1. ESCALFAMENT (09.05.2023).

- Estefania Cantero Caballero - Grup 3 (Aula 1)

Primer de tot agrair als meus companys i companyes les seves intervencions que a
més de ser molt interessants també són inspiradores i m’han fet qüestionar situacions
que fins ara mai ho havia fet.
Abans de començar amb la meva reflexió, m’agradaria profunditzar en el terme
dispositiu, la seva definició segons Foucalt i la meva percepció sobre aquest tema.
Dispositiu es definiria com allò que té l’habilitat suficient per esculpir opinions i
pensaments  de les persones, orientar i guiar els seus discursos, a més aquests no
han aparegut fruit de la casualitat i s’aprofiten de la innocència i bona voluntat de les
persones. (Agamben, 2011)
La meva opinió personal és que els dispositius són una eina de control pensada per
guiar les nostres decisions i interessos de forma subtil per fer creuer que som
nosaltres els que decidim.
Per tant, no és gens forassenyat pensar que els mitjans de comunicació són uns
d’aquests dispositius utilitzats per institucions governamentals, multinacionals o
empreses de tota mena per esbiaixar la informació que es dona o orientar les
decisions que prenem mentre com he dit abans creiem que som nosaltres mateixos.
Actualment, vivim en un moment on tenim la informació a l’abast de les nostres mans,
però a la mateixa vegada estem totalment desinformats. L’exemple més clar és el
contingut i missatges que apareixen en el nostre principal canal per rebre la
informació, la televisió que a més, ens influencia en tots els aspectes de la nostra vida.
A l’hora d’avaluar el contingut que rebem observem des de les principals cadenes
nacionals missatges catastrofistes, periodistes repetint un mateix mantra amb una
clara intenció política al darrere, polítics prometen una panacea que acabi amb tots els
problemes que afecten la població, imatges o programes de com ha de ser la família,
els progenitors o la casa perfecta i per descomptat, anuncis de com les dones hem de
ser, com ens hem de veure i sobretot com ens hem de conservar amb el pas del
temps.
Aquests missatges, tal com indica Foucalt (Agamen, 2011), estan destinats a
condicionar a les persones de forma imperceptible. I sens dubte els dispositius han
estat profanats, no només pel govern i les seves institucions sinó també per empreses
multinacionals que gràcies al control poblacional han trobat una eina influenciadora
ràpida, intrusiva, modelable i permanent en el temps i en la memòria de les
persones. (Agamben, 2011)
La meva experiència personal em diu que jo si crec haver estat influenciada i
condicionada durant tota la meva vida per la informació rebuda des de diferents àmbits
de comunicació, de com m’havia de comportar, de quin era el cos que havia de desitjar
o quina roba havia de posar-me. I fins i tot ara, una vegada que m’estic plantejant com
m’han afectat els dispositius a mi mateixa continuo influenciada per aquests. Per què
tal com indica Agamben en el seu text els dispositius cada vegada estan més presents
en la nostra vida i són més invasius guanyant influència en cada part de la nostra vida.
Agamben ens formula el dubte de quina forma ens podem oposar a aquesta situació.
Personalment, crec que és difícil, per no dir impossible oposar-se a la influència dels
dispositius, ja que d’una forma o una altra controlen tots els aspectes de la nostra
societat.
Referències.
Agamben, G. [Giorgio]. (2011). ¿Qué es un dispositivo? Sociológica, 73, 249-264.
[recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya
(FUOC)

