APRENENTATGE

COMPETENCIAL
EN L’EDUCACIÓ
MUSICAL

Formació organitzada per Servei d’Ensenyaments de Règim Especial.

Departament d'Educació.
Formadora: Georgina Rovira
 ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ
1. Presentació de la formació.

2. Objectius i estructura de la sessió.

3. Revisió d’idees bàsiques.

4. Què hem de saber per promoure un

aprenentatge competencial.

5. Estils d’aprenentatge.

6. Intel·ligències múltiples.

7. Taxonomia de Bloom.

9. La conceptualització del terme

competència.

9. Reflexió i síntesi final.

2
1.PRESENTACIÓ DE LA FORMACIÓ
1.1 Característiques generals

• Títol de la formació: Aprenentatge competencial en

l'educació musical.

• Objectiu principal: Comprendre les implicacions

didàctiques, pedagògiques i professionals que implica
l'aprenentatge per competències en els ensenyaments
musicals.

• Destinataris: Professorat dels conservatoris

professionals de música de Catalunya.

• Nombre de sessions: 3 sessions.

• Hores totals: 15 hores de formació. 12 hores de

formació guiada i 3 hores de treball autònom.

• Metodologia de treball: Teòric-pràctica.

• Modalitat: Presencial.

• Formadora: Georgina Rovira Rodríguez.

3
1.PRESENTACIÓ DE LA FORMACIÓ

1.4 Requisits per la certificació

A. 80% d'assistència respecte al total

d'hores
presencials, que són 12 hores.

Important firmar a totes les sessions.

1.PRESENTACIÓ DE LA FORMACIÓ
1.4 Requisits per la certificació B. Realitzar una tasca de síntesi, per acreditar els coneixaments adquirits. Aquesta
tasca es realitzarà en les 3 hores de treball autònom.

Cada docent haurà de triar una
activitat que hagi dut a terme una o
més vegades. Una activitat que el
docent conegui i pugui explicar amb
detall.
Caldrà detallar una sèrie de paràmetres
sobre aquella activitat. Paràmetres
treballats al curs com ara: objectius,
continguts, metodologia, que hauran
de concretar-se en una graella que la
formadora facilitarà.
Després, cada docent, haurà de
revisar l'activitat amb el nou
paradigma competencial que haurà
après al llarg de la formació.
Haurà de marcar-se
dos objectius de millora per fer-la
més competencial. Aquests aspectes
poden ser qualsevol dels
que hagin treballat: elements
curriculars, metodologia, avaluació...
+
Com a producte final, el docent
omple de nou la taula de
programació de l'activitat però
aquesta vegada aplicant els nous
canvis proposats per ell
mateix d'acord amb els principis de
l'aprenentatge competencial
treballats al llarg de la formació.
1.PRESENTACIÓ DE LA FORMACIÓ

1.4 Requisits per la certificació Realitzar una tasca de síntesi, per acreditar els coneixements adquirits.
Aquesta tasca es realitzarà en les 3 hores de treball autònom.

Característiques de l’activitat

Objectiu de l'activitat: Consolidar els coneixements adquirits de manera integrada.

Tipologia d'activitat: Activitat d’avaluació acreditativa. Proposta de millor d’una activitat pròpia.

Format: Activitat individual i autònoma.

Entrega: Online. Document en PDF. Extensió entre 1 i 3 pàgines.

Espai d’entrega: Mitjançant una tasca al Model del curs a la plataforma Odissea.

Data d’entrega: 2 de maig.

1.PRESENTACIÓ DE LA FORMACIÓ
1.5 Entorn de treball

Tots els materials utilitzats durant la formació: les presentacions power points, les activitats així com informació
complementària, estaran penjats a la plataforma Moodle de formació del departament.

També serà a través d’aquesta plataforma que es farà l’entrega de l’activitat d’avaluació.

IMPORTANT
Per tenir accés a la plataforma cal
que tingueu actiu i en
funcionament el correu XTEC.
2.OBJECTIUS I ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ
2.1 Objectius i continguts
2.OBJECTIUS I ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ
2.2 Estructura

PRIMERA PART 9:30 – 11:15 h

1. Presentació de la formació.
2. Objectius i estructura de la sessió.
3. Revisió d’idees bàsiques.
4. Definició d’ensenyament competencial.
5. Estils d’aprenentatge.

