SISTEMA RESPIRATORI

El sistema respiratori està format per les estructures que realitzen l’intercanvi de gasos entre
l’atmosfera i la sang.
L’oxigen es introduït dins del cos per a la seva posterior distribució als teixits i el diòxid de
carboni, produït pel metabolisme cel·lular, és eliminat a l’exterior.
Hi participen: el nas, faringe, laringe, tràquea, bronquis i pulmons
Funcions:
- Intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni entre la sang i l’atmosfera (respiració externa)
o Intervé el sistema respiratori i el cardiovascular
o Processos: ventilació (entrada d’aire), difusió (dels alvèols a la sang), transport (
de la sang cap a les cèl·lules) i intercanvi (oxigen i diòxid de carboni)
- Intercanvi de gasos entre la sang dels capil·lars i les cèl·lules dels teixits on es troben els
capil·lars (respiració interna)
- Ajuda a regular el pH
Estructures principals
- Sistema respiratori superior: boca, foses nasals, sens paranasals, faringe, laringe i tràquea
- Sistema respiratori inferior: broquis i pulmons
Estructures accessòries: pleures i tòrax (ossos, articulacions i músculs)
TRACTE RESPIRATORI SUPERIOIR
BOCA
- Primera part del tub digestiu que també participa en el sistema respiratori
- MIRAR ANATOMIA EN EL SISTEMA DIGESTIU
- Fa de caixa de ressonància -> ens permet parlar, articular gestos facials, mastegar...
- Està limitada per les galtes i els llavis
- Entapissada per una mucosa de epiteli estratificat escamós i no queratinitzat
- Vestíbul  espai entre les dents i els llavis
- Cavitat oral  espai per darrere de les dents
- Sostre format pel paladar  2 parts
o Paladar dur (part d’endavant)  múscul maxil·lar superior i palatí
o Paladar tou (part de darrere) presenta
una projecció a la línia mitja anomenada
campaneta o úvula
- A cada costat del paladar touhi ha dos músculs
anomenats pilars, tan anteriors com posterior (2
de cada) i estan recoberts de replecs
- Istme de la gola -> espai que comunica amb la gola
- Amígdala palatina -> sota del pilar posterior
NAS
- El nas és la part superior del sistema respiratori i varia en grandària i forma en diferents
persones.
- La part superior del nas és òssia formada pel pont del nas (ossos nasals , part del maxil·lar
superior i la part nasal de l' os frontal).
- La part inferior del nas és cartilaginosa i es compon de cartílags hialins i també una part
de teixit conjuntiu fibrós amb adipós
- A l’interior del nas es troba el tàbic nasal, fet d’os i
teixit cartilaginós, i divideix la cavitat nassal en dues
parts: les fosses
o La part d’os del septe està formada per l’os
etmoide i los vòmer
o La part cartilaginosa forma el cartílag septal
o El tàbic sol tenir preferència per bombar aire
cap a una de les fosses, generalment la dreta
- Les fosses nassals s’obren a l’exterior per els orifici
o finestres nassals
o L’obertura dels orificis es limita gracies a les
ales del nas
o Les fosses comuniquen amb la nasofaringe pels dos orificis posteriors o coanes
o Cada fossa està formada pel sostre, la paret medial, la paret lateral i el sòl
 El sostre es corbat i estret
 Format per 3 ossos: el frontal, l’etmoïdal i l’esfenoïdal
 El sol és més ample
 Delimitat per part dels ossos maxil·lars i palatí
 La paret interna o medial és lisa i dona al septe
 La paret externa o lateral és rugosa per les elevacions dels ossos
longitudinals (cornets del nas superior, mitjà i inferior)
 Es corben cap avall formant els meats, canals per on passa l’aire
 Sota el cornet o meat superior desemboquen els sens etmoïdals
 Sota el mitjà desemboquen el sen maxil·lar i el sen frontal
 Sota l’inferior desemboca el conducte lacrimo-nassal
o Recobertes de membrana mucosa d’epiteli pseudoestratificat columnar ciliat
o Recobertes de pel o vibrisses, que atrapen les articules mes gran de l’aire inspirat
o Més endins, una fina capa de moc segregat per les glàndules mucoses de l’epiteli,
atrapa les partícules que no s’han eliminat amb els pels
 L'1/3 superior de la mucosa nasal, situada al sostre i la zona superior de
les parets interna i externa de les fosses nasals, és la mucosa olfactòria, ja
que conté els receptors sensitius olfactoris.
