8.

AUGUST DE
PRIMA PORTA
 0.- INTRODUCCIÓ
• Es tracta d’una escultura exempta, dempeus, que
representa a l’emperador Octavi August
caracteritzat com a cap suprem de l’exèrcit.

• És una estàtua amb cuirassa (thoracata),

esculpida amb relleus que fan al·lusió als èxits
militars d’August a Hispània i a la Gàl·lia.

• És una còpia de marbre d’un original de bronze.

 FITXA TÈCNICA (documentació general)
CATALOGACIÓ ANÀLISI FORMAL

Títol: August de Prima Porta. Tipologia: Escultura, estàtua honorífica.

Autor: Desconegut. Forma o tipus: Escultura exempta, dempeus.
Comitent: Senat de Roma, escultura Material: Original de bronze. Còpia en marbre
triada possiblement per la seva dona de Luni o Carrara i amb restes de policromia.
Lívia.
Cronologia: Original bronze del Tècnica: Original: Fosa. Còpia: Talla.
segle I aC (19 aC); còpia marbre del
14 dC (any mort August) o 19 dC. Cromatisme: Policromada.

Estil: Romà imperial (alt imperi). Dimensions: 2’04 m (alt).

Influència republicana (retrat) i
idealisme hel·lenitzant .
Localització d’origen: A la vil·la
romana Ad Gallinas Albas (propietat
de Lívia), a Prima Porta, nord de
Roma.
Localització actual: Museu del
Vaticà, Roma (Braccio Nuovo).
Tema: August és representat com a
emperador en tota la seva glòria; com a
home, amb un rostre molt més jove que el que
li corresponia quan va morir; i com a militar
genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a
Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà
(l’original esculpit per commemorar el fi de les
Guerres Pàrtiques i inici de la Pax Augustae).
 1.- CONTEXT HISTÒRIC
• Per als romans les arts figuratives (escultura i pintura)
tingueren sempre un marcat caràcter realista. És més,
sembla que el principal objectiu de la seva obra plàstica és la
representació realista. I aquesta és una de les constants que
perviuen, fins avui, en la cultura mediterrània.
• Però, la cultura romana no es pot sostreure, en absolut, de
la influència grega, tot i que l’art hel·lènic tendeix més cap
a l’abstracció i la idealització.
• El retratat en aquesta escultura, Octavi August, fou el
primer emperador de Roma (del 27 aC al 14 dC), qui va
posar fi a las guerres de conquesta, a partir del qual comença
un període de pau que, excepte guerres esporàdiques, va
durar dos segles (Pax romana).

• En l’art i en concret en l’escultura, també, va haver importants canvis, si en

l’època republicana dominava el realisme extrem, durant l’Imperi, i fins els Flavis,
la forta influència grega es denota en els retrats dels emperadors, que eren
idealitzats (se’ls confereix un caràcter diví) i resumien totes les virtuts que havia de
tenir qualcú excepcional per a governar tan vast imperi (retrats de Cèsar i August).
 2.- L’AUTOR I LA SEVA OBRA
• L’autor és anònim i va començar una nova
tradició, el retrat, que té l’origen o es remunta al
culte dels avantpassats i als retrats funeraris
de tradició etrusca.

Retrats August

• L’estàtua tractada rep el nom tant del personatge retratat, August, primer
emperador romà, com del lloc, Prima Porta, on va ser trobada el 20 d’Abril
de 1863, al nord de Roma, en la vil·la on es va retirar Lívia (viuda d’August).
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL ESCULTURA

• És una còpia de marbre de

Luni (Carrara) d’un original de
bronze, fet trenta anys abans i
actualment perdut, la còpia
encara conserva restes de
daurat, púrpura, i blau, entre
d’altres colors, en què fou
policromada.
• Aquest retrat inaugura un tipus
d’escultura que es caracteritza
per la fidelitat a la fisonomia,
que els emperadors adoptaren
per ser retratats.

• És una estàtua honorífica de mides lleugerament superiors al natural, 2’04 m,

que mostra August com un general victoriós.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Es pot observar des de diferents perspectives. Els peus descalços

simbolitzen l’entrada d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del seu culte, del
qual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• L’escultura és un retrat exempt o d’embalum

rodó de cos sencer, representa a l’emperador
Octavi August amb túnica i cuirassa, personificat
com a thoracatus, amb els atributs de cònsol o
cap suprem de l’exèrcit romà en el moment
d’arengar les tropes.