PAUSA 11:15 – 11:40 h

SEGONA PART 11:40 -13:30 h

7. Intel·ligències múltiples.
8. Taxonomia de Bloom
9. La conceptualització de la competència.
10. Reflexió i síntesi final.
3.IDEES PRÈVIES
3.1 Ensenyament vs ensenyament competencial

PROPOSA LA TEVA PRÒPIA

DEFINICIÓ

QUÈ VOL DIR

ENSENYAR
3.IDEES PRÈVIES
3.2 Activitat construcció definició: “ensenyament”

Escriu el que tu entens per

ensenyar.

La teva pròpia definició.

3.IDEES PRÈVIES
3.3 Conceptes clau de l’ensenyament competencial.

MOTIVAR. GENERAR CONTEXTOS

D’APRENENTATGE.

ACOMPANYAR.
DEIXAR QUE L’ALUMNE Aquestes són
EXPERIMENTI. elements claus que
GUIAR.
han d’aparèixer
alhora d’entendre i
DESPERTAR LA CONÈIXER LES promoure
CURIOSITAT. POTENCIALITATS DE l’aprenentatge
L’ALUMNE I LES competencial.
CERCAR EL
LIMITACIONS.
PROGRÉS DE
L’ALUMNE/A.
ENTENDRE QUE CADA
CONFIAR EN ALUMNE ÉS ÚNIC.
L’ALUMNE/A.
3.IDEES PRÈVIES
3.4 Comparativa del model tradicional d’ensenyament i model competencial

ENSENYAR (Enfocament ENSENYAR (Enfocament

tradicional)
1. Transmetre coneixement.
2. Unidireccionalitat del discurs
didàctic.
3. Unificació del procés.
4. Els continguts o habilitats com
a objectiu.
5. Avaluació com a sinònim de
qualificació.
competencial)
1. Dotar d’eines per adquirir-lo.
2. Bidireccionalitat i intercanvi.
3. Personalització del procés.
4. Les competències com a
objectiu.
5. Avaluació com a eina
d’aprenentatge i millora.
4. QUÈ HEM DE SABER PER PROMOURE UN APRENENTATGE
COMPETENCIAL

CONEIXEMENTS PREVIS

ESTILS INTELIGÈNCIES TAXONOMIA DE CONCEPTUALITZACIÓ

D’APRENENTATGE MÚLTIPLES BLOOM COMPETÈNCIA
5. ESTILS D’APRENENTATGE ESTILS
D’APRENENTATGE
5.1 Definició i tipologies d’estils d’aprenentatge.

VISUAL

Són tots aquells trets

cognitius i fisiològics pels
quals els alumnes perceben MULTIMODAL AUDITIU

i interactuen dins dels

processos d'aprenentatge. E.A.
Autor. Keefe
LECTOR I
KINESTÈSIC
ESCRIPTOR

5. ESTILS D’APRENENTATGE
5.2 Estil d’aprenentatge visual
Preferència per contacte
visual. No són gaire bons
amb els textos, però
aprenen millor veient
imatges, vídeos, etc...
VISUAL
Solen ser estudiants bons
dibuixant el que estan
aprenent, és a dir, memòria
visual. De vegades podem
veure que realitzen símbols
en els seus apunts, degut
precisament al fet que
senten una ajuda visual
extra en la seva forma
d'aprendre.
ESTILS
D’APRENENTATGE
Com promoure’l en
l’educació musical?
• Treballar molt amb la partitura.
Acompanyar les correccions
•
verbals d'anotacions en la
partitura o en una llibreta.
• Fer petits vídeos tutorials
d'aspectes tècnics o estilístics.
• Gravar en vídeo interpretacions
per promoure la millora i
ajudar que detecti erros.
• Treballar amb imatges de
compositors, èpoques,
posicions i tècniques.

