Unitat 2: La societat feudal

1.- Les segones invasions barbares

Entre els segles IX i X l'Europa cristiana consolidà un sistema SOCIAL,

ha conegut amb el nom de FEUDALISME.
econòmic i polític que ss'ha

Cap al final de l’imperi Romà hi va haver un procés de ruralització de la

societat El declivi de ll’economia
societat. economia i la paralització del comerç feien que a les
ciutats hi hagués mancança d’aliments pels problemes de subministrament.
La gent deixava les ciutats i buscava lloc per a poder viure a les grans
explotacions agràries.
agràries
En desaparèixer l’imperi Romà d’Occident, també van desaparèixer les seves
estructures socials,
socials cedint el pas a les monarquies electives,
electives en les quals els reis
ostentaven el poder. Tanmateix, per tal de mantenir-se en el poder, van haver de
repartir or i terres entre els nobles i permetre que aquests governessin els seus
propis territoris.

Així doncs,, bona p part d'Europa

p es va dividir en p
petits regnes
g independents
p en
els quals la noblesa s’anava apoderant de territoris alhora que l’autoritat reial
s’afeblia a causa del perill d’invasions de pobles estrangers i, de la dificultat de
defensar els territoris i les poblacions.
p
Pobles invasors que van assolar Europa:

-Normands o vikings,
vikings procedència escandinava, guerres ferotges i cruel,
provocaven el pànic entre els habitants
- magiars i hongaresos
hongaresos, procedència de les estepes asiàtiques,
s’assentaren a l’est d’Europa, antecedents de l’actual Hongria
-Eslaus:
Eslaus: procedència de les planures russes, s’assentaren a l’Europa
Oriental i als Balcans.

- A més,
més estaven els pirates musulmans que atacaven les costes
mediterrànies.
Aquests pobles y la situació que van generar va ser d’extrema inseguretat, por
i violència
Vist per les gents com un càstig de Déu i la fi del món a l’any 1000

El nom de FEUDALISME prové de feu que vol dir ‘possessió

possessió territorial d
d’un
un
senyor feudal’. Els habitants que treballen aquestes terres són vassalls d’un
senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i
d’hores
d hores de feina.
feina Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius,
motius ll’unun
conseqüència de l’altre:
1.- Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el
control administratiu
administrati del territori ni tampoc d’exèrcit
d’e èrcit suficient
s ficient per a
defensar-lo.
2.- Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels
serveis de defensa de la població.

3.- La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries.

D’aquesta manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el

feu i la persona que el rep, el vassall.
Amb el temps,p , els senyors
y feudals,, tot i ser vassalls del rei,, actuen com si fossin
reis locals assumint funcions pròpies d’aquell com ara administrar justícia,
encunyar moneda…, fins i tot infeuden les seves terres a altres vassalls.
-Feblesa dels reis
-Fins i tot exèrcit reial reduit, necessitant dels nobles per fer front als enemics
A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles 
petites.
petites
Les ciutats estan despoblades i en decadència

El feu
A canvi de jurar fidelitat els nobles rebien terres: FEU o SENYORIA
Al feu trobem: castell, on vivia el senyor, pobles, terres de conreu, pastures i
boscos.
boscos
Terres es dividien en:
-Reserva: terres del senyor
-Mansos:
Mansos: terres concedides als camperols a canvi d’unesd unes rendes

Altres elements del feu:

-Boscos
Boscos
-El senyor impartia justicia i cobrament d’impostos
-Impostos per l’ús de serveis de l feu: molí, ponts, forn, premsa
-Impostos
p p
per creuar el feu: ppeatge
g ippontatge
g
3.- Una societat estamental: el clergat
La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores, i
alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de
pagar imposts
imposts, són els únics que poden dur armament
armament, imparteixen justícia i no
treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els bellatores (els qui lluiten), que està integrat per
nobles i cavallers. Els nobles són grans propietaris que controlen la vida dels
seus vassalls.

Mentre que els cavallers tenen com a única possessió el cavall, l’equip de
protecció i armes i viuen al castell del seu senyor sota el deure de defensar-lo si
aquell els ho demana
demana.
Dames:
Missió
Mi ió principal,
i i l casar-se i ttenir i fill
fills.
Solteres ingressaven en monestirs.
Matrimonis concertats pels pares.
Dirigien la feina dels servents
servents.
Educaven els fills més petits.
Brodaven i teixien.
Rarament sortien dels castell
castell.
No podien desobeir el marit.
L’armadura d’un cavaller
 Els oratores (els qui preguen)
-Els preguen), que està format per la clerecia
clerecia. Es
dediquen a l’oració i a pregar per als altres dos estaments. Hem de diferenciar
l’alta clerecia, formada per bisbes, abats, etc., és a dir, per fills de famílies
nobles i la baixa clerecia
nobles, clerecia, formada per sacerdots i per frares
frares.
LES ORDRES RELIGIOSES

Oració

Cultura

Treball
Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de
mantenir
t i els
l privilegiats
i il i t amb b ell seu ttreball.
b ll AAquestt estament
t t es di
divideix
id i en:

- Vilans, descendeixen de camperols lliures i treballen les terres dels

senyors feudals,
feudals per les quals han de pagar al propietari
propietari, una part de la
collita. Tenen moltes obligacions com ara haver de dedicar un determinat
nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per
ll’ús
ús del molí
molí, pagar per poder travessar el pont
pont..., ii, a més
més, l’església
l església els
reclama una desena part de la collita com a delme per a les seves despeses
- Serfs,
Serfs no són lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen
neixen.
També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts
corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se,
abandonar les terres, llegar béns als fills…
El vassallatge
El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els
habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos.
Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells: el vassallatge
vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen
vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:

-En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, el

qual, a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar
quan el senyor li ho reclami . El senyor i el vassall s’agafaven de les mans.
D
Després,
é posaven lles mans sobre b l’l’evangelili o un objecte
bj t sagrat,
t i ell vassallll
jurava fidelitat al senyor. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava.
-En la investidura, el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és
religiós com a símbol de poder sobre el castell i les terres
religiós, terres.

La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per

j d’un sistema d’aliances entre clergues
mitjà g i nobles p
per defensar-se els uns als
altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.
ESQUEMA-RESUM