tirania: govern que exerceix un tirà (persona que controla tots els poder de l’estat

oligarquia: el govern es exercit per uns pocs

monarquia: govern que exerceix un rei que es el màxim representant
monarquia parlamentària: el rei és el representant pero qui decideix les lleis es el
president
monarquia absoluta: el rei és qui governa i no té cap limitament
aristocràcia: govern que exerceix una classe privilegiada
democràcia: govern del poble, la sobirania resideix en el poble de manera directa o
bé mitjançant representants

sobirania
jean bodin: frança s.xvi
la sobirania recau en el rei, autoritat per la gràcia de déu, reconeix tres formes de
govern:
- democràcia: la sobirania la té el poble
- aristocràcia: la sobirania la té un petit grup
- monarquia: la sobirania la té el rei

thomas hobbes: anglaterra s.xvii (Leviatàn, 1651)

es posiciona a favor de la sobirania en mans d’un monarca absolut

rousseau: frança s.xviii

la sobirania popular (del poble) ha de tenir el poder absolut
era republicà, partidari de la sobirania popular i contrari a la monarquia

sieyès: frança s.xviii-xix

partidari de la sobirania nacional, el poder el té el poble governat pels seus
representants

sufragi
censatari: dret a vot els ciutadans que tenen riquesa o propietats
universal masculí: dret a vot només homes majors d’edat
universal: dret a vot tant homes com dones majors d’edat
liberalisme
defensa la llibertat política i econòmica com a dret a tots els homes
va sorgir a la revolució francesa i es va difondre per europa a la primera meitat del
s.xix
liberalisme moderat o doctrinari: barreja elements de l’antic règim amb les noves
polítiques
liberalisme radical o democràtic: pretén ampliar els drets a la població

socialisme utòpic
critica de les estructures i relacions socials de l’època i descriu un futur sistema
social ‘perfecte’ basat en la igualtat de tots els homes
es va desenvolupar al s.xix com a reacció a les conseqüències per a la classe
obrera
considera l’home bo per naturalesa
critica el capitalisme, busca la creació d’una societat igualitària i defensa un model
de societat col·lectiva
Saint-Simon, Fourier, Cabet

socialisme científic (marxisme)

tesis sorgides de Marx i Engels
comprèn 3 aspectes fonamentals: l'anàlisi del passat (materialisme històric), la
crítica al present a partir dels estudis del liberalisme i capitalisme i el nou projecte de
futur dividit en fases (revolució contra el capitalisme, dictadura del proletariat per
eliminar el capitalisme i educar el poble, fase socialista on l’estat controla tota la
producció i s’eliminen les classes socials i per ultim la fase comunista on ja no cal
estat

anarquisme
llibertat total de l’ésser humà, desaparició de l’estat i propietat privada, creació d’una
societat sense classes
no accepten partits polítics ni governs revolucionaris
Godwin primer pensador anarquista: rebutja l’estat, la propietat privada i propugna
una societat a la qual no calia arribar sense violencies on els bens seran repartirs
igualitariament entre tots els homes
Proudhon i Bakunin son els teòrics més importants del s.xix

nacionalisme
conservador: idees conservadores del Romanticisme (el retorn a la tradició)
caràcters externs i hereditaris (llengua, història, religió, costums, tradicions…) la
recerca d’una identitat comuna
nació existeix amb independència del sentiment nacional, es la tesi de nacionalitat
heretada, formulada a Alemanya per Herder i Fichte seguida pels nacionalistes
alemanys

progressista: idea de nació sorgida a la revolució francesa (dret dels pobles a

disposar de si mateixos)
es basa en la voluntat d’un poble de viure en comú i d’estar regit amb unes mateixes
institucions
formulada a Itàlia per Mazzini

expansionista o imperialista: més agressius i opressors, una nació es considera

superior
d’alliberament: defensius, presenten dues formes d'expressió
- nacionalisme cultural: defensa la identitat nacional d’un poble, sobretot la
seva cultura
- nacionalisme polític: lluita per la constitució de l’estat propi

republicanisme
s’oposa a la monarquia, proposa la república com a forma idònia de govern de
l’estat, els seus principis es fonamenten en les lleis, el dret, la sobirania del poble i la
llibertat del ciutadà, implica que tots som iguals davant la llei, la figura del monarca
es suplantada per un cap d’estat (és triat popular i democràticament del poble)
principis: reconeixement de les persones com a ciutadans, patriotisme (valor
suprem), el bé comú és l’objectiu de la res publica, el valor de les lleis com a
reguladores de la societat, llibertat (factor fonamental), l’oposició a la corrupció,
l’enfortiment dels valors cívics
característiques: sobirania popular, divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial),
igualtat de tots els ciutadans davant la llei, governants (electes del poble)
responsables dels seus actes davant del poble, els actes del govern son públics,
impera la llei, poder executiu (president)

dretes i esquerres
origen a l’assemblea nacional (el parlament de frança), 1789 va marcar l’inici de la
revolució francesa, havien de votar sobre el veto reial i els nobles i clergat van
situar-se a la dreta i els revolucionaris a l’esquerra

esquerres
a favor de la sanitat, sistema educatiu i pensions (conjunt de la societat),
desenvolupa les seves polítiques pensant en la societat, definida com una
comunitat, per aixo es defineixen com a socialistes, el seu objectiu és crear l’estat
del benestar, sufragat pels impostos (els rics paguen més que els que guanyen
menys)

dretes
l’individu es l’iniciativa privada de les seves polítiques, afavoreixen l’economia de les
empreses perquè generin riquesa, es defineixen liberals perque les autoritats
intervenen el mínim possible o capitalistes perquè el funcionament de l’estat gira al
voltant dels diners

constitució de 1812
sobirania nacional, ideologia progresista, poders: executiu (rei + ministres), legislatiu
(corts unicamerals), judicial (tribunals), sufragi universal masculí i indirecte, drets
individuals (imprenta, propietat, inviolabilitat del domicili, igualtat davant la llei), estat
confessional (catolicisme: religió oficial)

constitució de 1876
poder judicial: tribunals de la justicia, poder executiu: rei, poder legislatiu: corts
(congrés i senat)

partits polítics del s.xix

moderats 1820-1844: reformes polítiques liberals sense trencar totalment l’antic
règim
progressistes 1820-1836: reformes polítiques liberals desmantellant els ressorts
jurídics i econòmics de l’antic règim
demòcrates 1849-1868: sufragi universal, reformes polítiques i socials
republicans 1854-1873; 1931
internacionalistes 1868: propugnen la presa de poder de la classe proletaria a traves
de la revolució