5. ESTILS D’APRENENTATGE
5.3 Estil d’aprenentatge auditiu
AUDITIU
Preferència per contacte auditiu,
destaca per tenir una preferència
d'aprenentatge basada a
escoltar. Per exemple, els
debats cara a cara on se'ls força
a escoltar, són situacions molt
beneficioses per a aquest tipus
d'alumnes amb aquest estil
d'aprenentatge predominant.
També molts estudiants
aprofiten aquest estil per gravar-
se les seves classes i després
escoltar-les tranquil·lament.
Solen tenir una memòria auditiva
més desenvolupada.
ESTILS
D’APRENENTATGE
Com promoure’l en
l’educació musical?
• Escoltar les obres abans de
tocar-les.
• Fer les correccions de tal
manera que les puguin sentir.
• Analitzar les obres de manera
reflexiva mitjançant l’escolta
atenta.
• Grabar les seves
interpretacions en àudios i fer
que s’escoltin per detectar
aspectes a millorar.

5. ESTILS D’APRENENTATGE
5.4 Estil d’aprenentatge kinestèsic
KINESTÈSIC
Preferència per
interactuar amb el
contingut. Han
d’interactuar amb el
contingut a partir dels
sentits i l’experimentació.
Es diu que aquestes
persones són més lentes
aprenent, però això no és
així del tot, aquestes
persones quan aprenen,
el contingut queda gravat
de forma molt més
profunda i possiblement
mai se'ls oblidi.
ESTILS
D’APRENENTATGE
Com promoure’l en
l’educació musical?
• Deixar que Interactuïn molt
amb l'instrument.
• Deixar que experimentin i
potenciar la seva intuïció.
• Cuidar especialment l'entorn
d'aprenentatge. Llum, espais,
disposició.
• Respectar el ritme
d'aprenentatge.
• És possible que busqui
l'aprovació o el vincle a través
del contacte físic o de rutines
de vinculació amb el docent.

5. ESTILS D’APRENENTATGE
5.6 Estil d’aprenentatge lector - escriptor
Preferència per llegir, per
escriure apunts, el seu
mode d'aprenentatge es
basa a llegir textos, fullets,
LECTOR llargues llistes de detalls.
ESCRIPTOR Necessiten el llenguatge i la
verbalització dels continguts
i habilitats per prendre
consciència i integrar de
manera significativa els
aprenentatges que estan
fent.
ESTILS
D’APRENENTATGE
Com promoure’l en
l’educació musical?
• Fer que escriguin els objectius
de treball, els deures i
les correccions.
• Escriure les correccions i
anotacions mitjançant el
llenguatge i no, únicament
els símbols.
• Deixar per escrit els acords i
observacions.
• Donar-los articles i textos de
suport i complementaris als
continguts a treballar: autors,
èpoques, tres estilístics,
història dels instruments.
 ESTILS
5. ESTILS D’APRENENTATGE D’APRENENTATGE
5.7 Estil d’aprenentatge multimodal

Com promoure’l en
l’educació musical?

És un estil que es basa a

tenir diversos estils +
predominants, molta gent té
MULTIMODAL aquest tipus d'estil que sol
englobar algunes
característiques de cadascú,
no destaquen per cap en
+
especial.

+
5. ESTILS D’APRENENTATGE ESTILS
5.7 Activitat musical basada en els estils d’aprenentatge D’APRENENTATGE

Un mateix objectiu d’aprenentatge

Presentar una obra musical (estil, gènere, instrument i nivell a triar) per primera vega
per tal que l’alumne/a es familiaritzi.

Diferents estils d’aprenentatge

 INTEL·LIGÈNCIES
6. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES MÚLTIPLES
6.1 Definició

La teoria de les intel·ligències múltiples és un model d'entesa de la

ment elaborat per Howard Gardner i publicat el 1983.

Per a ell, la intel·ligència no és un conjunt unitari que agrupi diferents Concepte únic i
capacitats específiques, sinó una xarxa de conjunts autònoms, estàtic
relativament interrelacionats. d’intel·ligència.

