Professional Documents
Culture Documents
PAC 3 Estefania Cantero Caballero
PAC 3 Estefania Cantero Caballero
Referències.
Moyà Kóhler, J. (2022). La producció de la vulnerabilitat en el govern sobre la
vida. Universitat Oberta de
Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00286197/
pdf/PID_00286197.pdf
Sibrian, N. (2016). De màquina a proyecto: el cuerpo en el nuevo espíritu del
capitalismeo. Reflexiones (San José, Costa Rica). 2016, Vol.95 (1). p 143-155.
ISSN 16592859 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5772256
3. VALORACIÓ (18.05.2023) – Suplements alimentaris - Estefania Cantero
Caballero - Grup 3 (Aula 1)
Començo amb la meva valoració.
Per arribar a comprendre la influència negativa i positiva en la societat actual dels
dispositius que tractem, els suplements alimentaris, primer hem d’entendre el moment
sociocultural en el qual ens trobem, la postmodernitat.
La cultura postmoderna sorgeix quan socialment es posa en judici i es qüestiona les
diferents manifestacions que configuren la societat (ciència, activitats polítiques, i
artístiques) que a la vegada fan que aquesta sigui constituïda, per tant, es podria
considerar com una etapa posterior a la modernitat. (Sibrián, 2022)
Aquesta nova cultura promou l’individualisme, la pèrdua de la consciència històrica i
afavoreix a crear una societat consumista lligada al capitalisme i perpetuadora de les
desigualtats entre les diverses estructures del sistema. (Sibrián, 2022)
L’autor Adolfo Vásquez (2011) esmenta sobre la postmodernitat el següent: “l'esforç
ja no està de moda, tot el que suposa subjecció o disciplina austera s'ha desvalorat en
benefici del culte al desig i de la seva realització immediata”.
I és en la postmodernitat on les pseudociències apareixen i es comencen a relacionar
amb la medicina, mesclant salut i economia. (Sibrián, 2022) A causa d’aquest
individualisme, de pensar un mateix comencen a sorgir dispositius pensants per
solucionar o alleugerir les nostres pròpies necessitats, moltes d’elles creades pel
sistema capitalista.
Per tant, en l'època de la immediatesa i el consumisme excessiu sense mesura
apareixen els suplements alimentaris per donar resposta a una necessitat individual de
la persona (aprimar-se, millorar el seu aspecte físic, obtenció de vitamines sense
consumir certs aliments, etc.) i que no requereix cap mínim esforç.
Els suplements alimentaris destinats a la pèrdua de pes ràpid i amb el mínim esforç
perpetua un estigma social envers les persones amb cossos no normatius a
més de continuar contribuint a la idea social que per ser atractiu o socialment
acceptat has de tenir un cos perfecte o amb el mínim de greix deixant de banda
altres aspectes com la personalitat de la persona.
Encara que des d'Herbalife indiquen que els seus suplements aporten beneficis
per a la salut existeixen diversos mitjans de comunicació que informen dels
mals greus a la salut per una consumició diària o excessiva d’aquests
productes com, mal hepàtic o mal renal. (De Juan, 2022)
La consumició d’aquests productes pot derivar en un control excessiu del físic i
del pes i arribar a desenvolupar desnutrició, déficit vitaminic o problemes
d’alimentació com trastorns de la conducta alimentària (TCA).
Finalment, en ser productes d’obligatòria consumició diària per veure resultats
són una despesa de recursos econòmics per a les persones consumidores
però una font de benefici per a l'empresa creadora.
Referències.
De Juan, B. (2022). Contraindicaciones Y Efectos Secundarios De Herbalife. Revisión
médica: Dr. Luis Pérez Maita. ConsultaFit. Universidad de
Valencia. https://www.consultafit.com/nutricion/efectos-secundarios-de-
herbalife/
Siberián Díaz, N. (2022). Abecedari sociològic. Universitat Oberta de Catalunya.
Vásquez Rocca, A. (2011). La posmodernidad. Nuevo régimen de verdad, violencia
metafísica y fin de los metarrelatos. Nómadas. Critical Journal of Social and
Juridical Sciences, vol. 29, núm. 1, enero-junio, 2011. Euro-Mediterranean
University Institute.
4. RESPOTA A UN COMPANY (21.05.2023). Valoració – Suplements alimentaris -
RE: Lidia Canals Gispert - Grup 3 - Valoració - (Estefania Cantero Caballero - Grup 3)
Primer de tot felicitar-te per la teva valoració, ja que a mi particularment m’has fet
reflexionar, per què plasmes molt clarament com ens afecten les estructures
socials en les nostres decisions quotidianes i que fan que prenem decisions a
vegades contraproduents com arribar a prendre aquests suplements que poden
arribar a ser perjudicials per a la nostra salut.
Encara que tal com dius decidim lliurement sotmetre'ns als estàndards socials i
fer i ser com s’espera que hàgim de ser, jo em qüestiono si realment som lliures
o quan influenciada està aquesta suposada llibertat. Realment escollim
lliurement o creiem fer-ho? Personalment, crec que la por de quedar exclosos
de la societat i rebutjats ens empeny a escollir, minvant la nostra llibertat i
obligant-nos a seguir un camí amb el qual potser no som feliços ni som
nosaltres mateixos, però fa que estem “integrats” i formem part de la població
majoritària.
Investigant sobre el comercial que indiques que ven els productes, totalment
d’acord amb tu que la persona manca de formació nutricional i per descomptat
de formacions més especifiques relacionades amb la salut ni amb l'exercici.
