Dossier Història

DOSSIER
TERCER
TRIMESTRE
HISTÒRIA
Estel Carol Grau 1r Batx C
I. EXERCICIS 3
2. HOLOCAUST 3
3. UCRAINA GUERRA 5-8

ÍNDEX
4. GUERRA FREDA 9
5. CONFLICTES ENTRE LES DUES COREES 3
6. GUERRA DE VIETNAM 11
7. CRISIS DE MISILES DE CUBA 12
8. CHE GUEVARA 13
9. REVOLUCIÓN CULTURAL DE MAO 14

1. EXERCICIS
Pag. 276
9.31. Quin tret fonamental de la ideologia del règim nazi hi ha en aquesta imatge?
Argumenta.
Un tret molt característic de la ideologia nazi és l’odi cap als jueus. En aquesta imatge
observem un nazi mirant als jueus de forma despectiva. Podem afirmar que té una visió
d’ells com a enemics racials de la raça ària.
Aquest pensament és fruit de les diferències físiques entre els jueus i els alemanys
“normals”.
A la foto surt representada la segregació de races.
Pag. 277
9.32. Llegeix el text següent i indica quines frases es refereixen a la col·lectivització
de terres, a la industrialització i a la transformació de la societat: Què és una societat
socialista?
a) industrialització: Transformar l’URSS d’un país agrari en un país industrial i potent

industrialització.
b) transformació de la societat: Eliminar del tot els elements capitalistes
c) col·lectivització de terres: Crear una indústria capaç sota la base del socialisme, de
proveir eines per al transport i per a l’agricultura
d) col·lectivització de terres: Transformar la petita economía rural fragmentada en una
gran economía col·lectitzada
e) transformació de la societat: Crear una base econòmica per a la supressió de les
classes socials a l’URSS amb vista a la construcció d’una societat socialista.
Un estat socialista és una forma de govern que busca establir una economia socialista i una
societat basada en els principis de la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i la
igualtat social. L'objectiu fonamental d'un estat socialista és eliminar les desigualtats socials
i econòmiques, i promoure una distribució més equitativa de la riquesa i els recursos.
En un estat socialista, els mitjans de producció, com ara les fàbriques, les empreses i les
terres, són propietat col·lectiva o estatal. Això significa que no estan en mans de propietaris
privats individuals, sinó que són gestionats o controlats per l'estat o per la societat en
conjunt.
En la teoria socialista, s'argumenta que la propietat col·lectiva dels mitjans de producció

permet evitar l'explotació dels treballadors i promoure la justícia social. Es busca garantir
que els beneficis de la producció es distribueixin de manera equitativa entre tots els
membres de la societat i no es concentri en un petit grup de propietaris o empresaris.
No obstant això, cal tenir en compte que hi ha diferents interpretacions del socialisme i que
no tots els estats que s'autodenominen socialistes segueixen el mateix model. Hi ha
diferències significatives en com s'implementa el socialisme en diferents països i en com es
combina amb altres sistemes econòmics o polítics.
3
2. HOLOCAUST
1. Descriu els sentiments que suscitava la vida en un camp de concentració a partir