2. CARACTERITZACIÓ (15.05.2023) – Suplements alimentaris - Estefania Cantero

Caballero - Grup 3 (Aula 1)
El cos com a concepte i objecte ha esdevingut de ser una eina merament funcional i
necessària per sobreviure a ser l’element clau de la nostra societat en la qual la
nostra autoestima i benestar envers amb nosaltres mateixos passa pels filtres
de la modernització. Entenem la modernització com un procés gradual de canvi
constant que no només modifica la vida dels subjectes sinó també la forma de
com comprenem, entenem i vivim el món que ens envolta. (Moyà, 2022)
Amb aquest canvi de concepció es modernitzen les tècniques corporals i
canvien d’una anatomopolítica, la utilització del cos com a màquina a
la biopolítica, veure el cos com un conjunt i espècie. Amboós models són una
forma de control i indicaran que és normal i que no, homogeneïtzant la població
guiant-la segons la norma i el que es considera correcte. (Moyà, 2022)
Amb la nova norma social arriba la mercantilització del cos i amb ella la
preocupació general de la societat per mantenir una bona salut amb la
prevenció, evitació o retard de malalties com a principal objectiu. Aquesta idea
donarà pas l’aprofitament econòmic per donar resposta a la preocupació de la
població. (Sibrian, 2016)
Per tant, el cos s’ha convertit en un projecte del qual treure rèdit aprofitant la
preocupació adjacent sobre benestar personal. A més influenciant una tipologia
de cos quasi irreal d’aconseguir-la de forma natural tenint que recorre a la
medicina com cirurgies o a la medicalització del propi cos amb fàrmacs o
suplements que prometen el cos socialment ideal i acceptat.
Els suplements alimentaris, batuts herbalife o similars, promouen resultats
extraordinaris sense cap mena d’efecte secundari amb la promesa de no
només millorar el teu aspecte físic i assolir el cos anhelat sinó que a més són
substitutius de racions de menjar que prometent aportar els nutrients i
vitamines que t’aportaria qualsevol dinar, i tot això sense necessitar un gran
esforç físic.
Aquest propòsit conjuntament amb el desig de les persones per un cos
normatiu  s’ha convertit en una empresa que factura enormes quantitats de
diners gràcies a fomentar la creença de què un cos de revista és salut o
aprofitant que la societat té instaurat un model de cos, perpetuant la necessitat
de tenir una “operació biquini” quan s’acosta l’estiu.

La lògica ens indica que perpetuant aquests conceptes en la societat el

rendiment de l’empresa així com els guanys estan assegurats i la màquina
estarà sempre en funcionament, ja que crear noves necessitats a partir de les
inseguretats de les persones faran que consumeixin qualsevol producte que
cobreixi la mancança creada. A més l’usuari o usuària d’aquests productes es
converteix en promotora.
 Aquestes empreses estan creades sobre la base d’una lògica mercantil on es
venen com abanderades de la protecció de la salut sent el seu únic objectiu
l’econòmic.
A més el mètode emprat està vinculat als beneficis econòmics, un producte que
està pensat per consumir diàriament, fins i tot promouen que és un producte
per tota la família, amb multitud d’opcions tant de sabors i colors com
d’aportació de vitamines, ràpid i fàcil d’utilitzar, a més d’obsequis per consumir
aquests productes com poden ser gots, samarretes, etc.
Això crea una necessitat i rutina en la persona a més de fer que ella mateixa
sigui promotora d’aquests suplements per què majoritàriament les persones
que són consumidores dels batuts d’Herbalife promocionen els productes entre
familiars, amics o per internet, adquirint més adeptes als programes d’Herbalife.

En resum, aquestes empreses s’aprofiten dels problemes i inseguretats de la

població envers el cos i la salut per treure un rendiment econòmic i postergar
les idees arrelades en la societat. Per què mentre les persones continuïn
desitjant un cos ideal les empreses continuaran amb benèfics i facturant a
través gràcies a la salut.    

Referències.
Moyà Kóhler, J. (2022). La producció de la vulnerabilitat en el govern sobre la
vida. Universitat Oberta de
Catalunya.  https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00286197/
pdf/PID_00286197.pdf
Sibrian, N. (2016). De màquina a proyecto: el cuerpo en el nuevo espíritu del
capitalismeo. Reflexiones (San José, Costa Rica). 2016, Vol.95 (1). p 143-155.
ISSN 16592859 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5772256
 