 La mucosa calenta i humiteja l’aire
  La mucosa es molt
vascularitzada -> sang quan
els nens es treuen els mocs
 S’ha de tirar el cap
endavant degut a
que si no, la sang pot
anar a l’estomac i
produir vòmits
o El moc amb partícules es manat pels
cilis cap a la faringe per tal de ser
deglutit i inactivat a l’estomac

SINUS PRANASALS
- Cavitats plenes d’aire de diferent grandària i forma segons les persones
- Entapissats per la mucosa nasal -> més prima i menys vascularitzada que la de les fosses
- Van creixent i alternant la mida i forma de la cara i dona ressonància a la veu
- Els ossos són: frontal, etmoide, esfenoide i maxil·lar superior
- El moc que secreta passa a les fosses a traves dels meats
- Sinus frontals (2  dret i esquerra)
o Es localitzen entre les taules interna i externa de l'os frontal , per darrere dels arcs
supraciliars.
o Poques vegades són desiguals mida en una mateixa persona ja que el tàbic que
els separa no sol trobar-se en el pla mitja .
o Cada sinus frontal comunica amb la fossa nasal corresponent a través del meat
mitjà
o Visibles a partir dels 7 anys
- Sinus etmoïdals
o Desemboquen a les fosses nassals pels meats superiors
o Hi ha entre 3 i 18
o Visibles a partir dels 2 anys
- Sinus esfenoïdals
o Solen ser 2
o Situats a l’os esfenoide, darrere de la part superior de les fosses
o Estan separats per un envà ossi que no sol trobar-se en el pla mitjà
o Desemboquen en les fosses nassals per sobre dels cornets superiors
- Sinus maxil·lars
o Són els més grans
o El seu sostre és el terra de la orbita
o Desemboca a la fossa nasal corresponent pel meat mitjà a traves d’un orifici situat
a la part superior-interna del sinus
o Per la seva posició, el drenatge vertical és impossible i requereix maniobres
FARINGE
- Extrem superior comú dels tubs respiratori i digestiu
- A la part superior desemboquen els orificis posteriors de les fosses nasals o coanes
- A la part mitjana desemboca l’istme de la gola
- La part interior continua amb l’esòfag, conduint els aliments cap a ell i l’aire cap a la
laringe i pulmons
- La dividim en 3 parts:
o Nasofaringe
 Part nasal de la faringe -> extensió cap enrere de les fosses nasals
 Recoberta de mucosa, similar a la nasal, i amb funció respiratòria
 Hi ha amígdales al seu sostre i paret posterior (teixit limfoide)
 Amígdala faríngia -> anomenada popularment vegetacions o
adenoides
 A la paret externa desemboca la trompa d’Eustaqui, comunicació entre
l’orella mitjana i la nasofaringe
 Les amígdales tubariques es troben darrere de cadascú dels orificis de
desembocadura
 Si s’infecten les adenoides pot disseminar a les tubariqus i allí passar al
timpà i produir otitis
o Orofaringe
 Part oral de la faringe -> continuació de la boca a traves de l’istme de la
gola
 Funció digestiva
 Recoberta de mucosa similar a la oral
 Límits:
 Superior -> paladar tou
 Inferior -> base de la llengua (amígdala lingual)
 Costats -> pilars anteriors i posteriors de cada cantó (amígdales
palatines o angines)
  Les amígdales palatines, lingual i faríngia constitueixen una banda circular
de teixit limfoide situada a l’istme de la gola anomenada anell amigdalí o
anell de Waldeyer
 Funció: evitar la
disseminació de les
infeccions des de les
cavitats nasal i oral cap
als tubs respiratori i
gastrointestinal
o Laringofaringe o hipofaringe
 Part laríngia de la faringe ->
situada darrere de la laringe