• August apareix dempeus, representat com un

jove d’aspecte idealitzat amb el peu dret avançat,
que en suporta tot el pes, mentre flexiona i fa
retrocedir la cama esquerre adoptant una
postura de contraposto, que recorda la del
Dorífor de Políclet (escultura que crea diagonals
entre els membres tensos i els relaxats, tret
característic de l’escultura clàssica).
10.6 Anàlisi formal i tècnica COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME
ALTERNANT:
RITME ALTERNANT:

Les extremitats inferiors són la major

representació del caminar de l’heroi.

L'estàtua descarrega el seu pes sobre la

cama dreta (que es manté recta). Com
la cama dreta suporta tot el pes del cos,
el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos
depèn d’aquesta acció.

Per contra, doblega la cama esquerra,

en posició d’aixecar el peu en una tímida
actitud d’iniciar el pas i d’avançar. La
cama esquerra, com que no aguanta
cap pes, fa que baixi el maluc.

Les lleugeres inclinacions dels malucs i

les espatlles compensen la tensió
anterior.

El braç dret penja i es presenta relaxat, i

l'esquerre es doblega per sostenir una
llança.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Està representat en el
moment de donar un
discurs a l’exèrcit.

L’orador realitzat en bronze,

representa un home que pronuncia
un discurs. Precedent etrusc.

* L’emperador té el braç dret

aixecat, en el moment de màxima
autoritat, un gest de comandament,
en actitud d’orador o d’un home
que guia i arenga les seves tropes i
es mostra victoriós (posició com
l’escultura etrusca de l’Orador),
mentre que el braç esquerre, que
es correspon amb la posició de la
cama del mateix costat, sosté el
ceptre consular i recull la túnica
o paludamentum.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• El braç esquerre aguanta i recull els plecs d’un
mantell (la túnica o paludamentum), on
l’abundància de plecs, magistralment treballats,
creen un ric efecte de clarobscur i moviment.

• Mentre que la
posició de la mà
esquerre indica
clarament que hi
portava una llança o
un bastó de
comandament.

Naturalisme dels
plecs de la roba
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• El braç dret alçat, i el braç esquerra

sosté la túnica i porta una llança.
• La vertical marca clarament el
centre de l’escultura.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Presenta la postura del contraposat,

on el braç dret, alçat, es correspon
amb la cama dreta que es troben en
tensió, en canvi el braç esquerra està
doblegat com la cama esquerra, més
relaxada, ambdós més enrere.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• La postura dels
braços no és pas
exactament la
mateixa del Dorífor,
però l’August de
Prima Porta troba,
igualment, l’equilibri.

Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.

 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• Referent al rostre de l’emperador,
observem, també, les característiques
pròpies dels retrats oficials d’August, la
idealització de les faccions, ell cabells
cauen lleugerament revoltats i recorden
els d’Alexandre Magne.

August Alexandre Magne

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Al seus peus, el dofí de Venus amb Eros (un

nin que cavalca sobre el dofí), ubicada en el
pedestal, resol el problema de la sustentació
de l’estàtua de marbre, que no existia a
l’estàtua de bronze original, i serveix també per
recordar l’origen diví de l’emperador i la seva
immortalitat, donat que, com a membre de la
gens Julia, era descendent d’Enees, fill de la
deessa Venus.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• La cuirassa, molt cenyida al cos i que, seguint la tècnica dels draps mullats,
deixa entreveure un tors musculós, il·lustra una rica iconografia, plena de relleus
que lloen les victòries militars d’August.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• En el centre, a la dreta, apareix
un guerrer bàrbar persa, un
dels parts de la frontera de
l’Eufrates, que retorna els
emblemes, les àguiles que
havien pres a les legions de
Cras, quan les van derrotar i
humiliar (el 53 aC, una generació
abans d’esculpir l’estàtua), i més
tard en l’altra derrota a
Antonino; per tant, simbolitza la
recuperació dels estendards que
els parts havien robat, és a dir,
August aconsegueix recuperar
l’honor de les legions i de la
pròpia Roma: “Res Publica
Restaurata”.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• Qui rep les insígnies de Roma, amb
casc i situat a l’esquerre, és el símbol
del mateix déu Mart, déu de la guerra,
acompanyat de la Lloba Capitolina,
personificat amb Tiberi (fill de Lívia), dos
símbols dels orígens de Roma, amb el
que vol vincular-se August.

