amb el terra, li fa fàstic el fet que recolzar-se en una extremitat que no
reconeix com a seva i fins i tot, una extremitat independent al seu propi cos. El mateix
passaria en volguer caminar o saltar; la persona amb asomatognòsia no es veuria
capaç potser d'acomplir activitats tan quotidianes com aquestes.

En una sessió entre terapeuta i pacient, per tal d'assolir l'objectiu d'una millor
integració en la societat, podem demanar al pacient que tingueu un apropament amb
la part del cos afectada. És a dir, intentar tenir contacte amb aquesta, practicar la seva
mobilitat i reduir la repulsió amb aquesta.

Fent això podem aconseguir una millor relació amb la part del cos i acostar-nos al
propòsit que ens hem plantejat anteriorment i així dur a terme activitats quotidianes i
socials, que potser en patir d'asomatognòsia no es puguin realitzar amb facilitat.

10. Què suposa viure amb aquesta malaltia i com l’afronta el protagonista
d’aquest capítol?

Viure amb aquesta malaltia suposaria un canvi radical a la vida del pacient, ja que faria que
activitats que abans es consideraven quotidianes i fàcils de realitzar, no es puguin dur a terme
a causa de l'afectació que pugui tenir amb alguna part del cos. A més, això pot desenvolupar
altres malalties mentals com ansietat o depressió fruit d'irregularitat en activitats simples que
altres persones sí que fan. També, el fet de tenir una mala relació amb una part del teu cos pot
tenir alteracions en l'àmbit psicològic. El pacient al principi ho afronta de manera irònica i
sorprenent ja quan es pensa que és una broma macabra, però a mesura que va avançant el
capítol es dona conta que no és una broma sinó que és real i cada cop s'espanta més en veure
que té una part del cos que no li pertany.