del testimoni de la font 1.
El testimoni de la font 1 descriu les sensacions respecte l’estança en un camp de
concentració. Parteix de quan els van afeitar i rapar gent que parlàva una llengua
desconeguda, el que pot portar por i desconcert. Després explica com els van tancar, nus,
rapats i drets. El testimoni afirma que l’estupor prèvia va desaparèixer i es van quedar amb
moltes preguntes i cap resposta, un altre senyal de la confusió del testimoni.
Seguidament afirma que va tocar fons ja que estava patint una condició humana miserable.
Li van arrabassar tot el que posseïa i el va dur a ser un home buit, reduït al patiment i a la
necessitat. Va perdre la dignitat i el discerniment, ho va perdre tot i això va implicar la seva
pròpia pèrdua.
2. A partir de la font 2, elabora un informe sobre les condicions de vida dels interns al
camp de concentració.
La vida als camps de concentració eren dures e inhumanes.
Als interns se’ls eliminava el nom i se’ls atorgava un número.
Mentre no treballaven se’ls atrogava un bloc on dormien fins a 6 persones en un mateix llit
sense matalàs. A cada bloc i havien més de 1.000 persones. Era molt poc el menjar que
rebíen i els lavabos eren forats, un al costat de l’altre. Des de l’arribada dels interns se’ls
humiliava; eren obligat a estar de peu durant hores, en silenci i immòbils. Abans i després
de cada sessió de treball forçat, els guàrdies i soldats els apallisàven sàdicament per evitar
qualsevol tipo de fuga. Les víctimes havien de seguir en peu, perquè si queien al terra
mostràven debilitat i els castigaven amb la mort.
A part de totes aquestes males condicions de vida, els interns eren afusellats massivament.
Els alemanys, al cap d’un temps, van considerar aquest mètode com massa lent i costós, ja
que després els cadàvers havien de ser sepultats en gran fosses. Per això van preferir, amb
tecnologia més avançada, fer massacres industrialment. Va ser llavors quan es considera
que els camps de concentració van passar a ser camps d’extermini amb cambres de gas i
forns crematoris.
3. Segons el text de la font 3, en què consistia la “solució final”? Segons els nazis,
quin perill suposava la supervivència dels jueus?
La “solució final” consistia en traslladar als jueus a l’est, on es dedicaran al treball agrupats
en colònies però respectat la segregació de gènere. Aquest treball serà construir carreteres,
però molt jueus moriren per condicions naturals pel seu estat de deficiència física.
Segons els nazis, la supervivència dels jueus suposava un perill ja que deien que “segons la
història” l’alliberació dels jueus porta germens d’una nova renaixença jueva.
4. Explica, a partir de la font 4, la diferència entre un camp de treball i un camp

d’extermini.
Segons la font 4, als camps d’exterminis s'exterminaven multituds, ja fós per fam al no
donar-lis menjar, per gas, per malalties per la falta d’higiene, etc.
Per una altra banda, els presoners del camp de treball son els supervivents dels camps
d’extermini. En aquest camp, els interns son obligats a treballar als establiments industrials
dels camps de concentració.
4
3. UCRANIA GUERRA
SETEMBRE
setmana del 12 al 18:
https://www.rtve.es/noticias/20220918/guerra-ucrania-directo-ultima-hora-noticias/2402593.s
html
Diumenge 18 de setembre de 2022 es compleixen 207 dies desde l’inici de la invasió rusia.
Ucrania ha informat d’atacs al sud i est del país. Ha començat la identificació de cossos de
la fosa d’Izium.

https://www.marca.com/tiramillas/actualidad/2022/09/25/632fea228da1e80020e866c3-direct
o.html
Papa francisco instala als líders mundials per posar fi a la guerra.
Mazda Motor negocia per deixar de produir a Rusia degut a la guerra.
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, afirma en un discurs que Rusia és conscient de
que envia als seus ciutadans a morir. Putin, en canvi, no té intenció de rebaixar el ritme dels
atacs.
html
Ucrania aconsegueix el control de la ciutat Liman en un fort cop a l’exèrcit rus.
OCTUBRE
setmana del 3 al 9:
https://as.com/actualidad/guerra-ucrania-rusia-ultima-hora-hoy-en-directo-putin-zelenski-n-3
3/
Explota el pont de Crimea i Putin acusa a Ucraïna.

html
Un nou atac rus contra la infraestructura crítica posa en perill el suministre elèctric en la
capital d’Ucraïna.

https://as.com/actualidad/guerra-ucrania-rusia-ultima-hora-hoy-en-directo-putin-zelenski-n-4
7/
El president de França insisteix en la necessitat de defensar Ucraïna de Rússia. Rússia està
preocupada pel possible ús de “bombes brutes” per part d'Ucraïna.

