Toni Luque López

PREGUNTES KANTIANES

1) Kant sembla donar a entendre que actuar per deure i actuar

autònomament són la mateixa cosa. Però, com és possible això? Actuar
respectant al deure significa haver de obeir una llei. Com pot ser que la
obediència a la llei sigui compatible amb la autonomia i la llibertat?
Recordem que existeixen tres tipus diferents d’actuacions: Contra el
deure, actuant amb una intenció que no és bona; conforme el deure, és
a dir, actuar com la llei moral diu però per necessitat i per deure, és a dir,
actuar amb una bona intenció perquè sabem que és el que s’ha de fer.
Per tant, no és que sigui possible, és que per seguir la llei moral (actuar
per deure), és necessari tenir aquesta llibertat i autonomia de la que
Kant parla per poder decidir la opció correcta, actuar per deure. Per tant
sí, la obediència a la llei és compatible amb la autonomia i la llibertat.

2) Si la autonomia consisteix en actuar conforme a una llei que jo mateix

m’estic donant, què garanteix que tothom escollirà la mateixa llei moral?
Si l’imperatiu categòric es un producte de la meva ment, no es probable
que persones diferents arribin a diferents imperatius categòrics? Kant
pensa que tots coincidirem en la mateixa llei moral. Però, com pot estar
segur de què persones diferents no raonaran de forma diferent arribant
així a lleis morals diverses?
Segons Kant, és impossible que arribem a lleis morals diferents perquè
aquesta prové de la raó (facultat de pensar) i d’una voluntat racional, que
és única per a tots els éssers humans. Per tant, tot i que tinguem
autonomia, sabem que actuar per deure (d’acord a la llei moral) es el
correcte i només això ho serà, tot i que el resultat d’aquestes accions no
sigui el desitjat.

3) Aquest és un exemple pràctic. Suposa que amagues a casa teva a un

amic teu, fugint d’un assassí. Aquest truca a la porta i et pregunta si
aquell qui persegueix s’amaga allà. Estaria bé mentir l’assassí per
protegir el teu amic?
Jo, pel fet de ser un ésser racional, soc autònom, i per tant puc decidir
com actuar, però només n’hi ha una que respecta la llei moral. En
aquest cas es proposen dos dilemes morals: Hem de mentir al assassí
per protegir el nostre amic o hem de dir la veritat i deixar que l’assassí
trobi i mati el nostre amic? Kant proposaria la següent reflexió: Volem
que dir la veritat a l’assassí i que es mati al nostre amic sigui llei moral o,
contràriament volem que mentir l’assassí i salvar el meu amic es
converteixi en llei moral? Un món seguint la universalitat de matar seria
un sense sentit, ja que aniria en contra de la pròpia vida de l’esser humà,
per tant, podem concloure que l’acció que segueix la llei moral és mentir
l’assassí i salvar el nostre amic. A més, Kant argumenta que la única
virtut que pot ser bona es la bona voluntat, ja que tota la resta poden
Toni Luque López

utilitzar-se per aconseguir una finalitat immoral. Aplicant això últim en

aquest cas, la veritat és a priori una virtut bona, però utilitzada amb un
assassí, que perpetra actes immorals com és matar, es converteix en
quelcom dolent.