Estefania Cantero Caballero

Aquest cos em queda genial!

La grassofòbia està a tot arreu!

En una societat on prima l’estètica i tot allò “instagrameable”, el nostre propi cos també
s’ha tornat una eina a analitzar i modelar. Ja no és suficient tenir una bona salut ara
també, s’ha de demostrar. I com es fa això? Tenint el cos que ens han dit que hem de
tenir; esvelt i prim. En definitiva un cos perfecte, ideal per una sessió de fotos en la
xarxa social del moment.
I que passa amb els mortals que no estan dotats d’aquest cos miraculós? No estan
sans? Les persones amb cossos que se surten de la normativitat segons el model
establert socialment, pateixen una discriminació constant pel fet de tenir una estructura
corporal diferent. Malauradament, la grassofòbia (una actitud hostil que estigmatitza a
les persones grasses per fet de no tenir un cos normatiu) es pateix diàriament a tots
els àmbits de la vida, però actua amb més contundència en aquells espais on la salut
és la protagonista.

Mira’m, però no em jutgis!

Consultes mèdiques i psicològiques, especialistes de la salut, nutricionistes, gimnasos,
entrenadors i un llarg etcètera es veuen involucrats en perpetuar la grassofòbia en les
seves sessions, fent diagnòstics influenciats pel cos, errant en les seves decisions,
estigmatitzant a la persona per com es veu físicament, on la seva salut es torna
irrellevant, sense importància. Però... Per què s’estigmatitza? Els dispositius són els
principals causants d’això.

Desinformat per estar informat!

Els dispositius són eines de control creades i utilitzades per guiar a les persones cap a
un pensament imposat, orientant els discursos que rebem com a societat i que
acabem reproduint en el nostre dia a dia amb la finalitat de continuar perpetuant els
estigmes fins a convertir-se en un problema que abasta a totes les generacions
indistintament.
Com arriben a la comunitat? Contínuament ens saturen d’informació des de tots els
medis existents, anuncis que apareixen en mitjans de comunicació, revistes, productes
d’aprimament o d’exercici, dietes miraculoses, operació biquini, mida de la roba cada
vegada més petita, i la forma més recent i la que actualment més influeix en nosaltres
és a través de les xarxes socials on contínuament ens exposem i som jutjats. Aquesta
gran varietat de medis són aliats per què les institucions o les empreses controlin el
missatge que rep la població i influenciar-la pel seu benefici.
De quina forma ens influencien els dispositius? La informació que rebem la
interioritzem i la fem nostra, i a partir d’aquesta ens comportem i jutgem als altres.
Per tant ens influencia constantment de forma inconscient i basa les nostres relacions
amb les persones a partir dels dispositius assimilats.
Com ens afecten? Qui no s’ha sentit malament amb el seu cos? Qui no ha jutjat a una
persona per la seva corporalitat? Lamentablement, són fets innegables de la nostra
quotidianitat La influència dels dispositius minven la nostra autoestima, empitjoren el
nostre autoconcepte, ens torna vulnerables i els pitjors enemics de nosaltres mateixos.
Vivim pensant en el que diran, en com ens veiem i constantment comparant-nos amb
els altres provocant una insatisfacció permanent.

Però... Que diuen els professionals?

Desafortunadament, la salut no és un àmbit que es quedi al marge d’aquests
prejudicis, al contrari, sovint els potencia i actua a partir d’ells arribant a diagnosticar
erròniament a una persona pel simple fet de tenir un cos no normatiu.
La junta mèdica ens fa saber a través de la seva carta que els seus diagnòstics són
objectius, professionals i neutrals, assegurant no estar influenciats pels dispositius que
estigmatitzen les corporalitats sortides de la norma, i basant els seus mètodes d’anàlisi
en biaixos, experiències prèvies o característiques dels pacients incloent la corporalitat
de la persona entre altres criteris, segons el nostre parer, discriminatoris.
Des de la nostra posició no posem en dubte els estudis realitzats ni els anys de
pràctiques ni d’exercici dels professionals, sinó que defenem una anàlisi i diagnòstic
just. Per què basar un dels criteris del diagnòstic en l’estètica corporal d’una persona?
Realment és un factor determinant i rellevant el pes del pacient? Denunciem
pràctiques excloents cap al pacient, restant importància a les seves afeccions,
medicalitzant sense ser necessari o utilitzant mètodes invasius amb pocs beneficis pel
fet de tenir un cert pes corporal.
Fer diagnòstics a partir del pes només afavoreix a engrandir la connotació negativa
cap a la diversitat corporal i allunya a la persona de mètodes segurs i pautes
mèdiques. A més pressionar-les per aconseguir un cos prim pot fer que busquin
mètodes alternatius, perillosos per a la seva salut o integritat física evitant o eliminant
els controls mèdics. I per descomptat afavorint l’aparició de trastorns d’alimentació,
trastorns obsessius o depressions, entre altres, independentment del seu sexe o edat
fent a la persona vulnerable i acomplexada, per la qual cosa la seva salut mental
també es veurà compromesa.
A més defensem que emprar patrons estàndards sense tenir en compte la corporalitat
no es tracta d’un mètode democràtic (terme utilitzat per la junta), sinó d’un avanç
mèdic i social que aboca per minimitzar l’estigma vers els cossos no normatius i
eliminar la creença del fet que un cos amb més o menys greix significa ser una
persona amb mals hàbits i mala salut. També desterrar de les consultes l’aprimament
com a recepta per solucionar totes les malalties que una persona amb un cos no
normatiu pot patir.
Què proposem?
 Revelar-nos com a professionals contra aquest sistema de diagnòstic
estigmatitzant, perpetuador de conductes insanes i criteris obsolets.
 Utilitzar criteris d’anàlisi basats en patrons estandarditzats sense tenir en
compte aspectes trivials com el físic o el pes de la persona.
 Identificar els estigmes en els diagnòstics i en els tractaments. Com fer-ho?
o Verificar que el llenguatge emprat en l’informe sigui inclusiu i no
discriminatori.
o Concordança entre el diagnòstic i el tractament.
o Comprovar que no quedi reflectit en el document cap comentari negatiu
sobre la corporalitat del pacient ni que es faci menció a aquesta com a
causa rellevant i primordial de malaltia.
o Medicalització excessiva i no justificada.
o Comentaris personals del terapeuta en el diagnòstic basats en els
biaixos de qui escriu el document.
o Tractaments reduïts a l’aprimament de la persona per tenir una millora
significativa en la salut sense tenir en compte altres aspectes o proves
realitzades.
o En definitiva, tot allò que pugui ser objecte de discriminació i menyspreu
cap al pacient indistintament del motiu per part del professional.

Professionals i futurs professionals independentment de l’àmbit de treball, dedicats a

les persones i a la millora de les seves condicions físiques i mentals us conviden a ser
partícips d’un canvi d’enfocament en els nostres criteris, alliberar-nos dels nostres
propis biaixos i ajudar activament a qui, com nosaltres, volen un canvi de pautes més
positiu i inclusiu, sense els lligams dels dispositius i de l’afectació que aquests tenen
sobre nosaltres.