https://www.rtve.es/noticias/20221030/guerra-ucrania-directo-ultima-hora-noticia/2407447.sh
tml
La ONU fa un pacte amb Turquia i Ucraïna per mobilitzar 14 vaixells de gra ucranià. El
ministre d’asuntes exteriors d’Ucraïna ha acusat a Rússia de bloquejar dos milions de
tonelades de gra que ja es troben en el mar i que són prous per alimentar a més de 7
milions de persones.
5
NOVEMBRE
tml
Jersón, la única capital regional conquistada pels russos s’ha quedat sense llum ni aigua.
tml
Ucraïna recupera el control de més de 60 assentaments (bases militars) en la regió de
Jersón.

tml
El govern ucraïnès anuncia l’estabilització del sistema energètic. Restableix gran part de la
seva red eléctrica.
tml
Les tropes russes continuen els seus atacs en la regió de Donetsk, en l’est d’Ucraïna.
DESEMBRE
tml
Ucraïna ataca la ciutat ocupada de Melitopol i deixa 2 morts com a mínim.

tml
Kíev ha recuperat el subministrament d'aigua i part de l'electricitat i la calefacció després
que divendres Rússia llancés una nova onada de míssils contra infraestructures crítiques a
tot Ucraïna.

tml
Ucrania eleva a 16 els morts en l'últim atac rus a Jersón.
html
Els russos bombardegen el centre de Kiev a la nit de cap d’any. Les tropes ucraineses
avancen en les localitats de Bahamut i Soledar.
6
GENER
setmana del 2 al 8:
html
600 soldats ucrainesos moren en un atac rus a Kramatorsk. Estats units ha anunciat un
paquet d’ajuda militar per Ucraïna.
L’exèrcit rus ha atacat les posicions ucraineses en les regions de Donetsk, Lugansk i Járkov.
Els alts càrrecs ucrainesos afirmen que per recuperar els territoris ocupats per Rússia es
necessiten cents tanques occidentals.
html
La ciutat de Bajmut a Ucraïna s’ha tornat el focus d’atenció i atacs mentres els soldats
ucrainesos evacuen els combatents ferits pels intensos convants en la localitat de Soledar.
El Regne Unit anuncia que proveirà tancs a Ucraïna.

html
Mentres Russia ataca Donbás i Zaporiyia, Ucraïna demana a Occident que s’acceleri
l’enviament d’armament.

html
Un comand militar rus privat, ha anunciat que s’ha fet amb el control de Blahodatne, però
Kiev ho nega afirmant que ha repel·lit els atacs de la zona.
Els atacs russos a la ciutat de Jersón han causat la mort de 3 civils.
FEBRER
html
Polonia assegura que ja ha començat a formar a militars ucrainesos per manejar els tancs
Leopard.
Entre Rússia i Ucraïna hi ha hagut un intercanvi de casi 180 presoners de guerra.

html
Les tropes russes acceleren el pas a Donbás alhora que incrementen la magnitud de
bombardejos en tota Ucraïna. Per una altra banda, Ucraïna denuncia la acomulació de
tropes russes en les localitats de Limán i Bajmut.

html
Rússia bombardeja 10 regions d’Ucraïna en 24 hores.
7
En la conferència de Seguretat de Munich s’ha demanat accelerar i augmentar l’ajuda militar
a Ucrania.

https://www.rtve.es/noticias/20230226/minuto-minuto-dia-367-guerra-ucrania/2427669.shtml
Putin afirma que deu tenir la capacitat nuclear de la OTAN.
Russia asalta l’est d’Ucraïna, provocant 450 baixen pasada la jornada.
Ucraïna afirma que les Forçes Armades Ucraineses han inflingi 650 baixes mortales a les
tropes russes.
MARÇ
https://www.rtve.es/noticias/20230305/minuto-minuto-guerra-ucrania/2429675.shtml
https://www.rtve.es/noticias/20230326/guerra-ucrania-ultima-hora-directo-noticias/2433077.s
html
https://www.rtve.es/noticias/20230402/guerra-ucrania-2-abril-2023/2435002.shtml
ABRIL
setmana del 3 al 9:
setmana del 17 al 23
https://www.rtve.es/noticias/20230423/guerra-ucrania-directo-ultima-hora/2440607.shtml
https://www.rtve.es/noticias/20230430/guerra-ucrania-rusia-directo-ultima-hora/2442554.sht
ml
MAIG
setmana del 1 al 7:
ml
ml
setmana del 15 al 21
ml
8
4. GUERRA FREDA
Fue un enfrentamiento iniciado al finalizar la Segunda Guerra Mundial en 1945.
El final de esta guerra supuso el fin de la hegemonía de Europa. Dos potencias tomaron el
relevo:
- EEUU - Bloque occidental - capitalista
- La Unión Soviética - Bloque del Este - comunista
Se llama guerra fría porque ninguno de los dos bloques tomó nunca acciones directas
contra el otro, aunque sí hubieron conflictos derivados y guerras subsidiarias.
Alcanzó muchos ámbitos:
- político
- económico
- cultural
- militar
- propagandístico
- científico
- deportivo
RAZONES DEL ENFRENTAMIENTOS:

fueron ideológicas, políticas, económicas y propagandísticas.
pensamiento de los soviéticos : capitalismo → sistema comunista.
ANTECEDENTS - 1917
Triunfo Revolución Rusa → erosiones en las relaciones ruso.estadounidenses
SGM:
EEUU & URSS contra Hitler
Conferencia de Yalta:
- Stalin: URSS
- Roosevelt: EEUU
- Churchill: Reino unido
Conferencia de Postdam
Hitler ya muerto
División de Alemania
en 4 zones:
- Nord-este: URSS
- Nord-oeste: Reino Unido
- Sud-este: Estados Unidos
- Suroeste: Francia
Creación de las Naciones Unidas
Desmilitarización, devolución de tierras.
EUROPA DEL ESTE: Soviéticos, después de la guerra, ocupan zonas europeas que había
defendido y liberado
Plan Marshall
Estados Unidos ayuda a Europa occidental para salir de la ruina.
9
5. CONFLICTE ENTRE LES DUES COREES
El conflicte entre les dues Corees, conegut com a conflicte coreà, és un conflicte geopolític i
militar entre la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord) i la República de
Corea (Corea del Sud). Els orígens d'aquest conflicte es remunten a la divisió de Corea
després de la Segona Guerra Mundial.
Després de la derrota de Japó al final de la Segona Guerra Mundial, Corea va ser ocupada
pels Estats Units a l'extrem sud i per la Unió Soviètica a l'extrem nord. Amb la Guerra Freda
en plena efervescència, les tensions entre les dues superpotències van conduir a la divisió
de Corea en dues zones d'ocupació separades pel Paral·lel 38: la zona nord controlada pels
soviètics i la zona sud controlada pels estatsunidencs.
El 25 de juny de 1950, les tensions es van desencadenar en una guerra quan les tropes
nord-coreanes van envair el sud en un intent de reunificar tota Corea sota un govern
comunista. Aquest esdeveniment va marcar l'inici de la Guerra de Corea, que va durar fins
al 27 de juliol de 1953, quan es va signar un armistici.
L'armistici de Panmunjom va establir una zona desmilitaritzada entre les dues Corees i va
establir una cessació temporal de les hostilitats. No es va signar cap tractat de pau, el que
significa que oficialment les dues Corees segueixen en guerra.
Des de la divisió, les dues Corees han evolucionat de manera molt diferent. La República de
Corea (Corea del Sud) ha estat capaç de desenvolupar una economia pròspera i una
democràcia liberal, convertint-se en una de les economies més avançades del món. D'altra
banda, la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord) ha estat governada pel
mateix sistema comunista totalitari durant dècades, amb un control estatal rígid i una
economia centralitzada. El conflicte s'ha mantingut durant tots aquests anys amb episodis
de tensió i confrontació. Les dues Corees han tingut enfrontaments militars i han estat
involucrades en diverses crisis nuclears. El govern nord-coreà ha realitzat proves nuclears i
de míssils en repetides ocasions, el que ha generat preocupació i condemna internacional.
Malgrat les tensions i els enfrontaments, de vegades s'han intentat realitzar esforços per a la
reconciliació i el diàleg entre les dues Corees. Hi ha hagut cimeres i reunions de cimera
entre els líders del Nord i del Sud per buscar solucions pacífiques i la millora de les
relacions. No obstant això, la situació continua sent complexa i no s'ha arribat a una
resolució definitiva del conflicte.
10
6. GUERRA DE VIETNAM
La guerra de Vietnam va ser un conflicte armat que va tenir lloc entre 1955 i 1975 al Sud-est
asiàtic, específicament a Vietnam. Va enfrontar el govern de la República de Vietnam
(conegut com a Vietnam del Sud), recolzat pels Estats Units i altres països aliats, i el Front
Nacional de Liberació de Vietnam (conegut com a Vietcong) i l'Exèrcit Popular de Vietnam
del Nord, recolzats per la República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord) i altres
països com la Xina i l'URSS.
La guerra de Vietnam va tenir múltiples causes i factors complexos. En primer lloc, cal tenir
en compte la divisió de Vietnam després de la retirada francesa de la Indoxina, al final de la
guerra d'Indoxina en 1954. Aquesta divisió va crear dos països separats: Vietnam del Nord,
liderat per Ho Chi Minh i governat sota el sistema comunista, i Vietnam del Sud, que va
adoptar un govern no comunista, però que va estar marcat per la corrupció i la inestabilitat
política.
El conflicte va començar amb una insurgència comunista a Vietnam del Sud per part del
Front Nacional de Liberació de Vietnam (Vietcong), que buscava la unificació del país sota
un règim comunista. Els Estats Units van intervenir per evitar que el Vietnam del Sud
caigués sota control comunista, ja que ho consideraven una part de la seva política de
contenció del comunisme durant la Guerra Freda.
Els Estats Units van enviar tropes i recursos militars importants per a recolzar el govern de
Vietnam del Sud. Es va desenvolupar una guerra de guerrilles brutal, amb els vietnamites
del Nord i del Sud utilitzant tàctiques de guerrilla per minvar l'exèrcit sud-vietnamita i les
forces nord-americanes. L'exèrcit nord-vietnamita va realitzar atacs sorpresa i va utilitzar la
xarxa de túneis del Vietcong per a ocultar-se i atacar les forces enemics.
La guerra de Vietnam va generar una gran controvèrsia i oposició als Estats Units i en altres
països. Va ser una guerra llarga i costosa, amb un gran nombre de víctimes civils i militars.
L'ús de l'Agent Orange (un herbicida tòxic) i altres armes químiques va tenir efectes
devastadors sobre la població i el medi ambient vietnamita.
L'oposició a la guerra va anar creixent tant als Estats Units com a altres països. Hi va haver
protestes massives, manifestacions i un moviment pacifista important que demanava la
retirada de les tropes nord-americanes. Finalment, l'opinió pública i la pressió interna i
internacional van conduir a la retirada dels Estats Units el 1973.
La guerra de Vietnam va acabar el 1975 amb la victòria del Vietnam del Nord i la unificació
del país sota el nom de República Socialista de Vietnam.
11
7. CRISIS DE MISILES DE CUBA
La crisis de los misiles de Cuba fue un evento crucial en la Guerra Fría que tuvo lugar en
octubre de 1962. Fue un enfrentamiento directo entre los Estados Unidos y la Unión
Soviética, que estuvo a punto de desencadenar una guerra nuclear.
La crisis comenzó cuando los Estados Unidos descubrieron que la Unión Soviética estaba
instalando bases de misiles nucleares en Cuba, a solo 90 millas de la costa
estadounidense. Los misiles soviéticos en Cuba eran capaces de alcanzar objetivos
estratégicos en gran parte de los Estados Unidos.
El descubrimiento de estas bases de misiles desencadenó una fuerte respuesta de los