Solen ser consumidors i consumidores d’Herbalife les quals pagant un “paquet
de membre d’Herbalife” es poden convertir en coach o distribuïdor de productes
de la marca, tot des de la seva pàgina web amb la promesa de guanyar un sou,
desenvolupar una carrera professional amb formació contínua (aportada per
Herbalife) i com a obsequi festes i esdeveniments arreu del món. (Coach
distribuïdor d’Herbalife, s.d)
Els assessors/orientadors a més de vendre els productes d’Herbalife també
poden actuar com entrenadors personals, proposant rutines d’exercicis i
aconsellar dietes on s’integrin aquests batuts suplementaris als seus clients.
La manca de formació i la forma tan senzilla d’actuar sobre el subjecte pot
ocasionar un perill a la salut de la persona que contracta als coachs d’Herbalief
perquè, tan sols a través d’una entrevista prèvia on el comprador exposa les
seves necessitats (aprimar-se, tonificar-se o complementar la dieta) autoritza al
coach a crear tota una rutina d’exercicis i d’alimentació. Tenint en compte que
parlem d’una persona amb una nul·la o baixa formació en aquests àmbits és
perillós sense dubte, per tant, seria un desavantatge indiscutible.
L’aspecte positiu seria que la persona faci esport i millori l’alimentació gràcies a
la consumició dels batuts o l’ajuda del coach i que aquests es converteixin en
un camí a travessar per conscienciar-se i aconseguir l’hàbit de tenir una vida
activa.
El que tambè destaco tal com tu comentes, és el fet de substituir àpats pels
batuts i quant de temps es podria considerar sa alimentar-se d’això. Aquesta
eliminació del menjar en post d’un cos normatiu pot arribar a desenvolupar
problemes d’alimentació greus, i allargar el seu consum en el temps pot
provocar trastorns de la conducta alimentarà.(Vera, 2019)
I en l’època en la qual vivim on la informació la tenim al nostre abast és
possible que Herbalife sigui una de les opcions que trien adolescents i noies
per assolir el desig aprimar-se, ja que en principi aquests batuts els pot
comprar tothom i poden ser consumits a partir dels vuit anys (segons la pàgina
web oficial) sense tenir en compte els efectes secundaris que poden patir
infants i adults.
Referències.
Coach distribuïdor d’Herbalife, (s.d). Herbalife Nutrition. https://interlife.es/coach-
distribuidor-herbalife/
Vera, L. (2019) La mentira de
Herbalife. https://elartedeadelgazaraprendiendoacomer.es/la-mentira-de-
herbalife/
5. I SI DANSEM? (25.05.2023)
En aquesta travessia que hem fet conjuntament hem vist i comprovat com els
dispositius ens afecten i ens influencien en el nostre dia a dia i com en certa forma ens
hem tornat dependents d’aquests.
Encara que el cos continua sent una màquina indispensable per ser una societat
econòmicament funcional en els darrers anys també ha esdevingut en una mercaderia,
en un producte amb un públic objectiu, que en aquest cas seria la majoria de la
població mundial, a la qual oferir solucions a les seves necessitats i elaborar
estratègies de màrqueting al seu voltant amb un interès comercial i consumista per
obtenir grans beneficis econòmics. No cal dir que són les empreses multinacionals les
més interessades a promoure el culte al cos i augmentar els complexos entre la
població.
Però és possible romandre fora d’aquest sistema capitalista tant absorbent i no caure
en els paranys amb els quals diàriament en bombardegen des de diferents àmbits,
siguin mitjans de comunicació, anuncis o xarxes socials?
La majoria dels dispositius que s’han creat estan pensats per fer una societat esclava
d’ells, per generar una desolació generalitzada i una creença de mai ser prou
perfectes, obligant les persones a consumir, utilitzar i participar dels dispositius
contínuament per intentar arribar a un objectiu que MAI s’arribarà a aconseguir, creant
una relació de codependència, ja que arriba un punt en què la persona no pot viure
sense el dispositiu ni el dispositiu pot continuar vivint sense la persona.
I és en aquest punt on hem de trencar el cicle, aprendre a viure sense els dispositius,
desterrar-los de la nostra vida per tal que aquests deixin d’existir o almenys que deixin
d’aprofitar-se de les preocupacions que ens generen ansietat i una contínua frustració
amb nosaltres mateixos i fer servir els medis al nostre abast que ens permetin tornar a
unir-nos amb qui som fora dels estàndards imposats en la societat. Per tant, i si
dansem?
La dansa és la coneixença del nostre propi cos, dels nostres límits, de les nostres
febleses, però també de les nostres fortaleses, i de les nostres ganes de superació.
Amb la llibertat i la desconnexió del món que ens envolta que ens ofereix la dansa
podem connectar amb el nostre cos, entendre’l i conèixer-lo, aprofitar la positivitat del
moment per acceptar-nos tal com són.
La dansa ens allibera, ens fa lliures de complexos, de normativitats socials i de
prejudicis. La dansa definitivament ens fa lliures.
Per tant, una forma de romandre fora d’aquest sistema que pretén fer negoci de les
nostres febleses i inseguretats és potenciar l’amor propi, estimar-nos i estimar el
nostre cos, tenir una relació positiva i sana amb nosaltres mateixos i per descomptat
una vegada aconseguit aquest objectiu serem capaços de tenir una relació sana amb
les persones que ens envolten.
Afortunadament, cada vegada més es promou el positivisme cap a nosaltres,
l’acceptació de qui som i la pau que ens porta ser feliços sent qui som, sense
aparentar ni ser esclaus d’un sistema el qual mai està estarà satisfet de com ens
veiem o de com vivim i que busca un canvi continu per treure rèdit.