 Recoberta de mucosa amb epiteli
pla estratificat no queratinitzat,
que continua per l’esòfag
 Relacionada amb els cossos de
les vertebres cervicals de la 4 a la
6 per la part posterior

LARINGE
- Òrgan especialitzat que s’encarrega de la fonació o emissió de sons amb l’ajuda de les
cordes vocals del seu interior
- Localitzada entre la laringofaringe i la tràquea
- Actua coma vàlvula que impedeix que els aliments deglutits i cossos estranys entrin a les
vies respiratòries
- Recoberta per mucosa amb epiteli estratificat escamós no queratinitzat
- Formada per 9 cartílags units amb lligaments
o Cartílag tiroide (imparell)
 Format per 2 lamines quadrilàteres de cartílag hialí que es fusionen davant
en la línia mitjana, formant la prominència laringe o la nou d’Adam (unió
més gran en el homes)
 Per la seva vora superior s’uneix a l’os hioide
 Per la vora posterior de cada lamina es projecta cap amunt com banya
superior i cap avall com banya inferior. Aquestes ultimes s’articulen amb
el cartílag cricoide
o Cartílag cricoide (imparell)
 Format per cartílag hialí
 Cartílag laringi més inferior
 Té forma d’anell de segell i aquest segell dirigit cap a enrere
 És més petit que el cartílag tiroide però més gruixut i fort
 La seva vora superior s’articula amb el cartílag tiroide
 La seva vora inferior s’articula amb el primer anell de la tràquea
o Cartílag epiglotis (imparell)
 Format per cartílag elàstic
  Té forma de raqueta
 Situat darrere de l’arrel de la llengua i de l’os hioide
 Situat davant del orifici d’entrada de la laringe
 La seva vora superior es lliure i forma la vora superior de l’orifici laringi
 La seva vora inferior està unida al cartílag tiroide
o Cartílags aritenoides (parell)
 Són 2
 Formats per cartílag halí
 Articulats amb el cartílag cricoide
 Cada un d’ells s’insereix un lligament que forma part d’una corda vocal
o Cartílags corniculats i cuneïformes (parell)
 Són 2
 Formats per cartílag elàstic
 Els corniculats estan units als vèrtex dels aritenoides i són com
prolongacions d’aquests
 Els cuneïformes es troben en els plecs d’unió dels aritenoides i epiglotis
 Els dos tipus de cartílag s’apropen quan es tanca l’orifici d’entrada a la
laringe en el moment de deglutir

- Interior de la laringe
o S’estén des de l’orifici d’entrada fins a la tràquea i queda dividida en:
 Vestíbul laringi -> entre dos plecs superiors o vestibulars (cordes falses)
 Ventricle laringe -> entre dos plecs inferiors (cordes vocals verdaderes)
 Cavitat infraglòtica (fins a la vora inferior del cartílag cricoide/sota els
plecs inferioirs)
o Recoberta d’epiteli estratificat escamós no queratinitzat fins la cavitat
infraglòtica, a partir d’aquesta, recoberta per epiteli pseudoestratificat columnar
ciliat (continuo amb el de la tràquea)
o Els plecs superiors estan separats per l’esquerda o hendidura vestibular
o Els plecs inferiors estan separats per la hendidura glòtica
o La glotis inclou les cordes vocals veritables i la hendidura glòtica i és la cavitat
laríngia més relacionada amb l’emissió de la veu
  Les cordes vocals falses
 2 plecs de mucosa que envolten a uns lligaments i s’estenen entre
els cartílags tiroides i aritenoides
 Formen part del mecanisme protector -> la laringe es tanca al
deglutir per evitar la entrada d’aliments o altres cosso estranys a
les vies respiratòries
 Les cordes vocals verdaderes