3. VALORACIÓ (18.05.2023) – Suplements alimentaris - Estefania Cantero
Caballero - Grup 3 (Aula 1)
Començo amb la meva valoració.
Per arribar a comprendre la influència negativa i positiva en la societat actual dels
dispositius que tractem, els suplements alimentaris, primer hem d’entendre el moment
sociocultural en el qual ens trobem, la postmodernitat.
La cultura postmoderna  sorgeix quan socialment es posa en judici i es qüestiona les
diferents manifestacions que configuren la societat (ciència, activitats polítiques, i
artístiques) que a la vegada fan que aquesta sigui constituïda, per tant, es podria
considerar com una etapa posterior a la modernitat. (Sibrián, 2022)
Aquesta nova cultura promou l’individualisme, la pèrdua de la consciència històrica i
afavoreix a crear una societat consumista lligada al capitalisme i perpetuadora de les
desigualtats entre les diverses estructures del sistema.  (Sibrián, 2022)
L’autor Adolfo Vásquez (2011) esmenta sobre la postmodernitat el següent: “l'esforç
ja no està de moda, tot el que suposa subjecció o disciplina austera s'ha desvalorat en
benefici del culte al desig i de la seva realització immediata”.
I és en la postmodernitat on les pseudociències apareixen i es comencen a relacionar
amb la medicina, mesclant salut i economia. (Sibrián, 2022) A causa d’aquest
individualisme, de pensar un mateix comencen a sorgir dispositius pensants per
solucionar o alleugerir les nostres pròpies necessitats, moltes d’elles creades pel
sistema capitalista.
Per tant, en l'època de la immediatesa i el consumisme excessiu sense mesura
apareixen els suplements alimentaris per donar resposta a una necessitat individual de
la persona (aprimar-se, millorar el seu aspecte físic, obtenció de vitamines sense
consumir certs aliments, etc.) i que no requereix cap mínim esforç.

 Aquesta tipologia de productes com Herbalife encara que generalment tenen més

aspectes negatius que positius a causa de perpetuar un estil de vida enfocat
obsessivament a un cos perfecte, però irreal també poden tenir avantatges a la vegada
que desavantatges a valorar.

 Aspectes positius / avantatges.

Són suplements alimentaris amb múltiples qualitats i destinats a diverses necessitats.

Enfocat en la gestió corporal, la qualitat més coneguda d’aquests productes és l’ajuda
de pèrdua de pes substituint aliments o algun àpat al dia sense aparentment sofrir cap
problema directe a la salut o integritat de la persona. A més no només aquests
productes ajuden a la pèrdua de pes sinó també serveixen per a persones amb un pes
correcte, però volen mantenir-lo. Aleshores una persona consumidora d’Herbalife pot
acabar relacionant batuts i esports i començar a practicar-lo o adquirint l’habituació de
tenir una vida menys sedentària i més activa.
Pel que fa a la salut, els batuts a més de ser accessibles per tothom i tenir gran
varietat de sabors existeixen gammes específiques que aporten diferents tipus de
vitamines, minerals, fibra o proteïnes. I poden ser una eina complementària i ràpida
per persones amb dèficits i que per intoleràncies no poden prendre els aliments que
aporten aquestes vitamines. A més al ser batuts sense gluten són aptes per persones
celíaques.
En ser una font de proteïna pot ser un complement a les persones que fan exercici
diàriament.
Finalment, en l’àmbit social ens trobem que Herbalife arriba a individus arreu del món,
és un producte globalitzat, per internet es poden trobar comentaris alabant Herbalife i
el seu benefici, les persones abans de comprar-lo buscaran referències i té de molt
bones.
A més des de Herbalife s’organitzen sessions multitudinàries de coaching per als seus
col·laboradors/es o venedors/es  i les persones que promocionen aquests productes i
les que ho consumeixen acaben creant una amistat o formant grups per motivar-se o
compartir opinions de productes.

 Aspectes negatius / desavantatges.

Els suplements alimentaris destinats a la pèrdua de pes ràpid i amb el mínim esforç
perpetua un estigma social envers les persones amb cossos no normatius a
més de continuar contribuint a la idea social que per ser atractiu o socialment
acceptat has de tenir un cos perfecte o amb el mínim de greix deixant de banda
altres aspectes com la personalitat de la persona.
Encara que des d'Herbalife indiquen que els seus suplements aporten beneficis
per a la salut existeixen diversos mitjans de comunicació que informen dels
mals greus a la salut per una consumició diària o excessiva d’aquests
productes com, mal hepàtic o mal renal. (De Juan, 2022)
La consumició d’aquests productes pot derivar en un control excessiu del físic i
del pes i arribar a desenvolupar desnutrició, déficit vitaminic o problemes
d’alimentació com trastorns de la conducta alimentària (TCA).
Finalment, en ser productes d’obligatòria consumició diària per veure resultats
són una despesa de recursos econòmics per a les persones consumidores
però una font de benefici per a l'empresa creadora.