• Possiblement, Lívia va triar aquesta

escena per a la cuirassa de l’estàtua, que
havia de representar August en el seu
aspecte diví, perquè fou Tiberi, el seu fill
preferit, qui va anar a recollir els
trofeus.

• En el relleu, Tiberi, en el que és una acció propagandística en la cuirassa del seu

padastre, acut a la trobada amb l’emissari dels parts, acompanyat de la lloba
capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats, que donen un valor mític a
l’esdeveniment. S’aprofita el prestigi d’August per a promocionar a Tiberi, futur
emperador, i se’l fa partícip dels triomfs del seu padastre.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Al costat hi figuren les dues

províncies pacificades i humiliades:
Hispània i la Gàl·lia.
• A la nostra esquerra, Hispània, figura
tombada amb aspecte afligit, la
Hispània província derrotada per August i
incorporada totalment a l’imperi
després de la derrota dels
càntabres, que lliura la típica espasa
hispana, la “glaudius hispaniensis”
en senyal de derrota.
• I a la dreta, al costat oposat, la
personificació de la Gàl·lia,
pacificada després de les guerres de
Juli Cèsar i també incorporada
totalment, que lliura els símbols de la
Gàl·lia seva província, la trompeta zoomorfa
i un porc senglar.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• En la part inferior Apol·lo i Diana,
August sentia devoció per a aquestes
divinitats.
• Apol·lo sobre un monstre alat amb la
lira (símbol de cultura, refinament,
coneixements d’aritmètica, harmonia i
altres arts, que s’havien de dominar per
a tocar-la bé); August seria el
protector de les arts i Apol·lo el
protector del seu govern,
s’identificava amb el déu amb la virtut
de sanador perquè havia salvat a Roma
de la guerra civil.
• Diana, a la dreta, és invocada com a
mare de la nova generació de
romans que viurà en pau gloriosa i
procurarà força, serà la protectora dels
Diana nins. Tot dos, déus del sol i la lluna,
Apol·lo dels joves i de les al·lotes.
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Totes les escenes emmarcades

Caelus per un marc cosmològic, el Cel
i Gea, la Terra.

• A dalt, sobre els pectorals de la

cuirassa, està Caelus, desplega
els seu mantell que cobreix el
món per albergar als mortals, i
per aquesta volta celestial, el
Sol amb la seva quadriga
renova la seva carrera cada dia,
aportant llum i calor a l’Univers, i
il·luminant les passes d’August.
Per davant del carro vola la
personificació de la Rosada, que
du a la mà esquerra la gerra
fumejant, i junt al carro l’Aurora
que anuncia el nou dia,
companya inseparable del Sol.
Gea
 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• A sota en la vertical del melic de la
cuirassa, Tellus, anomenada en
Roma Terra Mater, tombada i amb els
emblemes de la fertilitat, entre els
que destaca la banya de
l’abundància, per la qual la humanitat
rep els fruits del sòl.
• La Terra assimilada, sovint, a Ceres,
del que deriva el nom dels cereals.
• Si es mira amb cura es veu sota els
seus braços, dos nins, tal vegada,
Ròmul i Rem, els bessons
amamantats per la lloba.

• Les ombreres de la cuirassa

representen altres esfinxs alades,
iconografia clàssica i comú que
acompanyen, sovint, les al·legories Gea
militares (en arquitectura als
carcanyols o “enjutes”).
I Caelus, Cel, en grec Urà
C
Aurora
O Rosada
N
O
G
R
Hispània
A vençuda
Àguiles
Insígnies de
F les legions

I
A Tiberi Part
Acció
Poble bàrbar
propagandística de
de les
C Lívia, aprofitant el
fronteres de
prestigi d’August
l’Eúfrates
U per promocionar al
seu fill Tiberi
I
Gàl·lia
R vençuda
A
S Diana
Apol·lo
S
A Terra mater
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: ICONOGRAFIA