 Tenen forma de cunya amb un vèrtex que es projecta cap a
l’interior de la cavitat laríngia i una base que es recolza en el
cartílag tiroide
 Cada una està composta per un lligament, una membrana elàstica
i fibres de múscul estriat
 Recobertes per una membrana mucosa d’epiteli estratificat
escamós queratinitzat

TRAQUEA
- Tub ample que continua a la laringe
- Entapissat amb mucosa d’epiteli
pseudoestratificat columnar ciliat
- La llum o cavitat del tub es manté oberta gracies
a l’acció d’uns cartílags hialins (16-20) en forma
de C, amb la part oberta cap enrere
o Els extrems oberts dels anells queden
estabilitzats per fibres musculars llises i
teixit conjuntiu elàstic, que forma una
superfície posterior plana en contacte mb
l’esòfag i descens per davant d’aquest
- La crossa de l’aorta al principi es anterior a la
tràquea però després es fica al seu costat esquerra posteriorment
 TRACTE RESPIRATORI INFERIOIR
BRONQUIS
- Dos tubs formats per anells complets de cartílag hialí (un per cada pulmó)
- Carina  part on la tràquea es divideix per formar 2 bronquis principals
- En direcció cap a baix i en fora, des del final de la tràquea fis als hils pulmonars
- El dret és més vertical, curt i ample que l’esquerre  més probabilitat d’entrada
d’objectes
- Cada bronqui principal es divideix en bronquis lobulars
o 2 al costat esquerre i 3 al dret
o Ambdós format per mucosa
d’epiteli pseudoestratificat
columnar ciliat
- Cada bronqui lobular es divideix en
bronquis segmentaris o segments
pulmonars
o Cada un té els seus propis
bronquíols, arteria i vena
segmentaris
o Ambdós format per mucosa
d’epiteli pseudoestratificat
columnar ciliat
- Cada bronquis segmentaris es divideix en
bronquis més petits o bronquíols, que es
van ramificant fins formar els bronquíols
terminals
o A partir del canvi a bronquíols,
l’epiteli passa a ser epiteli
columnar simple ciliat
o En els bronquíols més petits és epiteli cuboïdal simple ciliat
o En els bronquíols terminals hi ha epiteli cuboïdal simple no ciliat
- Aquesta ramificació agafa una forma d’arbre invertit
- Es anells cartilaginosos mencionats anteriorment van desapareixent, a mesura que
augmenten les fibres musculars llises, fins que desapareix totalment el cartílag i només
queda múscul llis en els bronquíols petits
o La contracció mus cular por tancar la cavitat i evitar que entri l’aire (crisi
asmàtica)
BRONQUIOLS I ALVÈOLS
- Bronquis amb diàmetre inferior de 1 mm
- Manquen de parets, glàndules i cartílag
- Es subdivideixen fins formar els bronquíols
terminals, que es caracteritzen per ja tenir
alvèols
- La unitat respiratòria és la zona del pulmó
que està airejada per un bronquíol
respiratori
- Cada bronquíol respiratori es divideix en
diverses vies  els conductes alveolars
- I els conductes alveolars s’obren en diversos
sacs alveolars i alvèols
o Cada sac alveolar està format per diversos alvèols
o Cada alvèol és una bossa rodona, oberta per un banda i amb un diàmetre d’unes
300 micres, amb una paret delicada d’epiteli pla simple
- Als pulmons hi ha uns 300 milions d’alvèols
- Els alvèols es comuniquen entre ells gracies als porus alveolars quan entren en contacte
o Aquests porus equilibren la pressió entre segments pulmonars
- Es alvèols estan envoltats per una xarxa de capil·lars continus amb sang de les arteries
pulmonars
- Paret alveolar constituïda per:
o Pneumòcits tipus I  cèl·lules epitelials escamoses fortament unides entre elles
