Màxims i mı́nims condicionats.

Multiplicadors de
Lagrange. Dimensions 2 i 3.

Màxims i mı́nims condicionats. Multiplicadors de Lagrange.

Dimensions 2 i 3.

Recordem que:

Una funció f : Rn → R és diu de classe 1, si ella i les seves

derivades parcials d’ordre 1 són continues.
Una funció f : Rn → R és diu de classe 2, si ella i les seves
derivades parcials d’ordre 1 i 2 són continues.
Cas n = 2.
Teorema 1 (condicions necessàries per a l’existència d’extrems condicionals).
Sigui A ⊆ R2 un conjunt obert,
Sigui f : A ⊆ R2 → R una funció de classe 1.
Sigui g1 : A ⊆ R2 → R una funció de classe 1.
Sigui M = {(x, y ) ∈ A : g1 (x, y ) = 0} i (a, b) ∈ M.
Suposem que
∇g1 (a, b) 6= (0, 0). (1)

Si f té un extrem local condicionat en (a, b), és a dir hi ha una bola B(a, b) tal que f (x, y ) ≤ f (a, b) per a tot
(x, y ) ∈ M ∩ B(a, b) (màxim local condicionat), o bé f (x, y ) ≥ f (a, b) per a tot (x, y ) ∈ M ∩ B(a, b) (mı́nim
local condicionat). Llavors, existeix un únic nombre real λ (anomenat multiplicador de Lagrange) tal que

∇f (a, b) + λ∇g1 (a, b) = (0, 0). (2)

Teorema 2 (condicions suficients per a l’existència d’extrems condicionals).

Suposem que (a, b) és solució de (2). Suposem també que és A és convex i que la funció g1 és de classe 2. Sigui

F (x, y ) = f (x, y ) + λg1 (x, y )

i sigui  
Fxx (a, b) Fyx (a, b)
HessF (a, b) = .
Fxy (a, b) Fyy (a, b)

Llavors:
I Si HessF (a, b) és definida positiva, f té un minim local en (a, b) .
I Si HessF (a, b) és definida negativa, f té un màxim local en (a, b) .
Si aquest criteri no decideix però les funcions f i g són de classe 2
de vegades és útil el següent:
Considerem la funció de Lagrange

F (x, y , λ) = f (x, y ) + λg (x, y )

Considerem la matriu definida per

 
0 gx gy
HessF (x, y , λ) :=  gx Fxx Fxy 
gy Fyx Fyy

Sigui (x0 , y0 , λ0 ) tal que F (x0 , y0 , λ0 ) = 0, llavors

I det HessF (x0 , y0 , λ0 ) > 0 → (x0 , y0 ) és màxim local.
I det HessF (x0 , y0 , λ0 ) < 0 → (x0 , y0 ) és mı́nim local.
Teorema
(condicions suficients per a extrem global). Sigui (x0 , y0 , λ0 ) un
punt crı́tic de la funció de Lagrange

F (x, y ) = f (x, y ) + λg1 (x, y )

a) Si F és còncava en el seu domini, f té un màxim global en

(x0 , y0 ).
b) Si F és convexa en el seu domini, té un mı́nim global en (x0 , y0 ).
Exemple: Troba els extrems de la funció f (x, y ) = x + 2y sota la condició x 2 + y 2 = 5.
Ignorarem la verificació que les funcions que apareixen són de classe 2, ja que s’infereix gairebé immediatament de
les propietats de les funcions elementals en els seus dominis de definició.
La funció de Lagrange és  
2 2
F (x, y ) = x + 2y + λ x + y − 5

Anem a trobar els punts crı́tics, és a dir, els punts que compleixen les condicions necessàries de Teorema 1. Seran
les solucions del sistema 
∂F = 0 

 ∂x  1 + 2λx = 0
∂F = 0 ⇔ 2 + 2λy = 0
∂y  2
 2 2 x + y2 − 5 = 0

x +y −5=0

Solucionem el sistema i obtenim els punts (−1, −2) per a λ = 1/2, i (1, 2) per a λ = −1/2. La condició (1) es
comprova fàcilment.
Finalment
   
1 0 −1 0
HessF (−1, −2) = (def. pos). HessF (1, 2) = (def. neg).
0 1 0 −1

Per tant, tenim en (−1, −2) un mı́nim local i en (1, 2) un maxı̀m local.