Referències.
De Juan, B. (2022). Contraindicaciones Y Efectos Secundarios De Herbalife. Revisión
médica: Dr. Luis Pérez Maita. ConsultaFit. Universidad de
Valencia. https://www.consultafit.com/nutricion/efectos-secundarios-de-
herbalife/
Siberián Díaz, N. (2022). Abecedari sociològic. Universitat Oberta de Catalunya.
Vásquez Rocca, A. (2011). La posmodernidad. Nuevo régimen de verdad, violencia
metafísica y fin de los metarrelatos. Nómadas. Critical Journal of Social and
Juridical Sciences, vol. 29, núm. 1, enero-junio, 2011. Euro-Mediterranean
University Institute.
4. RESPOTA A UN COMPANY (21.05.2023). Valoració – Suplements alimentaris -
RE: Lidia Canals Gispert - Grup 3 - Valoració - (Estefania Cantero Caballero - Grup 3)
Primer de tot felicitar-te per la teva valoració, ja que a mi particularment m’has fet
reflexionar, per què plasmes molt clarament com ens afecten les estructures
socials en les nostres decisions quotidianes i que fan que prenem decisions a
vegades contraproduents com arribar a prendre aquests suplements que poden
arribar a ser perjudicials per a la nostra salut.

Encara que tal com dius decidim lliurement sotmetre'ns als estàndards socials i
fer i ser com s’espera que hàgim de ser, jo em qüestiono si realment som lliures
o quan influenciada està aquesta suposada llibertat. Realment  escollim
lliurement o creiem fer-ho?  Personalment, crec que la por de quedar exclosos
de la societat i rebutjats ens empeny a escollir, minvant la nostra llibertat i
obligant-nos a seguir un camí amb el qual potser no som feliços ni som
nosaltres mateixos, però fa que estem “integrats” i formem part de la població
majoritària.

Investigant sobre el comercial que indiques que ven els productes, totalment
d’acord amb tu que la persona manca de formació nutricional i per descomptat
de formacions més especifiques relacionades amb la salut ni amb l'exercici.
Solen ser consumidors i consumidores d’Herbalife les quals pagant un “paquet
de membre d’Herbalife” es poden convertir en coach o distribuïdor de productes
de la marca, tot des de la seva pàgina web amb la promesa de guanyar un sou,
desenvolupar una carrera professional amb formació contínua (aportada per
Herbalife) i com a obsequi festes i esdeveniments arreu del món. (Coach
distribuïdor d’Herbalife, s.d)
Els assessors/orientadors a més de vendre els productes d’Herbalife també
poden actuar com entrenadors personals, proposant rutines d’exercicis i
aconsellar dietes on s’integrin aquests batuts suplementaris als seus clients.
La manca de formació i la forma tan senzilla d’actuar sobre el subjecte pot
ocasionar un perill a la salut de la persona que contracta als coachs d’Herbalief
perquè, tan sols a través d’una entrevista prèvia on el comprador exposa les
seves necessitats (aprimar-se, tonificar-se o complementar la dieta) autoritza al
coach a crear tota una rutina d’exercicis i d’alimentació. Tenint en compte que
parlem d’una persona amb una nul·la o baixa formació en aquests àmbits és
perillós sense dubte, per tant, seria un desavantatge indiscutible.

L’aspecte positiu seria que la persona faci esport i millori l’alimentació gràcies a
la consumició dels batuts o l’ajuda del coach i que aquests es converteixin en
un camí a travessar per conscienciar-se i aconseguir l’hàbit de tenir una vida
activa.