Per a Gardner el desenvolupament d'algun tipus d'intel·ligència VS

depèn de tres factors: factor biològic, factor de la vida personal i
factors culturals i històrics. Concepte
múltiple i flexible
Per a Howard Gardner, la intel·ligència és un potencial biopsicològic d’intel·ligència.
de processament d'informació que es poden desenvolupar i
potenciar.
 INTEL·LIGÈNCIES
6. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES MÚLTIPLES
6.2 Tipologia d’intel·ligències
 6.3 Les intel·ligències múltiples i els estils d’aprenentatge com a base de l’aprenentatge competencial

Com ens ajuda el coneixement de la teoria dels estils d’aprenentatge i la teoria de les
intel·ligències múltiples?

A conèixer millor A dissenyar activitats Ens dóna eines per

els nostres d'ensenyament- detectar què és el
alumnes i saber aprenentatge que que no està
com aprenen, com s'ajustin al model funcionant o el que
integren els d'aprenentatge de caldria millorar. Ens
nous coneixements l'alumne augmentant permet aprofundir en la
i com processen la l'afectivitat del procés diagnosi del problema i
informació. d'ensenyament. tenir alternatives.
PERSONALITZACIÓ DE AVALUACIÓ CONTINUADA
ALUMNE COM A CENTRE DE L’APRENENTATGE PER PER PROMOURE LA
L’APRENENTATGE. CADA ALUMNE. MILLORA.
7. LA TAXONOMIA DE BLOOM TAXONOMIA
DE BLOOM
7.1 L’aprenentatge significatiu

El terme aprenentatge significatiu fou introduït per David Ausbel (1963, 1968) i es
contraposa a aprenentatge memorisitc.

Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un significat a un nou
contingut. Hi ha d'haver:

Assimilació: vol dir que s'ha d'enganxar a les idees prèvies de

l'alumne (coneixement previ que actua com a ancoratge).
Acomodació: dintre les estructures mentals.

Per garantir l’aprenentatge significatiu ens podem guiar per la Taxonomia

de Bloom.
 TAXONOMIA
7. LA TAXONOMIA DE BLOOM DE BLOOM
7.2 Definició de taxonomia de Bloom

• La Taxonomia de Bloom és una llista de les habilitats i processos del pensament que poden
aparèixer en les tasques escolars i, per tant, ser objecte d'avaluació. Rep el seu nom del seu
creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament, de manera
que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.
7. LA TAXONOMIA DE BLOOM TAXONOMIA
DE BLOOM
7.3 Els nivells de la taxonomia

CREAR Nivell expert

Nivell inicial
7. LA TAXONOMIA DE BLOOM TAXONOMIA
DE BLOOM
7.3 Els nivells de la taxonomia
7. LA TAXONOMIA DE BLOOM TAXONOMIA
DE BLOOM
7.4 Categories de la taxonomia aplicades a l’aprenentatge musical

La taxonomia de Bloom aplicada a l’aprenentatge musical .

Memoritzar Comprendre Aplicar Analitzar Sintetitzar Avaluar Crear

7. LA TAXONOMIA DE BLOOM TAXONOMIA
DE BLOOM
7.5 Activitat de la taxonomia aplicada a l’educació musical

Pensa una activitat d’ensenyament musical que encaixi en els

diferents nivells de complexitat cognitiva de la taxonomia de
Bloom.

Memoritzar Comprendre Aplicar Analitzar Sintetitzar Avaluar Crear

8. DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA
CONCEPTUALITZACIÓ
COMPETÈNCIA

Múltiples definicions de competències, totes vàlides,

sempre que contemplin la següent premissa:

La competència és un conjunt de coneixements, habilitats i actituds que una persona sap

relacionar i vincular per donar resposta a una situació o repte de la vida real o professional.

Sé competent vol dir tenir la capacitat de mobilitzar tots els coneixements i recursos dels
quals disposa per donar solucionar repte o entomar situacions.
 SÍNTESI
REFLEXIÓ FINAL
Hem de promoure Aquest aprenentatge Per aconseguir que tots Conèixer el seu estil Això ens permet
l’aprenentatge busca el els alumnes d’aprenentatge, el seu personalitzar al màxim el
competencial. desenvolupament de les desenvolupin les model d’Intel·ligències i procés d’aprenentatge
competències no només competències de cada la taxonomia de Bloom. complint així amb un
dels continguts. matèria cal: principi bàsic de
l’aprenentatge
competencial.

vs
MOLTES GRÀCIES