L'ètica fa referència a l'estudi de la moralitat i les accions humanes.

Examina els conceptes

del bé i del malament, així com les normes i principis que guien el comportament humà.
L'ètica cerca determinar quines accions són moralment correctes o incorrectes i com les
persones han de viure una vida bona i virtuosa.

L’enfocament ètic d’Aristòtil es troba a la seva obra principal, "Ètica a Nicòmac". Segons
Aristòtil, l'ètica està relacionada amb l'assoliment de la felicitat i la florida humana, que ell va
anomenar eudaimonia.

Aristòtil va sostenir que la virtut és el fonament d'una vida ètica. Creia que les virtuts són
hàbits adquirits a través de la pràctica constant i que són essencials per assolir l'excel·lència
humana. Per ell, l'ètica no consisteix només a seguir regles o lleis, sinó a conrear virtuts
com la saviesa, la justícia, la valentia i la moderació.

A més, Aristòtil ha argumentat que l'ètica està vinculada a la idea de la "vida en comunitat".
Creia que els éssers humans són animals socials i que la virtut es desenvolupa a través de
la interacció amb els altres. Per ell, la bona conducta ètica es basa en la cerca del bé comú i
el desenvolupament de l'amistat i les relacions humanes.

La moral es refereix al conjunt de principis, valors i normes que guien el comportament

humà i determinen allò que es considera correcte o incorrecte des del punt de vista ètic. La
moral és un sistema de creences i judicis sobre allò que està bé o malament, i proporciona
pautes per a la conducta individual i social.

La moral abasta diferents aspectes de la vida, com ara les accions, les intencions, els
motius i les conseqüències dels actes humans. Està relacionada amb la presa de decisions
ètiques i com les persones interactuen amb els altres i amb el seu entorn.

La moral pot variar duna cultura a una altra i fins i tot dins una mateixa societat, ja que està
influenciada per factors com la religió, la tradició, l'educació i el context social. No obstant
això, hi ha certs principis universals que es troben en moltes cultures, com ara el respecte
per la vida, l'honestedat, la justícia i la benevolència.

És important destacar que la moral no es limita només al que és legalment permès o

prohibit, ja que hi pot haver accions que, encara que no siguin il·legals, es considerin
moralment incorrectes. La moral implica una reflexió i un judici sobre les accions humanes
des d'una perspectiva ètica, tenint en compte els valors i els principis que es consideren
importants en una determinada societat o comunitat.
La relació entre ètica i moral és estreta, ja que tots dos termes estan relacionats amb l'estudi
i la reflexió sobre la conducta humana des d'un punt de vista moral. Tot i que sovint
s'utilitzen de manera intercanviable, hi ha algunes distincions que es poden fer entre tots
dos conceptes.

L'ètica és una disciplina filosòfica que cerca comprendre i analitzar els fonaments racionals
de la moralitat.
D'altra banda, la moral fa referència al conjunt de principis, valors i normes que orienten la
conducta humana.

L'utilitarisme és una teoria ètica dins de l'ètica normativa que se centra a maximitzar el
benestar general i minimitzar-ne el patiment. Va ser desenvolupada per pensadors com
Jeremy Bentham i John Stuart Mill al segle XIX.

L'utilitarisme sosté que una acció és moralment correcta si produeix la major quantitat de
felicitat o benestar per al nombre més gran de persones possible. Considera que el valor
moral d'una acció està determinat per les conseqüències i el balanç net de felicitat o
patiment que genera.

A l'utilitarisme, es busca maximitzar la utilitat, que s'entén com el benestar o la felicitat. La

mesura d'utilitat pot variar, però sol basar-se en el principi de maximització del benestar
general, on es busca el benefici més gran per al nombre més gran de persones.

L'utilitarisme també té en compte la igualtat de consideració envers totes les persones. No

discrimina en termes de raça, gènere, estatus social o altres factors, sinó que busca el
benestar més gran per a totes les persones involucrades.

És important destacar que l'utilitarisme avalua les accions en funció de les seves
conseqüències, sense considerar necessàriament les darreres intencions. Això vol dir que
una acció pot ser considerada moralment correcta si produeix resultats beneficiosos, fins i
tot si les intencions inicials no eren purament altruistes.

Tot i això, l'utilitarisme ha estat objecte de crítiques i debats, especialment en relació amb la
ponderació dels diferents tipus de felicitat, la consideració dels drets individuals i la dificultat
de mesurar la felicitat de manera precisa.

En resum, l'utilitarisme és una teoria ètica que sosté que les accions són moralment
correctes si maximitzen el benestar general i minimitzen el patiment. Es basa en el principi
de buscar el major benefici per al nombre més gran de persones i avalua les accions en
funció de les seves conseqüències.