En aquesta travessia que hem fet conjuntament hem vist i comprovat com els dispositius ens

afecten i ens influencien en el nostre dia a dia i com en certa forma ens hem tornat dependents
d’aquests.

Encara que el cos continua sent una màquina indispensable per ser una societat
econòmicament funcional en els darrers anys també ha esdevingut en una mercaderia, en un
producte amb un públic objectiu, que en aquest cas seria la majoria de la població mundial, a
la qual oferir solucions a les seves necessitats i elaborar estratègies de màrqueting al seu
voltant amb un interès comercial i consumista per obtenir grans beneficis econòmics. No cal
dir que són les empreses multinacionals les més interessades a promoure el culte al cos i
augmentar els complexos entre la població.

Però és possible romandre fora d’aquest sistema capitalista tant absorbent i no caure en els
paranys amb els quals diàriament en bombardegen des de diferents àmbits, siguin mitjans de
comunicació, anuncis o xarxes socials?

La majoria dels dispositius que s’han creat estan pensats per fer una societat esclava d’ells, per
generar una desolació generalitzada i una creença de mai ser prou perfectes, obligant les
persones a consumir, utilitzar i participar dels dispositius contínuament per intentar arribar a
un objectiu que MAI s’arribarà a aconseguir, creant una relació de codependència, ja que arriba
un punt en què la persona no pot viure sense el dispositiu ni el dispositiu pot continuar vivint
sense la persona.

I és en aquest punt on hem de trencar el cicle, aprendre a viure sense els dispositius, desterrar-
los de la nostra vida per tal que aquests deixin d’existir o almenys que deixin d’aprofitar-se de
les preocupacions que ens generen ansietat i una contínua frustració amb nosaltres mateixos i
fer servir els medis al nostre abast que ens permetin tornar a unir-nos amb qui som fora dels
estàndards imposats en la societat. Per tant, i si dansem?

La dansa és la coneixença del nostre propi cos, dels nostres límits, de les nostres febleses, però
també de les nostres fortaleses, i de les nostres ganes de superació. Amb la llibertat i la
desconnexió del món que ens envolta que ens ofereix la dansa podem connectar amb el nostre
cos, entendre’l i conèixer-lo, aprofitar la positivitat del moment per acceptar-nos tal com són.

La dansa ens allibera, ens fa lliures de complexos, de normativitats socials i de prejudicis. La

dansa definitivament ens fa lliures.

Per tant, una forma de romandre fora d’aquest sistema que pretén fer negoci de les nostres
febleses i inseguretats és potenciar l’amor propi, estimar-nos i estimar el nostre cos, tenir una
relació positiva i sana amb nosaltres mateixos i per descomptat una vegada aconseguit aquest
objectiu serem capaços de tenir una relació sana amb les persones que ens envolten.

Afortunadament, cada vegada més es promou el positivisme cap a nosaltres, l’acceptació de

qui som i la pau que ens porta ser feliços sent qui som, sense aparentar ni ser esclaus d’un
sistema el qual mai està estarà satisfet de com ens veiem o de com vivim i que busca un canvi
continu per treure rèdit.