1. L’Aurora guiant la
quadriga del Sol.
2. Caelus.
3. Fòsfor (Lucifer, estel de
la matinada).
4. La Rosassa (rocío), junt
a Llumí, precedeix
l’Aurora.
5. Hispania.
6. Apol·lo sobre el grifo.
7. La Terra nutrícia, amb
dos fills i la Cornucòpia.
8. Diana sobre un cerv.
9. Gàl·lia.
10. Mart i la Lloba Capitolina
reben les ensenyes
romanes que retorna un
guerrer de l’Imperi part.
3.- ICONOGRAFIA
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

• Reconstrucció de la policromia. Els

retrats romans es policromaren fins
al segle II. En imposar-se la
monocromia, neix el costum de fer
una incisió en la pupil·la (trepà).
 “Còpia” en marbre de Carrara
3.- DESCRIPCIÓ 2’04 m

Com un general victoriós

Dempeus
Braç dret alçat
. Signe d’autoritat, gest de comandament
. Actitud d’orador
. Guia de les tropes (legions)
Ceptre
Cuirassa molt cenyida
Durant l’època d’August els
Mant vermell de general artistes s’inspiren en els
“paludamenntum” models grecs

Eros/Cupido
i dofí de Venus

CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat

Descalç És la romanització del

Dorífor de Policlet
 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

Junio Lucio Brutus (segle

III aC, 300-250). Anònim.
(0416) Musei Capitolini.
Roma. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

• L’escultura romana emfatitza els esdeveniments històrics i les personalitats

públiques, reforça així el seu sentit propagandístic. Es caracteritza per un gran
realisme, en el qual té un lloc privilegiat el retrat, que adquireix, en el temps, gran
profunditat psicològica.
 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).

 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

• Referent a l’estil, aquest magistral retrat de cos sencer de l’emperador August

recull la influència del retrat republicà, caracteritzat pel seu realisme, perquè
els trets fisonòmics de l’emperador són perfectament identificables, però està més
a prop de l’idealisme hel·lenitzat, que del realisme llatí, perquè malgrat
l’exactitud de les faccions de l’emperador amb la mirada seriosa i els
característics cabells, els rostre tranquil i distant ha estat idealitzat, seguint
l’art grec, també pel contraposto, les proporcions anatòmiques i el drapejats.
És una estàtua inspirada en el Dorífor de Políclet, però té un certa semblança
amb cert retrat romà d’època republicana conegut com l’Orador.
 3.- TEMÀTICA I FUNCIÓ

• És un retrat oficial d’inspiració grega i amb clara

finalitat propagandística (propaganda
governamental típica romana), amb connotacions
polítiques, per una part, en l’escenificació de la
seva tasca pacificadora a la cuirassa (el mateix
August ordenaria la construcció d’un altar dedicat a
la Pau, Ara Pacis Augustae) i, també,
connotacions religioses, atribuint-li un origen
diví emparentat amb la deessa Venus.
 3.- FUNCIÓ: ICONOGRAFIA EL DOFÍ DE
VENUS AMB EROS
• El peu que sosté l’estàtua és un dofí,
al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC),
en què la flota d’Octavi desfà les forces de
Marc Antoni i Cleopatra, eliminant el darrer
obstacle per a la proclamació de l’Imperi.
• Connotacions religioses, atribuint-li un
origen diví emparentat amb la deessa
Venus. L’emperador apareix amb els peus
descalços com un heroi olímpic, la qual cosa
fa datar l’obra després de la seva mort (14
dC), en el moment de la seva divinització.
Els peus descalços simbolitzen l’entrada
d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici del
seu culte, del qual la seva dona Lívia fou
sacerdotessa.

• Cavalcant el dofí, Cupido, l’ajudant de Venus, fan referència a l’origen diví de la

família Júlia.
 3.- FUNCIÓ
• Cal destacar que la part posterior de
l’estàtua ha estat toscament treballada,
cosa que indica que probablement es
trobava dins una fornícula oberta en el
mur.

• Fou feta per glorificar a August i

marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta
les gestes d’August com a fundador i
pacificador de l’Imperi. Instrument, per tant,
de propaganda política, tant de la família
d’August com de l’imperi, en tots els racons
del qual aparegueren escultures d’aquest
estil. També serví a Lívia per promocionar
la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August.