o Pneumòcits tipus II  cèl·lules que sintetitzen el surfactat (agent tensioactiu)
composat per fosfolípids i proteïnes i que recobreix per dins als alvèols,
disminuint la seva tensió superficial i impedint el col·lapse
- Les parets alveolars són molt fines i estan recobertes i organitzades així (de dins a fora)
1. Surfactant
2. Epiteli o paret alveolar
3. Membrana basal alveolar
4. Líquid intersticial entre epiteli
alveolar i endoteli capil·lar
5. Membrana basal capil·lar
6. Endoteli capil·lar

PULMONS
- Òrgan essencials de la respiració
- Lleugers, tous, esponjosos i molt
elàstics
- Poden reduir-se a 1/3 part de la seva mida al obrir la cavitat toràcica
- Els pulmons són rosats però al llarg dels anys es van enfosquint a causa de l’acumulació
de partícules de pols inhalada que queda atrapat en els fagòcits (macròfags)
- Cada pulmó té forma de semicon i està contingut dins del seu propi sac pleural (1 per
cada)
- Els dos pulmons estan separats pel cor i altres estructures del mediastí
- El pulmó dret és més gran i pesat que l’esquerra, però el deu diàmetre vertical és menor
degut a que la cúpula dreta del diafragma és més alta i a l’hora, és més ample que
l’esquerre perquè el cor està ubicat més cap a l’esquerra
- El pulmó esquerra està dividit en
o Lòbul superior  presenta l’escotadura cardíaca on es situa el cor
o Lòbul inferior
- El pulmó dret està dividit en lòbul superior, mitjà i inferior
- Cada pulmó presenta:
o Un vèrtex  pol superior arrodonit de cada pulmó que s’estén a traves de
l’obertura superior del tòrax
o Una base o cara diafragmàtica  còncava i en forma semilunar que es recolza
sobre el diafragma
o Cara costal  cara gran, llisa i convexa que s’adapta a la paret toràcica
o Cara interna  té una part vertebral que ocupa el canal a cada costat de la
columna vertebral i una part mediastíca, que presenta depressions a causa del
cor i els grans vasos
- L’hili de cada pulmó es a prop del centre de la cara interna i està
envoltat per pleura
o És la zona per on passen les estructures que entren i
surten de cada pulmó (venes, arteries, nervis, bronquis i
ganglis limfàtics) formant els pedicles pulmonars, que
també estan envoltats de pleura
o Els pedicles uneixen la cara interna de cada pulmó al cor
i a la tràquea
- La circulació pulmonar
o Les branques de l’arteria pulmonar distribueixen sang venosa als pulmons per a
que la oxigenin
o Hi ha una branca per a cada lòbul, cada segment broncopulmonar i cada àrea
funcional del pulmó i ho fan acompanyant als bronquis en el seu trajecte
o Les branques terminals de les arteries pulmonars es ramifiquen en capil·lars que
es troben recobert les parets dels alvèols
o Les arteries bronquials son petites i transporten sang oxigenada per irrigar el
bronquis i les seves ramificacions
o Les venes pulmonars recullen la
sang oxigenada des dels pulmons i
la transporten a l’aurícula esquerra
del cor
o Les venes bronquials recullen la
sang venosa procedent dels
bronquis i la porten a la vena àzigs
en cas dels bronquis drets i a la
vena hemiacigos en cas d’esquerra
 ESTRUCTURES COMPLEMENTARIES
PLEURA
- Membranes seroses que entapissen els pulmons
- Capa fina de teixit conjuntiu lax coberta per una capa d’epiteli escamós simple (mesoteli)
- Hi ha dos pleures a cada costat
o Cada pulmó esta cobert completament per una membrana serosa llisa i brillant