Estados Unidos. El presidente estadounidense John F. Kennedy, después de una serie de
reuniones de alto nivel y consultas con su equipo de asesores, decidió imponer un bloqueo
naval a Cuba para prevenir la llegada de más misiles soviéticos y exigir la retirada de los
existentes.
Durante varios días, el mundo estuvo al borde de una guerra nuclear. Las tensiones
alcanzaron su punto máximo cuando se anunció que cualquier barco soviético que intentara
romper el bloqueo naval estadounidense sería considerado como un acto de agresión y
podría provocar una respuesta militar.
Finalmente, tras intensas negociaciones y una serie de mensajes secretos entre Kennedy y
el líder soviético Nikita Jrushchov, se llegó a un acuerdo. La Unión Soviética se
comprometió a retirar los misiles nucleares de Cuba, mientras que los Estados Unidos se
comprometieron a no invadir la isla y a retirar los misiles estadounidenses desplegados en
Turquía.
La crisis de los misiles de Cuba fue un punto de inflexión en la Guerra Fría. Ambas
superpotencias se dieron cuenta de lo cerca que habían estado de una guerra nuclear total
y de las catastróficas consecuencias que habría tenido. Como resultado de la crisis, se
estableció una línea directa de comunicación entre Washington y Moscú, conocida como
"teléfono rojo", para permitir una comunicación más rápida y directa en caso de futuras
crisis.
La crisis de los misiles de Cuba también condujo a un período de distensión entre los
Estados Unidos y la Unión Soviética, con la firma del Tratado de Prohibición Parcial de
Ensayos Nucleares en 1963 y otros acuerdos destinados a limitar la carrera armamentista
nuclear.
12
8. Che Guevara
Ernesto "Che" Guevara fue un líder revolucionario y guerrillero nacido en Argentina el 14 de