Fixeu-vos que {(x, y ) : x 2 + y 2 − 5 = 0} és un conjunt tancat i acotat, per tant el anteriors extrems són absoluts.
f (x, y ) = 25 − x 2 − y 2 amb la restricció x 2 + y 2 − 4y = 0
La funció de lagrange és
2 2 2 2
F (x, y ) = 25 − x − y + λ(x + y − 4y )

Anem a trobar els punts crı́tics, és a dir, els punts que compleixen les condicions necessàries de Teorema 1. Seran
les solucions del sistema


∂F =0


 ∂x  −2x + 2λx = 0
∂F =0 ⇔ −2y + λ(2y − 4) = 0
∂y
2 2 x 2 + y 2 − 4y = 0
 
x + y − 4y = 0


de la primera equació tenim que x = 0 o λ = 1, substituim λ = 1 en la segona veiem que no és possible,
finalment fent x = 0 en la tercera obtenim (0, 0) i (0, 4), que corresponen al valors de λ = 0 i λ = 2.
 
−2 + 2λ 0
HessF =
0 −2 + 2λ

per tant    
−2 0 2 0
HessF (0, 0) = , HessF (0, 4) =
0 −2 0 2

per tant (0, 4) és un mı́nim local i (0, 0) un màxim local.

No podem deduir a partir de HessF (x, y ) si els extrems són absoluts, però tenint en compte que el conjunt

n o
2 2
(x, y ) : x + y − 4y = 0

és un conjunt tancat i acotat, els extrems són absoluts.

Estudieu els extrems absoluts de f (x, y ) = 9 − x 2 − y 2 amb la restricció x + y = 4.

La funció de lagrange és

2 2
F (x, y ) = 9 − x − y + λ(x + y − 4)

Anem a trobar els punts crı́tics, és a dir, els punts que compleixen les condicions necessàries de Teorema 1. Seran
les solucions del sistema 
∂F = 0 

 ∂x  −2x + λ = 0
∂F = 0 ⇔ −2y + λ = 0
∂y


x +y =4
 x +y =4

que té per solucions (2, 2), λ = 4  

−2 0
HessF =
0 −2

per tant  
−2 0
HessF (0, 0) =
0 −2

aixı́ que (0, 0) és un màxim local.

Però és clar que HessF és definida negativa, per tant F és còncava i llavors (0, 0) és un màxim absolut.
Cas n = 3. Cas 1
Teorema 1
Sigui A ⊆ R3 un conjunt obert,
Sigui f : A ⊆ R3 → R una funció de classe 1.
Sigui g1 : A ⊆ R3 → R una funció de classe 1.
Sigui M = {(x, y , z) ∈ A : g1 (x, y , z) = 0} i (a, b, c) ∈ M.
Suposem que
∇g1 (a, b, c) 6= (0, 0, 0).

Si f té un extrem local condicionat en (a, b, c), és a dir hi ha una bola B(a, b, c) tal que f (x, y , z) ≤ f (a, b, c)
per a tot (x, y , z) ∈ M ∩ B(a, b) (màxim local condicionat), o bé f (x, y , z) ≥ f (a, b, c) per a tot
(x, y ) ∈ M ∩ B(a, b, c) (mı́nim local condicionat). Llavors, existeix un únic nombre real λ1 (anomenats
multiplicador de Lagrange) tal que

∇f (a, b, c) + λ∇g1 (a, b, c) = (0, 0, 0). (3)

Teorema 2 (condicions suficients per a l’existència d’extrems condicionals).

Suposem que (a, b, c) és solució de (2). Suposem també que és A és convex i que la funció g1 és de classe 2. Sigui

F (x, y , z) = f (x, y , z) + λg1 (x, y , z)

i sigui  
Fxx (a, b, c) Fyx (a, b, c) Fzx (a, b, c)
HessF (a, b, c) =  Fxy (a, b, c) Fyy (a, b, c) Fxz (a, b, c)  .
Fxz (a, b, c) Fxy (a, b, c) Fzz (a, b, c)

Llavors:
I Si HessF (a, b, c) és definida positiva, f té un minim local en (a, b, c) .
I Si HessF (a, b, c) és definida negativa, f té un màxim local en (a, b, c) .
Cas2
Teorema 1
Sigui A ⊆ R3 un conjunt obert,
Sigui f : A ⊆ R3 → R una funció de classe 1.
Sigui g1, g2 : A ⊆ R3 → R funcions de classe 1.
Sigui M = {(x,
n y , z) ∈ A : g1 (x, y , z) = 0} i (a, b, c) ∈ M. o
Sigui M = (x, y , z) ∈ R3 : g1 (x, y , z) = 0, g2 (x, y , z) = 0 i (a, b, c) ∈ M.
Suposem que la matriu  
∂g1 ∂g1 ∂g1
∂x
(a, b, c) ∂y
(a, b, c) ∂z
(a, b, c)