pegada a ell Pleura visceral
o Cobertura de la cavitat toràcica  pleura parietal
 Recobreix les diferents parts de la cavitat toràcica i rep noms segons això:
 Pleura costal  porció més forta que recobreix les superfícies
internes de la caixa toràcica
 Pleura mediastica 
cobreix el mediastí
 Pleura diafragmàtica
 porció fina que
recobreix el
diafragma
 Cúpula pleural 
cobreix el vèrtex del
pulmó
o Entre les dues pleures s’hi troba la
cavitat pleural  les cavitats
pleurals dels cos cantons no es comuniquen entre elles
 Presenten líquid pleural tancat hermèticament per tal de reduir el
fregament i resistència entre les dues pleures i així, que no hi hagi
interferències en els moviments respiratoris
- Sinus pleurals: 3 zones de pleura que no són ocupades pels pulmons durant la respiració
i on les dos parts de pleura parietal contacten mitjançant les superfícies internes
o S’omplen en la inspiració profunda
o Sinus costodiafragmatics dret i esquerra  situats a les pleures cost als i
diafragmàtica a cada cantó
 Es fan petits o grans segons si els pulmons es mouen dins o fora d’ells
durant la inspiració i expiració
 Sinus costomediastinic  es troba a nivell de l’escotadura cardíaca i es
posen en contacte les parts costals
i mediastinica del pulmó esquerra
MEDIASTÍ
- A la cavitat toràcica hi ha 3 divisions  cavitats
pleurals dreta i esquerra i mediastí al mig
- S’estén des de l’orifici superior del tòrax fins al
diafragma i des de l’estèrnum i els cartíla gs costals
fins a la part anterior de les 12 vertebres toràciques
- Conté el cor, els grans vasos, tràquea, bronquis,
estafa, esòfag, nervi frènic i vague, conducte toràcic i
els ganglis limfàtics
- Les estructures anteriors es troben envoltades per
teixit connectiu lax i teixit adipós
- La laxitud i elasticitat dels pulmons permet al mediastí
acomodar-se al moviment i volum

TIM
- Massa de teixit limfoide de forma aplanada i lobular
- Es troba per darrere del manubri esternal
- Al néixer és molt més gran però es va atrofiant al llarg del anys fins casi desaparèixer
CONDUCTE TORÀCIC
- Conducte limfàtic principal de l’organisme
- Té uns 45 cm de longitud
- Transporta la major part de la limfa del cos fins desembocar en el sistema venós, a la
vena braquicefalica esquerra
 AUSCULTACIÓ RESPIRATORIA
- Consisteix en escoltar el funcionament dels pulmons per determinar que tal ho fan
- En condicions normals sona com unflar i desinflar un globus
- Si no, s’escoltaran xiuxiuejos, crujidos, sorolls de gravetats, o res.

PRIMERS AUXILIS

- Pneumotòrax  col·lapse del pulmó entrada d’aire a l’espai pleural

o L’aire pot entrar de fora (l’aire exterior té major pressió i entra per una ferida)
o Sortida d’aire per el trencament d’un alvèol
o Solució: punció amb agulla per treure l’aire per sobre de la
costella (sol urgència) A l’hospital
- Hemotòrax  col·lapse del pulmó per l’entrada de sang
- Obstrucció de via aèria per entrada d’algun objecte
o Maniobra de Heimlich  cal posicionar-se darrere d’aquesta
persona i ficar les mans en punys entrellaçades a l’altura de la
boca de l’estomac lleugerament cap a la dreta del tòrax i
apretar molt fort per a treure l’objecte
- Traqueotomia d’urgència  si no tenim els medis necessària es fa amb un boli vic a nivell
del lligament de la tràquea (part tova per sota dels anells)
o A ser possible s’ha de fer una petita incisió quirúrgicament