junio de 1928 y fallecido el 9 de octubre de 1967. Es una figura icónica y controvertida que
desempeñó un papel importante en la Revolución Cubana y se convirtió en un símbolo
mundial de la lucha revolucionaria.
Guevara estudió medicina en Argentina y, durante un viaje en motocicleta por América

Latina, quedó profundamente impactado por la pobreza y las desigualdades que presenció.
Esto despertó su conciencia social y su compromiso con la lucha contra la opresión y la
injusticia.
En 1955, Guevara se unió a Fidel Castro y otros rebeldes cubanos en México, donde se
convirtió en uno de los líderes de la guerrilla que buscaba derrocar al dictador cubano
Fulgencio Batista. En 1956, Guevara y Castro lideraron un grupo de guerrilleros en el
desembarco del yate Granma en Cuba, dando inicio a la lucha armada contra Batista.
A lo largo de la Revolución Cubana, Guevara desempeñó diversos roles, desde

comandante militar hasta ministro de Industria. Era conocido por su ferviente compromiso
ideológico y su espíritu combativo. Defendía la idea de la lucha armada como medio para
alcanzar la liberación de los oprimidos y la construcción de una sociedad socialista.
Después del triunfo de la Revolución Cubana en 1959, Guevara ocupó varios cargos en el
gobierno cubano. Sin embargo, en la década de 1960, buscó exportar la revolución a otros
países y apoyar movimientos guerrilleros en América Latina, África y Asia. Participó en la
fallida guerrilla en el Congo y, posteriormente, se unió a un grupo de guerrilleros en Bolivia.
En octubre de 1967, Guevara fue capturado y ejecutado por el ejército boliviano mientras
intentaba impulsar una revolución en ese país. Su muerte y su legado han sido objeto de
debate y polémica. Para algunos, Guevara representa la lucha por la justicia social y la
resistencia contra el imperialismo, mientras que otros critican sus métodos y su visión
comunista.
Che Guevara sigue siendo una figura emblemática en la historia y la cultura popular. Su
imagen, capturada en una famosa fotografía del fotógrafo Alberto Korda, ha sido
ampliamente reproducida y se ha convertido en un símbolo mundial de rebeldía y
resistencia.
13
9. REVOLUCIÓN CULTURAL DE MAO
La Revolución Cultural de Mao Zedong fue un movimiento político y social que tuvo lugar en
la República Popular China desde 1966 hasta 1976. Fue iniciada por el líder chino Mao
Zedong con el objetivo de revitalizar el socialismo y eliminar las influencias "burguesas" y
capitalistas dentro de la sociedad china.
La Revolución Cultural se desarrolló en un contexto de luchas internas dentro del Partido

