ÀGORA FILOSOFIA

Després de la mort d’Aristòtil, el centre dels estudis científics es va desplaçar

d’Atenes a la nova ciutat d’Alexandria. Alexandre, va ordenar construir ciutats
arreu sota un model modern. El general Ptolomeu Soter es va apoderar
d’Egipte i va fundar com a capital una nova ciutat: Alexandria; ciutat ubicada en
el lloc més adequat per l’època: el delta del Nil, que rebia els béns de les terres
fèrtils del riu i ciutat oberta al comerç de la mediterrània.

Les obres de construcció de la nova ciutat van començar el 332 aC. La ciutat
va atraura molta població, de manera que en el segle III aC la ciutat va arribar
als 500.000 habitants. La cultura i l’art van ser promoguts des del govern sota
la direcció del ministre Demetrio Fáleron, atenenc deixeble de Teofrast, el
gran botànic amic d’Aristòtil. Amb la col·laboració de Estrató de Làmpsac va
inicair la construcció de la gran biblioteca, a la qual es van traslladar la majoria
de llibres del Liceu d’Aristòtil.

Amb recursos financers públics es van construir un conjunt d’edificis i es van

contractar els millors savis de l’època. Hi havia sales de lectura, un zoològic, un
jardí botànic, laboratoris d’anatomia, un obsevatori astronòmic, i, per
descomptat, l’enorme biblioteca amb 500.000 volums i que en el segle I aC
arribà tenir-ne més de 700.000.

El Museu-Biblioteca d’Alexandria no només va recopilar llibres i els va difondre

arreu sinó que, a més, es va convertir en el centre editor de llibres més
important del món antic. Molts dels escrits clàssics que ens han arribat fins els
nostres dies provenen de les edicions alexandrines, de les traduccions i
compilacions que allà s’hi varen fer.
Com exemples val la pena citar les obres d’Homer, d’Aristòtil, i del metge
Hipòcrates, a més de les obres pròpies dels grans savis d’aquells segles que
varen estudiar i ensenyar a Alexandria, com foren Arquímedes, Eratóstenes, el
gran matemàtic Euclides i molts d’altres que estudiarem en un altre apartat.
Dissortadament, la biblioteca va patir diversos atacs. Primer fou saquejada ja el
145 aC en moments de guerra civil. Després, el 48 aC va patir un incendi
durant l’ocupació romana de Juli César de la ciutat. Amb el govern romà, la
 biblioteca va viure anys de decadència. Amb el cristianisme, la biblioteca es
revifà al concentrar la cultura pagana enfrontada al nou poder religiós-polític.
Dissortadament, aquest enfrontament portà a la parcial destrucció de la
biblioteca l’any 390 dC per ordre del bisbe Teòfil que propicià l’assassinat de la
matemàtica Hipatia.

Tot i això, la biblioteca sobrisqué fins l’any 641 quan els exèrcits musulmans
van arrassar la ciutat i destruir del tot la biblioteca i el museu.

L’enorme influència de la Biblioteca d’Alexandria no es circunscriu als seus

edificis. Al llarg dels segles sorgiren imitacions lluminoses. Rodas i Pèrgam en
van ser dignes imitadores. Precisament, va ser la ciutat de Pèrgam on es va
inventar un nou suport de l’escriptura que va permetre substituir l’escàs papir;
es tracta del pergamí en honor d’aquesta gran ciutat grega.

HIPÀTIA

Hipatia de Alexandria va ser una de les primeres dones de la historia que va

contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Va néixer a Alexandria,
Egipte en l’any 370 i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 415.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella
adorava, era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va
ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una
excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i
matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las
dones no tenien dret a l’ educació i les seves vides transcorrien en els
espais privats de les seves cases, les seves famílies, les seves amistats i de
"les feines femenines".

http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/hipatia.htm