Joan Francesc Casanova Codorniu 1r curs del grau d’Història, Curs 2020/2021

TASCA 4

Aquesta lectura és un fragment del llibre The Cambridge Ancient History i correspon al
capítol vint-i-quatre, el qual rep el nom d’Art i arquitectura. Ens parla de l’art a
l’antiguitat endarrerida i els processos que va passar durant aquest petit període on es
van trencar molts cànons de bellesa clàssics. A la introducció ens diu la importància
d’aquesta transició de l’art del mon occidental i el que va suposar per a la cultura i la
societat d’aquells temps.

En aquells temps encara es treballava amb l’antiga tècnica del bronze i la lectura ens
dona una afirmació d’aquests fets amb l’obra de Constantí II.

Posteriorment, ens parla de la cristianització i els monuments que van començar a tenir
un mecanisme destacable, i que s’utilitzava sempre. El text ens comenta les grans
esglésies, com per exemple la de Constantí a Palestina que no va ser la única. Com
encara passa avui dia, els practicants de la religió cristiana, tenen la costum de decorar
molt notablement els centres de reunió i de culte per demostrar la veneració que hi tenen
cap al seu déu, però no era la única religió que ho feia ¡, ja que, el text ens parla de la
religió dels jueus Sincretistes, que van ésser perseguits pels cristians, els quals també
feien aquestes pràctiques tan majestuoses. Quan anem avançant amb el text, ens parla
del context crític modern i les dues formes de comprendre l’art al segle IV aC. La
primera forma es considera que l’art de l’imperi romà va sofrir una davallada estilística
que va portar el naturalisme clàssic, fins l’Edat Mitjana.

La segona forma es va anar perdent la importància de la forma i el contingut juntament

amb el tema de les imatges que van anar cobrant més importància. Tot això ens porta
cap al segle IV i que l’art es vegi com el la infància de l’Edat Mitjana on es començava
a mostrar el cristianisme. Tot això està lligat en amb les corrents filosòfiques, les modes
culturals i les tendències literàries, ja que alguns intel·lectuals van associar el
desenvolupament de l’abstracció amb totes les cares del paganisme endarrerit i que va
portar al cristianisme nou.

Seguim avançant i, arribem al capítol on tracta l’art i l’arquitectura entre els anys 337 i
425. En aquest punt de la lectura, que ocupa la major part del capítol, s’aborden cinc
Joan Francesc Casanova Codorniu 1r curs del grau d’Història, Curs 2020/2021

temes diferents, però que estan directament relacionats i son essencials per comprendre
el funcionament i l’avanç de les disciplines artístiques d’aquell moment. Ens parla de
l’antiguitat endarrerida i el seu passat. El text continua mencionant dels problemes del
sincretisme. També ens parla dels textos apologètics cristians, els quals tenien un
objectiu i, era integrar el cristianisme a la cultura antiga endarrerida.

Més avant ens parla de la tipologia de les obres d’art cristianes que es trobaven baix
servei, per representar tota la història figurats als evangelis de la Bíblia. Per això, en la
meva opinió, aquest capítol és dels més interessants, ja que t’ajuda a comprendre les
pautes i els estils d’aquells segles que son predecessors de l’art actual.