Comunista Chino (PCCh) y en respuesta a políticas económicas y sociales fallidas, como el
Gran Salto Adelante. Mao buscaba reafirmar su poder y mantenerse como líder indiscutible
de China.
El movimiento se basaba en la idea de que la revolución no solo debía limitarse a la esfera

política y económica, sino que también debía transformar la cultura y la mentalidad de las
personas. Se alentaba a los jóvenes y a las masas a rebelarse contra las autoridades
establecidas y a cuestionar la tradición, la burocracia y las élites intelectuales.
Durante la Revolución Cultural, se formaron grupos llamados "Guardias Rojos", compuestos

principalmente por estudiantes y jóvenes, que llevaban a cabo manifestaciones, protestas y
ataques contra aquellos considerados "revisionistas" o "contrarrevolucionarios". Se
estableció un culto de personalidad en torno a Mao Zedong y se promovió su pensamiento y
liderazgo como infalibles.
Las instituciones educativas y culturales fueron cerradas y reemplazadas por "brigadas

revolucionarias" que promovían la ideología maoísta y llevaban a cabo "críticas" públicas y
humillaciones de supuestos enemigos del pueblo. Se produjo un colapso de la estructura
gubernamental y un deterioro generalizado de la economía.
La Revolución Cultural generó un clima de violencia, persecución y caos en China. Muchas

personas fueron perseguidas, encarceladas, torturadas o asesinadas por motivos políticos o
por ser consideradas "contrarrevolucionarias". La sociedad china sufrió graves divisiones y
rupturas, y se produjo una pérdida masiva de conocimientos y talento, ya que muchas
personas educadas y profesionales fueron desacreditadas y marginadas.
El movimiento llegó a su fin con la muerte de Mao Zedong en 1976 y la caída de la facción
maoísta en el poder. Las políticas y los legados de la Revolución Cultural fueron revisados y
denunciados en el período posterior, y China se embarcó en reformas económicas y
aperturas políticas bajo el liderazgo de Deng Xiaoping.
La Revolución Cultural sigue siendo un tema controvertido en China y en la historia mundial.

Aunque algunos sectores valoran el énfasis en la igualdad y la lucha contra la burocracia y
la corrupción, muchos ven el período como un desastre que causó sufrimiento y
devastación a nivel nacional.
14
15

Dossier Història

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Història

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DOSSIER

3. UCRAINA GUERRA 5-8

5. CONFLICTES ENTRE LES DUES COREES 3

7. CRISIS DE MISILES DE CUBA 12

9. REVOLUCIÓN CULTURAL DE MAO 14

a) industrialització: Transformar l’URSS d’un país agrari en un país industrial i potent

En la teoria socialista, s'argumenta que la propietat col·lectiva dels mitjans de producció

1. Descriu els sentiments que suscitava la vida en un camp de concentració a partir

4. Explica, a partir de la font 4, la diferència entre un camp de treball i un camp

setmana del 19 al 25:

setmana del 10 al 16:

setmana del 17 al 23:

setmana del 24 al 30:

setmana del 21 al 27:

setmana del 12 al 18:

setmana del 19 al 25:

setmana del 16 al 22:

setmana del 23 al 29:

setmana del 6 al 12:

setmana del 13 al 19:

setmana del 20 al 26:

RAZONES DEL ENFRENTAMIENTOS:

El descubrimiento de estas bases de misiles desencadenó una fuerte respuesta de los

Ernesto "Che" Guevara fue un líder revolucionario y guerrillero nacido en Argentina el 14 de

Guevara estudió medicina en Argentina y, durante un viaje en motocicleta por América

A lo largo de la Revolución Cubana, Guevara desempeñó diversos roles, desde

La Revolución Cultural se desarrolló en un contexto de luchas internas dentro del Partido

El movimiento se basaba en la idea de que la revolución no solo debía limitarse a la esfera

Durante la Revolución Cultural, se formaron grupos llamados "Guardias Rojos", compuestos

Las instituciones educativas y culturales fueron cerradas y reemplazadas por "brigadas

La Revolución Cultural generó un clima de violencia, persecución y caos en China. Muchas

La Revolución Cultural sigue siendo un tema controvertido en China y en la historia mundial.

You might also like