• L’art romà tenia una voluntat històrica

que no tenia el grec. Volien deixar
constància dels seus èxits, sempre
glorificant el seu present i el seu passat.
 3.- DUES TIPOLOGIES D’ESCULTURA
ROMANA: RETRAT I RELLEU NARRATIU
Reflecteix el trets de la
fisonomia d’August però En el retrat, el naturalisme físic és
embellits importantíssim, però a aquest naturalisme,
calia sumar-li que el rostre reflectís les
Retrat idealitzat ple de
qualitats ètiques i polítiques del
serenitat
personatge.
Transmet confiança i
un cert aire humanitari

Cabell arrissat

Els relleus reflecteixen l’interès romà per

la història i la glorificació del passat.
Relleu narratiu
de les gestes de l’emperador i dels
seus deus protectors
 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
• En conclusió, aquest retrat és molt
significatiu del sentit pràctic romà,
que veia en el retrat imperial més un
vincle de propaganda que la recerca
del cànon de bellesa ideal, que tant
havia preocupat els grecs. El poder
polític i religiós concentrat per
August, amb qui comença el període
imperial posant fi a la república, queda
palès en aquesta obra artística.

• Així, l’estàtua abandona la tradició hel·lenística que solia

representar els herois en una actitud i una nuesa que els
assimilava a la divinitat, la llança en la tradició grega i la toga
en la primitiva tradició romana republicana. D’aquesta
manera, l’expressió d’August, malgrat la idealització i la
seva divinització, demostra que es tracta d’un ésser humà
i comunica serenitat.
 4.- MODELS I INFLUÈNCIES

• Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir de les seves

característiques van ser representades moltes màximes autoritats, tot i que
van calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa terrenal i no a
l’aspecte diví.
 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
• Durant l’època imperial es desenvolupen nous models iconogràfics de retrat
imperial:

• Aquesta imatge d’August Prima Porta és

una imatge Thoracata, en qualitat de cap
militar absolut.
• També podia ser representat com Pontífex
Maximus: amb un mantell en el cap oficiant
com a cap religió o sumo sacerdot (com el
retrat d’August del Museu de les Termes,
Roma).
• Togatus: representant l’emperador amb
toga senatorial, cap civil absolut (exemple és
el retrat d’August com a pretor, Museu del
Louvre).
• Altres models eren el retrat eqüestre, del
que tan sols conservem un exemple, el de
Marc Aureli.
• I el retrat l’Apoteòsic, que representa
l’emperador seminu, personificant algun déu August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i
romà (en cert aspecte, el retrat d’August amb vel (Pontífex Maximus)
Prima Porta té característiques
apoteòsiques, donat que va descalç).
 4.- MODELS I INFLUÈNCIES

Pontifex maximus o sumo

sacerdot: amb un mant que li
cobreix el cap i una patena.

Cònsol: amb toga (“togato”,

vestidura militar) i amb el braç
alçat guiant les tropes.
RETRATS
D’EMPERADORS Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.
(diferents moments dels General: amb la cuirassa (“toracato”).
seus càrrecs)
COM A Divinitzat. El poder de
l’emperador va augmentar i
va arribar a la divinització,
sobretot, un pic mort (nou
tipus de retrat): tors
descobert (casi seminu),
corona de llorer al cap i, en
ocasions, atributs divins
com l’àguila de Júpiter.

Eqüestre: reservat als

emperadors (a cavall).
 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
• Però, el veritable origen de la nova tradició del
retrat romà es trobava en el culte als
avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris
de l’art etrusc.

A partir d’aquí i de les innegables influències

gregues de l’etapa d’August, el retrat romà
seguirà evolucionant en els sigles posteriors, de
vegades seguint el camí de la idealització, d’altres
marcat per un realisme més profund, i unes altres
demostrarà un major interès per la captació
psicològica del personatge retratat (Caracal·la).

En realitat, n’hi ha més de vuitanta

representacions d’August en diversos moments
de la seva vida (fins i tot en la seva decrepitud).
Tant a la còpia, feta quan l’emperador era mort,
com a l’original de bronze, August és il·lustrat amb
un rostre jove, que en cap cas es correspon a
la realitat.
 >< EVOLUCIÓ DEL RETRAT
REPÚBLICA ALT IMPERI BAIX IMPERI
(segles VI - I aC) (segles I - III) (segles IV - V)

HEL·LÈNIC SIMPLIFICACIÓ
REALISTA REALISTA
IDEALITZAT HIERATISME