∂g2 ∂g2 ∂g2

∂x
(a, b, c) ∂y
(a, b, c) ∂z
(a, b, c)

té rang 2.
Si f té un extrem local condicionat en (a, b, c), és a dir hi ha una bola B(a, b, c) tal que f (x, y , z) ≤ f (a, b, c)
per a tot (x, y , z) ∈ M ∩ B(a, b) (màxim local condicionat), o bé f (x, y , z) ≥ f (a, b, c) per a tot
(x, y ) ∈ M ∩ B(a, b, c) (mı́nim local condicionat). Llavors, existeix dos únics nombres reals λ1 , λ2 (anomenats
multiplicadors de Lagrange) tal que

∂g




∂f
∂x
(a, b, c) + λ1 ∂x1 (a, b, c) + λ2 ∂g
∂x
2
(a, b, c) = 0
∂g
∂f
∂y
(a, b, c) + λ1 ∂y1 (a, b, c) + λ2 ∂g
∂y
2
(a, b, c) = 0 . (4)

∂g
∂f (a, b, c) + λ1 ∂z1 (a, b, c) + λ2 ∂g 2

(a, b, c) = 0

∂z ∂z

Suposem que (a, b, c) és solució de (4). Suposem també que és A és convex i que les funcions g1 i g2 són de
classe 2. Sigui
F (x, y , z) = f (x, y , z) + λg1 (x, y , z) + λ2 g2 (x, y , z)
i sigui  
Fxx (a, b, c) Fyx (a, b, c) Fzx (a, b, c)
HessF (a, b, c) =  Fxy (a, b, c) Fyy (a, b, c) Fxz (a, b, c)  .
Fxz (a, b, c) Fxy (a, b, c) Fzz (a, b, c)

Llavors:
I Si HessF (a, b, c) és definida positiva, f té un minim local en (a, b, c) .
I Si HessF (a, b, c) és definida negativa, f té un màxim local en (a, b, c) .
Exemple
Calcular els màxims i mı́nims de la funció f (x, y , z) = x 2 + y 2 + z 2
sobre el conjunt

x2 y2 z2
 
M = (x, y , z) : + + ≤1
64 36 25

M es un conjunt tancat i acotat aixı́ que f té extrems absoluts en

M que poden estar en

x2 y2 z2
 
M̊ = (x, y , z) : + + <1
64 36 25

o en la vora
x2 y2 z2
 
∂M = (x, y , z) : + + =1 .
64 36 25
Si estan en M̊ seran punts crı́tics de f i un candidat és (0, 0, 0).
Per ∂M utilitzem el teorema dels multiplicadors, els candidats són
solucions de
 2
y2 z2

x
∇f (x, y , z) + λ∇ + + −1 =0
64 36 25

tenim que resoldre

x
2x − 2λ 64

 =0
 y
 2y − 2λ 36 = 0
z
 2z − 2λ 25 =0
2

 x2 y z 2
64 + 36 + 25 − 1 = 0

de la primera equació tenim que x = 0 o λ = 64. Del primer cas

obtenim (0, 0, ±5) i (0, ±6, 0). En el segon cas (±8, 0, 0)
Avaluant la funció f (±8, 0, 0) = 64, f (0, ±6, 0) = 36,
f (0, 0, ±5) = 25, f (0, 0, 0) = 0.
(±8, 0, 0) són els màxims i (0, 0, 0) el mı́nim.
Estudieu els extrems de f (x, y , z) = x 2 + y 2 + z 2 amb les restriccions x + 2y + 3z = 6, x − y − z = −1.
La funció de lagrange és

2 2 2
F (x, y , z) = x + y + z + λ(x + 2y + 3z − 6) + µ (x − y − z + 1) .

Anem a trobar els punts crı́tics, és a dir, els punts que compleixen les condicions necessàries de Teorema 1. Seran
les solucions del sistema


∂F =0 x = −λ − µ

2x + λ + µ = 0

∂x

  2 2
∂F y = −λ + µ
  
=0 2y + 2λ − µ = 0

 
 

 ∂y   2
∂F ⇔ 2z + 3λ − µ = 0 ⇔ z = − 3λ + µ
=0
∂z 2 2
 x + 2y + 3z − 6 = 0
  
x + 2y + 3z − 6 = 0  x + 2y + 3z − 6 = 0

 
 

 


x −y −z +1=0 x −y −z +1=0 x −y −z +1=0

La solució és ( 12 , 9 , 16 ) λ = − 13
13 13 13
14 , µ = − 10
13
 
2 0 0
HessF (x, y , z) =  0 2 0 
0 0 2

per tant la funció F és convexa i ( 12 , 9 , 16 ) és un mı́nim absolut.

13 13 13