4.

JACINT VERDAGUER

4.1. VIDA

Jacint Verdaguer és l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX per
una raó: va ser capaç d’escriure una poesia enormement ambiciosa en català modern.
Ell tot sol va dur a terme la tasca que no s’havia fet al llarg de tres segles.

Als deu anys va ingresar al seminari de Vic i anys més tard va ser ordenat sacerdot. Al
1877 va guanyar els Jocs Florals amb l’extens poema L’Atlàntida. Nou anys més tard
va de viatge a Terra Santa, i, de retorn a Barcelona, començà a caure en desgràcia per
dues raons: va practicar l’exorcisme i va multiplicar les donacions que feia als pobres
fins a l’extrem de carregar-se deutes. Per ambdues raons, va ser traslladat al santuari
de la Gleva, a Osona. Però Verdaguer va tornar a practicar exorcismes i va ser suspès.

4.2. OBRES PRINCIPALS

Va ser un autor popular per la seva poesia lírica. Tracta la temàtica mística i l’amor per
la naturalesa. Al seu conegut poema L’emigrant, s’hi expressa l’enyorança de la pròpia
terra.

Les seves obres més ambicioses són dos extensos poemes èpics: L’Atlàntida i Canigó.
L’Atlàntida és un poema èpic que relata la llegenda de l’Atlàntida i la seva desaparició.
Canigó és un poema èpic que relata la història d’un jove que viatja a través dels
Pirineus per trobar la seva identitat.