El que tambè destaco tal com tu comentes, és el fet de substituir àpats pels
batuts i quant de temps es podria considerar sa alimentar-se d’això. Aquesta
eliminació del menjar en post d’un cos normatiu pot arribar a desenvolupar
problemes d’alimentació greus, i allargar el seu consum en el temps pot
 provocar trastorns de la conducta alimentarà.(Vera, 2019)
I en l’època en la qual vivim on la informació la tenim al nostre abast és
possible que Herbalife  sigui una de les opcions que trien adolescents i noies
per assolir el desig aprimar-se, ja que en principi aquests batuts els pot
comprar tothom i poden ser consumits a partir dels vuit anys (segons la pàgina
web oficial) sense tenir en compte els efectes secundaris que poden patir
infants i adults.

Com a reflexió final diria que el consumisme juntament amb el control i

obsessió de la societat per tenir un cos normatiu són els principals alentidors de
la creació, consumició i fins i tot la filosofia que s’ha generat al voltant d’aquesta
empresa i que diàriament mou quantitats desorbitades de diners gràcies als
complexos de les persones.

Referències.
Coach distribuïdor d’Herbalife, (s.d). Herbalife Nutrition. https://interlife.es/coach-
distribuidor-herbalife/
Vera, L. (2019) La mentira de
Herbalife. https://elartedeadelgazaraprendiendoacomer.es/la-mentira-de-
herbalife/

5. I SI DANSEM? (25.05.2023)
En aquesta travessia que hem fet conjuntament hem vist i comprovat com els
dispositius ens afecten i ens influencien en el nostre dia a dia i com en certa forma ens
hem tornat dependents d’aquests.
Encara que el cos continua sent una màquina indispensable per ser una societat
econòmicament funcional en els darrers anys també ha esdevingut en una mercaderia,
en un producte amb un públic objectiu, que en aquest cas seria la majoria de la
població mundial, a la qual oferir solucions a les seves necessitats i elaborar
estratègies de màrqueting al seu voltant amb un interès comercial i consumista per
obtenir grans beneficis econòmics. No cal dir que són les empreses multinacionals les
més interessades a promoure el culte al cos i augmentar els complexos entre la
població.
Però és possible romandre fora d’aquest sistema capitalista tant absorbent i no caure
en els paranys amb els quals diàriament en bombardegen des de diferents àmbits,
siguin mitjans de comunicació, anuncis o xarxes socials?
La majoria dels dispositius que s’han creat estan pensats per fer una societat esclava
d’ells, per generar una desolació generalitzada i una creença de mai ser prou
perfectes, obligant les persones a consumir, utilitzar i participar dels dispositius
contínuament per intentar arribar a un objectiu que MAI s’arribarà a aconseguir, creant
una relació de codependència, ja que arriba un punt en què la persona no pot viure
sense el dispositiu ni el dispositiu pot continuar vivint sense la persona.
I és en aquest punt on hem de trencar el cicle, aprendre a viure sense els dispositius,
desterrar-los de la nostra vida per tal que aquests deixin d’existir o almenys que deixin
d’aprofitar-se de les preocupacions que ens generen ansietat i una contínua frustració
amb nosaltres mateixos i fer servir els medis al nostre abast que ens permetin tornar a
unir-nos amb qui som fora dels estàndards imposats en la societat. Per tant, i si
dansem?
La dansa és la coneixença del nostre propi cos, dels nostres límits, de les nostres
febleses, però també de les nostres fortaleses, i de les nostres ganes de superació.
Amb la llibertat i la desconnexió del món que ens envolta que ens ofereix la dansa
podem connectar amb el nostre cos, entendre’l i conèixer-lo, aprofitar la positivitat del
moment per acceptar-nos tal com són.
La dansa ens allibera, ens fa lliures de complexos, de normativitats socials i de
prejudicis. La dansa definitivament ens fa lliures.
Per tant, una forma de romandre fora d’aquest sistema que pretén fer negoci de les
nostres febleses i inseguretats és potenciar l’amor propi, estimar-nos i estimar el
nostre cos, tenir una relació positiva i sana amb nosaltres mateixos i per descomptat
una vegada aconseguit aquest objectiu serem capaços de tenir una relació sana amb
les persones que ens envolten.
Afortunadament, cada vegada més es promou el positivisme cap a nosaltres,
l’acceptació de qui som i la pau que ens porta ser feliços sent qui som, sense
aparentar ni ser esclaus d’un sistema el qual mai està estarà satisfet de com ens
veiem o de com vivim i que busca un canvi continu per treure rèdit.